Jocs d'estratègia, jocs de taula - Band of Odders

221. Ponis al BGG

2011-11-18T20:51:00.003+01:00

Aquesta setmana el BGG s'ha tornat boig. Arran que els administradors són en una convenció, un grup d'usuaris ha decidit promocionar un joc infantil de ponis per aconseguir que es converteixi en el número u de totes les llistes.

Imatges, reviews, articles, sessions, microbadges, llistes... fins i tot hi ha vídeos sobre el joc dels ponis!

El joc en un dia s'ha convertit en número 1 de jocs infantils i ja està entre els 100 millors a nivell mundial!

Aquí en teniu uns quants exemples:

http://boardgamegeek.com/geeklist/74725/games-worse-than-my-little-pony-hideseek-earn-a-mi

http://boardgamegeek.com/geeklist/74764/favorite-pony-games

http://boardgamegeek.com/geeklist/74752/my-pony-avatar-and-me-avatar-dress-up-competitio

http://boardgamegeek.com/thread/726158/predictions-lets-guess-the-new-ranking-gg-prize

http://boardgamegeek.com/thread/725872/my-little-pony-party

http://boardgamegeek.com/thread/725901/my-little-pony-party

http://boardgamegeek.com/thread/726082/ok-i-will-go-first

Qui diu que al BGG no es saben divertir?

220. Fanatic 2011

2011-11-06T23:16:00.001+01:00

Aquest cap de setmana he participat al torneig d'ASL Fanatic 2011, organitzat per Alpha Ares.

He passat les dues primeres rondes però he caigut a la final davant del Raül.

Aquí teniu l'article que he escrit al BGG: http://boardgamegeek.com/article/7801927#7801927

219. Aquí juguem en català

2011-10-10T20:59:00.002+02:00

Campanya de Devir per vendre joguines en català aquest Nadal.

I belive in Catalonia, Catalonia has made my fortune... Com va dir un...

Cara aquest Nadal, al despatx ens hem entestat a que les families catalanes comprin jocs en català, i ja hem trobat recursos per editar-ne cinc de collonuts: El Catan, el Carcassonne, el Castellers, el Verbàlia i un altre que apareixerà d'aquí unes setmanes.

Es un gra de sorra en una plaja immensa. Penseu que a les botigues de jocs i joguines només hi podem trobar vora el 4% de producte editat o que inclogui traducció en català. Això passa per dues raons, vaja... crec jo.

La primera es la de sempre... "la lengua común", "la unidad de mercado", "la economía de escala" i tota la mandanga. A mi em passa també. No es possible editar en català tots els productes que editem en castellà, no només perquè el mercat es petit, sino també perquè al mercat no li interessa, no milita prou. Es cert que els editors tradicionals o multinacionals no han volgut editar en català tot allò que haguessin pogut, però també es cert que els botiguers i el consumidor final (nosaltres) tampoc ho hem valorat prou, al menys fins ara.

La segona es que els jocs no han caigut en aquell àmbit que els polítics i els mitjans consideren Cultura -així amb majúscules-. La visió que els catalans tenim del món del joc es molt similar a la que tenen els espanyols. Que si es una cosa per a la mainada o pels frikis... Que si comprem els jocs per regalar més que per jugar-los... Es una llàstima aquesta visió tant primitiva, tant poc evolucionada... Al nord d'Europa saber jugar es quelcom de prestigiant, de civilitzat... a casa nostre encara es vist com una activitat infantil, pels nens petits o per adults que es neguen a creixer. Encara que això està canviant.

Hi ha un altre perverssió al voltant dels jocs: convertir-los com sia en eina educativa, quelcom de didàctic i políticament correcte... Això es està molt bé i es un discurs molt maco per obtenir subvencions. Però es avorrit i, el que es pitjor, una veritat a mitjes. Jugar no garanteix obtenir bones notes a l'escola! El que si aporta es aprendre a guanyar i a perdre -conceptes foragitats de l'escola de forma incomprensible-, ensenya a seduir, a calcular, a gestionar probabilitats, a negociar, a esperar el millor moment per fer un moviment guanyador... I sobretot a passar-ho bé amb amics i familiars disfrutant de temps de qualitat. Perquè si i sense esperar res més que això! S'ha de jugar per jugar, i punt!

Aquí ens hem cregut que a Holanda, Noruega o Alemanya es juguen més jocs de taula que a Catalunya perquè hi fa mal temps. Ens hem cregut els nostres folletons de propaganda turística, vaja. No amics meus. A Catalunya es venen més jocs de cònsola per cap que en aquests paisos... per tant... que hi tenen a veure els anticiclons de les Açores en tot això? O es que juguem al Fifa a la terrassa? Aquí es venen menys jocs de taula bàsicament perquè els nanos no tenen possibilitat de socialitzar-se amb altres nanos més enllà que a l'escola o en activitats para-escolars, ja no hi ha veinatge ni families nombroses. Aquí es juga poc perquè els pares no juguen amb els fills, no s'hi barrejen... bàsicament perquè arriben a les tantes de treballar, tots dos. La responsabilitat no es del bon temps, es de la imposibilitat de conciliar vida laboral i vida familiar, al menys això es cert pels catalans que encara tenen la sort de tenir feina.

Dins d'aquest panorama terrorífic, aquí al despatx, com us deia farem una campanya cara Nadal perquè les families d'aquí puguin comprar jocs en català, i jocs bons. Espero que els botiguers catalans que venen jocs i joguines ens acompanyin i posin el pòster que hem preparat als seus establiments i que distribueixin els folletons que estem preparant...

Com us deia "I belive in Catalonia"... a veure si aquesta iniciativa no subvencionada fa que la competència també editi en català alguna cosa més interesant que (i es un exemple inventat) "Apren les comarques amb en Teo"... Si no hi ha més producte potent a les jogueteries i als grans magatzems ens passarà com amb el cine... mai hi haurà una oferta justa en el nostre idioma.

Apa... ara us deixo que tinc molta feina

Per: Kim Dorca

218. Primer campionat de Carcassonne en català

2011-07-13T20:41:00.004+02:00

El dissabte 23 de juliol de 2011 hi haurà el primer campionat de Carcassonne en català.

Serà a l'Abacus de Terrassa (Font Vella 72-78), a partir de les 10.30.

Mostra un mapa més gran

217. Abandonia

2011-05-18T10:49:00.004+02:00

Voleu rememorar aquells fabulosos jocs per MS-DOS? Aquells que no tenen res a pelar comparats amb els actuals... excepte la jugabilitat?

Al web www.abandonia.com hi podeu trobar moltíssims jocs que ja són abandonware, descarregar-los i recrear aquelles partides de l'època de l'institut!

:-)

Per cert, potser caldrà instal·lar DOSBox:

http://videogamegeek.com/wiki/page/DOSBox

216. Comença l'emissió de Joc de Trons!

2011-04-22T15:57:00.002+02:00

Aquesta setmana HBO ha començat a emetre Game of Thrones, la seva adaptació de la popular saga de George R. R. Martin.

Ja n'he vist el primer episodi i és l'adaptació és espectacular!

S'acosta l'hivern!

215. Nous dissenys de torretes per ASL

2011-03-06T22:59:00.003+01:00

Countersmith Workshop, Una empresa externa a MMP posa a la venda nous dissenys de torretes pels blindats d'ASL.

De moment comencen amb els alemanys i els russos i ja tenen prevists els americans.

La gràcia del nou disseny és que les torretes són personalitzades per cada model de vehicle blindat, incloent el canó, les ametralladores i el blindatge corresponent a la torreta.

A més, les peces estan impreses per les dues bandes incloent la informació de CE i BU a cada banda, amb els canvis pertinents (armament no disparable, etc.).

Podeu llegir-ne més informació al seu blog:

http://countersmith.blogspot.com/

214. Activitat al BGG

2011-02-19T11:44:00.003+01:00

Últimament he decidit incrementar l'activitat social al BGG.

Hi estic registrat des del 2007 però fins ara m'havia limitat a fer-lo servir de base de dades. Hi he registrat tots els meus jocs i he anat apuntant totes les partides que he fet, recuperant dades dels últims anys de registres propis. Evidentment no tinc registres de gaires anys enrere.

També és un lloc practiquíssim per comentar dubtes sobre regles, a tots els nivells.

I ara que ja tinc fet tot això, he començat a escriure reviews de jocs, AAR de partides, cosetes així. Fins i tot dissenyar algun microbadge.

M'he posat les icones dels jocs jugats al perfil, les banderetes dels visitants (on encara no tenim IP catalan), he participat en un concurs, he enviat postals de Nadal, etc.

Això ha provocat que si en quatre anys d'ús havia rebut unes 800 recomanacions (unes 200 per any), ara en menys de tres mesos ja n'he rebut unes 400!

Crec que això és una mostra que el BGG és força més que una base de dades, és una enorme xarxa social de jugadors d'arreu del món i una via increïble per contactar amb persones que tenen la mateixa afició i amb les quals, gràcies a Internet (i a VASSAL i similars), avui pots compartir-hi estones, converses i partides.

213. Hi ha senyal

2011-02-19T11:40:00.001+01:00

Torno a posar el blog amb fons blanc.

Per a més informació, us remeto al Paper Mullat: http://papermullat.blogspot.com/2011/02/499-hi-ha-senyal.html

212. Sense senyal

2011-02-18T14:32:00.000+01:00

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió (trobareu ací més informació dels fets, actualitzada en temps real).

La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.

Durant el dia d'avui aquest blog serà negre perquè tots compartim amb els valencians la pèrdua d'una finestra de comunicació i perquè siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que ens afecta a tots, onsevulla que residim.

Vos convidem, doncs, a manifestar la vostra opinió sobre el fet a Facebook de VilaWeb o a Twitter, etiqueta: #sensesenyal.

211. El professor Philip Sabin

2011-02-09T22:32:00.003+01:00

El professor Philip Sabin, del King's College de Londres, havia fet recerca sobre el sistema britànic de defensa i l'opinió pública sobre defensa, però ara es concentra en el modelatge analític de la guerra com a competició estratègica i tàctica.

Amb aquesta aproximació analítica ha estudiat en particular dues àrees: les batalles aèries del segle XX i les batalles terrestres de l'antiguitat.

Les seves tècniques innovadores per modelar conflictes es traslladen també a l'aula, en el curs de "Tècniques de simulació per modelar conflictes del passat". En aquest curs els alumnes han de crear un joc senzill que simuli una batalla o campanya del passat de manera alhora simple però que reflecteixi bé les caraterístiques del conflicte. Tres d'aquests jocs fets per alumnes han estat publicats:

Assault on Narvik, 2005
Thiet Giap, the struggle for An Loc (1972), 2008
Roma Invicta?, 2008

Hi ha una colla de wargames fets per alumnes que es poden descarregar. Podeu descarregar mòduls de Cyberboard i mapes per imprimir des d'aquesta pàgina:

http://www.kcl.ac.uk/schools/sspp/ws/people/academic/professors/sabin/conflictsimulation.html

El professor Sabin prepara ara una edició de luxe de grans batalles de l'antiguitat segons el seu sistema de modelatge, amb el mateix títol del llibre on explica el seu mètode: Lost battles.

210. Els wargames de 2010

2011-01-14T21:50:00.005+01:00

Com acostumo a fer, faré un llistat dels jocs que he jugat aquest 2010.

Aquest any he pogut fer força partides a jocs ben diversos, gràcies a dos elements claus: VASSAL i fer-me pesat en els dinars familiars. Això sí, en cada cas es tracta de tipus de jocs diferents: wargames per VASSAL i euros amb la família.

WARGAMES

Entre 10 i 20 partides:

Magic Realm: gràcies a RealmSpeak (el VASSAL de MR), he recuperat aquest fascinant joc, n'he tret la pols i fins i tot he fet una partida a 4 amb els Jedis de Girona.
ASL: un munt de partides gràcies a assistir al Fanatic d'Alpha Ares i a jugar constantment amb VASSAL. Els escenaris que he jugat són dels mòduls: Starter Kit #1, Journal #3, Beyond Valor, Starter Kit #2, Armies of Oblivion, Starter Kit Bonus Pack #1, Code of Bushido, For King and Country, Schwerpunkt #1, Singling i Yanks.

Menys de 10 partides:

Carthage: The First Punic War: un joc que m'ha quedat el rau-rau de tornar-lo a provar. El problema és que amb VASSAL no es deixa jugar bé, pel sistema d'activacions. Crec que pot arribar a ser molt interessant, llàstima que la resta de mòduls estiguin frenats.
Europa Universalis: una partida èpica on vam fer 15 dels 60 torns abans que expulsessin un dels jugadors (per mestretites). El reglament és un caos i cal dur per escrit una quantitat desorbitant d'informació. Sort que hi ha la versió d'ordinador!
For the people: no sé quantes partides ja he jugat per VASSAL d'aquest excel·lent joc. Una recreació tensa i excitant de la guerra entre nord i sud.
Jena 20: la versió que venia en una revista d'aquests napoleònics amb 20 fitxes sobre el tauler. Simple i excel·lent! Em fa venir ganes de provar-ne més.
11 de setembre. Setge 1714: un wargame tàctic amb un reglament bo i fitxes de peanes, apte per a iniciar novells.
¡Arriba España!: un joc de revista molt senzillot i amb forats al reglament, però tot i això jugable i entretingut, per a novells.
The Campaigns of King David: un joc prometedor pel tema però lent i amb un sistema de combat complex i lent. No em va convèncer.
Frontline D-Day: una versió light d'Up Front, que em cal estudiar més.
Hearts and Minds: Vietnam 1965-1975: un estratègic simple però que funciona d'allò més bé. Recrea molt bé la tensió a cada bàndol. No hi busqueu detallisme històric.
Liberty Roads: la sorpresa de l'any passat, un estratègic de nivell mig, molt ben pensat i molt jugable. El reglament és clar i senzill i les opcions estratègiques són moltes. I la tensió dura fins al final. Ah, el mapa és molt bonic i les fitxes també.
Pax Baltica: un playtesting de la guerra al nord d'Europa que no em va convèncer. És d'aquests de cubs de fusta on no es veuen les fitxes enemigues.
Successors: un wargame ja clàssic que és tens, divertit, violent i estratègic. Recomanat a tothom.
Sword of Rome: m'he quedat amb ganes de provar-lo més.
Thiet Giap, An Loc 1972: un joc de revista senzill però complet. Es deixa jugar bé i hi ha força opcions tàctiques.
Vietnam 1965-1975: un escenari per VASSAL del clàssic de VG. Em calen més partides.

EUROS

Entre 10 i 20 partides:

Jungle Speed: un clàssic que no falla per escalfar motors abans d'altres jocs.
Time's Up!: tant pot servir per preparar la congregació com pot ser el plat principal. Molt configurable i divertit.

Menys de 10 partides:

Aarg!Tect: pensava que seria més divertit però funciona més amb quitxalla que amb adults.
Black stories: un altres clàssic que serveix per omplir forats.
Strada Romana: un abstracte senzill que barreja moviment, recursos i aposta oculta.
Fliegen klatschen: un filler estil Jungle Speed.
What's Missing: per mantenir els jugadors escalfats entre partdies, o mentre es prepara la bona.
Caylus: un eurogame clàssic que tot just he conegut ara. Profund.
Condottiere: un joc petit per matar l'estona.
Liar's dice: un clàssic (és un mentider) per passar l'estona.
Modern art: un joc petit de subhastes que no he provat prou.
Pickomino: un petit joc de daus per passar l'estona.
Power Grid: un eurogame clàssic i interessant.
Ticket to Ride: un eurogame fàcil, familiar i entretingut.
Abalone: el clàssic abstracte.
Brouhaha: un joc una mica tonto de fer sorolls.
Fury of Dracula: un bon joc que necessita una mica de roleig per fer-lo divertit.
Power Grid: Factory Manager: una versió més light del Power Grid que em falta provar amb 5 jugadors, a veure què tal. A 2 jugadors és jugable però simple.
Rummikub: un clàssic de sobretaula.
Zombies!!!: un joc senzillot per riure entre jugadors.

209. Jornada de jocs a Landròmina

2011-01-02T14:27:00.002+01:00

El 19 de desembre Landròmina va fer una jornada per aprendre jocs de taula i wargames. Tot avui ho repeteixen.

Jo hi he anat aquest matí i hem jugat una estona a l'Axis and Allies 1942 i al Yom Kippur.

208. Nou fòrum: Jocs de Guerra

2010-12-29T22:05:00.004+01:00

Hi ha un nou fòrum en català dedicat als wargames.
Es diu Jocs de Guerra i el podeu trobar a:

http://jocsdeguerra.foroactivo.com/forum

207. Per què els videojocs són més fàcils que abans?

2010-12-15T22:49:00.001+01:00

Us enllaço un interessant article d'en Raül Arribas al diari ARA sobre la minvant dificultat dels videojocs.

http://vadejocs.ara.cat/correntensalesfosques/2010/12/03/per-que-els-videojocs-son-mes-facils-que-abans/

206. Recomanacions per Nadal

2010-11-30T23:07:00.002+01:00

Des del Club del Joc de Manresa (www.clubdeljoc.blogspot.com) ens envien un llistat de deu jocs recomanats de cara a Nadal. Els jocs que recomanen pel 2010 són:

Aquí teniu un document amb informació sobre cadascun d'aquests jocs.

205. 24 hores de jocs de taula a Sabadell (II)

2010-11-07T17:28:00.000+01:00

L'altre dia en Joan Parés de Central de Jocs em va comentar que un noi de Terrassa volia aprendre a jugar a ASL. Fins ara havia estat jugant a Memoir'44 i ara volia alguna cosa amb més suc. I com que de M'44 a ASL hi ha un bon tros, el millor és començar per l'SK i veure de quina pasta estem fets.

Vam quedar a les 24 hores de jocs de Sabadell. Vam estar jugant uns quants torns d'S1. Retaking Vierville fins que li sortia fum del cap... DM, FFNAM/FFMO, PFPh, DFF, SFF, CX, MMC... jugar a ASL requereix una inversió d'hores d'estudi considerable i com a primer dia un parell d'horetes d'aprenentatge està prou bé.

Després d'això vaig fer una volta per veure l'ambient de la sala. Hi vaig veure gent de l'Stas Tarat de Terrassa, gent de Barna com en Xavi Drópez i els de Juguem el Divendres de Girona, amb els quals vaig fer un Zombis!!! per omplir un foradet.

Finalment, amb l'Albert Carreras vam fer un Hearts & Minds de dos torns: 1968-1969. El joc ens va agradar i crec que el proposaré quan les ocasions siguin propícies.

Després de cinc horetes i tres partides, cap a planxar l'orella per descansar i preparar la següent cita: el torneig Fanatic d'Alpha Ares pel cap de setmana vinent.

204. 24 hores de jocs de taula a Sabadell

2010-11-06T15:46:00.002+01:00

Aquesta tarda i nit seré a Sabadell, a les 24 hores de jocs de taula:

http://www.refugiodelsatiro.net/viewtopic.php?f=2&t=1053

Hi he quedat per ensenyar l'ASL SK, o sigui que els wargameros hi són benvinguts!

203. Niko Eskubi, premiat a Còrdova

2010-10-06T19:28:00.003+02:00

El dibuixant vasc de 42 anys Niko Eskubi ha rebut el primer Premi Trajectòria Lúdica del Festival Internacional de Jocs de Còrdova.

Eskubi és l'autor de les il·lustracions d'una bona colla de jocs editats per MMP, com ara The Devil's Cauldron, Fire in the Sky, A Victory Lost i Battle Above the Clouds.

202. Hitler mira de jugar al Lock'n Load

2010-10-05T20:41:00.001+02:00

Hitler jugando al Lock´n Load by MeppleCommander from MeppleCommander on Vimeo.

Vist a MeepleCommander.

201. Nous jocs de rol

2010-09-28T19:42:00.001+02:00

Una mica d'humor des d'El Tentacle.

200. G33k & G4M3R Girls

2010-09-25T23:07:00.003+02:00

Una miqueta de música i humor.

EMBED-Geek and Gamer Girls Song - Watch more free videos

“G33k & G4M3R Girls”

Greetings friends….
Don’t you want to meet a nice girl?

(First verse)
I, know a place
Where the gamer scores are so extreme (bloop boop boop!)
Dune, D & D,
Where Rand al’Thor still reigns supreme
Questin’, in Hyrule
Dominating Final Fantasy (Seven) (yeah yeah, siete)
Those boys
Losin’ sleep
Tryin’ ta keep up with our l33t sp34k (what up, n00bs?) (n00b sauce)

Be a part of our world
In latex and bows
Cuz’ these girls play cos’
Set our phasers to stun
You’ll be falling in love
Ooooooh oh ooooooh

(Chorus)
Geek and Gamer girls
We’re unbelievable
Comic books
And Manga in stock
Hasbro toys
So rare
We got the mail-away
Ooooooh oh ooooooh
Geek and Gamer girls
We’re undefeatable
FPS
Achievement unlocked
Jedis represent
Now put your sabers up
Oooooooh oh ooooooh

(Verse 2)
We, love Stan Lee (Excelsior!)
And Joss created all our favorite shows
We Frag
In our sleep (Killjoy!)
We will pwn your ass in Halo (uh oh)

Be a part of our world (Be a part of our world…)
In latex and bows
Cuz’ these girls play ‘cos
Set our phasers to stun (Set our phasers to stun…)
You’ll be falling in love
Ooooooh oh ooooooh

(Chorus)
Geek and Gamer girls
We’re unbelievable (Tri-force!)
We all know
That Han shot first (It’s a trap!)
Anime
No dubs
We want originals
Ooooooh oh ooooooh
Geek and Gamer girls (Level up!)
We’re undefeatable
RPG
Achievement Unlocked
Browncoats represent (Shiny!)
We aim to misbehave
Oooooooh oh ooooooh

(Rap)
Farscape
Sailor Moon
Hogwarts boys all make them swoon
Aragorn, Legolas
These are the boys they love the best
I mean they’re good to go
Love Scifi, yo’
Marvel
DC
Vertigo
The girls are sweet
They can't be beat
Super fine like Peach
Darth Maul
Standing tall
He’s so bad
So say we all
Epic Lootz
For the Win
Hyjal’s what we’re raiding in
Haxxors
Konami Code
Doctor Who
Expert Mode
Game genies, WoW fiendies, Sith meanies
No weenies
Don’t forget
They the queen-ies

Gamer ladies? (Yeah?)
Raidin’ tonight babies? (Uh huh!)
I’m all up on y’as
Cuz you representin’ geek and gamer girls
(Ohhh yeahh)

(Chours)
Geek and Gamer girls
We’re unbelievable
Comic books
And Manga in stock (Hey!)
Hasbro toys
So rare
We got the mail-away
Ooooooh oh ooooooh
Geek and Gamer girls (Finish him!)
We’re undefeatable
MMO
Achievements unlocked
Trekkers represent (Red shirts, red shirts!)
(trekkers, trekkers)
Now put your phasers up
Oooooooh oh ooooooh

(Geek and gaaaaameeerrr, Geek and gaaaaamerrr, giiirrrlll)

Geek and gamer girls man
I really wish they all could be
geek and gamer girls
(Geek and gamer)
(Geek and gamer girls)

Game over

Vist a Microsiervos.

199. Royal Navy: competició d'empènyer canons

2010-09-22T13:41:00.002+02:00

Heus ací un curiós vídeo amb la competició de la Royal Navy d'empènyer canons a través de posicions "fortificades". És espectacular.

Aquesta competició s'ha fet des de 1912 fins a 1999, quan es va eliminar per retallades en el pressupost. Només es va interrompre durant les dues guerres mundials.

198. "Die Siedler von Catan" en català!

2010-09-14T16:23:00.003+02:00

Aquest dijous 16 de setembre de 2010 es presenta a Barcelona l'edició en català del famós joc "Die Siedler von Catan" (BGG). Us adjunto l'avís que ha escampat l'Oriol Comas.

Nois i noies,

El 1985 va aparèixer el joc CATAN, obra de Klaus Teuber. De seguida va
guanyar tots els premis i de seguida va conquerir el cor de milions de
persones, primer a Alemanya i després arreu.

Que què té aquest joc que el fa especial i important? Per dir-ho ràpid, per
mi és un bon exemple (el millor, potser) de com seran els jocs del segle
XXI: simples però no evidents, accessibles però estratègics, amb el polsim
d'atzar exacte per poder excusar-nos d'una mala partida, bonics i sobretot
sobretot interactius. En una partida de CATAN guanya qui sap gestionar
millor la generositat.

Tot això ve a tomb perquè una editorial de Barcelona ha decidit treure'l en
català, edició en què he participat. Que un producte cultural d'èxit a tot
el món aparegui en català és una gran notícia i un petit pas en el camí de
la normalitat.

Amb el permís de Devir, editor del joc, us convido a la presentació del joc
CATAN a La Pedrera, al passeig de Gràcia de Barcelona, aquest dijous 16 de
setembre a dos quarts d'una del migdia.

Fins dijous!

Oriol Comas i Coma

197. Phil Eklund sobre l'efecte hivernacle

2010-09-09T18:11:00.002+02:00

Phil Eklund és el dissenyador de jocs com Origins: How we became human, Erosion, Insecta o High Frontier. I naturalment, d'American Megafauna.

En la llista de correu sobre American Megafauna, Eklund comentava que volia canviar alguns dels valors usats en la taula de l'efecte hivernacle, i aprofitant el tema ha fet una observació prou interessant sobre el canvi climàtic. Us el tradueixo:

Parlaré de l'Efecte Hivernacle a American Megafauna, les seves implicacions pels biomes i la seva significància política avui.

La nota del mapa sobre l'expansió dels biomes amb un alt nivell hivernacle es deu al fet que les plantes necessiten CO2 i creixen millor amb alt hivernacle. La regla té l'efecte d'expandir la biomassa de plantes però decrementar la biodiversitat (ja que les cartes de biomes representen altres coses a part de plantes, pot haver-hi excepcioins, les dunes de sorra poden créixer a expenses de les plantes, etc.).

Que això pugui ser així és el resultat d'un taller sobre desertificació on vaig anar als 1980. Alguns dels resultats els vaig usar no només a Megafauna sinó també a Origins, on el Sàhara i altres deserts van i vénen. Resulta que la humitat no és l'única cosa que fa i desfà els deserts. L'efecte hivernacle també hi participa. La idea és que l'atmosfera és sobretot nitrogen i oxigen, i el CO2 només en fa unes parts per milió. Les obertures en les fulles de les plantes anomenades stomata s'han d'obrir bé i esperar que algunes mol·lècules de CO2 hi entrin. Mentre les fulles són ben obertes, es perd aigua. Les plantes del desert s'hi adapten, però amb molt d'efecte hivernacle qualsevol planta pot sobreviure al desert, tancant l'stomata. El desert de Sonora, on visc, pot ser totalment repoblat per algunes espècies d'herbes. La fotosíntesi C3 enlloc de C4 també hi té un paper.

L'escala revisada per l'efecte hivernacle llavors seria: 200, 400, 800, 1600, 3200 ppm (d'acord amb GEOCARB III i Royer Compilations, enlloc del model Rothman que vaig usar al principi).

Amb tot el xivarri sobre el canvi climàtic, alguns jugadors tenen la impressió que els nivells actuals (390 ppm) són d'un nivell sense precedent. A partir de la profunda escala d'un joc de Megafauna, això és ben allunyat de la veritat. El torn final del joc, que representa els temps moderns, és el més baix en nivell d'efecte hivernacle de tota la partida. Ara som en una edat de gel, i l'última edat de gel va ser durant el Permià-Carbonífer, uns 5 torns abans que l'inici del joc (cada torn són 6 milions d'anys). L'hivernacle en l'època dels dinosaures era de 2000-4000 ppm i de 600-1000 ppm en l'època dels mamífers. En el torn final de joc es desploma als valors actuals.

O sigui que durant tot aquest temps, dos-cents cinquanta milions d'anys, no hi ha hagut cims nevats a la Terra, i els pols eren coberts de boscos. Fins avui. L'hivernacle dels darrers milions d'anys ha estat una ona quadrada que alternava entre 300 ppm (gel) i 200 ppm (gel profund). El metrònom de l'ona quadrada sembla dirigit per Milankovich. Aquesta "ona quadrada" té tot tipus de valls i pics, i el pic actual de 390 mesurat a Hawaii és el que condueix a l'actual política de canvi climàtic.

Els perídoes més calents d'aquesta ona quadrada s'anomenen "interglacials". L'interglacial actual s'anomena Holocè i el darrer va passar fa 130.000 anys i s'anomena Eemià. A quina escalfor arribarem aquest cop? Si és com la dotzena d'interglacials que hi ha hagut abans, els pols es fondran del tot abans que el clima es llenci de nou en un gel profund. Els ossos polars moriran? Ja han sobreviscut a dotzenes o potser centenars de períodes interglacials canviant el color del pelatge i els hàbits. Adaptar-se o morir.

De fa temps discuteixo que el clima global el dicta la geologia i l'orogènia, no la biologia. Els processos biològics són paràsits dels processos geològics. De la mateixa manera que els depredadors són "paràsits" de les seves preses, dels quals depenen totalment. Els jugadors poden entendre aquest concepte jugant a American Megafauna, Origins o fins i tot Erosion. Els "Jocs d'Experiència" en general donen la idea que et trobes en una muntanya russa on el millor que pots fer és agafar-te fort. En particular, els jugadors d'Erosion saben que el vulcanisme causa un enorme efecte hivernacle. L'erosió causa un baix hivernacle ja que els factors erosionadors necessiten tant CO2 com les plantes. L'edat de gel del Carbonífer va ser causada pel creixement de les supermuntanyes dels Apalatxes a Amèrica, després que Gondwanaland s'hi estavellés. I l'edat de gel actual es va causar quan India es va estavallar contra Àsia i va formar l'Himàlaia.

Crec que els humans tenen una idea fortament exagerada del seu impacte sobre la Terra. Totes les seves esgarrapades industrials sobre la superfície o les revolucions agrícoles s'han vist abans, a escales vastament superiors, en la profunda història de la Terra.

Curiós, no?

196. ASL: ROF bàsica

2010-08-20T18:19:00.003+02:00

Quan el jugador novell d'ASL comença amb els escenaris de l'ASL SK#1, es troba primer amb l'escenari S1 Retaking Vierville (França 1944), on les úniques peces sobre el tauler són escamots i líders (a part dels marcadors auxiliars). Correcte per començar a entendre les regles. Però quan llavors el jugador novell passa a l'escenari S2 War of the rats (Stalingrad 1942), apareixen les armes de suport (SW), amb una plètora de noves regles que a vegades són confoses.

Volia fer un brevíssim recordatori de com funciona la ROF (Rate Of Fire). Les diferents peces d'artilleria i les metralladores tenen diferents capacitats de tir, i la combinació entre el calibre, l'abast i la capacitat de mantenir una bona cadença de tir forcen a adoptar diferents actituds tàctiques segons el tipus d'armament.

En l'ASL la ROF és un número entre 1 i 3 presentat dins un quadrat que indica la possibilitat que una SW o una peça d'artilleria dispari més d'un cop en una mateixa fase del torn. No totes les SW o peces d'artilleria tenen ROF. Si no tenen cap número s'assumeix un 0 i no s'aplica la regla de la ROF.

Com funciona la ROF? Cada cop que fem un tret a la IFT o que fem una tirada d'impacte amb artilleria, si els punts del dau vermell són iguals o inferiors al valor de ROF de l'arma emprada, l'arma conserva ROF. L'efecte immediat és que l'arma no es marca com a disparada (A9.2).

I què implica que l'arma no es marqui com a disparada? Doncs que pot tornar a disparar en la mateixa fase, ja que no consta com a disparada. I pot anar disparant mentre tregui ROF (jo he arribat a veure 8 trets seguits de morter sense perdre ROF!). Fins aquí l'explicació senzilla de la ROF. :-)

Com que som en l'ASL, cal tenir en compte alguns detalls. En primer lloc, si estem parlant d'una SW disparada junt amb un SQ, cal recordar que l'SQ sí que queda marcat com a disparat. Això vol dir que el foc inherent ja no es pot disparar de nou. I també cal recordar que si una unitat dispara en SFF o FPF, les seves SW queden marcades amb Final Fire tant si disparen com si no (i per tant, encara que tinguin ROF).

Es pot mantenir ROF en totes les fases de foc? No. Concretament:

Foc Preparatori (PrepFire): ROF normal. Quan s'esgota la ROF o deixa de disparar es marca amb PrepFire.
Foc Defensiu sense marcador de foc (MPh o DFPh): ROF normal però màxim tants trets com MF/MP gastats en cada hex. Quan esgota la ROF es marca amb FirstFire/FinalFire. Si deixa de disparar encara amb ROF, la MG no es marca amb res (la tropa sí, si ha disparat).
Foc Defensiu amb marcador de foc (MPh o DFPh): un sol tret, sense ROF.
Foc Avançat (AFPh): un sol tret, sense ROF.

Per tant per tirar amb ROF cal que la unitat encara no tingui cap marcador de foc i que no sigui la AFPh. Els focs defensius poden ser tant durant la MPh enemiga com en la DFPh pròpia, la condició és que encara no tingui cap marcador posat.

Si disparem un FG cada SW aplica el seu ROF de manera particular, i pot ser que algunes armes tinguin ROF i altres no. Per exemple, normalment una LMG té un ROF de 1 i una HMG de 3. Si disparen juntes i el dau vermell treu 3 punts, la LMG es marcarà com a disparada mentre que la HMG no (A9.2).

Recordem també algunes limitacions:
- SFF/FPF: només el poden fer l'armament inherent de la tropa (menys MOL), MG i IFE (A8.3, A8.31). En les MG es considera Foc Sostingut i per tant els seus B#/X# es modifiquen en -2 (A9.3).

- Foc Intensiu: l'artilleria marcada amb First Fire que torna a disparar es considera en Foc Intensiu i pot fer un sol tret extra (sense ROF) i amb la penalització de B#/X# en -2 (C2.241). No tota l'artilleria pot usar Foc Intensiu i ningú ho pot usar en la AFPh. No es pot usar en la DFPh si l'arma ja té algun marcador de foc.

- AFPh: l'artilleria o les MMG/HMG, morters i INF/RCL SW que hagin mogut durant el torn no poden disparar en aquesta fase. Les peces que disparen tenen un sol tret (sense ROF) i no poden usar Foc Intensiu. Les armes disparades per Opportunity Fire no tenen aquestes restriccions (A4.41).

Fins aquí aquestes breus pinzellades sobre algunes de les regles que afecten la ROF.

195. Yves le Quellec a Tarragona

2010-08-16T21:06:00.003+02:00

En Jordi Cairol m'informa que n'Yves le Quellec, codissenyador del magnífic joc Liberty Roads, ha fet una estada a Tarragona a veure la gent del Si Vis Pacem Para Ludum per testejar-hi el seu Roundhammer 1943, una extensió que es juga pràcticament amb els mateixos elements que el Liberty Roads i que simula un desembarcament aliat hipotètic fet el 1943.

Podeu llegir la informació de l'estada a Tarragona de la mà del propi Yves le Quellec aquí.

Més endavant comentaré el Liberty Roads, que considero un molt bon joc.

194. El món en jocs, d'Oriol Comas i Coma

2010-07-05T22:49:00.002+02:00

El món en jocs
Oriol Comas i Coma, 2005
Català
Ed. La Magrana
264 p.
ISBN 978-84-7871-327-1

Com es pot fer un llibre per parlar de jocs? Hi ha material suficient? Pot ser entretingut? Pot ser digerible?

L'Oriol Comas i Coma ens demostra amb aquest llibre que es poden omplir pàgines i pàgines parlant exclusivament de jocs. Jocs de sempre, jocs d'ara, jocs tradicionals i jocs superespecialitzats.

Els qui visiteu aquest blog ja sabreu que l'Oriol Comas i Com a és un dels catalans que més en sap del món dels jocs; autor de diversos llibres i de diversos dissenys de jocs, organitzador de concursos i trobades al voltant dels jocs i gran divulgador sobre els jocs.

I què conté aquest llibre? Doncs una sèrie de fitxes d'una pàgina o poc més d'una pàgina que ens comenten el què i el com de més d'un centenar de jocs. Del Joc Reial d'Ur o els jocs de Mancala fins als recents Abalone, Catan o Puerto Rico, des de Congo o Barricada fins a Monopoly o Risk, des de L fins a Civilitzation, des de Diplomacy fins a Cosmic Encounter, l'autor ens proposa conèixer i jugar més de cent jocs de tauler gairebé imprescindibles.

El llibre està dividit en tres parts. En la primera ens presenta els tres jocs base del món: Go, Escacs i jocs de Mancala. En la segona presenta jocs de sempre, com les Dames, Backgammon, l'Oca, el Parxís o Serps i Escales. I en la tercera presenta els jocs d'ara, des dels coneguts Monopoly, Risk, Rummikub, 1000 quilómetros o Stratego fins a Dungeons & Dragons, Blood Bowl, Carcassonne, Citadelles o fins i tot La Batalla del Ebro, tot un detall NAC per als lectors wargameros de més edat.

El llibre està molt ben estructurat i el text ens anima (ens incita!) a jugar a cada joc que descriu. Al final del llibre hi ha una colla d'índexs relacionats, per trobar els jocs per ordre alfabètic, per temes que contenen els jocs i pel llistat dels dissenyadors dels jocs.

193. Unidades de élite de Israel, de Samuel Katz

2010-07-05T20:14:00.002+02:00

Abstract: review of Osprey's book "Israeli elite units since 1948", in a Spanish edition.

Unidades de élite de Israel
Samuel Katz, 1988
Castellà, trad. de l'anglès per José Gortázar Azaola [Israeli elite units since 1948]
Ed. Osprey
72 p.
ISBN 978-84-473-6402-2

Aquest llibre forma part de la col·lecció "Fuerzas de Élite", que fa un repàs del desenvolupament i d'algunes accions memorables de diversos cossos d'elit de diversos països al llarg de la història.

Aquest és el primer llibre d'aquesta col·lecció que comento al blog, però en general trobo que és una col·lecció més fluixa que no la de batalles.

En el cas que ens ocupa el llibre parla de les unitats d'elit d'Israel. No parla per tant de forces regulars ni de les grans guerres, sinó de les unitats de comandos i forces especials que van actuar tant en determinades batalles de les grans guerres del modern estat israelià com en operacions de contraterrorisme, sabotatge i infiltració entre guerres. D'altra banda, el llibre comença uns quants anys abans de la creació d'Israel el 1948, ja que ja des d'inicis del segle XX, sota el control turc, els àrabs tenien sobre la taula l'objectiu d'expulsar tots els jueus de casa seva. Alguns dels grans dirigents del Tsahal, com Moshe Dayan, es van formar en unitats paramilitars que defensaven les ciutats jueves de Palestina molt abans que la ONU creés l'estat jueu.

L'exèrcit jueu d'abans de la Segona Guerra Mundial era el Haganah. Algunes de les seves unitats d'elit són el Notrim, els Doderot, les Fo'sh, i les (SNS) Special Night Squads (dirigides per l'excèntric capità Wingate).

La Segona Guerra Mundial va canviar les aliances de la zona. Fins llavors occident vivia en un plàcid antisemitisme i es refiava en general més dels àrabs que dels jueus, però l'aliança entre els nazis i l'islam va orientar els britànics a una aliança amb els jueus (enemics dels àrabs) per protegir de Hitler el Canal de Suez i les connexions amb Àsia.

L'SOE va treballar amb el Haganah per crear la secció de Sha'I per fer sabotatge contra els interessos nazis. El 1941 el Haganah va crear el Pal'mach (Companyies de Xoc), que serien les tropes encarregades de protegir els jueus palestins si Rommel aconseguira vèncer a Montgomery en la guerra del Nord d'Àfrica. El Pal'mach també va combatre contra els francesos de Vichy a Síria i al Líban, sobretot amb les tropes Shachar, formades per homes i dones àrabs antinazis, dels quals els anglesos deien que "un soldat val per un batalló". Moshe Dayan va perdre el seu ull (recordeu el seu ull tapat) combatent en aquesta època contra els francesos nazis.

L'any 1943 el Pal'mach tenia més de mil comandos operatius, incloent el Pal'yam (naval) i el Pal'avir (aeri). Fins i tot van crear la Secció Alemanya amb jueus alemanys i austríacs que havien rebut instrucció de la Wehrmacht, per actuar com a quintacolumnistes en cas d'una victòria nazi.

L'any 1945, vençuts els nazis, el Pal'mach va atacar violentament els britànics, que mantenien el control de Palestina des de l'expulsió dels turcs el 1918. En aquest sentit, tots els actes del Pal'mach, al dependre del Haganah, es van orientar només a objectius militars i es va posicionar en contra del terrorisme jueu propiciat per Irguan i Lehi.

A partir de la independència d'Israel van començar els atacs àrabs. El Tsahal (Tzava Haganah l'Yisrael) es va crear amb vuit brigades més tres brigades del Pal'mach. Durant tota la guerra el Pal'mach es va trobar a la primera línia del combat: la brigada Yiftach va conquerir Safed als Fawzi al-Kaukij, la brigada Harel, comandada per Isaac Rabin, va aguantar Jerusalem davant els atacs de la Legió Àrab i Abd al-Kader al-Husseini, la brigada Hanegev va atacar l'exèrcit egipci al Néguev fent cops de mà en jeeps equipats amb MG-34 i PIAT, seguint l'aprenentatge de foc obtingut al Long Range Desert Group britànic durant la Segona Guerra Mundial. El 54è Batalló de Reconeixement, una unitat d'ultraelit de la Brigada Giva'ati, va aconseguir conquerir Beersheva, El-Arish i fundar la ciutat d'Eilat (al Mar Roig) contrarellotge just abans que l'ONU declarés l'alto el foc.

D'acord amb el seu esperit democràtic, Israel va dissoldre el Pal'mach després d'assegurar la seva independència, per evitar una excessiva influència dels militars en el govern. El proper cos d'elit seria, com en la resta de països moderns de l'època, el cos de paracaigudistes, dels quals el llibre en parla força. El primer grup especial de paracaigudistes van ser la Unitat 30, que havien de protegir la frontera de les incursions àrabs. Es va crear el 1952 i es va dissoldre el 1953, substituïda per la Unitat 101, dirigida pel jove comandant de 24 anys Ariel Sharon. Sharon va rebre carta blanca per formar la unitat i els millors soldats se li van unir en massa. En aquesta hermètica unitat no hi havia salutació militar i les relacions entre oficials i soldats eren informals. Però hi havia una regla d'or: ningú podia tornar a la base sense haver complert la missió assignada. Actuaven vestits de paisà, sense ràdio i sense equipament mèdic. La Unitat 101 va ser la base per fundar el Batalló 890, que va fer molts atacs preventius contra Egipte, Síria i Jordània fins al 1956, en que van ser decimats en la inútil batalla del pas de Mitla. Els paracaigudistes van ser reconstruïts i van ser determinants en la Guerra dels Sis Dies, però durant les batalles de desgast del 1967 al 1973 van passar a fer de policia fronterera durant les Mirdafim o persecucions dels guerrillers àrabs, que no van parar fins que Jordània va expulsar als palestins cap al Líban. Durant la guerra de 1973 els paracaigudistes van liderar l'atac contra la Granja Xinesa, a la zona del Sinaí, on van perdre més de 50 soldats i van tenir centenars de ferits. A la zona del Golan van entrar a territori siri i van destruir ponts i vies de comunicació. En aquesta època els paracaigudistes ja duien llançagranades LAW de 66 mm i míssils contracarro TOW, muntats en jeeps i transports M-113. L'any 1982 Raful Eitan va decidir envair el Líban amb 60.000 soldats per destruir les bases terroristes àrabs que llançaven contínuament coets contra Israel. Els paracaigudistes tenien l'objectiu de destruir la base de l'OLP a Sidó i el campament de Ein el-Hilweh. Al no poder usar armament pesat per evitar les baixes de civils, el combat per Ein el-Hilweh va durar set dies i va causar nombres baixes israelianes. Quan la invasió es va convertir en una ocupació indefinida, els soldats es van convertir en forces d'ocupació que perseguien dia i nit les guerrilles àrabs per territori libanès; l'objectiu d'evitar que caiguessin projectils sobre Israel s'havia aconseguit.

L'autor dedica també algunes pàgines a la Brigada Golani (infanteria del Tsahal). Aquesta brigada tenia fama de ser el cubell d'escombraries del Tsahal ja que a partir de 1948 va rebre un gran nombre d'immigrants analfabets, indisciplinats i gens motivats per la guerra. El canvi els va venir el 1959 amb la creació de la força de reconeixement de la brigada, la Sayeret Golani, que no acceptava voluntaris. Només els millors elements de la Brigada Golani podien entrar a la Sayeret, cosa que va crear un estímul de millora que es va escampar per tota la brigada.

Finalment l'autor dedica algunes pàgines a les migrades tropes d'elit de les forces navals israelianes (els Kommando Yami) i a les diferents forces territorials i de reconeixement: el Sayeret Egoz, el Sayeret Haruv, el Sayeret Hadruzim i el Sayeret Mat'kal.

El llibre conté força fotografies de bona qualitat i unes quantes làmines que retraten l'evolució de les tropes d'elit israelianes del 1937 al 1987.

La meva opinió: un llibre interessant per tenir una visió global sobre aquestes forces. Per l'objectiu del llibre no hi ha grans explicacions genèriques sobre el Tsa'hal, que cal buscar en altres llocs.

Apunts relacionats:

192. Quart concurs Ciutat de Granollers

2010-05-03T19:31:00.001+02:00

L'Oriol Comas i Coma ens fa saber que:

L¹Ajuntament de Granollers acaba de fer públic el veredicte del Quart
Concurs Ciutat de Granollers de creació de jocs.

El guanyador ha estat Juan Carlos Pérez (Terrassa) amb BZZZ, un elegant i
entretingut joc basat en el món de les abelles. Un joc simple, però ple de
maneres diferents de guanyar i amb una mecànica de joc absolutament
innovadora.

L'accèssit ha estat per a Toni Giménez (Barcelona) per CURIA, un joc àgil
que combina amb eficàcia diferents mecàniques. Ambientat a l¹antiga Roma,
els jugadors han d¹aconseguir els favors dels senadors imperials.

Com sempre, tota la informació i fotografies al blog i al facebook de la
fira jugarXjugar.

191. Els jocs del 2009

2010-04-25T20:51:00.003+02:00

Després del cap de setmana de la meva segona Collonera Russa (Moixeta III), he recordat que encara no he llistat els jocs jugats al 2009, allò que tant agrada als geeks de les estadístiques i que ningú llegeix.

Així doncs, la llista de partides que he marcat durant el 2009. L'he dividia en 3 blocs: wargames (clàssics i moderns), eurogames, ameritrash i figures, i tradicionals, infantils i abstractes.

Wargames:

For the People	5
Successors (3rd Edition)	5
Here I Stand	3
Advanced Squad Leader: Starter Kit #1	2
Bravery in the Sand	2
Pax Romana	2
Small World	2
Advanced Squad Leader: Starter Kit #2	1
Crusade and Revolution: The Spanish Civil War, 1936-1939	1
The Final Frontier: Man's Expansion into the Solar System	1
Gazala Line 1942	1
Guerra a Muerte	1
Here I Stand - 2-Player Diplomacy Deck	1
Men At Arms	1
Onward, Christian Soldiers	1
The Republic of Rome	1
The Siege of Jerusalem	1
Singling Campaign Game	1
Storm Over Stalingrad	1
Storm Over Taierzhuang	1
	34

En aquest bloc destaca clarament el joc per email, ja que el For the People, el Successors i el Here I Stand els he jugat sobretot per email. En total sumen 13 partides, cosa que demostra que a través de VASSAL i Cyberboard un jugador pot fer una mitjana superior a una partida mensual a jocs d'entitat important com aquests tres. Evidentment, cada partida dura més d'un mes, però el truc consisteix a jugar en paral·lel diverses partides a jocs diferents. El que personalment no recomano és jugar en paral·lel al mateix joc, ja que el cacau mental és considerable (excepte en els jocs per escenaris tipus ASL, on cada escenari és un món). La mitjana total de 3 partides al mes és molt bona des del meu punt de vista, ja que no fa pas tant que he recuperat l'estil de vida lúdic, i es deu sobretot al joc per email.

Eurogames, ameritrash i figures:

Citadels	8
American Megafauna	6
Carcassonne	5
Roll Through the Ages: The Bronze Age	2
Space Hulk (Third Edition)	2
Wings of War: The Dawn of World War II	2
Agricola	1
American Megafauna (2nd Edition) Expansion Set	1
Catalunya Feudal	1
On the Underground	1
Saint Petersburg	1
	30

Les 30 partides d'aquest bloc són totes en directe i són també quasi 3 al mes. En realitat, els jocs Citadels, American Megafauna i Carcassonne són jocs que es poden jugar dos o tres cops per sessió, i d'aquí els números resultants. No sóc gaire fan d'aquest tipus de jocs, però m'agraden més que els de la tercera categoria.

Tradicionals, infantils i abstractes:

Jungle Speed	11
Time's Up!	11
Chess	6
Hex	4
Mancala	4
Eleusis	3
Nim	3
Bingo	2
Black Stories	2
Castellers	2
French Military Game	2
UNO: H2O	2
Backgammon	1
Battleship	1
Checkers	1
En Garde	1
Mille Bornes	1
Othello	1
PitchCar	1
Scattergories	1
Ubongo	1
The Werewolves of Miller's Hollow	1
	62

Aquí també trobem jocs de múltiples partides per sessió, com són el Jungle Speed i el Time's up, o fins i tot l'Hex i el Mancala. Són jocs de família, de sobretaula o de festa després de sopar. L'objectiu principal és més riure que no pas pensar res ni aprendre cap cosa i les meves incursions en aquest camp són o bé per explorar nous terrenys (sovint sense resultats profitosos) o bé per tenir jocs lleugers a la rerecambra.

Ah, a La Llacuna jo vaig jugar al Sword of Rome, a l'ASL (Singling) i a l'ASL-SK (del Beyond the Beaches). I vaig veure com jugaven al Republic of Rome, al Twilight Imperium i alguns altres jocs. Sortiran a la llista del 2010 i ja en parlaré en detall.

190. ASL Primer al BGG

2010-03-20T21:29:00.002+01:00

En Joe Steadman està penjant una colla de vídeos al BGG que mostren les regles bàsiques d'Advanced Squad Leader.

Els podeu veure a:

http://www.boardgamegeek.com/thread/493217/asl-primer-video

Us penjo aquí el vídeo introductori.

No us ho perdeu!

189. La Segona Guerra Mundial en sorra

2010-02-02T19:45:00.004+01:00

Estremidora actuació de Kseniya Simonova al programa televisiu Ukraine's Got Talent: una recreació de la Segona Guerra Mundial dibuixant sobre un tauler de sorra. La música d'Apocalyptica ajuda a crear l'ambient adequat.

188. El futur dels jocs de tauler

2010-01-27T22:45:00.004+01:00

La tecnologia de superfícies intel·ligents s'acosta cada cop més a la nostra vida. Observeu aquest clip de la Canada's Queen's University on el Human Media Lab ha treballat amb taulellets digitals de Colons de Catan.

Fantàstica barreja de joc de tauler i vídejoc!

187. Museu virtual de la Guerra de Successió

2009-12-07T20:00:00.002+01:00

Llegeixo a Vexillum que ja han obert el Museu virtual de la Guerra de Successió:

Ens fa saber en Xavi Rubio que ja és a punt el «Museu Virtual de la Guerra de Successió». Es tracta d'un exhaustiu lloc web dedicat a la Guerra de Successió i creat pel Grup de Didàctica del Patrimoni de la Universitat de Barcelona, sota la direcció d'en Francesc Xavier Hernàndez.

Amb una presentació ben atractiva, el lloc vol ser un punt de referència per a qualsevol persona interessada en l'estudi de la Guerra de Successió, amb criteris historiogràfics moderns i amb informació actualitzada. Així, a més de la descripció global i detallada del conflicte, es presenta una completa selecció de fonts primàries, informació sobre les diverses batalles que es produïren en territori català (en alguns casos amb ordres de batalla molt detallats, informació arqueològica o anàlisis amb sistemes d'informació geogràfica, per exemple) i una anàlisi en profunditat de l'organització dels exèrcits involucrats (incloent-hi equipament, uniformologia, etc.).

El lloc tot just ha estat inaugurat, i en els propers mesos s'anirà afegint encara més informació. No oblideu de posar la seva URL a les vostres adreces d'interès:

http://www.guerradesuccessio.cat

Bona visita al museu virtual!

186. Call of Cthulhu 24

2009-11-13T21:19:00.003+01:00

Un altre vídeojoc flash. En aquest cas es tracta del crossover més extrem que pugueu imaginar: Jack Bauer ha d'evitar que el cos del President Palmer sigui ressuscitat per la secta de Dagon per a convocar al Gran Cthulhu.

http://finalbossstudio.deviantart.com/art/quot-CALL-OF-CTHULHU-24-quot-142626308

Disfruteu-lo.

185. El joc d'en Fèlix Bitllet

2009-11-04T23:39:00.003+01:00

Ja hi ha el vídeojoc del Cas Millet!

Juga al Joc d'en Fèlix Bitllet (sic) i arreplega tants bitllets de 500 euros com puguis. Vigila que no t'atrapin els Mossos d'Esquadra, perquè et posaran a la garjola, però si aconsegueixes les Creus de Sant Jordi, faràs que els Mossos es quadrin davant teu i no actuïn mentre continues omplint-te les butxaques!

Ah, per cert, no deixeu de llegir les tires còmiques del dibuixant d'aquest vídeojoc: El Tentacle! És d'Osona (de "la Comarca"), sinònim de qualitat.

184. Mil anys de batalles en cinc minuts

2009-11-03T00:10:00.002+01:00

Us poso un clip curiós de YouTube fet per Jordi Colomer en que, a partir de la llista de batalles de la Wikipedia, se'ns presenten les batalles mundials dels últims mil anys a ritme de Wagner.

183. El Facebook de Hitler

2009-10-29T21:11:00.004+01:00

http://unblogen.files.wordpress.com/2009/10/facebookhitler00.jpg

182. Jornades Alpha Ares 2009

2009-10-27T10:20:00.003+01:00

Com cada tardor, el club Alpha Ares de Barcelona munta les seves jornades lúdiques. Serà els dies 14 i 15 de novembre de 2009 a les Cotxeres de Sants (Barcelona).

Aquí teniu el programa de les jornades.

181. Pax Romana. Escenari I: La guerra pírrica

2009-10-26T23:09:00.012+01:00

Pax Romana és un joc de gran estratègia que ens transporta a l'època de la República Romana, des del seu inici amb l'expulsió de la monarquia fins a la conversió de Roma en imperi. El joc està pensat per a quatre jugadors, però hi ha escenaris per a 2 i 3 jugadors i es pot jugar en solitari. Hi ha unes regles estàndard que són per al joc bàsic i unes regles avançades per a afegir més detalls i historicitat al joc.

Els quatre jugadors habituals són Roma, Cartago, Grècia i Orient. El jugador d'Orient du els imperis Selèucida i Ptolemaic en versió estàndard i només l'imperi Selèucida en versió avançada, ja que Egipte es converteix en potència menor independent.

A part d'aquestes potències 'majors', al joc hi apareixen Pèrgam, Rodes, Pontus i fins i tot Pirros, rei d'Epir, protagonista del primer escenari, introductori.

Per aprendre a jugar al Pax Romana, he pensat de fer en solitari el primer escenari i escriure'l pas a pas al blog. Així qualsevol pot opinar sobre els moviments i les regles o expressar els seus dubtes.

Pax Romana. Escenari I. La Guerra Pírrica - Pirros contra Roma
L'any 281 AC, la ciutat grega de Tarentum, a la costa sud de la Península Itàlica, es va veure amenaçada per Roma i va demanar ajut. El rei Pirros d'Epir va intervenir i derrotar els romans dues vegades, a Heraclea el 280 AC i a Asculum el 279 AC. En aquestes batalles, Pirros va perdre tants soldats que es va haver de retirar. D'aquí ve el terme "victòria pírrica". En aquest escenari el jugador grec s'enfronta al jugador romà, amb el destí de Tarentum en joc.

Aquest escenari (introductori) comença a la fase F.3 del Torn 1 i acaba al final del Torn 1. El Torn 1 representa del 300 al 275 AC (454-479 Ab Urbe Condita).

Els dos jugadors tenen 3 marcadors d'activació. No s'usen events ni tresoreria. Roma pot usar una activació per reclutar dues legions. El terreny en joc és el territori romà i la ciutat de Corcyra.

Al final del Torn 1, Roma guanya si ha capturat o destruït Tarentum. Grècia guanya si l'estabilitat de Roma baixa a 1 o si aconsegueix (1) Tarentum continua a plena força i en possessió grega (2) Roma ha perdut almenys una batalla (i 3) Pirros és viu i té un exèrcit de Soldats de Fortuna d'almenys 5 BP. Qualsevol altre resultat és un empat.

Aquesta és la disposició inicial de les tropes. He triat posar les guarnicions romanes a Ravenna i Barium per veure si molesten a Pirros. Com que en aquest escenari no es poden construir ciutats, no tenen cap més utilitat que la d'entorpir el pas dels grecs.

Activació 1: Grècia.
Plantejament: Grècia guanya si baixa l'estabilitat de Roma a 1. Roma comença amb una estabilitat de 6. Per baixar-la a 1 cal que perdi les dues províncies que controla (Cisalpina i Italia, -2 cada una) i que es retiri d'una batalla en territori romà (-1). O que creï milícia (-1) o perdi la capital (-1), però això és poc probable. L'altra manera de guanyar és defensar Tarentum i fer perdre almenys una batalla a Roma. Això és molt més fàcil: capturar o destruir el poble de Capua compta com a guanyar una batalla. A partir d'aquí només cal aguantar. L'objectiu, per tant: Capua.

Moviment Major: activo el Soldat de Fortuna Pirros. Dau: 3. MP: 7 (3+4).

MP 1: Pirros i el seu exèrcit de soldats de fortuna s'embarca. Uso la galera grega d'escorta.
MP 2: L'exèrcit de Pirros navega. A l'entrar al Punt de Trànsit Naval al sud de Corcyra cal tirar per possible parada. Dau: 4. Pirros continua, passa per Brundisium (terreny amic) i entra a Barium. Com que el control és enemic cal parar. No tiro continuïtat perquè vull desembarcar aquí.
MP 3-4: Pirros desembarca a Barium i elimina la guarnició romana (les guarnicions tenen 0 BP i no provoquen batalla, tot i que costa 1 MP extra entrar on són).
MP 5-6: Pirros entra a Capua. Roma intenta interceptar a Capua des de Roma. Modificadors: +2 pel líder i +3 per estar en ciutat. Daus: 7. Intercepció amb èxit (7+5 >= 12). Quatre legions romanes amb un líder 2-4 ataquen a Pirros a Capua.

Primera Batalla de Capua: com que l'interceptor és l'atacant, Roma no pot usar els BP de la ciutat. Al ser intercepció, el defensor no es pot retirar. Pirros decideix no usar els elefants ja que l'enemic no té cavalleria (només en el joc avançat, a partir del Torn III, les legions romanes tenen cavalleria orgànica).

Són 16 BP romans (4 LG) contra 15 BP grecs (4 HI, 2 LI, 1 Cav). 0 canvis.
Pirros té superioritat en cavalleria. 1 canvi per Grècia.
Pirros té un valor tàctic de 3 i el cònsul romà és de 2. 1 canvi per Grècia.

En total són 2 canvis per Grècia. Daus: 2 (Roma), 1 (Grècia). Grècia decideix usar els 2 canvis per rebaixar el 2 romà a 0 i evitar pèrdues. Queda 0 a 1. Per tant Roma pateix un 10% de baixes (2 BP) i Grècia guanya la batalla. Líder romà: 7 (indemne), Pirros: 4 (indemne).

Com que l'atacant ha perdut, no pot quedar-se a l'espai de la batalla. Així és que les legions tornen a Roma amb una de les 4 legions reduïdes (pels 2 BP perduts). De moment Roma ja ha perdut una batalla i sense cap efecte en Pirros.

Ara Pirros es troba a Capua havent derrotat l'interceptador. Automàticament ha de fer una batalla contra el poble de Capua, sense gastar MP.

Segona Batalla de Capua: com que un poble aporta BP, no es poden usar cavalleria ni elefants.

14 BP grecs (4 HI i 2 LI) contra 2 BP romans (1 poble). 7 canvis grecs.
Pirros afegeix 1 canvi grec (màxim 1 contra pobles o ciutats).

En total són 8 canvis per Grècia. Daus: 1 (Grècia), 2 (Roma). Grècia usa 2 canvis per reduir el dau de Roma a 0 i els altres 6 per pujar el dau de Grècia fins a 7. Pirros no té baixes i Capua perd un 70% de 2 BP (1 BP). Pirros guanya la segona batalla contra Roma. Com que Capua és un poble amb la muralla danyada i sense tropes que la defensin, és capturada per Pirros i posada sota control grec. Pirros: 7 (indemne).

Tot això era amb el sisè MP de l'activació de Pirros. Li'n queda un. [Edició: m'he descuidat de fer les tirades per saqueig de la ciutat. Si Pirros hagués tret 5 o 6 dues vegades seguides, hagués acabat el seu moviment aquí de manera forçada].

MP 7: Pirros mou a Venusia per protegir els accessos a Tarentum.

Moviment Menor 1: ara Grècia ja no pot moure les galeres ni les tropes de Pirros. Grècia mou la guarnició de Paestum a Neapolis, per molestar.

Moviment Menor 2: Grècia mou la guarnició de Brundisium a Barium, per molestar.

Així Pirros ja té la victòria al camp de batalla i ara només ha de protegir Tarentum.

Activació 2: Roma.
Plantejament: en aquests moments Grècia compleix les condicions de victòria ja que Tarentum i l'exèrcit de Pirros estan sencers i Roma ha perdut una batalla. Com que això darrer ja no es pot variar, Roma ha de mirar de o bé eliminar l'exèrcit de Pirros o bé destruir Tarentum. Mirarem de fer una acció combinada que ens deixi les dues possibilitats obertes, però primer reforçarem l'exèrcit romà, per tenir avantatge sobre Pirros.

Uso l'activació romana per reforçar Roma amb dues legions més, que aniran a la ciutat de Roma.

Les dues primeres activacions venen fixades per l'escenari. Ara hi ha dues activacions més per cap, a l'atzar.

Activació 3: Grècia.
Plantejament: en aquests moments Grècia compleix les condicions de victòria. Roma s'ha reforçat amb dues legions més i ara l'exèrcit d'Italia ja té 22 BP contra els 15 BP de Pirros. Si ataco l'exèrcit romà a la pròpia ciutat sumarà 5 BP més. És millor reforçar la posició actual.
Moviment Menor 1: Grècia mou la cavalleria de Tarentum a Venusia. Això li donarà supremacia en cavalleria a Pirros si Roma l'ataca en aquest lloc. Poden defensar junts, però per desgràcia, grecs i soldats de fortuna no es poden activar junts, o sigui que és una defensa estàtica.

Moviment Menor 1: Grècia mou la guarnició de Venusia. Aquí on és no fa res i potser en un altre lloc em permetrà usar la flota. Dau: 2. MP: 2.

MP 1: Garr mou de Venusia a Tarentum.
MP 2: Garr mou de Tarentum a Croton.

Així la guarnició protegeix un altre dels accessos a Tarentum i obliga a Roma a gastar més MP per passar-hi. [Edició: amb aquest moviment, Grècia perd el control de Bruttium i dóna dos punts d'estabilitat a Roma. No ho he tingut en compte].

Moviment Major: Grècia activa la flota. La idea és impedir cap moviment naval romà.

Navegació de Barium a Brundisium. Tiro continuïtat. Daus: 6. Continua.
Navegació de Brundisium a Tarentum. Control amic.
Navegació de Tarentum a Croton. Control amic.
Navegació de Croton a Rhegium. Tiro continuïtat. Daus: 7. Continua.
Navegació de Rhegium a Paestum. Tiro continuïtat. Daus: 4. Continua.
Navegació de Paestum a Neapolis. La paro aquí.

A la imatge podeu veure el recorregut de la flota grega des de Barium fins a Neapolis. Amb la flota grega a Neapolis impedeixo que l'exèrcit Roma faci un transport naval pel Tirrè que eviti les tropes de Pirros.

Activació 4: Roma.
Plantejament: Grècia ha tapat el pas marítim cap a Tarentum. Obliga a les legions a lluitar contra Pirros a camp obert, on ha rebut una cavalleria de reforç per tal de tenir supremacia. A canvi, ha tret una defensa de Tarentum. Puc mirar de forçar el pas per la costa tirrena fins a Tarentum, amb dos possibles llocs per a la intercepció de Pirros: Neapolis i la pròpia Tarentum.

Moviment Major: Roma activa les 6 legions que hi ha a la capital amb el cònsol. Dau: 5. MP: 9 (5+4). Atenció, amb 9 MP Roma pot intentar una altra cosa. Amb la flota grega tapant el pas de la costa tirrena, ja no tapa la costa adriàtica. I l'exèrcit té prou MP per passar a l'altra costa, embarcar-se i mirar d'arribar a Tarentum. Ho provem.

MP 1: de Roma a Bovianum.
MP 2: de Bovianum a Ariminium.
MP 3: l'exèrcit consular s'embarca.
MP 4: l'exèrcit consular navega.
Navegació d'Ariminium a Barium. L'espai és controlat per l'enemic, per tant he de tirar continuïtat. Daus: 4. Continua. Pirros no pot interceptar ja que és un moviment naval.
Navegació de Barium a Brundisium.
MP 5: l'exèrcit consular desembarca. Aquí la LI grega de Tarentum podria interceptar, però és millor que sumi esforços amb Tarentum.
MP 6: de Brundisium a Tarentum.
MP 7: com que a Tarentum hi ha una ciutat enemiga, que no es pot retirar, hi ha batalla segura i cal gastar un MP extra. A part, la LI grega no es retira. Pirros intenta interceptar. Té un +3 pel valor tàctic de Pirros i un +1 per interceptar a una ciutat pròpia. Daus: 9. 13 >= 12. Intercepció amb èxit. Així doncs Pirros ataca l'exèrcit consular.

Primera Batalla de Tarentum: l'atacant és Grècia perquè ha interceptat, per tant no pot usar els BP de la ciutat grega.

15 BP grecs (4 HI, 2 LI, 1 Cav) contra 22 BP romans (5 LG, 1 LG reduïda). 1 canvi romà.
Pirros afegeix 1 canvi grec ja que té un factor tàctic de 3 i el romà és de 2.
La cavalleria grega afegeix 1 canvi grec.

En total és un canvi de dau per Grècia. Daus: 3 (Grècia), 1 (Roma). Grècia usa el seu canvi per reduir el dau romà a 0. Així Grècia guanya la batalla, té un 0% de baixes i fa un 30% de baixes a Roma, que són 7 BP de 22 (dues legions). General grec: 6 (indemne). General romà: 6 (indemne).

Roma intenta retirar-se per reduir un 10% les baixes i salvar una legió. Grècia ho pot impedir amb la cavalleria. Dau: 1. La cavalleria grega impedeix la retirada i Roma ha de patir el 30% de baixes. Dues legions romanes són eliminades.

Ara però, la situació pot canviar. Com que Pirros ha impedit que l'exèrcit consular es retirés per eliminar-li dues legions enlloc d'una, Roma es queda de moment a l'espai i les tropes de Pirros s'han de retirar al lloc d'on han interceptat, Venusia.

Ara queden 4 legions amb el cònsul a Tarentum, on encara hi ha una tropa grega i la ciutat. Això crea una batalla automàtica, sense gastar MP.

Segona Batalla de Tarentum: l'atacant és Roma perquè ha entrat a l'espai de Tarentum. Grècia tria usar els 5 BP de Tarentum.

14 BP romans (3 LG, 1 LG reduïda) contra 6 BP grecs (1 LI, 1 ciutat). 2 canvis romans.
El cònsul suma un canvi per Roma (lluitant amb ciutat el màxim per generals és 1).

En total són 3 canvis per Roma. Daus: 4 (Roma), 5 (Grècia). Roma puja el dau propi de 4 a 6 i baixa el grec de 5 a 4. Com que el defensor ha usat una ciutat, no es pot retirar per reduir les baixes.

Roma té un 40% de baixes, que són 6 BP de 14. A canvi, Grècia té un 60% de baixes que són 4 BP de 6. Roma elimina una LG sencera i una reduïda i queda amb 2 legions. Grècia ha de reduir 2 punts de ciutat, però salva la LI. Cada punt de ciutat absorbeix 2 BP. General romà: 10 (indemne).

Si Grècia només hagués tingut 3 BP de baixes hagués pogut eliminar la LI (1 BP) i un punt de ciutat (2 BP), però amb 4 BP no en té prou i ha de reduir 2 punts de les muralles. Això deixa la ciutat a punt per ser capturada.

Com que Roma no ha pogut capturar la ciutat, ja que queda un LI supervivent, s'ha de retirar al lloc d'on ha entrat, Brundisium. Aquestes batalles s'han produït totes amb el MP 7 de 9. Si aquesta tropa vol continuar ha de gastar 1 MP per regrupament i només li quedarà un MP, amb el qual no pot entrar en territori ocupat. Per tant, acaba aquí el moviment.

Moviment Menor 1: Roma activa una legió de Placentia per enviar-la urgentment al sud. Dau: 1. La legió arriba tot just a Aquilcia.

Moviment Menor 2: Roma activa l'altra legió de Placentia per enviar-la urgentment al sud. Dau: 1. La legió acompanya la seva germana, amb el líder. Reforços fracassats. Tot dependrà de la propera activació.

Activació 5: Roma.
Plantejament: Roma ha tingut la sort de tornar a activar-se. Això vol dir també que l'última activació serà de Grècia. Les muralles de Tarentum han rebut dos impactes i per tant Grècia ja no pot guanyar. Ara mateix la situació és d'empat. Ara bé, si en aquesta activació Roma aconsegueix destruir Tarentum, es farà amb la victòria.

Moviment Menor 1: Roma activa una legió de Placentia per enviar-la urgentment al sud. Dau: 1. Els reforços continuen sense assabentar-se que hi ha una guerra. Amb 1 MP no pot ni embarcar-se (calen almenys 3 MP), o sigui que res.

Moviment Major: Roma activa l'exèrcit consular situat a Brundisium. Dau: 3. MP: 7 (3+4).

MP 1 i 2: les dues legions entren a Tarentum. La infanteria grega no es retira. Pirros mira d'interceptar. Té un +3 pel general i un +1 per la ciutat. Daus: 9. 9+3+1 >= 12, intercepció amb èxit. Batalla.

Tercera Batalla de Tarentum: l'atacant és Grècia perquè ha interceptat, per tant no pot usar els BP de la ciutat grega.

15 BP grecs (4 HI, 2 LI, 1 Cav) contra 8 BP romans (2 LG). 2 canvis grecs.
Pirros afegeix 1 canvi grec.
La cavalleria grega afegeix 1 canvi grec.

En total són 4 canvis de dau per Grècia. Daus: 2 (Grècia), 2 (Roma). Grècia usa els 4 canvis per pujar les baixes romanes de 20% a 60%. Grècia perd un 20% de 15 BP, que són 3 i Roma un 60% de 8 BP, que són 5. General grec: 3 (indemne). General romà: 8 (indemne).

Grècia elimina un HI i Roma una legió i mitja. Roma no pot retirar-se del camp de batalla si vol tornar a atacar Tarentum. Com que Pirros era interceptador, no té MP i per tant no pot gastar cap MP per forçar els romans a marxar de Tarentum. Així és que Pirros ha de tornar a Venusia.

Roma aprofita la derrota en territori propi per crear milícia a la ciutat de Roma, per evitar un atac final de Pirros contra l'estabilitat romana. Dau: 4. Es creen 2 milícies a la ciutat de Roma i Roma passa d'estabilitat 6 a 5.

Quarta Batalla de Tarentum: l'atacant és Roma perquè ha entrat a Tarentum. Grècia usa les muralles de Tarentum (que ja no són 5 sinó 3 BP).

2 BP romans (1 LG reduïda) contra 4 BP grecs (1 LI, ciutat reduïda). 2 canvis grecs.
El cònsol romà afegeix 1 canvi romà.

En total és un canvi per Grècia. Daus: 3 (Roma), 2 (Grècia). Grècia usa el seu canvi per pujar el total grec del 20% al 30%. Roma perd un 30% de 2 BP, que és 1 BP, mentre que Grècia perd un 30% de 4 BP, que és també 1 BP. Roma ha d'eliminar la legió restant i el seu general, mentre que la LI grega també és eliminada.

Tarentum ha perdut les muralles i els defensors, però ja no queden tampoc atacants, amb la qual cosa queda sota control grec.

Moviment Menor 2: Roma activa una legió de Placentia per enviar-la urgentment al sud. Ara té les milícies a Roma, més a prop, però hi ha la flota grega estacionada a Neapolis que els impediria el pas. Així que hi tornem amb les tropes del nord. Dau: 3 MP. Amb això no n'hi ha prou per entrar en un espai ocupat per mar (calen 4 MP), o sigui que la legió agafa el líder i baixa per mar fins a Ariminium. No pot ni intentar passar per Barium ja que no té prou MP per fer un atac amfibi si fallés la continuïtat.

Activació 6: Grècia.
Plantejament: Roma ja no pot guanyar, no té més activacions i Tarentum no ha estat destruït. Però les seves muralles han caigut. Ara, per guanyar, Grècia ha de reduir l'estabilitat romana a 1. Ara mateix és a 5 [Edició: hauria de ser 7 ja que Roma controla Bruttium]. Només li pot treure els 4 punts que resten prenent-li el control de les províncies de Cisalpina i Italia. I això vol dir conquerir la ciutat de Roma.

Moviment Major: Grècia activa l'exèrcit de Pirros situat a Venusia. Dau: 1. MP: 5 (1+4).

MP 1: Pirros mou de Venusia a Capua.
MP 2 i 3: Pirros mou de Capua a Roma i l'ataca. Les milícies no es retiren i usen els BP de la ciutat.

Primera Batalla de Roma: l'atacant és Grècia, el defensor romà usa els BP de la ciutat.

11 BP grecs (3 HI, 1 HI reduït, 2 LI) contra 7 BP romans (2 Mil). 1 canvi grec.
Pirros afegeix 1 canvi grec.

En total són 2 canvis de dau per Grècia. Daus: 2 (Grècia), 6 (Roma). Grècia usa un canvi per passar Grècia de 20% a 30% i l'altre per baixar Roma de 60% a 50%. Grècia perd la batalla i s'ha de retirar. Perden un 50% de 11 BP que són 6 BP. Roma perd un 30% de 7 BP que són 2 BP. Grècia elimina 2 HI i Roma 2 Mil. General grec: 7 (indemne). L'exèrcit de Pirros es retira a Capua.

I amb els moviments menors Grècia ja no pot fer res. Queda 1 Cav grega per moure, però no pot capturar Roma ni la Cisalpina.

L'avaluació d'objectius és:

les muralles de Tarentum han estat destruïdes
Roma ha perdut unes quantes batalles
Pirros és viu i el seu exèrcit té 6 BP
l'estabilitat romana és de 5 [Edició: hauria de ser 7 ja que Roma controla Bruttium]

I per tant el resultat final és empat.

180. Estat de la qüestió

2009-10-26T20:46:00.013+01:00

Ara duia temps sense escriure sobre jocs. A veure si hi tornem. Això no vol dir que no jugui. Fem un repasset.

En viu, fa un mes vam jugar a Quart a l'Starter Kit de l'Advanced Squad Leader. Una partida introductòria i una partida de 4 taulells (!!!) en equips de dos. Representava un dels assalts dels paracaigudistes alemanys a Creta i forma part d'un grup d'escenaris proposats com a concurs per usar 4 mapes disposats en llargada. Com sempre, l'ASL deixa molt bon regust. Ah, i per fi vam conèixer l'Eloi d'Hostalric.

A casa he jugat un Agrícola i un American Megafauna, cosa que demostra que els bons jocs també es poden jugar amb la família.

Per Internet és per on tinc més activitat lúdica. He usat el VASSAL per fer un parell de partides a Successors i un parell més a Here I Stand (una de les quals encara viva). Estem preparant un Pax Romana. Estic usant el Cyberboard per jugar al Guerra a Muerte i estem preparant un Day of the Chariot: Kadesh.

Impressions?

Molt bé amb l'ASL-SK, crec que realment l'SK és un gran producte que acosta un joc complex a tot tipus de públic. No cal recordar tantes regles i et pots concentrar en la tàctica. I jugar per equips és molt divertit.

Hi ha gent que diu que ASL-SK no és ASL. Com a crítica. Evidentment ASL-SK no és ASL. És una simplificació. Però és un gran producte, que permet entrar pas a pas a l'univers de l'ASL sense haver de passar pel totxo (el nom carinyós del manual d'ASL).

L'Agrícola posa nerviós ja que sempre voldries estar fent coses i no tens prou accions per fer-les. Cal planejar a llarg plaç i tenir plans B. El recomano als nostres diputats.

Aquest cop l'he jugat a 2 jugadors i continua funcionant prou bé. No hi ha gaire possibilitat que un jugador et desfaci la jugada perquè només hi ha un oponent, i per tant es pot planificar millor que amb 4 o 5 jugadors, però la tensió continua present fins al final. Ah! Indispensable jugar amb les cartes d'oficis i objectes menors; donen un gran toc de varietat al joc.

A l'American Megafauna potser pesa més el farciment que el gall, ja que el jugador té poca capacitat de maniobra. De fet, si fos totalment Darwinista, el jugador no podria fer absolutament res. Però és tant divertit gastar gens per comprar una extensió de fèmur...

Aquest cop l'he jugat també a 2 jugadors amb les regles especials que conté. Problema? Si les cartes que apareixen són massa d'un sol tipus, el joc es fa pesat. Recomano separar primer les cartes per tipus (biomes, gens, desastres, immigrants, genotips) i fer una baralla amb una proporció adequada de cada tipus. Així assegures que durant la partida sortirà de tot. En una variant que he trobat per Internet recomanen la següent proporció: 6 desastres, 26 biomes, 50 gens, 15 genotips i 15 immigrants.

Successors és un gran joc per a quatre jugadors. Té un mòdul de VASSAL molt i molt bo que fa que jugar una partida a quatre per email sigui molt plaent.

És un joc ple d'incògnites i girs sobtats, que va fer que en la nostra última partida per VASSAL el qualifiquéssim de "muntanya russa". En un moment pots ser a dalt i de cop et trobes a baix de tot, pels motius més inesperats.

Però això no vol dir que depengui totalment de l'atzar. Saber jugar bé és important a Successors per situar-se a la primera línia de victòria. A partir d'aquí, decidir qui guanyarà, serà cosa del camp de batalla.

El Here I Stand també és un joc on hi ha més farciment que gall. Amb sis jugadors la interacció és tanta que sovint et surt el tret per la culata. I sobretot hi ha molt d'atzar en les cartes i els daus; en el cas religiós és obvi. Però per jugar bé cal donar molta i molta importància a la diplomàcia: és bàsic per evitar una victòria ràpida d'un jugador espavilat. I l'experiència dels jugadors també és important per saber què funciona i què no funciona, cosa important en la diplomàcia.

El Guerra a Muerte és més fluix. És un wargame clàssic senzillet que recrea les guerres d'independència dels països sudamericans. No està mal fet però li falta nervi. I les regles estan plenes d'errates.

O sigui que només falta anar comentant tot això al blog.

179. JOC DE TRONS: EL PILOT!

2009-10-14T23:37:00.008+02:00

Diferents mitjans ja han anunciat i el propi George R. R. Martin ha confirmat l'inici de l'episodi pilot de "Joc de Trons" per part de HBO i de la mà de David Benioff i Dan Weiss com a productors executius i resposables d'adaptar l'obra al format televisiu. Segons paraules del propi autor de la saga, diu que podem estar tranquils per l'adaptació, doncs és bastant fidel al llibre. El pilot servirà per convencer als directius de HBO i si agrada començaran amb la gravació de la sèrie. En que cada temporada correspondria a cada un dels volums de la saga. Segons apunta el diari gratuit "20 minuts" el paper del protagonista recauria en Sean Bean (Boromir, en "El Senyor dels Anells), per un actor experimentat en el gènere de la fantasia èpica.

178. El joc del Big Bang

2009-09-22T14:54:00.003+02:00

Ens informa l'Oriol Comas que ja es poden provar alguns dels jocs d'El joc del Big Bang, un espai lúdic creat pel Museu de la Ciència i la Tècnica entorn la idea del Big Bang.

De moment, però, sembla que els jocs no barrufen bé sota Ubuntu, o sigui que per part meva encara no els he pogut provar. Esperem que resolguin aquest tema.

Es pot veure un anunci del joc a www.youtube.com/watch?v=ffxQLi_2nH4.

177. 70 Aniversari de l'inici de la Segona Guerra Mundial

2009-09-02T21:40:00.005+02:00

Ja s'han complert 70 anys desde que el cuirassat Schleswing-Holstein obrir foc a la fortaleza del port de Danzing a les 4:45 de la matinada del 1 de setembre de 1939. Simultaneament la Wehrmacht irrumpia al llarg de la frontera polonesa. Fet que vam constituir el començament de la deflagació mes violenta del segle XX i que a donat forma, en gran part, al mon geo-polític que tenim avui en dia.
Per rememorar aquesta efemeride, s'han reunit alguns dels principals líders polítics a l'actual Gdansk (Danzing) per rememorar i recordar els fets. En aquesta reunió ha quedat palès que les ferides produides per la Guerra segueixen obertes, en alguns casos, i en altres potser no estancaran mai.

De qualsevol manera, és important rememorar, recordar i seguir estudint aquest conflicte. Per aixó diferents canals temàtics dedicaran part de la seva programció al llarg d'aquest mes per que no caigui en l'oblid. I pugui ser, si pot ser, mes ben entès o explicat. Per aixó el "Canal Historia" al llarg del mes presentaran els documentals "Espanyols a la Segona Guerra Mundial" i "L'ultimatum de Hitler". El canal "National Geographic" s'afagafeix a la conmemoració amb els documentals "L'exercit alemany de Churchil" i "Apocalipsis" on es mostraran algunes imatges inèdites acuradament restaurades per mostrar la crueltat del conflicte.

D'altre banda, el "CANAL+" ja comená anunciar que gràcies a l'acord establert amb HBO presentaran i estrenaran en exclusiva la minisèrie "THE PACIFIC", miniserie de 10capítols que ens vindrà de la mà de Tom Hanks, Steven Spielberg i Gary Goetzman i avalada pel èxit fulminant i rotund de la seva predecesora "Hermanos de Sangre".

176. Els jocs i Star Trek

2009-08-10T13:31:00.000+02:00

Una cita interessant d'Star Trek referida als jocs:

http://tetocajugar.blogspot.com/2009/08/si-lo-dice-el-capitan-kirk-sera-que-es.html

175. Un Carcassonne de 5000 taulellets

2009-08-10T13:16:00.002+02:00

Aquesta imatge tant espectacular és una partida de Carcassone fent servir més de 5000 taulellets.

L'he vista ací al BGG i il·lustra una marató de Carcassonne que va tenir lloc a Alemanya el 2004.

174. Jocs amb confessionari

2009-07-15T19:41:00.002+02:00

Ja he vist en un parell de llocs sessions de jocs gravades en vídeo.
El mètode consisteix en tenir una sala confessionari on els jugadors poden exclamar-se dels fets que passen durant la partida i on s'hi poden escenificar pactes o altres tractes diplomàtics.

Si després es munta el vídeo del confessionari amb la gravació de la partida, queda un documental força reeixit, com aquest sobre una partida de Risk.

I aquí podeu veure una sessió de Battlestar Galactica.

173. Alfabet d'Star Wars

2009-06-16T23:38:00.002+02:00

Ja teniu el vostre alfabet d'Star Wars?

172. Seixanta-cinc anys del Dia D

2009-06-07T10:07:00.002+02:00

Ahir van complir-se seixanta-cinc anys del Desembarcament de Normandia (sis de juny de 1944).
Per a commemorar-ho, vàrem veure una pel·lícula adient: "The longest day", del 1962.

171. Generador de números aleatoris

2009-05-27T23:37:00.002+02:00

Ni C++, Python, ni Ruby. El sistema que fa servir GamesByEmail.com per generar un milió de números aleatoris diaris per ser usats en jocs per email és aquest:

Jo en vull un!

170. Cthulhu viu

2009-05-24T21:03:00.002+02:00

Si no ho creieu, vegeu aquestes imatges de la televisió japonesa d'una Siphonophora, preses a 700 metres de profunditat:

Persidecàs, després de mostrar aquestes imatges, recitem tots junts:

Y'AI'NG'NGAH; YOG-SOTHOTH:H'EE-L'GEB; F'AI TRHODOG; UAAAAH

169. Recreació de la Batalla d'Almansa

2009-04-24T14:31:00.002+02:00

Abstract: historical recreation of the Battle of Almansa (1707).

Aquest cap de setmana (24-26 d'abril de 2009) es recrea a Almansa la Batalla d'Almansa (1707).

Aquesta batalla va comportar la conquesta del País València per part de les tropes del futur Felip V d'Espanya i va deixar la porta oberta a la posterior conquesta del Principat, que es va cloure amb el Setge de Barcelona.

Podeu llegir-ne més informació en aquest bloc (espanyol/anglès/francès).

168. American Megafauna, la lluita entre dinosaures i mamífers

2009-04-09T12:00:00.003+02:00

Abstract: review of the evolution game American Megafauna.

Durant La Collonera Russa 2009, en Jordi C. va proposer de fer un American Megafauna. He de dir que em va sorprendre gratament; sota la seva tutela vam fer una partida sencera a aquest joc evolutiu. El joc ens situa en el protocontinent nordamericà just després de l'extinció del Pèrmic-Triàssic (fa 250 milions d'anys). El 95% de les espècies desapareixen del planeta per raons desconegudes i dos nous tipus d'animals, rèptils i mamífers, veuen desaparèixer els obstacles per a convertir-se en les espècies dominants. Els rèptils ho serien durant els 180 milions d'anys del Mesozoic i els mamífers en els següents 70 milions d'anys de Cenozoic (fins avui).

Cada jugador du un protoanimal, que es classifica en un doble eix rèptil/mamífer i herbívor/carnívor. L'eix rèptil/mamífer és fix per a cada protoanimal durant tota la partida, mentre que l'alimentació herbívora o carnívora pot canviar cada torn. Tot i poder triar, cada protoanimal és més hàbil com a herbívor o com a carnívor en funció de la seva dentadura, que és fixa durant tota la partida.

Cada jugador disposa d'un cartró amb el seu protoanimal i espai per a tenir fins a tres animals més derivats del primer. Cada animal té una indicació de la seva mida (de quilos a tones) i espai per indicar els nous gens que ha adquirit i que modifiquen el seu cap, tòrax o extremitats.

Abans de començar a jugar s'escullen una trentena de cartes d'entre el centenar que componen el joc i es disposen cara avall. A cada torn s'agafen un parell d'aquestes cartes i s'apliquen. Els continguts de les cartes poden ser diversos:

nous biomes: representen canvis en la vegetació o població d'insectes d'una zona del continent
intervenció extraterrestre: normalment són desastres en forma de meteorits, canvis en la composició atmosfèrica, etc.
nous genomes: propicien la capacitat d'adaptació dels nostres animals; es poden adquirir per subhasta de gens
nous llinatges: permeten crear un nou animal derivat del nostre; s'adquireix per subhasta de gens; ens permet multiplicar les nostres probabilitats de sobreviure
immigrants: espècies que venen d'altres continents i colonitzen algun dels nostres biomes.

El joc ens obliga a adquirir nous gens per poder sobreviure als canvis en la composició dels biomes, uns canvis que sovint són lents però que es poden accelerar (molt!) si hi ha canvis climàtics. I de tant en tant hi ha canvis climàtics. De tant en tant els jugadors obtenen nous gens que cal acumular per tal de poder guanyar les subhastes de genomes: així es representa de manera simple com els gens han creat una nova funcionalitat per a l'animal (un fenoma). Si creem una nova família d'animals, els nous hereten tots els gens de l'animal mare però a partir d'aquell moment evolucionen per separat i cal invertir en genomes per a cada un d'ells.

Els genomes són ben variats: per menjar pastura, per menjar arbres, per menjar insectes, per operar de nit, per obtenir velocitat, per obtenir armadura, per perforar armadura, per ser amfibi, per ser aquàtic, etc.

Hi ha tres genomes que converteixen l'animal en correcamins: nocturnitat, velocitat i armadura. Si un depredador (un animal que aquell torn és carnívor) no té els equivalents de nocturnitat, velocitat i perforació d'armadura, no es pot alimentar d'aquell herbívor. Això pot causar que s'alimentin exclusivament d'una sola població herbívora sense defenses, l'extingeixin i el propi carnívor s'extingeixi per haver eliminat la seva única font d'aliment. Aquesta situació, que passa sovint, l'ha d'evitar el jugador que té animals carnívors durant la seva fase d'expansió, vigilant no créixer massa. Com veieu, és un joc que té detalls molt ben trobats.

Potser l'únic problema del jocs és la presentació, feta amb cartolina prima i amb peces que cal retallar. Crec que val la pena buscar figuretes i peces de fusta que representin els genomes i els animals; el joc guanyarà força. D'altra banda, l'autor es va dedicar a dibuixar tots els tipus de biomes del joc, els quals tenen tots el seu nom científic i la seva explicació.

A nivell de documentació, American Megafauna és un joc excepcional que ens transporta dos-cents milions d'anys enrere i ens fa viure la relació constant entre la variació climàtica del planeta, els canvis que comporta en la vegetació i les formes de vida més simples i l'adaptació necessària dels animals dominants per continuar sent dominants... o deixar d'existir. Altament recomanat!

167. Successors, l'Imperi després d'Alexandre

2009-04-09T10:57:00.004+02:00

Successors és un joc per a quatre jugadors que simula les batalles entre els generals d'Alexandre el Gran (356-323 aC) a la seva mort.

El vast imperi d'Alexandre no va aguantar les batzegades d'ambició dels seus antics companys i, després de cinquanta anys de guerra, amb traïcions i pactes canviants, l'imperi d'Alexandre es va fragmentar en els imperis antigònid, ptolemaic i selèucida. Aquesta nova divisió va durar cent anys fins que els dos primers imperis van caure sota la bota de Roma i el tercer sota els cavalls Parts. Però això és avançar història: el joc es centra en els cinquanta anys de guerra entre la mort d'Alexandre i la consolidació d'una nova força imperial.

Cada jugador du una facció consistent en dos dels generals d'Alexandre, escollits a l'atzar. Cada general comença amb unes tropes i una posició fixes, segons el general. Així, ens podem trobar que els dos generals es trobin en posicions adjacents (com ara Macedònia i Tràcia) o bé totalment separats i amb el camí ple d'enemics enmig.

Els vuit generals inicials amb les seves províncies de partida són:

La mecànica del joc és la de wargame dirigit per cartes, similar a Hannibal, Here I Stand, For the people, etc. En aquest joc tots els jugadors agafen cinc cartes a cada torn i les cartes que es juguen com a reacció són reemplaçades per noves cartes de la baralla amb la qual cosa sempre tenim les mateixes accions a jugar. En aquest sentit, el joc queda més equilibrat que no pas el Here I Stand, on una mala mà et deixa fora del joc tot un torn.

Un altre factor d'equilibri és que a l'inici de cada impuls hi ha una rendició automàtica dels espais no fortificats ocupats per les nostres tropes i que després de jugar la carta (per punts o per esdeveniment) podem fer un moviment de tropes o un reforç (a part del que hàgim pogut fer amb la carta). Això fa que, tinguem la carta que tinguem, a cada torn podem sotmetre poblacions i o bé moure o bé reforçar. A part, les cartes tenen puntuacions mínimes de 2 i màximes de 4, la qual cosa genera poca distorsió en el repartiment.

Tot plegat fa que el joc sigui molt equilibrat i que calgui bé plantejar els moviments i pactar les no agressions amb els altres jugadors.

El joc es pot guanyar per domini en punts de victòria (VP) o en legitimitat (L), o bé per arribar al final del joc i tenir més punts de victòria.

Els VP s'aconsegueixen sobretot pel control de províncies, però també per altres factors com ara el control de flotes. La L s'aconsegueix per dominar els hereus d'Alexandre, el cos d'Alexandre o per no haver atacat un altre jugador sense motius: cada torn s'etiqueta el jugador amb més VP com a Usurpador i qualsevol jugador pot atacar aquest Usurpador sense perdre l'etiqueta original de Campió. Si algú ataca un jugador que no és l'Usurpador, perd l'etiqueta de Campió i els 3 punts de legitimitat que atorguen. A part, la legitimitat pot propiciar que en alguna batalla les tropes fidels a Alexandre renunciïn a combatre contra un general més legítim que el seu propi general.

Els combats són molt simples: es conten els factors de combat de cada bàndol i es sumen dues tirades de daus: el resultat es creua en una taula amb valors i qui obté el valor més alt guanya. El perdedor perd TOTES les tropes mercenàries i pot perdre macedonis addicionals. Les tropes que sobreviuen es deixen a banda i no es recuperen fins al torn següent. En les partides que hem fet, a més, és habitual que algun general hi deixi la pell.

Les tropes poden ser mercenaris, macedonis i macedonis reials (aquests darrers es deixen influir per la legitimitat dels generals). També poden aparèixer de tant en tant elefants, torres de setge i els Escuts Platejats, un grup de tropes fidels a Alexandre i que ja no saben a qui seguir.

Els generals tenen un factor estratègic que s'usa per activar les tropes i un factor tàctic que és el valor mínim que pot treure cada dau en combat (per exemple, un factor tàctic de 3 converteix tots els resultats de dau de 1 i de 2 en 3; així una tirada de 2+4 serà convertida en 3+4 i donarà 7 enlloc de 6). Tot i poder perdre generals, cada jugador disposa de quatre generals menors que pot moure com vulgui i que són molt pràctics per atacar les províncies independents, tot i que no poden fer front a una gran batalla contra un dels generals principals.

El joc és tens perquè sovint el lideratge canvia a cada torn. Ser etiquetat com l'Usurpador dóna Casus Belli a qualsevol jugador per atacar-te les posicions fortificades i, com que això és molt rentable, de ben segur que ho fan. Successors és d'aquells jocs en que és millor preparar una bona segona posició per atacar la primera posició al final de la partida, quan no hi ha possibilitat de reacció per part dels adversaris.

D'altra banda, el mapa és ple de zones independents que poden ser una bona font de VP sense atacar altres jugadors ni crear enemistats o causes a revenjar. També hi ha cinc exèrcits independents que es poden activar amb determinades cartes i que poden molestar força: el potent exèrcit grec (que va mantenir a ratlla a Antípater en les Guerres Làmiques i va causar la mort de Leonat); l'exèrcit de Capadòcia; els colons grecs que tornen de la Índia i els bàrbars iliris i escites. Tots plegats una bona colla de molèsties que tergiversen els millors plans.

Com a resum, Successors és un gran joc de nivell mig. Amb quatre jugadors que coneguin el reglament assegura una tarda (o un dia) sencer de diversió. Amb els canvis constants de lideratge i el factor sorpresa que representen les taules, cada partida és diferent, sense comptar amb el fet que la posició inicial de cada jugador també canvia a cada partida.

Serem el legítim successor d'Alexandre el Gran? Potser si aconseguim la regència del seu fill o del seu germanastre? O si aconseguim transportar el seu cos des de Babilònia fins a Macedònia? O deixarem de banda la legitimitat i ens farem senyors d'Àsia pel control de les províncies clau? O ens farem senyors de la guerra locals? O dominarem el Mediterrani? Hi ha tantes maneres de guanyar com jugadors, però només un serà el Successor.

166. La Collonera Russa 2009

2009-04-09T10:00:00.007+02:00

Abstract: a gaming weekend last March near Vilafranca del Penedès, where I played Successors and American Megafauna.

Fa quinze dies, el club de Vilafranca del Penedès "La Collonera Russa del Lansquenet Sodomita que diu "Vine i Acota't!" Mais oui? C'est moi" i la Catalan Guild del BGG van organitzar el seu segon cap de setmana de jocs de taula.

L'indret triat per a l'esdeveniment batejat com a La Collonera Russa 2009 va ser Cal Morcaire, una casa rural del poble de La Llacuna, situat entre Vilafranca i Igualada. L'elecció va ser excel·lent: la casa té una planta baixa i tres pisos amb vint llits en total. Cada pis té cuina i dos lavabos. Aquesta disposició ens permetia tenir partides simultànies a cada pis i encara sobrava lloc.

A la trobada hi vam anar vora trenta persones, dels quals vint ens hi vam quedar a dormir. A part de gent de Vilafranca i contrades properes, hi vam anar gent de Tarragona, Girona, Lleida, Terrassa i fins i tot una persona de Barcelona. S'ha de dir que en general al barcelonins és als qui els costa més d'abandonar el seu municipi, no només per temes lúdics. Va ser una bona oportunitat per posar cares als noms de diverses persones molt interessants que només coneixia pel nom.

I a què vam jugar?

Jo vaig fer dues partides a Successors i una a American Megafauna. Successors és un joc que vaig comprar per Nadal i encara no havia pogut provar. Vam fer primer una partida 'de prova' amb en Jan (Tarragona), en Jordi (Lleida), l'Amando (Girona) i jo mateix (Terrassa) que es va convertir en una dura competició de vuit hores i on en Jan de Tarragona va estar a punt de guanyar si no hagués estat per una carta de Condemna que li vaig llançar en l'última jugada. Al final la vam deixar en empat a falta d'un torn, per cansament i per provar altres coses.

Però va quedar el cuquet i vaig voler fer un altre Successors, altre cop amb l'Amando i ara amb en Ruben (Girona) i en Bo (Vilafranca). Aquesta partida va ser èpica, amb una durada total de dotze hores, de les quatre de la tarda de dissabte a les quatre del matí de diumenge.

Al final en Bo va guanyar la partida gràcies a la conquesta de Grècia i Rodes a l'últim torn, des d'una posició central i gràcies al domini d'Egipte. L'Amando havia aconseguit els dos hereus d'Alexandre però els va haver de fer matar al no tenir prou legitimitat per proclamar-se regent. En Ruben va dominar l'est durant tota la partida (tenia Perdiccas i Peithon) però es va estavellar a Frígia. Finalment, jo tenia Macedònia i Tràcia però les lluites contra l'Amando a l'Anatòlia ens van desgastar mútuament i van facilitar el camí de la victòria a en Bo.

S'ha de dir que tots plegats vam tenir massa agressivitat envers els altres jugadors quan hi havia força zones del mapa amb elements independents que només esperaven que els conqueríssim; però això també va fer que la partida tingués una emoció molt alta ja que els guanys els fèiem sempre a costa d'altri.

Finalment, diumenge vam fer un American Megafauna. He de dir que em va sorprendre gratament; sota el tutelatge d'en Jordi C. vam fer una partida sencera a aquest joc evolutiu. Només puc dir que ja he encarregat aquest fascinant joc, del qual parlaré en un apunt posterior.

A part d'aquestes partides, la trobada té la gràcia de poder veure altres jocs en funcionament i poder fer-te'n una idea. En el meu cas vaig treure les següents ràpides impressions:

Advanced Squad Leader: el clàssic joc tàctic de la Segona Guerra Mundial és un dels meus jocs preferits; va haver-hi una partida de l'Starter Kit a l'últim pis, amb un escenari entre americans i alemanys de l'any 1944.
Angola: un joc per a quatre jugadors sobre la Guerra Freda a Angola que promet molt; se'n va fer una llarga partida que va acabar en empat. És en preorder a MMP.
Battlestar: Galactica: un joc per a sis jugadors basat en la sèrie de televisió (la del 2004) en que dos dels jugadors són infiltrats cylon que intenten sabotejar la nau. La resta de jugadors han d'aconseguir fer salts a l'hiperespai fins a arribar a un planeta anomenat... Terra. Sospites i intriga, un joc de nivell mig molt adequat per a hàbils manipuladors.
Firestorm: Operation Bagration: un joc de la sèrie Flames of War que recrea l'ofensiva russa del juny de 1944 contra el centre alemany. Combina figuretes amb un mapa senzillot. És vistós per les fletexes vermelles de plàstic que marquen les ofensives i que s'han d'omplir amb peces de tancs i vehicles diversos.
The HellGame: un wargame de fantasia que recrea les lluites entre dimonis per aconseguir el control dels set cercles de l'Infern. Combina estratègia amb fantasia, no el vaig seguir prou per valorar-lo.
Hispania: un joc que vaig tenir durant unes hores; me'n vaig desfer per la mala qualitat de les instruccions. A la Collonera em van refermar la decisió.
Munchkin: un filler per passar l'estona que uns quants van perpetrar divendres al vespre.
Pax Britannica: un monster game que recrea la segona meitat del segle XIX i que va durar quasi tant com el període recreat. M'hi havia apuntat però al final vaig preferir repetir el Successors per dominar-ne bé el reglament. El PB és un joc que cal dur dominat i on és imprescindible dur llibreta de notes i calculadora.
The Republic of Rome: un altre clàssic que m'agrada molt. Crec que els jugadors van perdre dues vegades contra el sistema. És un joc realment difícil però atractiu.
Twilight Imperium 3rd Edition: un joc d'imperis galàctics molt atractiu visualment (amb els taulellets de planetes i les naus de plàstic) però que demana una taula MOLT grossa, saber bé les regles i dedicar-hi hores. Això sí, feien cara de passar-ho bé, no com els del Republic of Rome que patien a cada torn.
Twilight Struggle: sense dubte, aquesta recreació dels cinquanta anys de Guerra Freda és un dels millors jocs dels últims anys. Se'n va fer alguna partida en l'ambient tranquil de l'últim pis.
Wings of War: combat tàctic entre avions de la Primera Guerra Mundial. Tinc l'expansió de la Segona Guerra Mundial i no m'acaba de barrufar, potser perquè només l'he jugat amb dos jugadors. A La Collonera hi van desplegar unes estovalles amb un mapa de la campinya francesa dibuixat a sobre (pintat!) i el van jugar unes sis persones amb miniatures. Potser així es gaudeix més del joc; com a mínim passa a ser molt i molt vistós.

Enllaços recomanats:

165. La Batalla de Talamanca

2009-03-03T19:19:00.002+01:00

Penjo un clip que he vist a Vexillum sobre l'última victòria d'un exèrcit sobirà català, el 1714.

Les persones que parlen al vídeo són els creadors del wargame 11 de setembre. Setge 1714.

164. Estrena de "Valkiria"

2009-01-30T21:36:00.008+01:00

Finalment el vol de la "Valkiria" fa escala a les nostres contrades. Després de moltes dificultats i polèmiques i s'estrena el darrer film de l'actor Tom Cruise. En un intent de divulgar alguns dels moviments reaccionaris i de resistència a l’Alemanya Nazi o dit d’altra manera ¿Hi havia nazis bons dins el Nacional-Socialisme?

Històricament l’intent d’atemptat contra Hitler va ser ideat i dut a terme per forces de la Wehrmacht i no pas per seguidors del partit Nazi ni de les forces de les SS. Així doncs seria mes correcte dir ¿Hi havia alemanys o militars bons dins l’estat Nacional-Socialista?

La resposta a priori pot semblar evident, però al no aconseguir l’èxit de l’atemptat no van poder actuar i per tant no tenim fets amb els quals avaluar les seves actuacions. Molts dels noms que es van veure involucrats en aquest intent colpista gaudien d’àmplia i contrastada reputació dins l’àmbit de cada un. I sembla que el “seny” era una característica constant amb tots ells.

M’agradaria aclarir que “Valkiria”, lluny del que molts creuen, no era el nom del complot contra Hitler. Es tractava de la consigna que posava en marxa un protocol d’actuacions per part de les tropes de reserva per tal mantenir el control de la capital i les institucions polítiques, administratives i militars en cas de la mort del màxim dirigent alemany. Un cop realitzat l’atemptat, per assegurar el cop d’estat caldrien tropes i forces. Es donava el cas que molts dels colpistes eren oficials destinats a les forces de reserva i es van servir d’aquestes per garantir l’èxit de l’operació.

Si bé és conegut per tots el resultat del complot, l’actor Tom Cruise assegura que en el film hi ha acció i intriga i que d’aquesta manera s’aportarà llum sobre la mort de Hitler, doncs als U.S.A, hi ha molta gent que no sap com va morir realment Hitler. L’actor s’ha involucrat especialment en el film, fins a l’extrem de participar en la realització del guió. Estem doncs davant d’una Operació Valkiria totalment “made in Hollywood”. Deixant de banda els retocs de guió, doncs ja ens avancen que no es tracta d’un documental. Deixant de banda les polèmiques suscitades durant el rodatge i el seu principal actor, crec que el millor serà veure-la i per poder-ne opinar.

163. ¡Auschwitz Alliberat!

2009-01-27T21:54:00.010+01:00

Setmana atapeïda d'aniversaris d'uns fets que cal no oblidar i que no es repeteixin.

Avui 27 de gener es compleixen 64 anys quan en el 1945 l'exercit rus es va trobar i alliberà el camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau. Dissortadament conegut, era el mes gran camp de concentració a 60 Km de Cracòvia, Polònia. Famós pels seus forns crematoris, "dutxes", i trens de càrrega que hi entraven dia i nit.

Des del seu inici en 1940 va ser planificat com d'extermini i no pas de treball. Sarcàsticament, feien treballar la gent fins a l'extenuació, la inanició, càstigs i treball fins a la mort. A data del seu alliberament, 7.600 presoners van ser trobats encara amb vida, si es podia dir vida del lamentable estat en el es trobaven. Dels prop de 39 oficials d'alt rang i prop dels 6.500 membres de les SS sota les seves ordres, només van ser portats a judici 750.

Per aquesta efemèride s'ha triat el dia d'avui com a Dia Oficial de la Memòria del Holocaust i la Previsió dels Críms contra la Humanitat de l'Holocaust. També vull dir que: no hi ha i hagut d'altres holocaust, persecucions i crims contra la humanitat que cal recordar?

Tan sols ara em ve a la ment, un lema que va ser emprat per unes altres causes també molt dissortades, "¡NUNCA MAIS!"

162. "¡HA LLEGADO ESPAÑA!"

2009-01-26T21:59:00.008+01:00

No és cap nom d'un joc, ni d'una película, tan de bo. Va ser un fet real que va passar el 26 de gener de 1939, ara fa 70 anys. Uns fets i una data que molt bé podria estar al costat del 11 de setembre de 1714. Després de la desfeta republicana a la Batalla de l'Ebre, ja no quedava cap altra línea de defensa i les tropes feixistes tenien les portes obertes per entrar dins el territori català i pendre sense resistència la capital catalana. Era només el principi de la fi de la campanya militar de Catalanya o també coneguda per "l'altra Espanya"com excelci territori "rojo-separatista" per excel.lència. I tal com anunciaven els cartells del moment "¡Ha llegado España!" i així un aire espanyol provinent de ponent entrà amb total impunitat per escombrar, perseguir, netejar i redreçar. Tot alló que va començar amb uns "jocs florals" i unes sardanes va acabar inmolant juventuts a l'Ebre. "Y eso no puede volver a suceder", es deien les autoritats del moment. Catalunya va pasar a mans del poder militar, els quals es van encarregar de posar en marxa el "Nuevo Estado". Amb una voluntat totalitària es va perseguir i castigar tot vestigi de catalanitat, escudats pel lema !"España: una grande y libre" i per aixó deien que "los catalanes deben pensar seriamente que les llega el momento de cumplir inexorablemente su deber de españoles".
La campanya militar es va acabar el 10 de febrer de 1939 quan les tropes del general Solchaga van arribar a La Jonquera i van tancar la frontera. Llavors va ser el moment de començar el desplegament del "Nuevo Estado" i va ser quan tràgiques paraules van pendre massa protagonisme: represió, persecucions, detencions, exili, afusellaments, prohivicions.
Ja fa 70 anys d'aquell "¡Ha llegado España!" i malgrat el temps i la democràcia encara sofrim les darreres conseqüències d'aquells aires de ponent tot somiant amb els nous cartells que ens anunciïn: "¡ Espanya ha marxat!".

161. Here I Stand, Partida 3 Torn 1

2009-01-25T20:56:00.005+01:00

Com que un dels jugadors d'aquesta partida, en Peperinni, està escrivint a la BSK el seu relat de la partida, amb més profusió d'imatges que la meva, us hi reenvio [castellà] per seguir-la en qüestió de moviments i regles. Jo aprofitaré per fer un relat més novel·lat de què passa a la partida.

Here I Stand. Torn 1. 1517-2523.

Europa, 1517. Un fantasma recorre Europa. El fantasma del Renaixement. Després de mil anys de foscor, la llum i la ciència tornen a recórrer pels centres de poder europeus. La presa de Constantinoble per l'Imperi Otomà i la consequent destrucció de l'Imperi Romà d'Orient propicia una fuga de pensadors i artistes cap a Occident, que els acull amb els braços oberts.

És un temps de canvis en molts àmbits:

en l'àmbit geoestratègic europeu la principal amenaça és l'expansió de l'Imperi Otomà, que ja arriba als Balcans i es mira amb avidesa el regne hongarès.
un altre punt calent és el nord d'Itàlia, dividit en ciutats-estat i camp de batalla del regne de França, el Papat i la doble corona hispano-austríaca de la família dels Hapsburgs.
també en l'àmbit europeu, els principats alemanys recelen del poder dels Hapsburgs, que controlen mitja Europa i bona part del Nou Món. Potser aprofitaran el descontentament religiós per provocar canvis polítics?
en l'àmbit geoestratègic mundial, la recent descoberta de les Índies Occidentals, el Nou Món, possibilita oportunitats d'expansió de cara als regnes més ben situats: Espanya, França, Anglaterra (en aquest joc no es té en compte Portugal).
en l'àmbit religiós, el món és a punt de rebre una nova sotragada en la forma de la protesta efectuada per un jove religiós de Wittenberg, Martí Luter. Serà esclafada pel poder Papal com ha passat fins ara amb totes les heretgies (càtars, hussites, ...) o aconseguirà canviar alguna cosa?
finalment, en l'àmbit domèstic, el rei anglès Enric VIII vol divorciar-se de la seva dona, Caterina d'Aragó, que és néta dels Reis Catòlics i tieta de l'emperador Hapsburg Carles V. Aquest pressiona el Papa per evitar el divorci reial però la paciència d'Enric té un límit i posarà sobre la taula una pregunta tabú durant l'Edat Mitjana: Qui té més poder sobre un territori cristià: el rei o el Papa?

Punts de Victòria Inicials:

Otomans: 8
Hapsburgs: 9
Anglaterra: 9
França: 12
Papat: 19
Protestant: 0

Comencem. Martí Luter penja a les portes de l'església de Wittenberg les seves 95 Tesis. Això provoca un rebombori que aprofiten els principats alemanys per distanciar-se de Roma. Wittenberg, Brandenburg, Magdeburg, Stettin i Lübeck adopten la Reforma.

L'Emperador vol evitar que la Reforma es converteixi en un problema polític i convoca la Dieta de Worms. Allà el discurs de Luter anima a més alemanys i Leipzig i Erfurt s'afegeixen a la Reforma. El Papa no fa gaire cas del procés reformista i prefereix jugar a la guerra a Itàlia enfront els francesos.

L'Imperi i França s'enfronten en una gran batalla a Bordeus, on els francesos són derrotats, això deixa via lliure a les pretensions italianes del Papat i permet als Hapsburgs recol·locar recursos per fer front als Otomans, que conquereixen Belgrad i Buda en un ràpid avanç pels Balcans.

Mentre Enric VIII crea un gran exèrcit per destruir el regne escocès que li amenaça la reraguarda, Martí Luter tradueix a la llengua alemanya el Nou Testament. Fent-ho crea la llengua alemanya literària moderna i aconsegueix sumar a la causa de la Reforma les ciutats d'Erfurt, Kassel, Nuremberg i Worms. Dos dels sis electorats ja s'han reformat i sembla que no hi ha aturador.

Al Nou Món, l'explorador castellà León descoreix el riu Mississippi per a major glòria de Carles V.

De cara al proper torn, Carles V es desplaça amb les seves tropes a Viena per plantar cara Solimà el Magnífic. Francesc I de França es llepa les ferides de la guerra amb l'Hapsburg i Enric VIII es prepara per assaltar Edimburg. El Papa encara somnia amb el seu regne italià i Luter continua traduïnt la Bíblia per convèncer els electors (i les seves tropes) de les bondats de la Reforma.

Punts de Victòria al final del Torn 1:

Otomans: 16
Hapsburgs: 12
Anglaterra: 9
França: 10
Papat: 19
Protestant: 5

Apunts relacionats:

160. Les partides de 2008

2009-01-01T23:08:00.002+01:00

Aquestes són les partides que he fet el 2008.

En vermell els wargames, en blau els eurogames, en marró els ameritrash, en taronja els mass market games, en verd els party games i en negre els fillers. Aquestes etiquetes les poso sense ser gaire purista ja que hi ha jocs una mica mixtos.

Jungle Speed	21
Werewolves of Miller's Hollow	14
Commands & Colors: Ancients	12
Halli Galli	8
1960: The Making of the President	6
Memoir '44	6
Paparazzi	6
Advanced Squad Leader (ASL) Starter Kit #1	3
Citadels	3
Here I Stand	3
Power Grid	3
Twilight Struggle	3
Advanced Squad Leader (ASL) Starter Kit #3	2
Agricola	2
Aye, Dark Overlord!	2
Game of Thrones, A	2
Party & Co - Junior	2
Settlers of Catan, The	2
1936 Guerra Civil	1
Fire in the Sky: The Great Pacific War 1941-1945	1
Fury of Dracula	1
Iwo Jima - Rage Against the Marines	1
Manifest Destiny	1
Napoleonic Wars 2nd Edition, The	1
Party & Co	1
Perikles	1
Russian Campaign, The	1
Settlers of Catan, The - 5-6 Player Expansion	1
Showtime Hanoi	1
Storm Over Stalingrad	1
Struggle of Empires	1
Target Arnhem: Across 6 Bridges	1

D'un total de 114 partides tenim 47 partides a 18 wargames, 12 partides a 6 eurogames, 1 partida a 1 ameritrash, 0 partides a 0 mass market games, 3 partides a 2 party games i 43 partides a 4 fillers.

La meva repartició del 2008 és doncs entre wargames i fillers pel que fa a partides i a wargames pel que fa a títols, cosa que s'escau amb les meves preferències. De fet els fillers no actuen com a tals sinó com a jocs en sí entre gent no gaire jugaire. Dels wargames m'agradaria fer-ne més partides però no està malament haver provat 18 títols diferents en un any, equival a provar un joc cada sis setmanes; encara que la majoria de partides són del torneig de CC:A amb els JEDi.

En resum, un any prou satisfactori.

159. Here I Stand, Partida 3 Torn 1 Fase 6

2008-12-15T23:08:00.004+01:00

Un altre dels jugadors, en Peperinni, està escrivint a la BSK el seu relat de la partida, amb més profusió d'imatges que la meva, o sigui que us hi reenvio [castellà]:

http://www.labsk.net/index.php?topic=25465.0

En tot cas continuaré fent aquí algun comentari sobre el desenvolupament de cada torn.

Apunts relacionats:

158. Here I Stand, Partida 3 Torn 1 Fase 3

2008-12-09T18:14:00.004+01:00

Abstract: Diet of Worms phase of the first turn of Here I Stand.

Podeu llegir ací la fase anterior.

Després de jugar la Fase 1: Les 95 Tesis de Luter, hem fet la Fase 2: Diplomàcia. Al ser el primer torn només hem fet una diplomàcia limitada per correu electrònic del jugador anglès amb el francès i l'hapsburg. Com a Protestant, desconec el contingut de les negociacions.

Ara ve la Fase 3: La Dieta de Worms. Aquesta fase, igual que la 1, només es fa al primer torn.
En aquesta fase es simula la conferència que l'Emperador Carles V va mantenir a Worms amb els representants de l'Església Catòlica i el moviment Protestant, per mirar de fer tornar l'aigua al riu. La Dieta de Worms va acabar sent un fracàs per la manca de diàleg entre les parts; el Protestantisme va ser condemnat com una heretgia i les relacions es van tensar encara més.

Els jugadors Hapsburg, Papat i Protestants hem passat en secret una carta cadascú al jugador anglès, que ha fet d'àrbritre. Els jugadors catòlics sumen els valors (CP) de les seves cartes i el jugador protestant suma 4 al valor de la seva carta. Llavors es llancen tants daus com punts per bàndol i es compten els hits; la diferència de hits són canvis de Reforma o Contrareforma.

L'Hapsburg ha jugat la carta 91: Ransom (3 CP), el Papat la carta 65: A Mighty Fortress (4 CP) i els Protestants la carta 73: Diplomatic Marriage (5 CP).

El bàndol catòlic tira 7 daus (3+4): 1, 6, 6, 3, 2, 3, 1. Obté 2 impactes.
El bàndol protestant tira 9 daus (5+4): 1, 5, 2, 2, 5, 4, 6, 5, 4. Obté 4 impactes.

Això vol dir que els Protestants guanyen la Dieta de Worms per dos punts de diferència.

Decideixo convertir a la Reforma les ciutats de Leipzig i Erfurt (han de ser ciutats de parla alemanya).

Ara cal fer el desplegament de primavera dels exèrcits nacionals (excepte el Protestant, que no en té) i començar la ronda d'accions.

Cliqueu al mapa per ampliar-lo. Podeu veure al nordest d'Alemanya algunes zones Protestants (peces de control amb base blanca) i la figura marró de Luter.

Apunts relacionats:

157. Here I Stand, Partida 3 Torn 1 Fase 1

2008-12-06T19:34:00.005+01:00

Abstract: 95 Theses phase of the first turn of Here I Stand.

He començat una nova partida de Here I Stand.

Aquest cop la jugo combinant el VASSAL amb l'ACTS. El VASSAL és el conegut motor de jocs de taula per jugar a través d'Internet: es pot moure una peça per la pantalla i l'oponent veu el moviment. Les partides es poden gravar en el moment que es vulgui i també es pot registrar cada acció del jugador per enviar-la a l'oponent si no estan connectats en directe.

El problema del VASSAL amb un joc com Here I Stand és que és un joc de molta interacció, amb les cartes per activar les unitats i amb diplomàcia. Aquí hi entra l'ACTS (Automatic Card Tracking System) que és un servidor que permet crear partides de diversos jocs i en gestiona el joc de cartes, les tirades de daus i els missatges entre jugadors.

La manera de funcionar és ara fer els moviments i tirades de cartes per l'ACTS i anar gravant la situació sobre el mapa en un arxiu VASSAL que s'envia a tothom. Així es pot jugar fins i tot sense desplegar el tauler físic.

Aquesta meva tercera partida de Here I Stand és a sis jugadors (l'ideal), dels quals som tres catalans i tres bascos (un dels jugadors és en Peperinni, habitual de Juguem Els Divendres). A mi m'ha tocat dur el Protestant, és a dir Luter, Zwingli , Cranmer i Calví. Els altres jugadors porten els Otomans, els Hapsburg, Anglaterra, França i el Papat.

Els líders inicials de cada facció són Sulimà I pels Otomans, Carles V pels Habsburg, Enric VIII per Anglaterra, Francesc I per França, Lleó X pel Papat i Martí Luter pel Protestant. Això de dur un personatge homònim és un bon presagi. ;-)

Hem començat el joc amb la fase especial de les 95 Tesis de Luter. Som al 31 d'octubre de 1517. Com a Luter, m'he dirigit a la Schlosskirche de Wittenberg i hi he penjat les 95 Tesis. Això ha provocat la col·locació a Wittenberg de la peça de Luter, la conversió a la Reforma de Wittenberg i l'activació dels seus dos regiments regulars.

Recordem que, a nivell del joc, a Alemanya hi ha sis electorats: Augsburg, Trier, Colònia, Wittenberg, Mainz i Brandenburg. Cada cop que un d'aquests electorats es passa a la Reforma, els seus regiments s'activen sobre el tauler, però fins que no s'activi l'esdeveniment de la Lliga d'Esmalcalda (Schmalkaldic League), el Protestant no pot fer servir aquestes unitats (i cap altre jugador tampoc el pot atacar). Tot i que al segle XVI Alemanya encara no existia com a tal, uso aquest nom modern per simplificar la nomenclatura.

A continuació les 95 Tesis permeten fer cinc intents de Reforma amb un dau addicional cada una. A més, si els intents es fan a territori de parla alemanya, el Protestant guanya els empats.

Reforma a Brandenburg (molt important perquè és un electorat i aporta un regiment). Tiro 4 daus (Luter, Wittenberg, 1xreg, 95 Tesis): 6, 5, 1, 2. Com que el Papat no pot superar un 6 i Brandenburg és de parla alemanya i per tant el Protestant guanya els empats, no cal tirar pel Papat. Brandenburg passa a la Reforma i el seu regiment es posa sobre el mapa. Això m'ajudarà a convèncer els seus veïns.
Reforma a Magdeburg. Tiro 6 daus (Luter, Wittenburg, Brandenburg, 2xregs, 95 Tesis): 3, 6, 3, 6, 1, 2. Magdeburg passa a la Reforma.
Reforma a Lübeck. Tiro 4 daus (Brandenburg, Magdeburg, 1xreg, 95 Tesis): 6, 5, 4, 6. Lübeck passa a la Reforma.
Reforma a Stettin. Tiro 4 daus (Brandenburg, Lübeck, 1xreg, 95 Tesis): 5, 4, 5 3. El Papat tira 1 dau (mínim): 1. Stettin passa a la Reforma.
Reforma a Hamburg. Tiro 2 daus (Brandenburg, 95 Tesis): 2, 3. El Papat tira 2 daus (Bremen, Brunswick): 4, 6. Hamburg es manté Catòlica.

El resultat final de la fase de Les 95 Tesis és que passem de 0 a 5 espais protestants i per tant el Protestant passa de 0 a 1 VP i el Papat de 19 a 18 VP.

Cliqueu al mapa per ampliar-lo. Podeu veure al nordest d'Alemanya algunes zones Protestants (peces de control amb base blanca) i la figura marró de Luter.

Bon inici de partida. Ara veurem què passa amb les negociacions d'Enric VIII amb Francesc I i Carles V i amb la Dieta de Worms, abans de començar les accions del primer torn.

Apunts relacionats:

156. Fotos de la Jornada ALPHA ARES 2008

2008-11-30T22:14:00.010+01:00

Recull d'algues imatges de les jornades de les darreres jornades organitzades pel club ALPHA ARES de Barcelona, celebrades a les Cotxeres de Sants.

S'hi van realitzar partides de BloodBowl, DBM, War in Flames, Advanced Squad Leader entre els jocs mes concurreguts. No van faltar el jugadors que involucrats en els seus exercits lluien els uniformes pertinents.

Partides ràpides per a tornejos i llargues partides d'estrategia. Tot plegat en un entorn molt distès i perfecte per la pràctica d'aquests jocs.

155. Paparazzi

2008-11-30T11:54:00.003+01:00

Abstract: description of the card game Paparazzi.

Paparazzi és un joc de cartes més aviat infantil tot i que té un toc adult en les il·lustracions.

La idea del joc és simple: un grup de celebritats de les revistes del cor s'estan banyant despullats en una piscina. De cop s'adonen que els paparazzi els han detectat; apaguen els llums i es vesteixen a corre-cuita. Quan els llums s'encenen, s'hauran posat la seva roba o la d'altri?

Cada jugador de Paparazzi du una celebritat que és una caricatura basada en un personatge real (actrius, futbolistes, etc.). Hi ha cinc categories de roba (roba interior, roba de dalt, roba de baix, sabates i complements). Cada personatge té cinc peces de roba, una de cada categoria. Tota la roba de tots els personatges es marca amb una icona fosforescent per cada categoria.

Per jugar cal barrejar les peces de roba sobre la taula. Llavors s'apaga la llum i només es veuen els indicadors fosforescents de les categories. Cada jugador ha d'agafar la roba que creu que és la seva (una peça per categoria) i quan s'encén la llum es revelen les peces que s'han agafat correctament.

És un joc ràpid per jugar-ne unes quantes partides; és més apropiat per a jugadors infantils (els meus nebots de 7-8 anys el van gaudir d'allò més) o per hores etíliques de la matinada.

Aquest joc va ser un obsequi de la botiga Landròmina de Terrassa.
Les imatges són de BoardGameGeek.

154. Agricola

2008-11-23T23:29:00.004+01:00

L'Agricola és un joc d'estil alemany aparegut el 2007 i que s'ha situat en les primeres posicions dels jocs favorits per l'afició. El joc simula el desenvolupament d'una granja a l'Europa central dels segles XVII-XVIII.

Agricola és un joc per 1-5 jugadors. Cada jugador du una família de pagesos que viu en una masia. L'objectiu del joc és aconseguir el màxim número de punts al final de les 14 rondes que sempre dura. Els punts s'aconsegueixen ampliant la família, millorant la masia (de fusta a totxo, de totxo a pedra), sembrant més camps, recollint la collita (cereals i vegetals) i ampliant el bestiar (xais, porcs, vaques). Cada àmbit de puntuació on no prosperem ens donarà punts negatius, així és que cal no descuidar cap part de la masia però alhora potenciar-ne alguna part per aconseguir força punts.

El joc no té components d'atzar excepte 14 cartes que es reparteixen a cada jugador entre un conjunt de centenars de cartes. Són 7 cartes d'oficis i 7 cartes de millores menors. Es poden posar en joc com qualsevol altre acció.

Les accions són el cor del joc. Són tan diverses com "sembrar un camp", "comprar xais", "tallar fusta", "ampliar la masia", "pescar peix" o "ampliar la família". Sobre el taulell central hi ha unes quantes accions inicials (de 10 per a un o dos jugadors a 16 per a 5 jugadors) i 14 accions posteriors que es van destapant a cadascuna de les 14 rondes del joc. A cada ronda cada jugador pot agafar un membre de la família (comencen amb 2) i fer-li fer una acció. Aquella acció queda usada durant tota la ronda i cap altre personatge de cap jugador la pot fer. De tota manera, hi ha algunes accions repetides en diverses caselles. L'ordre de joc es determina a l'atzar i és vital per aconseguir alguna acció preuada: per això una de les accions és "ser el primer jugador", per poder escollir primer a la ronda següent i fins que algú altre no esculli també aquesta acció.

El darrer element del joc són les millores: millores majors, millores menors i oficis. Les millores majors són un conjunt de deu millores de la masia (llar de foc, cuina, pou, forn i tres oficis bàsics), que sempre són les mateixes i que ofereixen avantatges durant la partida i punts extra al final de la partida.

Les millors menors i els oficis són cartes que es reparteixen al començar la partida. N'hi ha centenars. Literalment. Cada jugador en rep set que podrà activar si vol en una acció específica. Poden oferir avantatges més o menys evidents, que sobretot es potencien quan es juguen fent combos o combinacions. La quantitat de combinacions que ofereixen és, per tant, innombrable.

L'Agricola funciona molt bé amb qualsevol número de jugadors perquè s'adapta a través del sistema d'accions. La seva ambientació és pacífica i no hi ha agressions entre jugadors, cosa que el fa ideal per al joc femení-familiar però alhora requereix un bon pensament i una bona planificació de les accions a fer, cosa que el fa apte per a les ments més maquiavèliques.

Les fotos són de BoardGameGeek.

153. Quin és el vostre exèrcit de la Segona Guerra Mundial?

2008-11-15T00:27:00.002+01:00

Una enquesta divertida [anglès] que us pregunta sobre els vostres estils militars per assignar-vos un exèrcit de la Segona Guerra Mundial.

A mi m'han sortit una anàlisi força catalana: que prefereixo resoldre el conflicte amb política abans que amb violència però que un cop dins el conflicte perdre les batalles no significa rendir-se. I això em dóna la puntuació de:

88% França, França Lliure, La Resistència
81% Finlàndia
75% Polònia, Regne Unit i Commonwealth

152. 11 de Setembre. Setge 1714

2008-11-12T00:27:00.011+01:00

Abstract: review of the game 11 de Setembre. Setge 1714, about the siege of Barcelona during the War of the Spanish Succession.

11 de Setembre. Setge 1714 és un joc editat per CatImperium que recrea l'assalt de les tropes franco-espanyoles contra la ciutat de Barcelona, l'onze de setembre de 1714. L'assalt i la posterior rendició de la ciutat van significar la fi de l'estat català ja que el vencedor de la guerra, Felip V, va instaurar la dinastia dels Borbó i va eliminar tots i cadascun dels elements que doten de sobirania una nació (excepte el Codi Civil, que va sobreviure). Per a més informació, llegiu sobre la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715).

El joc l'he comprat avui a Landròmina (Terrassa) per celebrar el meu sant. Fixeu-vos en la tapa de la portada: espectacular! Segons expliquen, s'ha volgut superar la imatge romàntica del conflicte per centrar-se en la realitat del XVIII: durant el segle de les llums la guerra es convertí en un art i els uniformes, regiments i maniobres al camp de batalla van excel·lir. Catalunya no en fou una excepció i en la defensa final de Barcelona els militars catalans van aplicar ordre i seny en la defensa a mort de la seva llibertat.

El joc de CatImperium recrea l'assalt a Barcelona a nivell tàctic. Cada unitat equival a una companyia d'entre 60 i 100 soldats, un centímetre del mapa equival a 10 metres d'espai físic real i el joc dura 12 torns que representen des de les 4.30 de la matinada fins a les 15.00 del mateix dia, més o menys una hora per torn.

El mapa representa la part est de la Barcelona de l'època, des del Pla de Palau fins a les muralles. La defensa de Barcelona en el moment de l'assalt presenta quatre bretxes a la muralla (Molins, Carnalatge, Sant Daniel i Reial) i tres bretxes als baluards de Llevant, Santa Clara i Portal Nou.

El mapa també contempla les places fortes del Reducte de Santa Eulàlia, el monestir de Sant Pere de les Puel·les i els convents de Santa Clara, Sant Agustí Vell, Jonqueres i Santa Caterina.

El mapa s'estructura en zones (no en hexàgons) i segueix una línia similar a la d'Storm over Arnhem, Thunder at Cassino i similars, tot i que simplificada: les unitats es mouen per les zones i s'han d'aturar al ser adjacents a l'enemic. Poden fer foc de fuselleria a posicions adjacents (normalment cada 6 elimina un contrari) o fer un assalt (indicant quina unitat lidera l'assalt i quines el recolzen). En el cas dels assalts el defensor pot lluitar retirant-se o aguantar la posició. L'artilleria pot disparar a posicions adjacents pels catalans i a dues zones de distància per espanyols i francesos.

La victòria automàtica per a espanyols i francesos consisteix en eliminar tots els catalans del mapa, o bé en conquerir totes les places fortes del mapa. Si no s'aconsegueix la victòria automàtica llavors cal puntuar totes les unitats eliminades i posicions conquerides per establir el vencedor. Naturalment, la situació és molt favorable als invasors (de fet no hi ha prou espai per encabir-hi tots els assaltants) però la victòria atacant necessita conquerir bona part de la ciutat durant el propi assalt mentre que la victòria catalana necessita repelir l'atac a les pròpies muralles de la ciutat.

Pel que fa a les tàctiques, sense haver jugat encara, ja es veu que els catalans han d'usar una tàctica dual: d'una banda fer una defensa elàstica als carrers de la ciutat per retrocedir poc a poc sense perdre gaires peces i de l'altre fortificar les places fortes amb unitats que resisteixin fins a la mort per guanyar temps. I això combinar-ho amb possibles contraatacs locals en posicions espanyoles mal defensades.

Per la part franco-espanyola, cal avançar amb fermesa i cautela, sense exposar cap zona conquerida però sense permetre al jugador català reorganitzar-se després dels atacs. Els borbons es poden permetre el luxe de sacrificar tropes en assalts costosos, cosa que els catalans no poden fer o perdran.

Les unitats es representen en peanes de plàstic amb un dibuix d'un soldat representatiu de la companyia, incloent infanteria, cavalleria, fusellers, granaders i poble armat.

Hi ha una baralla de cartes d'esdeveniments que es van agafant a l'atzar a l'inici de cada torn i poden condicionar per bé o per mal les accions a fer en aquell torn.

En resum, un joc ben presentat i fet en bones condicions que sembla indicar que el wargame català comença a arrencar en igualtat de condicions. Potser només hi criticaria el monolingüisme de l'edició. Per què no han escrit els mapes i les peces en anglès? I per què no hi ha el manual d'instruccions en anglès?

Apunts relacionats:

151. Cap de setmana de jornades

2008-11-11T20:05:00.003+01:00

Aquest cap de setmana ens coincideixen dues jornades de jocs.

D'una banda a Barcelona les Jornades Alpha Ares 2008, a les Cotxeres de Sants, dissabte 15 de 09.00 a 21.00 i diumenge 16 de 09.00 a 19.00. Hi ha tornejos de Flames of war, Blood bowl, Fields of Glory, DBA i ASL, demostracions de jocs i partides obertes.

De l'altra a Sabadell hi ha la 3a Trobada de Jocs de Taula, a la sala polivalent del Parc del Nord, des de les 10.00 del dissabte 15 fins a les 10.00 del diumenge 16. Sí, vint-i-quatre hores seguides de jocs! Hi ha tornejos de Castellers, Ubongo, Alhambra i Lónegan.

Ja és mala sort que coincideixin dues jornades de jocs al mateix cap de setmana, perquè encara no ens podem duplicar. Bé, aprofitem-ho i passem un bon cap de setmana!

150. Roberto Bolaño i el Tercer Reich (el wargame)

2008-11-02T13:45:00.002+01:00

Notícia publicada a El País del dissabte 18 d'octubre:

Un Bolaño inédito

"Uno de los más grandes e influyentes escritores modernos", saludó The New York Times la aparición de la versión inglesa de la novela Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño. Dentro de tres semanas, la exquisita Farrar, Straus and Giroux repite con la voluminosa 2666. Andy Wylie, el temible agente literario anglosajón, no necesitaba mucho más para intentar hacerse con los derechos del escritor chileno (1953-2003). Así será dentro de escasamente tres semanas, cuando venzan los contratos que vinculaban la obra del autor con la agencia de Carmen Balcells. Pero para hacer boca, el ambicioso agente ha lanzado ya en su catálogo de la Feria de Francfort una novela inédita del escritor: El Tercer Reich. Una carpeta con un texto mecanografiado y correcciones a mano del autor avalarían la tesis de que se tratara de un trabajo bastante acabado.

Como en buena parte de su obra, hay trasunto autobiográfico: el protagonista es un tal Udo Berger, alemán aspirante a escritor y campeón de juegos de guerra que decide llevarse a su nueva novia, Ingeborg, de vacaciones a un hotel de la Costa Brava (Bolaño vivía en Blanes) y practicar con su nuevo juego de mesa, El Tercer Reich.

Jorge Herralde, editor de Anagrama y que hasta la fecha ha publicado la mayor parte de la creación de Bolaño, aseguró ayer que no sabía si publicará esta obra. El enigma, tan de Bolaño, podría resolverse a finales de noviembre.

149. c4, el tallador de fitxes de cartró

2008-11-02T12:56:00.003+01:00

Esteu cansats de tallar les vostres fitxes de cartró d'una en una amb un tallaungles?
Voleu que totes les peces tinguin el mateix tall?

Per socórrer l'esforçat wargamer, David King Associates posa a la venda el tallador de peces de wargames C4.

Ideal per Nadal!

Via ASL en castellano

148. Martin Wallace Aplec

2008-10-19T22:43:00.007+02:00

Dissabte vam fer el Martin Wallace Aplec a Quart, amb els Juguem els Divendres. Va ser una bona experiència però que va quedar curta, ja que en total vam fer tres jocs, un al matí i els altres, per grups, a la tarda. Al matí vam fer un Struggle of Empires a set! jugadors i a la tarda un Brass a quatre jugadors i un Perikles a cinc jugadors. Jo vaig participar a l'Struggle of Empires i al Perikles.

Al bloc de Juguem els Divendres teniu una bona transcripció de la jornada. Ara us explicaré la meva impressió dels dos jocs.

Struggle of Empires

Aquest joc de Martin Wallace simula l'expansió europa pel món durant dels segles XVII i XVIII. Cada jugador, fins a set, du una de les potències de l'època: Espanya, França, Anglaterra, Holanda, Àustria, Prússia i Rússia. L'objectiu del joc és acabar la partida amb el màxim de punts de victòria.

La partida es desenvolupa en tres torns que simulen tres guerres de l'època (les primeres guerres "mundials"). Cada guerra es soluciona en cinc fases i a cada fase cada jugador pot fer dues accions. Les accions són comprar unitats, moure unitats, comprar avenços o atacar. Per aconseguir unitats cal "gastar" població del país i per atacar cal gastar diners. Els avenços poden ser gratis o costar població o diners.

Al final de cada torn es recupera població, es cobren diners i es paga pel manteniment de les tropes. Sempre que no es tinguin diners se'n recapten de la població però això crea ressentiment (descontentament popular). Si un jugador arriba a vint punts de ressentiment al final de la partida, passa a tenir 0 punts de victòria.

Abans de cada torn es fa una subhasta molt entretinguda en que es divideix el món en dues aliances. Cada país queda dins una de les dues aliances i pot atacar països de les altres aliances però mai de la seva. Això condiciona molt les opcions del jocs i fa que la subhasta tingui interès segons la situació actual del mapa i que diversos jugadors tinguin interès a muntar aliances diferents.

Un cop dins el torn, les fases passen prou ràpidament. Hi ha molta interacció entre els jugadors ja que tota l'estona passen coses a tot arreu. Tot i ser set jugadors, un cop entès el reglament, el joc va demostrar tenir molt de ritme.

Els combats són simples, amb un combat naval previ i després el terrestre. La particularitat és que als punts de tropa se li suma la diferència entre dos daus, així 6-6 és 0 i 1-5 és 4. Treure un 7 a la suma dels dos daus provoca sempre una baixa al jugador (estil Catan amb els lladres).

El moviment de les unitats és molt simple, només cal tenir influència o flotes a les zones on es vol anar. Si es creuen oceans cal tirar un dau per veure si passa res (a la nostra partida l'espanyol va perdre força galeons pels mars indòmits).

El joc comença amb un desplegament inicial aleatori dels països pel món, que condiciona sovint l'estratègia a seguir. Dur un país o un altre no té cap tipus de relació històrica amb la realitat ni dóna cap avantatge estratègic. De fet crec que al mapa d'Europa se li podria retallar un bon tros d'Espanya, França i Anglaterra, que no s'usen per res i ocupen espai. En canvi el Bàltic, Alemanya o Itàlia de seguida queden saturats.

Finalment, els punts s'aconsegueixen per la influència escampada pel món. Cada regió del món té un valor de punts per al jugador amb més punts d'influència i per al segon (en alguns llocs, també per al tercer). Si hi ha empat d'influència, tothom cobra el mateix. Això crea interessants situacions on pot no interessar atacar el líder o on val més passar desaparcebut i cobrar una mica de tot arreu però no liderar enlloc (l'estratègia seguida pel rus).

El joc em va agradar molt. No és pas un wargame però és un joc intel·ligent i amè, que crec que funciona molt bé amb sis o set jugadors. No crec que sigui igual de divertit amb tres o quatre jugadors.

Vaig guanyar la partida duent Holanda (detalls), a poca distància d'Àustria i Espanya. Tot i que Àustria i Rússia van fer força més punts, van acumular molts punts de descontentament popular que els van passar facturar (els dos jugadors amb més descontentament popular perden punts de victòria). Crec que la clau de la meva estratègia va ser dominar un territori sense contestació (Alemanya) i des d'allà provar de dominar un parell de regions. Després de ser expulsat del Bàltic i les Amèriques vaig muntar un atac massiu a la Índia i d'allà vaig anar a l'Àfrica. Jugant amb les aliances i els problemes més seriosos dels altrse jugadors vaig poder establir prou influència per dominar-ho. Finalment, un desembarcament a l'Amèrica del Nord propiciat per una guerra entre Àustria i Anglaterra em va donar la influència necessària per situar-me davant.

És a dir, que cal seguir una estratègia base els detalls de la qual caldrà adaptar a la situació del taulell. Com en els bons jocs!

Perikles

Aquest joc simula la Guerra del Peloponès (432-404 AC). Després de vèncer els perses, Atenes i Esparta es van enfrontar en una guerra fratricida que va ensorrar l'Hellas i va destruir la democràcia atenenca. La victòra espartana va ser pírrica (avís de joc de paraules!) ja que acabada la guerra Macedònia va envair la devastada Grècia i va inaugurar una nova època de l'antigor: la d'Alexandre.

En el joc de Martin Wallace es juguen tres torns de dues fases. En la primera fase, política, cada jugador intenta controlar el màxim de ciutats-estat gregues. En la segona fase, militar, cada jugador aporta tropes a les batalles agafades aleatòriament per al torn.

L'objectiu del joc és acabar els tres torns amb el màxim de punts de victòria, que s'aconsegueixen guanyant batalles, tenint influència política sobre el tauler i havent governat ciutats no devastades.

D'entrada s'agafen les batalles i es posen sobre el tauler. Així es veu on aniran els punt de victòria per batalla del torn. Llavors cada jugador va posant influència política sobre les ciutats del mapa (Tebes, Atenes, Megara, Corint, Argos i Esparta). A cada ciutat hi pot haver dos candidats a governar-la. Al final de la fase, el candidat amb més influència és escollit governador de la ciutat i el jugador a qui pertany obté els exèrcit d'aquella ciutat.

Aquesta fase és interessant perquè es poden promocionar candidats propis, perjudicar candidats d'altri o promocionar candidats d'altri, sovint per perjudicar un tercer o per assegurar la pròpia elecció (al promocionar un candidat patètic). Això li dóna força vida.

Un cop tothom té els exèrcits de les ciutats que governa, es posen les tropes sobre les batalles. Si un jugador no té cap ciutat, s'endú les tropes perses que volten per la zona. Normalment un jugador voldrà defensar les batalles fetes sobre una ciutat que controla, però com que sovint diverses ciutats passen el torn sense atacs poden usar les tropes per atacar altres ciutats. Així es concentren les tropes.

El combat en sí no té gaire gràcia: es van tirant daus fins que algú treu el número demanat. De fet vaig trobar la fase de combat aborrida i sense interès. Més valdria que un ordinador digués directament el resultat perquè el jugador poca influència hi té. Quan una ciutat perd una batalla, és devastada i perd valor, això fa que al final de la partida doni menys punts de victòria als jugadors que l'hagin governada.

Vaig guanyar la partida sense haver governat en cap moment ni Atenes ni Esparta. Però ja va estar bé ja que, per exemple, Esparta va perdre quatre batalles i per tant va reduir els seus punts de victòria a zero (no servia de res haver-la governat, excepte per les possibles batalles guanyades amb els seus soldats). En tota la partida, de fet, només vaig guanyar quatre batalles. Però vaig governar quatre cops ciutats que no van ser devastades en cap moment (Megara i Argos) i això, sumat a la influència política sobre el mapa, em va donar la victòria.

Queda pendent provar el Brass.

Les fotos les he manllevat vilment de Juguem els Divendres i són fetes pel Guillem i per la Núria.

Apunts relacionats:

147. Sobre el nou auge dels jocs

2008-10-16T19:51:00.003+02:00

L'altre dia parlava amb l'E., propietari d'una coneguda botiga de jocs de Terrassa, sobre el nou auge dels jocs de taula. Sembla que la crisi dels anys 90 ha quedat totalment superada, sobretot gràcies a l'aparició dels nous jocs d'estil alemany, els eurogames tipus Catan (1995) o Carcassonne (2000).

Però n'hi ha prou amb un nou tipus de joc per crear el mercat que està apareixent avui?

Segons l'E. el factor més important és l'assentament de tota una generació de persones que han rebut un bon nivell educatiu i que han crescut amb els jocs de taula com a distracció normal d'infància, llegeixis Monopoly (1935), Stratego (1947), Risk (1959) o Trivial Pursuit (1981), una distracció que les generacions anteriors no van poder tenir.

Quan aquestes generacions nascudes a partir de 1965 s'han casat o han tingut fills, han hagut d'ajustar el seu temps d'oci als canvis en la capacitat d'adquisició i en el temps disponible. Aquestes generacions han crescut passant temps en colla i compartint sopars o dinars com a mitjà per passar el temps. Quan el pressupost ja no dóna per sortir a sopar fora cada divendres, l'opció és quedar a casa d'algú.

I a casa d'algú, què fem? Al principi es pot posar un DVD o xerrar una estona, però moltes trobades poden acabar decaient quan no tenim ganes de xerrar o preferim veure les pel·lícules a casa. Els videojocs no són gaire socials. Llavors és quan els jocs de taula són una opció a tenir en compte.

Al principi algú compra un joc que li han dit que és senzill. El joc s'estudia i es practica fins que s'explota. Llavors algú altre compra un altre joc. Poc a poc els jocs són més complexos perquè els jugadors demanen més i més. La distracció està assegurada. I el mercat reneix.

146. Showtime Hanoi

2008-10-08T22:54:00.004+02:00

Abstract: review of the game Showtime Hanoi

Showtime Hanoi és un joc gratuït distribuït per la revista Against The Odds. Recrea el combat aeri que va enfrontar els pilots nordamericans Cunningham i Driscoll contra el pilot vietnamita Coronel Tomba, el 1972.

En aquest combat els nordamericans van aconseguir tombar aquest as de l'aviació nordvietnamita, que ja havia aconseguit fer caure tretze avions nordamericans. La realitat és que el Coronel Tomba no va existir mai i que tot plegat era una operació de propaganda comunista, que pintava senyals de victòria als costats de determinats avions per crear "llegendes aèries" com fos.

En qualsevol cas, el combat presentat al joc sí que va existir i un dels pilots nordvietnamites va demostrar ser un autèntic as tot i que finalment va ser abatut.

El joc en qüestió usa el mateix format que els jocs Stand at Mortain i Some Poles apart: the battle of the Westerplatte. El taulell i les peces formen una postal (de fet, enviable per correus). Les peces es poden retallar i jugar sobre el tauler o bé fixar-les en cartró. El tauler es pot engrandir per encabir-hi millor les peces. No es juga amb daus sinó amb una baralla de cartes franceses. La idea és que sigui un joc fàcil de dur i simple de jugar.

I aquí és on hi ha una mica el problema: no he provat les batalles de Mortain i Westerplatte, però un combat aeri de la Guerra de Vietnam és difícil de representar amb unes regles tan simples: cada jugador agafar una carta per torns i, en funció de si és vermella o negra un o altre jugador pot fer accions, que depenen del valor de la carta. Les accions són bàsicament moure i disparar i cada avió té un màxim d'accions que pot fer.

El problema d'aquest plantejament és que la sort és molt i molt decisiva. Un grupet de cartes bones agrupades solucionen la partida de cop perquè si un o dos avions d'un bàndol cauen, ja no hi ha recuperació possible. Insisteixo en que no he provat els altres dos jocs i no sé si el sistema s'hi adapta millor, però en un combat aeri queda massa a nivell de l'atzar.

No és un mal sistema per començar a jugar a wargames, ja que no cal trencar-s'hi massa la closca, però per al jugador experimentat no hi ha prou teca com perquè deixi un bon regust. I és una llàstima, perquè la presentació és prou bona i la idea en sí també. Potser adequant-hi algunes regles casolanes?

La meva valoració: un joc massa simple per la batalla que vol representar. No cal que els grognards hi perdin el temps.

Apunts relacionats:

La imatge és de BoardGameGeek

145. Stalingrado 1942, de Peter Antill

2008-10-08T21:25:00.004+02:00

Abstract: review of Osprey's book "Stalingrad 1942", in a Spanish edition.

Permeteu-me en primer lloc parlar del títol del llibre. El títol original d'aquest llibre és "Stalingrad 1942", però l'edició que he llegit no és l'original anglesa d'Osprey sinó la versió castellana que ha editat RBA aquest 2008. En aquesta edició, venuda als quioscos, han buscat títols un pèl més atractius i aquest llibre es titula en la present edició "El sitio de Stalingrado. Stalingrado, septiembre de 1942". Queda dit.

Aquest llibre forma part d'una col·lecció que es ven ara als quioscos. He comprat força llibres d'aquesta col·lecció, excepte alguns que ja tenia. Aquesta edició castellana és molt millor que la que van fer fa força anys a Ediciones del Prado, sobretot perquè aquesta edició és de tapa dura i amb paper de qualitat. Pel que fa al contingut, és una traducció directa de l'original, amb mapes, fotos i dibuixos ben respectats.

Pel que fa al llibre en sí, és una aproximació força bona a tot el conjunt de la batalla d'Stalingrad, des de les primeres aproximacions en l'operació Blau alemanya de la primavera de 1942 fins a l'estabilització del front just a la ciutat d'Stalingrad, l'establiment del setge alemany i les batalles urbanes, continuant amb l'operació Urà soviètica, l'encerclament dels assetjadors i la creació del Kessel, el contraatac de Manstein en l'operació Wintergewitter i la segona ofensiva soviètica fins a la batalla de Kharkov, que estabilitzaria el front fins a la conseqüent batalla de Kursk.

L'àmbit de descripció del llibre no és molt evident. D'una banda recull el seguit d'operacions anterior, però més amb ànim enumeratiu que no pas de detall. D'altra banda l'autor ens recorda constantment les decisions de gran estratègia preses per per Hitler i per Stalin. I finalment tenim els combats interns a Stalingrad, de tipus tàctic.

No és per tant un llibre per aprofundir en cap d'aquests aspectes, tàctic, operacional o estratègic, sinó un llibre per tenir una comprensió global del front sud-sudest a la URSS de 1942 i 1943.

Les imatges i els mapes són prou bons i acompanyen bé el text. Les fotos no són gaire destacables però recreen prou bé l'ambient miserable del dur hivern de 1942-1943.

Un dels aspectes curiosos d'aquest moment històric és el procés gradual de canvi en la presa de decisió dels dos dirigents totalitaris. D'una banda Hitler confia cada cop menys en l'OKH i assumeix cada cop més decisions personalment. Fins i tot arriba a ordenar, en la distància, combats tàctics dins d'Stalingrad. De l'altra banda Stalin comença a deixar que els seus mariscals prenguin decisions estratègiques i relega l'STAVKA a un segon pla. Aquest doble canvi és fonamental en les conseqüències de les decisions que es prenen finalment. La decisió de mantenir Stalingrad a qualsevol preu és directa de Hitler i quan Wintergewitter falla, Paulus és abandonat. En canvi, l'STAVKA abandona les consignes absurdes de "ni un pas enrere" i comença a acceptar la flexibilitat i adaptació de l'estratègia de qualitat.

La meva opinió: un llibre interessant per tenir una visió global del front d'Stalingrad.

Apunts relacionats:

144. EspaTrek 2008 a Terrassa

2008-09-30T23:21:00.005+02:00

Abstract: presentation of EspaTrek 2008, a Star Trek convention in Terrassa, Catalonia.

Els aficionats vallesans d'Star Trek estan d'enhorabona: la convenció EspaTrek 2008 es farà a Terrassa, a l'Hotel Don Cándido.

La llibreria Landròmina ens informa que al seu establiment sortejaran passis per accedir als diversos esdeveniments de la convenció.

Els convidats d'enguany seran Armin Shimerman (l'actor que fa de Quark a Espai Profund Nou) i David Martí (premi Oscar de maquillatge a "El laberinto del fauno").

Per cert, que Armin Shimerman també ha sortit, entre moltes altres sèries, a Buffy the Vampire Slayer, on feia de Director Snyder.

143. Norte contra Sur, de Jesús Hernández

2008-09-23T23:11:00.003+02:00

Abstract: review of Jesús Hernández's "Norte contra Sur", a Spanish book about the American Civil War.

Norte contra Sur
Jesús Hernández, 2008
Castellà
Ed. Inèdita
432 p.
ISBN 978-84-92400-08-9

Jesús Hernández és un historiador militar català que ha tingut força èxit gràcies a uns llibres ben pensats i ben enfocats: el seu públic és l'aficionat a la història militar que té un nivell de coneixements mitjans i que busca aprofundir en aquests coneixements sense arribar al tecnicisme dels historiadors professionals. Un dels seus grans èxits ha estat "Las cien mejores anécdotas de la Segunda Guerra Mundial".

Norte y Sur és un llibre introductori a la Guerra de Secessió, la guerra civil que va dividir diversos estats dels Estats Units d'Amèrica durant quatre anys (1861-1865). Recordem que els EUA són una agrupació d'estats sobirans que ha fluctuat sempre entre la necessitat o no d'obeir un govern central poderós: el govern federal.

A mitjans del segle XIX, quan encara la meitat del país era en mans de les nacions índies, a la costa est ja hi havia força diferències polítiques. Els estats del Nord, més industrialitzats, s'havien beneficiat tradicionalment de l'economicisme expansionista dels governs democràtics forts mentre que els estats del Sud, més agrícoles, preferien l'aïllacionisme i el conservadurisme. Al Nord hi havia grans ciutats amb molta immigració mentre que al Sud predominaven els grans latifundis cultivats per esclaus. Dues realitats econòmiques diferents que feien que al Congrés hi hagués una divisió basada en el territori d'origen dels diputats i que les eleccions dels presidents haguessin de consensuar-se entre tots els estats.

Quan Abraham Lincoln, fundador del modern Partit Republicà i ferm partidari d'obligar als estats del Sud a abraçar el progrés, va arribar a la presidència, els estats del Sud poc a poc es van declarar en revolta i van constituir els Estats Confederats d'Amèrica, una nova nació que seria poc més que una marca per denominar els estats secessionistes, ja que la seva fòbia a tenir un govern central impediria una gestió centralitzada de la guerra i seria un dels factors determinants en la seva derrota final. Finalment 23 estats del Nord van enfrontar-se a 11 estats secessionistes del Sud.

No tots els estats tenien clar a quin bàndol lluitar. Maryland i Delaware van romandre fidels a la Unió tot i ser estats esclavistes i sociològicament sudistes; la Confederació va provar diverses vegades de fer arribar tropes a Maryland per facilitar-ne el canvi de bàndol. Els governs de Kentucky i Missouri van romandre fidels a la Unió però bona part de la seva població es va declarar secessionista i bona part de la guerra la van viure en situació de guerra civil. Virgína Occidental es va independitzar de Virgína per poder romandre lleial a la Unió i des de llavors és un estat més. La Confederació va reclamar els drets sobre Nou Mèxic, Arizona i els Territoris Indis i hi van aconseguir moltes simpaties.

El llibre de Jesús Hernández ens explica molt bé els quès i els coms d'aquest important conflicte, del qual segurament n'hem vist moltes pel·lícules però que és complex i profund. El llibre té un estil simple i pla, amb les referències polítiques i estratègiques d'alt nivell combinades amb el dia a dia de la gent. Només hi trobo que la part central del llibre on entra directament a la vida diària dels soldats trenca el ritme de les operacions; potser tota aquesta informació es podria haver anat explicant al llarg de tot el llibre.

El que sí que he trobat molt interessant és el recull d'avenços tecnològics que es produeixen en aquesta guerra i que són una premonició del tipus de batalles que hi haurà cinquanta anys més tard a la Primera Guerra Mundial: ferrocarrils, telègraf, trinxeres i fang, grans bombardejos i càrregues massives.

La Guerra de Secessió té, a part del clàssic front Washington-Richmond, dos altres fronts importants: el front central de Tennesse i les batalles de guerrilles dels territoris fronterers, sobretot a Missouri; sobre la guerra a Missouri podeu veure l'excel·lent pel·ícula d'Ang Lee "Ride with the devil".

Finalment, l'ofegament econòmic del Sud a través del bloqueig marítim dels seus ports i de la campanya del Mississipí, començada per l'Almirall Farragut (fill de mallorquins) i completada per Grant a Vicksburg són l'enclusa que permetrà a Sherman llançar la seva devastadora campanya des d'Atlanta fins al mar i convertir les brillants campanyes de Lee al nord en paper mullat.

La meva opinió: un molt bon llibre per introduir-se en la Guerra de Secessió.

Apunts relacionats:

142. Diario de un marine, d'E. B. Sledge

2008-09-22T20:23:00.007+02:00

Abstract: review of E. B. Sledge's "With the Old Breed at Peleliu and Okinawa".

Diario de un marine
E. B. Sledge, 1981
Castellà, trad. de l'anglès per Aida Candelario Castro [With the Old Breed at Peleliu and Okinawa]
Ed. Militaria/Planeta
445 p.
ISBN 978-84-08-08114-2

Eugene B. Sledge era un noiet d'Alabama que va lluitar a la 1a Divisió de Marines dels EUA a les batalles de Peleliu i Okinawa. Durant el seu temps de servei va prendre notes de tot el que passava i, molt de temps després, el 1981 ho va publicar. Havia hagut de deixar passar 40 anys per poder treure fora tot el que havia viscut en aquells inferns del Pacífic.

El seu llibre va ser un èxit immediat i no s'ha deixat de publicar mai. Llegint-lo entenc el perquè. Sledge fa una narració en primera persona, autobiogràfica, que arriba de manera clara i directa al lector però que alhora manté elegància i estil en l'escriptura. Les seves descripcions de l'horror del camp de batalla no busquen la truculència però tampoc són asèptiques: l'autor relata les misèries i les vergonyes des del punt de vista de la naturalitat de la batalla i n'expressa el seu punt de vista des del punt de vista de l'ètica humana.

Segurament la clau del llibre rau en la pròpia manera de ser de l'autor: llegint el llibre a vegades entrem més en el pensament de l'autor que en la descripció de la batalla però, al fer-ho d'aquesta manera, entenem més què hi passa que si només llegíssim descripcions asèptiques.

Sledge va ser a Peleliu i a Okinawa. La Primera Divisió de Marines, on servia, havia lluitat a Guadalcanal i a Cape Gloucester, dues batalles molt difícils però que no servirien de res als veterans de cara als dos següents combats.

Recordem que la campanya americana del Pacífic va girar a l'entorn de l'Operació Cartwheel, que consistia en un eix d'atac doble, amb el General McArthur per Nova Guinea i l'Almirall Nimitz per les Illes Salomó. Els americans feien l'esforç bèl·lic més intens a Europa i les unitats del Pacífic no podien competir contra els enormes destacaments japonesos situats a les principals bases nipones. Així, Cartwheel es va convertir en deu campanyes seguides que van esquivar les bases japoneses principals i van conquerir un seguit de bases i illes menors que tallaven les línies de subministrament de les bases principals i les aïllaven de facto fins a la fi de la guerra.

El problema era que a mesura que els americans avançaven, la resistència japonesa es convertia en més i més dura, tant per la proximitat al Japó com per l'aprenentatge de les batalles anteriors. Peleliu en va ser un clar exemple: situada a l'arxipèlag de les Palau, Peleliu era una base japonesa secundària però que es trobava al flanc de la invasió de les Filipines. La seva captura havia de ser una operació col·lateral i de fet no apareix en gaires llibres d'història, però la batalla que havia de durar tres dies es va convertir en un infern de dos mesos. Peleliu va tenir l'índex de baixes més alt de tota la Guerra del Pacífic... i estratègicament no tenia gaire valor ja que la invasió de les Filipines es va fer sense problemes als flancs.

Sledge descriu perfectament les noves tàctiques nipones: enlloc de fer càrregues suïcides banzai, els defensors es van atrinxerar en complexos de coves cavats sota muntanyes formades per corall dur que es van convertir en ossis camps de batalla pelats, sense vegetació i sense terra on poder cavar. El terra es convertia en metralla i les posicions japoneses només podien ser reduïdes per llançaflames o càrregues de demolició. La rendició era impensable i els franctiradors, omnipresents. Fins i tot un Coronel dels marines hi va morir en combat. En aquestes condicions no es podien enterrar els morts i la sang i els excrements dels soldats empastifaven el terra arreu, la higiene era impensable i tenir aigua neta era un luxe. Els japonesos van aguantar dos mesos en aquestes condicions i al final de la batalla no hi havia gairebé cap presoner: tots havien preferit morir.

Després de Peleliu, Okinawa va començar com una batalla més convencional però quan el front va arribar a la serra de Kakazu tot plegat es va convertir en un malson de la Primera Guerra Mundial, amb trinxeres, pluja, fang, rates i cadàvers arreu. El cansament, la son, la fam i els horrors convertien la gent en cossos sense ànima i el tracte a l'enemic era cruel. Okinawa tenia població civil japonesa i, en molts casos, quan els americans arribaven als pobles els civils es suïcidaven, un fet que tenyia de mals presagis la futura invasió del Japó.

Sledge supera amb vida les dues batalles i ens les transmet més enllà del clixé històric i de l'argumentació estratègica per fer-nos viure la crueltat sense sentit de la guerra.

La meva opinió: imprescindible per als amants de la història i la Segona Guerra Mundial.

Apunts relacionats:

141. Pobediteli, soldats de la Gran Guerra Patriòtica

2008-09-12T19:44:00.004+02:00

Abstract: review of the English translation of the Russian web Pobediteli, about the East Front in World War II.

S'ha traduït a l'anglès el web Pobediteli, un projecte rus per commemorar la Segona Guerra Mundial a la Unió Soviètica i el milió de soldats i combatents soviètics que encara resten vius.

En el millor estil nordamericà o israelià, el web ens informa del nom de tots i cadascun dels supervivents que han pogut ser contactats. Inclou un cercador de veterans de guerra. Aquestes iniciatives són exemplars ja que posen nom i cognom als desastres bèlics que amenacen sempre d'eliminar l'individu en favor de la massa. Ja és curiós doncs, que aquest projecte provingui d'un combatent que precisament eliminava l'individu en favor de la massa. Benvingut sigui!

A la Unió Soviètica, aquest conflicte va prendre el nom de Gran Guerra Patriòtica i inclou únicament des de l'Operació Barbarroja (22 de juny de 1941) fins a la Batalla de Berlín (16 d'abril de 1945). No inclou per tant ni la invasió soviètica de Finlàndia del 1939 ni la partició de Polònia amb Alemanya, també del 1939. Tampoc inclou la declaració de guerra contra Japó de 1945.

La presentació, espectacular, recrea el conflicte sobre temps real a escala i permet fer pauses en la presentació i escoltar els testimonis vius (russos) de les diferents batalles i èxodes civils. La línia del front es va movent seguint les ofensives i les principals batalles queden marcades de manera especial, en l'estil de la presentació que vaig comentar sobre la Guerra Civil Americana.

No us ho perdeu!

Apunts relacionats:

16. La Guerra Civil Americana en quatre minuts

§ Màtius

140. Hi ha jugadores sexis?

2008-09-12T19:17:00.002+02:00

Fa algun temps un vídeo de YouTube es mofava de la poca presència femenina en el món dels jocs i la ficció. El vídeo simulava un servei telefònic on les noies eren fans d'El Senyor dels Anells o La Guerra de les Galàxies: 1-900-NERD-GIRL.

Un temps després una noia (zendulo) els va contestar explicant que ella era fan de tot això i més, que era jugadora i que no tenia mal físic...

139. HBO compra els drets per "Joc de trons"

2008-09-11T12:50:00.002+02:00

George R. R. Martin anuncia al seu bloc que HBO ha exercit el dret de compra que tenia reservat per produir "Joc de trons".

Això és una gran notícia, tot i que encara no vol dir que la sèrie televisiva es dugui a terme. Però és un pas més.

Enhorabona!

§ Zoroblog

138. ASL Starter Kit: anàlisi de l'estructura del torn

2008-08-30T11:04:00.004+02:00

Abstract: initial explanation of the Advanced Squad Leader - Starter Kit turn phases.

Com a ajuda per jugar als Starter Kit de l'Advanced Squad Leader (ASL-SK), he creat aquest full amb l'estructura del torn explicada en files, columnes i colors. Va molt bé per començar a aprendre a jugar a l'ASL.

Podeu imprimir-lo i distribuir-lo lliurement. Crec que té prou qualitat gràfica per imprimir-lo bé.

Un torn d'ASL equival a dos o tres minuts de temps real i és en realitat la suma de dos mitjos torns, un per jugador. Així, una partida que tingui entre cinc i deu torns representa un combat d'entre deu i trenta minuts i es juga fent entre deu i vint torns reals, la meitat per cada bàndol.

Els torns de cada bàndol són simètrics i es distingeixen per la paraula ATACANT i DEFENSOR, així, en majúsucules. Aquesta designació no és la situació estratègica de l'escenari, que es descriu amb minúsucules: Atacant i Defensor. L'Atacant és el bàndol que "ha de conquerir quelcom" en l'escenari i el Defensor el que "ho ha d'impedir", per entendre'ns.

En canvi, l'ATACANT és el jugador "actiu" en el mig torn actual i el DEFENSOR és el "passiu". Entre cometes perquè els dos jugadors juguen a cada mig torn.

Complicat? Tornem-ho a llegir: cada torn es juga dues vegades (dos mitjos torns), en que els dos jugadors s'intercanvien els papers d'ATACANT i de DEFENSOR. Normalment, l'Atacant comença primer a fer d'ATACANT. Així, les partides són:

1a Atacant-ATACANT i Defensor-DEFENSOR
1b Defensor-ATACANT i Atacant-DEFENSOR
2a Atacant-ATACANT i Defensor-DEFENSOR
2b Defensor-ATACANT i Atacant-DEFENSOR
etc.

La diferència entre ATACANT i DEFENSOR és en el que es pot i no es pot fer durant el torn.

Les fases del torn s'expliquen al manual de la manera següent (en cursiva l'original anglès):

Fase de Reagrupament (Rally)
Fase de Foc Preparat (Prep Fire)
Fase de Moviment (Mov) + Fase de Foc Defensiu Primer (First Fire)
Fase de Foc Defensiu (Defensive Fire)
Fase de Foc Avançat (Advancing Fire)
Fase de Retirada (Rout)
Fase d'Avançar (Advance)
Fase de Combat Proper (Close Combat)

Aquesta explicació la trobo massa sintètica i per això he fet aquests esquemes de colors.
Si mireu l'esquema, veureu que he distingit entre un ATACANT en Cobertura (que no es mou) i un ATACANT en Moviment, a part del DEFENSOR. Això és bàsic. A part, els colors de cada fase coincideixen amb els colors dels marcadors auxiliar que s'usen per marcar els soldats que han actuat, així és més fàcil d'associar el marcador a la fase.

Com podeu veure, en algunes fases poden actuar tots els jugadors, en d'altres no. Els detalls de cada fase els explicaré en posteriors articles. Una unitat es considera en bon estat si no està Desorganitzada ni en Melée. Vegem-ho:

Fase de Reagrupament: en primer lloc es mira la meteorologia i els reforços. A continuació ATACANT i DEFENSOR poden mirar de recuperar armes abandonades, arreglar armes espatllades i reagrupar unitats desorganitzades. Només l'ATACANT pot provar d'autoreagrupar una unitat sense capacitat d'autoreagrupament.
Fase de Foc Preparat: només per l'ATACANT. Les unitats que disparin no podran moure a la fase següent (per això ho separo en dues columnes). Les unitats en bon estat de l'ATACANT que vulguin poden disparar a plena potència.
Fase de Moviment + Fase de Foc Defensiu Primer: les unitats en bon estat de l'ATACANT que no hagin disparat a la fase anterior poden moure a plena capacitat, mentre les unitats en bon estat del DEFENSOR poden disparar a les unitats en moviment. L'ATACANT pot usar Pas Lleuger (marcar amb CX i incrementar el moviment) o Moviment Cautelós (moure un sol hex i evitar les bonificacions al foc defensiu). L'ATACANT pot usar Granades de Fum i el foc del DEFENSOR deixa Foc Residual.
Fase de Foc Defensiu: les unitats en bon estat del DEFENSOR poden disparar contra totes les unitats de l'ATACANT, que ara són totes quietes. Si la unitat del DEFENSOR no té cap marca de foc, pot disparar lliurement. Si ha fet Foc Primer, només pot disparar a unitast adjacents. Si ha fet Foc Final, no pot disparar.
Fase de Foc Avançat: les unitats en bon estat de l'ATACANT que han mogut, poden disparar. Aquest foc és penalitzat per ser foc després de moure, però les unitats que tenen Foc d'Assalt (armes automàtiques) no són tan penalitzades com la resta. Observeu que les unitats de l'ATACANT que havien fet Foc Preparat (fase 2), aquí no poden disparar.
Fase de Retirada: totes les unitats desorganitzades que s'han de retirar es retiren. Les que es poden retirar es retiren si ho vol el jugador. Les retirades les fa primer l'ATACANT i després el DEFENSOR. Cal tot un article per explicar el moviment de retirada, que condiciona molt les opcions al jugador.
Fase d'Avançar: totes les unitats en bon estat de l'ATACANT poden avançar un hexàgon, tant si havien disparat, mogut, el que sigui. Això permet entrar a un hex ocupat per l'enemic.
Fase de Combat Proper: les unitats enemigues dins d'un mateix hex fan combat proper. Si continuen vives unitats dels dos bàndols, es marca amb Melée i les unitats no es consideren en bon estat.

Aquí acaba un mig torn i es passa al mig torn següent.

En posteriors articles descriuré en detall cada fase, però això pot servir d'orientació als jugadors novells d'Advanced Squad Leader-Starter Kit.

137. Astratègic

2008-08-29T20:20:00.003+02:00

Astratègic és un joc web multijugador creat per Pau Casas com a projecte de final de carrera.

És un joc similar a OGame, en que el jugador ha de crear un imperi galàctic a través d'aconseguir recursos, construir flotes i investigar noves habilitats.

Cada partida del joc dura 34 dies i s'hi pot jugar en català, castellà i anglès.

Apunts relacionats:

136. Citadels, les ciutats-estat del Renaixement

2008-08-22T17:44:00.003+02:00

Fa poc a Landròmina de Terrassa (feed) em van recomanar un joc de sobretaula apte per a tota la família. Sovint amb cosins i tiets hem jugat al Gran Dalmuti, un clàssic de les sobretaules de Nadal o al més clàssic joc del diccionari (buscar una paraula rara, inventar-se definicions i destriar entre totes les parides quina és la definició bona).

I la gent de la botiga em van recomanar el Citadels. Bona tria. Citadels és un joc de cartes que recrea una competició entre diverses ciutats-estat italianes del Renaixement per construir un seguit de barris o districtes a cada ciutat. Cada jugador representa una ciutat i les cartes que pot anar agafant són els diferents barris a construir.

A cada torn un jugador pot, o bé agafar una nova carta (se n'agafen dues i es queda la que li agrada més) o bé agafar dues monedes d'un pot central. Construir barris costa monedes. El joc acaba al final de la ronda en que algun jugador hagi construït el vuitè barri. Llavors es compten els punts de cada jugador i qui en té més guanya. Cada moneda gastada en un barri és un punt, però alguns barris donen punts extres i es poden guanyar més punts per diversitat de barris (els barris s'agrupen en cinc colors diferents, tenir-los tots cinc dóna punts) o per ser el primer a arribar als vuit barris.

Fins aquí el joc sembla normal. La gràcia fonamental del joc és que a cada ronda cada jugador agafa el paper d'un personatge: assassí, lladre, mag, rei, bisbe, mercader, arquitecte o militar. Cada jugador agafa un personatge d'amagat, començant pel qui tingués la corona (que es sorteja a l'inici del joc i passa a cada torn a mans de qui esculli dur el rei).

Els personatges s'activen a cada torn seguint un ordre fix (el que he escrit a dalt) i cada personatge té una habilitat especial. La gràcia és que com que no sabem qui ha escollit què, sovint ens hem d'arriscar a l'activar les habilitats:

l'assassí pot matar un personatge (no un jugador) i aquest, si ha estat escollit, perd tot el torn.
el lladre pot robar a un personatge (no un jugador) i si aquest ha estat escollit perd les monedes que tingués acumulades.
el mag pot descartar-se de les cartes de barri que vulgui (les de la mà, no les construïdes) i agafar-ne de nou, o bé intercanviar totes les seves cartes de la mà amb les d'un altre jugador (no personatge).
el rei obté la corona i escollirà personatge primer la següent ronda. També cobra una moneda per cada barri noble (groc) que tingui construït.
el bisbe és immune als atacs del militar. També cobra una moneda per cada barri eclesiàstic (blau) que tingui construït.
el mercader cobra una moneda extra. També cobra una moneda per cada barri comercial (verd) que tingui consturït.
l'arquitecte obté dues cartes extra i pot construir fins a tres barris de cop.
el militar pot destruir qualsevol barri pagant una moneda menys del que ha costat construir-lo. També cobra una moneda per cada barri militar (vermell) construit.

Naturalment, la gràcia és escollir cada personatge segons les teves necessitats i segons què creus que faran els altres jugadors. El mercader et dóna diners ràpidament, però el lladre també, si endevines a qui robar. El bisbe assegura les construccions però pot ser assassinat, el rei assegura poder triar primer i l'arquitecte o el mag et permeten recuperar cartes ràpidament. Potser el militar és, per l'acte agressiu, el personatge menys usat, però també serà poc escollit com a víctima per l'assassí o el lladre...

Citadels és un joc d'engany, de blug i de rialles i enrabiades sobtades. Qui ha escollit cada personatge? Necessites cartes o necessites diners? Els altres ho saben? Pots amagar la teva debilitat? Quan ets a punt de guanyar, com evitar els atacs combinats dels altres jugadors?

Cal desplegar tota l'empatia i la lectura de llenguatge corporal per jugar bé, ja que tancar-se en el propi joc pot significar xocar una i altra vegada contra un lladre o un assassí que no ens deixin fer el torn en pau. Podem escollir el rei per ser l'assassí nosaltres, però... no ens farà perdre un torn preciós?

135. Power Grid, la Xina i el Tibet

2008-08-22T17:35:00.002+02:00

Per cert, parlant de Power Grid. Si visiteu la foto del mapa de la Xina, una de les últimes extensions que incorpora la Xina per una banda i les Corees per l'altra, podreu llegir una agra discussió (en anglès) entre xinesos i altres ciutadans sobre si Tibet forma part o no de la Xina.

Els apunts dels xinesos són d'usuaris creats expressament per tal de poder participar al fòrum i atacar la resta del món a base de tòpics suats sobre els tibetans. En fi, trobo llastimós que fins i tot als portals de jocs de taula les dictadures hagin d'imposar la seva veritat a la resta del món. A qualsevol se li poden escapar comentaris políticament incorrectes, veritats parcials o tòpics sobre qualsevol cosa. Jo mateix deixo comentaris allà on llegeixo incorreccions sobre la realitat nacional del meu país, però allà es nota tant que hi ha una campanya governamental xinesa darrera que molesta força.

Un dels administradors ha recomanat moure el fil del fòrum al fòrum dedicat a religió, sexe i política. És un fòrum que us recomano que no llegiu, copat per creacionistes i coses similars i gent entestada a fer-los baixar del burro. Dediquem a BoardGameGeek els comentaris sobre els jocs i parlem apassionadament d'altres coses als llocs especialitzats.

Apunts relacionats:

134. Estratègies a Power Grid segons el nombre de jugadors

2008-08-22T17:07:00.003+02:00

Ja he jugat partides de Power Grid amb 2, 3 i 4 jugadors. Em falten partides a 5 i 6 jugadors però amb aquestes tres variants ja reconec diversos estils de joc. D'alguna manera, Power Grid es revela com un joc molt versàtil, en que si bé les regles del joc són clares i l'objectiu també, l'estratègia a seguir canvia força segons el número de jugadors. I segons les tries que es fan durant el joc.

Llegiu el meu anterior apunt sobre el joc si no en sabeu res. Si ja sabeu com va, puc apuntar algunes diferències en el joc segons el número de jugadors, des del meu punt de vista.

Per a dos jugadors, Power Grid concentra la seva estratègia en la localització de les ciutats on el jugador instal·la les xarxes de distribució. Una estratègia eficaç de bloqueig del contrari el forçarà a gastar més diners per escampar la xarxa. Aquesta petita diferència de diners serà vital al final de la partida per permetre arribar a comprar aquella central energètica que ens doni la victòria. Les centrals en sí no són crucials durant bona part de la partida ja que cada jugador pot tenir quatre centrals i en la subhasta no hi ha problemes: sovint hi ha dues bones centrals (o més) disponibles i cada jugador se'n queda una.

Per a tres jugadors, les tries de les centrals ja tenen més pes. És difícil que a cada torn hi hagi tres centrals bones i per tant un jugador que no estigui atent a la subhasta es pot quedar ràpidament lluny de les primeres places. Power Grid, com a bon joc d'estil alemany, té mecanismes de compensació per ajudar als jugadors que van pitjor. En concret, poden comprar recursos energètics i xarxes de distribució primers, i això els permet obtenir preus més barats. Però si les centrals no són bones (consumeixen massa o distribueixen poc) un jugador quedarà allunyat de les primeres posicions tot i els mecanismes de distribució.

Per tant, per tres jugadors cal tenir present si una central ens interessa o no, o si esperar a que una central que s'està construint aparegui al mercat (passi de la segona línia a la primera). Les centrals eòliques tenen més pes que en el joc de dos jugadors, ja que el mercat de recursos primers es mou més (sobretot el carbó i el petroli) i ens poden conferir avantatge al joc mitjà. Però atenció! El joc de tres jugadors encara té l'estil ràpid i feroç del joc de dos jugadors i no hem de perdre de vista el mapa. El jugador que quedi arraconat en un racó del mapa ho passarà malament al final del joc ja que la inversió en xarxes de distribució serà massa alta i no es podrà situar bé per a l'assalt final de les 17 ciutats per guanyar. Compte doncs, en invertir massa en centrals de llarg termini que poden no arribar a ser rentables.

Per a quatre jugadors, crec que el mapa perd importància. És impossible que hi hagi centrals bones per a tothom a cada torn i cal concentar-se en la subhasta i en quan volem pagar per una central. O decidir que és millor passar i esperar una oportunitat millor. També és important fixar-se en el consum de cada central. Ens podem trobar que el carbó i el petroli es disparin de preu a partir del quart torn i que de cop els residus siguin una opció molt més rendible, o fins i tot l'urani, que no pas en els jocs amb menys jugadors. Les centrals eòliques són adequades al joc mitjà per evitar la inflació dels recursos de carbó i petroli, però no tenen la potència necessària per suplir 17 ciutats sense pagar un cost de compra excessiu. Davant els costos enormes de les centrals, que ens cal actualitzar cada poc temps, els costos d'instal·lació a les ciutats esdevenen secundaris i, sense ignorar-los, podem sacrificar posicionament al mapa a canvi d'una bona operació al mercat de recursos energètics.

Des del meu punt de vista, el joc a 4 jugadors ofereix unes interaccions molt més divertides que amb 2 o 3 jugadors, opcions de joc que potser es gaudeixen millor amb altres jocs. A més, la subhasta i el mercat de recursos energètics obtenen tota la importància i justifiquen plenament el joc. De tota manera, Power Grid és perfectament jugable a 2 o 3, simplement haurem d'adequar l'estratègia a seguir.

Apunts relacionats:

119. Power Grid, o com fer funcionar FECSA

133. Triumph al ComicCon 2008

2008-08-16T18:28:00.002+02:00

Triumph és un gos que apareix al xou televisiu Late Night with Conan O'Brian i que es dedica a insultar de manera més o menys barroera a la gent. Té molt d'èxit quan ataca als friquis o geeks, com podeu veure en aquest vídeo en que entrevista i es mofa de la gent que assisteix a ComicCon 2008.

A vegades es passa una mica, però en to lleuger resulta divertit.

132. ASL i Fire in the sky

2008-08-10T15:08:00.003+02:00

Dissabte vam trobar-nos al GRIC de Quart l'Anna, en Ruben, l'Albert, en Tomàs i jo mateix per veure diversos wargames.

Vam estar remenant i veient com funcionen (per sobre) una colla de clàssics vells i moderns:

Finalment vam fer un parell d'escenaris d'ASL.

En el primer, S1 Retaking Vierville, vaig explicar el funcionament del joc mentre l'Anna procurava recapturar Vierville amb la Wehrmacht i l'Albert la defensava tenaçment amb els nordamericans de la 101 aerotransportada. La partida es va resoldre en l'última tirada de l'últim torn, quan els alemanys no van poder resoldre al seu favor una melée en un dels edificis objectius; com cap edifici objectiu contenia alemanys, va ser victòria per a l'Albert.

En el segon, S6 Released from the East, l'Anna i l'Albert van liderar la guàrdia siberian en l'atac al poble d'Istra, davant de Moscou, capturat per la divisió SS Das Reich, duta per en Ruben i jo mateix. Els soldats alemanys van frenar d'entrada l'atac soviètic tot i que el reforços russos del tercer torn van aconseguir capturar un dels tres edificis clau. Aquest va ser l'únic èxit soviètic ja que en una altra zona del tauler entre dos escamots alemanys mantenien a ratlla tota una companyia de la guàrdia siberiana. Finalment els soviètics van poder usar les càrregues de demolició per entrar en un segon edifici però ja era tard per controlar-lo i les ametralladores alemanyes van frenar qualsevol intent de fer pinça contra l'edifici. Victòria per a en Ruben i en Martí.

A continuació vam desplegar el Fire in the sky i vam engegar l'escenari de torneig, que comença al torn 2. L'Anna i l'Albert duien l'imperi nipó mentre que en Ruben duia les forces dels EUA i en Tomàs les del Regne Unit, els Països Baixos i la Commonwealth; jo feia l'assessorament tècnic i estratègic per als dos bàndols. El Japó va començar amb la conquesta de les Filipines i Singapur però en dos atacs consecutius no va poder desallotjar els holandesos dels camps petrolífers de Borneo. Per la seva banda, els angloamericans van reaccionar bé i van ocupar Papua-Nova Guinea en tres torns, protegint perfectament la línia de subministres australians. Els japonesos van procedir a reforçar el Pacífic central al voltant de la base de Truk però els americans van llançar-se sobre les illes Marshall en una batalla que va quedar indecisa, ja que es va fer tard i vam plegar. Al torn 5 del joc (sobre 15) els japonesos duien 11 punts de victòria i havien perdut dues fitxes de portaavions, però tenien una bona reserva de petroli. Els americans començaven a acumular una gran flota però en aquestes partides inicials tothom comet alguns errors en les operacions que feien impossible l'optimització de tots els recursos disponibles. Això sí, la guerra del Pacífic es revivia d'una manera alhora realista i distesa, sense la complicació d'altres jocs però amb el detall suficient per entendre'n la complexitat logística.

I fins a la propera sessió.

Imatges de BoardGameGeek

Podeu llegir la mateixa crònica a Juguem els divendres

131. Gimnàs Jedi

2008-07-12T21:06:00.003+02:00

Un documental on veiem la vida d'un grup de gent que van al gimnàs caracteritzats com a personatges d'Star Wars per superar les seves deficiències personals. Sí, són geeks, però avui ser geek és cool...

Vegeu-lo fins al final, val la pena.

Quina lliçó de tenacitat! Mai hem de llançar la tovallola. Ni tan sols després del desgraciat accident vist al documental cal abandonar els somnis. Si en Michael Jordan no hagués insistit en jugar a bàsquet mai l'haguéssim pogut veure volar. Si l'Abraham Lincoln no hagués insistit en fer política... en Jordan ni tans sols hagués pogut tenir l'oportunitat d'insistir en jugar a bàsquet!

Via Microsiervos

130. Qüestionaris sobre història

2008-07-09T20:21:00.000+02:00

A HistoriaSiglo20.org hi podeu trobar un entretingut qüestionari per provar els vostres coneixements sobre el Segle XX.

129. Spike Lee: Miracle at St. Anna

2008-07-07T11:01:00.002+02:00

Continua la nova tongada de pel·lícules ambientades a la Segona Guerra Mundial. Després de l'excel·lent díptic que va fer Clint Eastwood sobre la batalla d'Iwo Jima, amb Flags of our fathers i Letters from Iwo Jima i mentre esperem la sèrie The Pacific, que és la segona part de la nostra admirada Band of Brothers, el director Spike Lee estrena al setembre Miracle at St. Anna.

Miracle at St. Anna és un llarg flashback que ens relata el misteri d'un assassinat comès el 1983. Per explicar-lo cal remuntar-se al 1944, en que un grup de soldats de la Divisió 92 d'infanteria dels EUA (soldats negres o Buffalo Soldiers) van quedar aïllats de les tropes amigues durant els combats a la Línia Gòtica.

El tràiler val molt la pena:

128. Desfilada per la Mare Pàtria Russa

2008-07-07T01:15:00.002+02:00

Pel YouTube he vist aquesta desfilada que diu que és la de la celebració de la victòria a la Gran Guerra Patriòtica. Els T34/85 semblen autèntics... i n'hi ha molts!

127. Castellers en venda!

2008-06-27T21:52:00.005+02:00

No, no és que els Minyons de Terrassa estiguin afectats per la cris... perdó, per la desacceleració econòmica, sinó que ja ha sortit a la venda el joc Castellers, de Reiner Knizia i editat per Devir.

Castellers és un joc familiar, de fusta, on el tema de castells és una excusa per crear un joc de col·locació de peces. Els castellers són peces de fusta amb les característiques de color (colla castellera) i número (pes del casteller, com més alt menys pes i més amunt pot pujar).

Al seu torn, cada jugador pot agafar peces a cegues d'una bossa per fer colles castelleres. Amb els castellers disponibles podem encetar un nou castell en una nova plaça o bé afegir un nou casteller en un castell ja existent.

Si pugem el castell amunt ja no el podem eixamplar per cap nivell inferior i els castellers han de pesar menys que els castellers que l'aguanten. Hi ha una sèrie de normes addicionals sobre puntuacions, però al final del joc, només puntuen els castells vàlids.

Tot plegat fa que sigui un joc que capta l'esperit dels castellers i que projecta amb força la nostra cultura al món del joc de taula. Benvingut!

Podeu llegir a la BSK tot el procés de creació d'aquest joc.

Imatges extretes de la BSK.

Apunts relacionats:

112. Els castellers de Knizia

126. Subhastat a Christie's un D20 de fa dinou segles

2008-06-16T20:00:00.004+02:00

La casa Christie’s ha subhastat per 17.925 dòlars aquest dau romà de vint cares (D20) del segle II. Encara no se sap què signifiquen els símbols que hi ha a les seves cares ni a quin joc es feia servir aquest dau romà (Dungeonus & Dragonus?), però aquesta troballa ens reaferma en allò que ja sabíem: que les nostres aficions tenen una llarga tradició.

Via Microsiervos