diumenge, 30 de novembre de 2008

156. Fotos de la Jornada ALPHA ARES 2008


Recull d'algues imatges de les jornades de les darreres jornades organitzades pel club ALPHA ARES de Barcelona, celebrades a les Cotxeres de Sants.

S'hi van realitzar partides de BloodBowl, DBM, War in Flames, Advanced Squad Leader entre els jocs mes concurreguts. No van faltar el jugadors que involucrats en els seus exercits lluien els uniformes pertinents.

Partides ràpides per a tornejos i llargues partides d'estrategia. Tot plegat en un entorn molt distès i perfecte per la pràctica d'aquests jocs.









155. Paparazzi

Abstract: description of the card game Paparazzi.

Paparazzi és un joc de cartes més aviat infantil tot i que té un toc adult en les il·lustracions.

La idea del joc és simple: un grup de celebritats de les revistes del cor s'estan banyant despullats en una piscina. De cop s'adonen que els paparazzi els han detectat; apaguen els llums i es vesteixen a corre-cuita. Quan els llums s'encenen, s'hauran posat la seva roba o la d'altri?


Cada jugador de Paparazzi du una celebritat que és una caricatura basada en un personatge real (actrius, futbolistes, etc.). Hi ha cinc categories de roba (roba interior, roba de dalt, roba de baix, sabates i complements). Cada personatge té cinc peces de roba, una de cada categoria. Tota la roba de tots els personatges es marca amb una icona fosforescent per cada categoria.


Per jugar cal barrejar les peces de roba sobre la taula. Llavors s'apaga la llum i només es veuen els indicadors fosforescents de les categories. Cada jugador ha d'agafar la roba que creu que és la seva (una peça per categoria) i quan s'encén la llum es revelen les peces que s'han agafat correctament.

És un joc ràpid per jugar-ne unes quantes partides; és més apropiat per a jugadors infantils (els meus nebots de 7-8 anys el van gaudir d'allò més) o per hores etíliques de la matinada.

Aquest joc va ser un obsequi de la botiga Landròmina de Terrassa.
Les imatges són de BoardGameGeek.

diumenge, 23 de novembre de 2008

154. Agricola

L'Agricola és un joc d'estil alemany aparegut el 2007 i que s'ha situat en les primeres posicions dels jocs favorits per l'afició. El joc simula el desenvolupament d'una granja a l'Europa central dels segles XVII-XVIII.

Agricola és un joc per 1-5 jugadors. Cada jugador du una família de pagesos que viu en una masia. L'objectiu del joc és aconseguir el màxim número de punts al final de les 14 rondes que sempre dura. Els punts s'aconsegueixen ampliant la família, millorant la masia (de fusta a totxo, de totxo a pedra), sembrant més camps, recollint la collita (cereals i vegetals) i ampliant el bestiar (xais, porcs, vaques). Cada àmbit de puntuació on no prosperem ens donarà punts negatius, així és que cal no descuidar cap part de la masia però alhora potenciar-ne alguna part per aconseguir força punts.


El joc no té components d'atzar excepte 14 cartes que es reparteixen a cada jugador entre un conjunt de centenars de cartes. Són 7 cartes d'oficis i 7 cartes de millores menors. Es poden posar en joc com qualsevol altre acció.

Les accions són el cor del joc. Són tan diverses com "sembrar un camp", "comprar xais", "tallar fusta", "ampliar la masia", "pescar peix" o "ampliar la família". Sobre el taulell central hi ha unes quantes accions inicials (de 10 per a un o dos jugadors a 16 per a 5 jugadors) i 14 accions posteriors que es van destapant a cadascuna de les 14 rondes del joc. A cada ronda cada jugador pot agafar un membre de la família (comencen amb 2) i fer-li fer una acció. Aquella acció queda usada durant tota la ronda i cap altre personatge de cap jugador la pot fer. De tota manera, hi ha algunes accions repetides en diverses caselles. L'ordre de joc es determina a l'atzar i és vital per aconseguir alguna acció preuada: per això una de les accions és "ser el primer jugador", per poder escollir primer a la ronda següent i fins que algú altre no esculli també aquesta acció.

El darrer element del joc són les millores: millores majors, millores menors i oficis. Les millores majors són un conjunt de deu millores de la masia (llar de foc, cuina, pou, forn i tres oficis bàsics), que sempre són les mateixes i que ofereixen avantatges durant la partida i punts extra al final de la partida.

Les millors menors i els oficis són cartes que es reparteixen al començar la partida. N'hi ha centenars. Literalment. Cada jugador en rep set que podrà activar si vol en una acció específica. Poden oferir avantatges més o menys evidents, que sobretot es potencien quan es juguen fent combos o combinacions. La quantitat de combinacions que ofereixen és, per tant, innombrable.

L'Agricola funciona molt bé amb qualsevol número de jugadors perquè s'adapta a través del sistema d'accions. La seva ambientació és pacífica i no hi ha agressions entre jugadors, cosa que el fa ideal per al joc femení-familiar però alhora requereix un bon pensament i una bona planificació de les accions a fer, cosa que el fa apte per a les ments més maquiavèliques.

Les fotos són de BoardGameGeek.

dissabte, 15 de novembre de 2008

153. Quin és el vostre exèrcit de la Segona Guerra Mundial?

Una enquesta divertida [anglès] que us pregunta sobre els vostres estils militars per assignar-vos un exèrcit de la Segona Guerra Mundial.

A mi m'han sortit una anàlisi força catalana: que prefereixo resoldre el conflicte amb política abans que amb violència però que un cop dins el conflicte perdre les batalles no significa rendir-se. I això em dóna la puntuació de:
  • 88% França, França Lliure, La Resistència
  • 81% Finlàndia
  • 75% Polònia, Regne Unit i Commonwealth

dimecres, 12 de novembre de 2008

152. 11 de Setembre. Setge 1714

Abstract: review of the game 11 de Setembre. Setge 1714, about the siege of Barcelona during the War of the Spanish Succession.

11 de Setembre. Setge 1714 és un joc editat per CatImperium que recrea l'assalt de les tropes franco-espanyoles contra la ciutat de Barcelona, l'onze de setembre de 1714. L'assalt i la posterior rendició de la ciutat van significar la fi de l'estat català ja que el vencedor de la guerra, Felip V, va instaurar la dinastia dels Borbó i va eliminar tots i cadascun dels elements que doten de sobirania una nació (excepte el Codi Civil, que va sobreviure). Per a més informació, llegiu sobre la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715).

El joc l'he comprat avui a Landròmina (Terrassa) per celebrar el meu sant. Fixeu-vos en la tapa de la portada: espectacular! Segons expliquen, s'ha volgut superar la imatge romàntica del conflicte per centrar-se en la realitat del XVIII: durant el segle de les llums la guerra es convertí en un art i els uniformes, regiments i maniobres al camp de batalla van excel·lir. Catalunya no en fou una excepció i en la defensa final de Barcelona els militars catalans van aplicar ordre i seny en la defensa a mort de la seva llibertat.


El joc de CatImperium recrea l'assalt a Barcelona a nivell tàctic. Cada unitat equival a una companyia d'entre 60 i 100 soldats, un centímetre del mapa equival a 10 metres d'espai físic real i el joc dura 12 torns que representen des de les 4.30 de la matinada fins a les 15.00 del mateix dia, més o menys una hora per torn.

El mapa representa la part est de la Barcelona de l'època, des del Pla de Palau fins a les muralles. La defensa de Barcelona en el moment de l'assalt presenta quatre bretxes a la muralla (Molins, Carnalatge, Sant Daniel i Reial) i tres bretxes als baluards de Llevant, Santa Clara i Portal Nou.

El mapa també contempla les places fortes del Reducte de Santa Eulàlia, el monestir de Sant Pere de les Puel·les i els convents de Santa Clara, Sant Agustí Vell, Jonqueres i Santa Caterina.

El mapa s'estructura en zones (no en hexàgons) i segueix una línia similar a la d'Storm over Arnhem, Thunder at Cassino i similars, tot i que simplificada: les unitats es mouen per les zones i s'han d'aturar al ser adjacents a l'enemic. Poden fer foc de fuselleria a posicions adjacents (normalment cada 6 elimina un contrari) o fer un assalt (indicant quina unitat lidera l'assalt i quines el recolzen). En el cas dels assalts el defensor pot lluitar retirant-se o aguantar la posició. L'artilleria pot disparar a posicions adjacents pels catalans i a dues zones de distància per espanyols i francesos.

La victòria automàtica per a espanyols i francesos consisteix en eliminar tots els catalans del mapa, o bé en conquerir totes les places fortes del mapa. Si no s'aconsegueix la victòria automàtica llavors cal puntuar totes les unitats eliminades i posicions conquerides per establir el vencedor. Naturalment, la situació és molt favorable als invasors (de fet no hi ha prou espai per encabir-hi tots els assaltants) però la victòria atacant necessita conquerir bona part de la ciutat durant el propi assalt mentre que la victòria catalana necessita repelir l'atac a les pròpies muralles de la ciutat.

Pel que fa a les tàctiques, sense haver jugat encara, ja es veu que els catalans han d'usar una tàctica dual: d'una banda fer una defensa elàstica als carrers de la ciutat per retrocedir poc a poc sense perdre gaires peces i de l'altre fortificar les places fortes amb unitats que resisteixin fins a la mort per guanyar temps. I això combinar-ho amb possibles contraatacs locals en posicions espanyoles mal defensades.

Per la part franco-espanyola, cal avançar amb fermesa i cautela, sense exposar cap zona conquerida però sense permetre al jugador català reorganitzar-se després dels atacs. Els borbons es poden permetre el luxe de sacrificar tropes en assalts costosos, cosa que els catalans no poden fer o perdran.

Les unitats es representen en peanes de plàstic amb un dibuix d'un soldat representatiu de la companyia, incloent infanteria, cavalleria, fusellers, granaders i poble armat.

Hi ha una baralla de cartes d'esdeveniments que es van agafant a l'atzar a l'inici de cada torn i poden condicionar per bé o per mal les accions a fer en aquell torn.

En resum, un joc ben presentat i fet en bones condicions que sembla indicar que el wargame català comença a arrencar en igualtat de condicions. Potser només hi criticaria el monolingüisme de l'edició. Per què no han escrit els mapes i les peces en anglès? I per què no hi ha el manual d'instruccions en anglès?


Apunts relacionats:

dimarts, 11 de novembre de 2008

151. Cap de setmana de jornades

Aquest cap de setmana ens coincideixen dues jornades de jocs.

D'una banda a Barcelona les Jornades Alpha Ares 2008, a les Cotxeres de Sants, dissabte 15 de 09.00 a 21.00 i diumenge 16 de 09.00 a 19.00. Hi ha tornejos de Flames of war, Blood bowl, Fields of Glory, DBA i ASL, demostracions de jocs i partides obertes.

De l'altra a Sabadell hi ha la 3a Trobada de Jocs de Taula, a la sala polivalent del Parc del Nord, des de les 10.00 del dissabte 15 fins a les 10.00 del diumenge 16. Sí, vint-i-quatre hores seguides de jocs! Hi ha tornejos de Castellers, Ubongo, Alhambra i Lónegan.

Ja és mala sort que coincideixin dues jornades de jocs al mateix cap de setmana, perquè encara no ens podem duplicar. Bé, aprofitem-ho i passem un bon cap de setmana!

diumenge, 2 de novembre de 2008

150. Roberto Bolaño i el Tercer Reich (el wargame)

Notícia publicada a El País del dissabte 18 d'octubre:
Un Bolaño inédito
"Uno de los más grandes e influyentes escritores modernos", saludó The New York Times la aparición de la versión inglesa de la novela Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño. Dentro de tres semanas, la exquisita Farrar, Straus and Giroux repite con la voluminosa 2666. Andy Wylie, el temible agente literario anglosajón, no necesitaba mucho más para intentar hacerse con los derechos del escritor chileno (1953-2003). Así será dentro de escasamente tres semanas, cuando venzan los contratos que vinculaban la obra del autor con la agencia de Carmen Balcells. Pero para hacer boca, el ambicioso agente ha lanzado ya en su catálogo de la Feria de Francfort una novela inédita del escritor: El Tercer Reich. Una carpeta con un texto mecanografiado y correcciones a mano del autor avalarían la tesis de que se tratara de un trabajo bastante acabado.

Como en buena parte de su obra, hay trasunto autobiográfico: el protagonista es un tal Udo Berger, alemán aspirante a escritor y campeón de juegos de guerra que decide llevarse a su nueva novia, Ingeborg, de vacaciones a un hotel de la Costa Brava (Bolaño vivía en Blanes) y practicar con su nuevo juego de mesa, El Tercer Reich.

Jorge Herralde, editor de Anagrama y que hasta la fecha ha publicado la mayor parte de la creación de Bolaño, aseguró ayer que no sabía si publicará esta obra. El enigma, tan de Bolaño, podría resolverse a finales de noviembre.

149. c4, el tallador de fitxes de cartró

Esteu cansats de tallar les vostres fitxes de cartró d'una en una amb un tallaungles?
Voleu que totes les peces tinguin el mateix tall?



Per socórrer l'esforçat wargamer, David King Associates posa a la venda el tallador de peces de wargames C4.

Ideal per Nadal!

Via ASL en castellano