dissabte, 11 gener de 2014

Atlas animat de la Segona Guerra Mundial:


http://www.youtube.com/watch?v=WOVEy1tC7nk

dimecres, 6 juny de 2012

223. Partal parla de wargames


Avui sis de juny de 2012, l'editorial de Vilaweb, escrita per Vicent Partal, parla de wargames.

La guerra de la Mediterrània


No hi ha cap explicació racional del fet que encara hàgem de reivindicar el corredor mediterrani. Ningú no pot discutir-ne la necessitat econòmica i la urgència, no tan sols per a Europa sinó fins i tot per a l'estat espanyol. Tanmateix, som on som i encara avui s'han de reunir els nostres presidents demanant-lo. Per què? Què s'amaga darrere tanta irracionalitat? Hem de pensar que és mera incompetència? Em sembla que no. Entre més coses, perquè el repàs d'un vell manual militar americà suggereix una resposta que, aquesta sí, s'entén i és ben lògica: som l’enemic.

Parle d'un volum titulat 'A Quick & Dirty Guide to War'. Fou escrit el 1985 per Austin Bay i James S. Dunnigan, dos analistes responsables d'idear jocs de guerra al Pentàgon i al Col·legi de Guerra de l'Exèrcit.

Entenguem-nos: un joc de guerra és una simulació. I durant dècades els militars americans han preparat situacions polítiques potencialment complicades a base de simular-les primer. Quan veuen en l’horitzó alguna cosa que els inquieta fan simulacions de què podria passar. I les fan amb un notable aparell tecnològic, certament, però també amb la participació de polítics que els entrenen sobre les reaccions creïbles dels actors implicats en el conflicte --hipotètic o no.

El llibre explica, de fet, quinze jocs de guerra d'aquests, amb tot el detall imaginable. No diu enlloc que siguen jocs realment jugats, ni jo he aconseguit mai, per més que ho he intentat vegades, que els autors del llibre em donen informació concreta sobre com van aconseguir dades tan precises com les que fan servir. Però hi ha detalls que em fan pensar que som davant una recopilació de jocs realment portats a la pràctica. Per començar, de les quinze guerres explicades en el llibre, dotze han ocorregut; i han ocorregut com el llibre explica, sovint seguint els patrons que s'hi donen.

N'hi ha tres, doncs, que no han ocorregut: una guerra mundial, una altra pels minerals del Carib i una entre Catalunya i Espanya. Efectivament. El capítol catorzè presenta la possibilitat d’una guerra entre Catalunya i Espanya, sense subterfugis ni mitges tintes. I ací entra en joc el segon dels detalls que em fa pensar que les dades que tenen del conflicte ho són tot, llevat d'accidentals: una lectura atenta del capítol ensenya claus i visions (el paper de Montserrat per exemple…) que només persones molt enteses en el nostre país serien capaces de posar enmig de la trama. Ells no són especialistes en nosaltres i en canvi se sap que en algunes ocasions els americans havien simulat què passaria a les seues bases durant la transició. No és tan difícil lligar caps.

Però allò que m’interessa explicar és que el capítol concret que relata la guerra entre Catalunya i Espanya explica una cosa fonamental: que hi ha tres peces que poden inclinar la balança: França (i un dia hauríem de parlar-ne), ETA (que podria desencadenar un conflicte que arrosegués tothom…) i els valencians, que som la 'wild card', la peça decisiva en el moviment de la balança. Dit d'una altra manera: algú va aprendre, gràcies a aquell joc, que un corredor mediterrani potent i unit és una seriosa amenaça a la idea d'Espanya que han tingut sempre i continuen tenint els qui manen a Madrid.

Algú ho va aprendre i algú ho posa en pràctica d'una manera tan persistent i tossuda que dècades després el govern espanyol no fa cas de la Comissió Europea per molt que li ordene que accelere el corredor mediterrani. Nosaltres tenim tota la raó, Europa ens la dóna, però Espanya fa el sord i ens tracta amb tanta displicència i irracionalitat que cal pensar que no hi ha simple desdeny, sinó prevenció. Una prevenció calculada i basada en dades concretes, com les que Austin i Bay expliquen.

Ells tenen saben això de la 'guerra de la Mediterrània' i d'aquí ve que es comporten amb l’aparent irracionalitat que tant ens enerva. Però no ens enganyem: l'actuació de l'estat espanyol no és la de qui va contra tota la lògica perquè sí. Més aviat és la de qui no vol facilitar les coses a l'enemic.

I si no, expliqueu-me quin sentit té perjudicar tota l’economia de l’estat mantenint una sola via a les terres de l'Ebre? Per què van passant els anys i el TGV de París, anunciat perquè arribés el 1992 a Barcelona encara no arriba ni a Girona? O doneu-me una raó sòlida per a entendre per què el mateix any que la Unió Europea proclama que cal fer immediatament i prioritàriament el corredor mediterrani l'estat espanyol no hi dedica ni un euro?


PS: Alguns lectors s'han estranyat que a Amazon i altres botigues es ven el llibre però no troben la informació del capítol sobre Catalunya i Espanya. És perquè el volum va actualitzant-se de forma periòdica amb dades i guerres noves. Jo tinc la segona edició que inclou el capítol del qual parlem...

dissabte, 19 maig de 2012

222. Sortim a Battleschool!

Tot i que tinc aquest blog força abandonat, ja que entre el BGG i l'SNAFU ja no dono per més, no puc deixar de referir que aquest blog i qui l'escriu han sortit referits a un dels blogs dedicats a ASL: Battleschool.

Aquí en teniu la referència:

http://asl-battleschool.blogspot.ca/2012/03/shortchanged.html


divendres, 18 novembre de 2011

221. Ponis al BGG

Aquesta setmana el BGG s'ha tornat boig. Arran que els administradors són en una convenció, un grup d'usuaris ha decidit promocionar un joc infantil de ponis per aconseguir que es converteixi en el número u de totes les llistes.

Imatges, reviews, articles, sessions, microbadges, llistes... fins i tot hi ha vídeos sobre el joc dels ponis!

El joc en un dia s'ha convertit en número 1 de jocs infantils i ja està entre els 100 millors a nivell mundial!

Aquí en teniu uns quants exemples:


Qui diu que al BGG no es saben divertir?

diumenge, 6 novembre de 2011

220. Fanatic 2011

Aquest cap de setmana he participat al torneig d'ASL Fanatic 2011, organitzat per Alpha Ares.
He passat les dues primeres rondes però he caigut a la final davant del Raül.

Aquí teniu l'article que he escrit al BGG: http://boardgamegeek.com/article/7801927#7801927

dilluns, 10 octubre de 2011

219. Aquí juguem en català

Campanya de Devir per vendre joguines en català aquest Nadal.

I belive in Catalonia, Catalonia has made my fortune... Com va dir un...

Cara aquest Nadal, al despatx ens hem entestat a que les families catalanes comprin jocs en català, i ja hem trobat recursos per editar-ne cinc de collonuts: El Catan, el Carcassonne, el Castellers, el Verbàlia i un altre que apareixerà d'aquí unes setmanes.

Es un gra de sorra en una plaja immensa. Penseu que a les botigues de jocs i joguines només hi podem trobar vora el 4% de producte editat o que inclogui traducció en català. Això passa per dues raons, vaja... crec jo.

La primera es la de sempre... "la lengua común", "la unidad de mercado", "la economía de escala" i tota la mandanga. A mi em passa també. No es possible editar en català tots els productes que editem en castellà, no només perquè el mercat es petit, sino també perquè al mercat no li interessa, no milita prou. Es cert que els editors tradicionals o multinacionals no han volgut editar en català tot allò que haguessin pogut, però també es cert que els botiguers i el consumidor final (nosaltres) tampoc ho hem valorat prou, al menys fins ara.

La segona es que els jocs no han caigut en aquell àmbit que els polítics i els mitjans consideren Cultura -així amb majúscules-. La visió que els catalans tenim del món del joc es molt similar a la que tenen els espanyols. Que si es una cosa per a la mainada o pels frikis... Que si comprem els jocs per regalar més que per jugar-los... Es una llàstima aquesta visió tant primitiva, tant poc evolucionada... Al nord d'Europa saber jugar es quelcom de prestigiant, de civilitzat... a casa nostre encara es vist com una activitat infantil, pels nens petits o per adults que es neguen a creixer. Encara que això està canviant.

Hi ha un altre perverssió al voltant dels jocs: convertir-los com sia en eina educativa, quelcom de didàctic i políticament correcte... Això es està molt bé i es un discurs molt maco per obtenir subvencions. Però es avorrit i, el que es pitjor, una veritat a mitjes. Jugar no garanteix obtenir bones notes a l'escola! El que si aporta es aprendre a guanyar i a perdre -conceptes foragitats de l'escola de forma incomprensible-, ensenya a seduir, a calcular, a gestionar probabilitats, a negociar, a esperar el millor moment per fer un moviment guanyador... I sobretot a passar-ho bé amb amics i familiars disfrutant de temps de qualitat. Perquè si i sense esperar res més que això! S'ha de jugar per jugar, i punt!

Aquí ens hem cregut que a Holanda, Noruega o Alemanya es juguen més jocs de taula que a Catalunya perquè hi fa mal temps. Ens hem cregut els nostres folletons de propaganda turística, vaja. No amics meus. A Catalunya es venen més jocs de cònsola per cap que en aquests paisos... per tant... que hi tenen a veure els anticiclons de les Açores en tot això? O es que juguem al Fifa a la terrassa? Aquí es venen menys jocs de taula bàsicament perquè els nanos no tenen possibilitat de socialitzar-se amb altres nanos més enllà que a l'escola o en activitats para-escolars, ja no hi ha veinatge ni families nombroses. Aquí es juga poc perquè els pares no juguen amb els fills, no s'hi barrejen... bàsicament perquè arriben a les tantes de treballar, tots dos. La responsabilitat no es del bon temps, es de la imposibilitat de conciliar vida laboral i vida familiar, al menys això es cert pels catalans que encara tenen la sort de tenir feina.

Dins d'aquest panorama terrorífic, aquí al despatx, com us deia farem una campanya cara Nadal perquè les families d'aquí puguin comprar jocs en català, i jocs bons. Espero que els botiguers catalans que venen jocs i joguines ens acompanyin i posin el pòster que hem preparat als seus establiments i que distribueixin els folletons que estem preparant...

Com us deia "I belive in Catalonia"... a veure si aquesta iniciativa no subvencionada fa que la competència també editi en català alguna cosa més interesant que (i es un exemple inventat) "Apren les comarques amb en Teo"... Si no hi ha més producte potent a les jogueteries i als grans magatzems ens passarà com amb el cine... mai hi haurà una oferta justa en el nostre idioma.

Apa... ara us deixo que tinc molta feina

dimecres, 13 juliol de 2011

218. Primer campionat de Carcassonne en català

El dissabte 23 de juliol de 2011 hi haurà el primer campionat de Carcassonne en català.

Serà a l'Abacus de Terrassa (Font Vella 72-78), a partir de les 10.30.