dimarts, 31 de juliol del 2007

30. Un puente lejano

Abstract: review of the book, "Un puente lejano", Spanish translation of "A bridge too far", by Cornelius Ryan.

Un puente lejano
Cornelius Ryan, 1974
Traducció d'Aurora Ortiz de Zárate Aguirresarobe
Inèdita Editores, RBA Coleccionables
ISBN 978-84-473-5112-1

Un gran llibre per a una gran història. Cornelius Ryan era un periodista irlandès que va cobrir la Segona Guerra Mundial per al Daily Telegraph. Va volar catorze missions de bombardeig, va viatjar amb l'exèrcit del general Patton, el 1945 va ser transferit la guerra del Pacífic i el 1946 va ser destinat a Jerusalem.

Aquest llibre va ser molt important. Quan Cornelius Ryan va publicar aquest llibre, el 1974, es van trencar certs esquemes a l'hora d'explicar les guerres: fins llavors l'operació Market Garden s'havia passat sempre de puntetes en totes les històries i pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial. La història l'escriuen els vencedors i era molt important tenir herois com el Mariscal Montgomery. Explicar el desastre d'Holanda no convenia. A partir d'aquest llibre (i de la pel·lícula homònima de 1977) es van fer moltes desmitificacions sobre la guerra, que encara continuen avui amb obres com Saving Private Ryan o Flags of our fathers.

Situem-nos. Dos mesos després dels desembarcaments a Normandia, els aliats van aconseguir trencar les línies defensives a França. Això va provocar una fugida massiva de soldats alemanys cap a la frontera. Bèlgica va ser pràcticament abandonada. Un exèrcit alemany sencer va ser abandonat a la costa entre Bèlgica i els Països Baixos. Els aliats estaven exultants, però la tardana captura del port d'Anvers impedia aprovisionar amb aliments, munició i gasolina els dos grans exèrcits perseguidors: el de Montgomery al nord i el de Patton al centre.

La disputa entre aquestes dues figures va fer esmolar l'enginy per aconseguir captar l'atenció d'un Eisenhower que no estava disposat a fer prevaler un general sobre l'altre. Llavors va ser quan Montgomery va decidir aprofitar el recentment creat Primer Exèrcit Aerotransportat Aliat. Les tropes paracaigudistes havien funcionat prou bé fins ara per als aliats i això els va animar a unir dues divisions americanes, una divisió britànica i una brigada polonesa en un exèrcit de paracaigudistes i planejadors, sota una direcció combinada angloamericana. Molts alts oficials de l'exèrcit estaven frisosos d'estrenar aquest exèrcit i Montgomery els va donar l'oportunitat: llançaria l'exèrcit sencer sobre els rius i canals situats entre Eindhoven, Nijmegen i Arnhem per tal d'obrir un camí al XXX cos d'exèrcit aliat, que així arribaria a la conca del Rurh alemany. La guerra podria acabar el Nadal de 1944. Eisenhower va acceptar.

El llibre és fabulós. Té un gran estil amb històries individuals de soldats i generals intercalades amb la situació general del camp de batalla (que va ser molt caòtic). Vas saltant del bàndol aliat al bàndol nazi i veus com a vegades les coincidències i a vegades la mala planificació van duent una colla de companyies i batallons fins a un camí sense sortida.

Per funcionar bé, els paracaigudistes havien de capturar sis ponts: Son, St. Odenrode, Veghel, Grave, Nijmegen i Arnhem. Entre Eindhoven i Arnhem, passant per aquests ponts, només hi havia una estreta carretera que no permetia el pas de dos tancs de costat. El terreny holandès tardoral era fangós i la superioritat aèria aliada seria dubtosa pels fronts nuvolosos. Frederick Browning, comandant sobre el terreny de l'exèrcit aliat, va dir a Montgomery que potser s'estaven dirigint cap a un pont massa llunyà.

La fugida desesperada dels alemanys per Bèlgica s'havia aturat a Holanda, en posicions defensives improvisades gràcies a l'altíssima preparació dels quadres mitjans de l'exèrcit nazi. L'exèrcit alemany abandonat a la costa del Mar del Nord no va ser destruït pels aliats: van permetre que poc a poc arribés a la zona de combat i això va impedir que la divisió 101 americana pogués controlar bé la carretera a la zona de Veghel. Els alts de Groesbeek es van omlir de seguida de tot tipus d'unitats que venien d'Alemanya (amb la frontera a uns centenars de metres) que van impedir que la divisió 82 americana pogués ocupar Nijmegen el primer dia. Finalment, dues divisions de blindats de les SS havien estat dutes a Arnhem per refer-les, precisament on havien de saltar la divisió 1 anglesa i la brigada polonesa. La resistència holandesa va avisar desesperadament de l'existència de blindats i tropes SS a la zona, però els serveis d'intel·ligència de Montgomery no en van voler fer cas.

L'operació va ser la més gran operació aerotransportada de la història. Les flotes aèries que duien els soldats i l'equipament feien dos-cents quilòmetres de llargada i nou quilòmetres d'amplada. La sorpresa inicial va ser total, però el desastre final va ser col·lossal. Només cal pensar que després d'aquesta batalla els alemanys, que fins llavors fugien, es van sentir prou forts com per contraatacar el desembre a les Ardennes. Va haver-hi molts problemes i molts actes heroics, que al final no van servir de res. Els paracaigudistes de la 82 van creuar el Waal en un assalt naval diurn que va ser conegut com a "Little Omaha" (fent referència al desastre d'Omaha Beach). Molts paracaigudistes anglesos i polonesos van caure sobre els panzergrenadier de les SS, que els ametrallaven mentre queien. Els blindats anglesos no podien passar per una carretera ocupada per les desferres que s'acumulaven a cada posició defensiva alemanya. Finalment, a la zona d'Arnhem es va lliurar una batalla desesperada entre el batalló de Frost a la zona del pont i les SS, amb combats que als alemanys els van recordar els pitjors moments d'Stalingrad. De fet, uns oficials nazis van reconèixer als presoners anglesos que aquells combats havien estat dels millors combats d'infanteria que s'havien trobat davant dels aliats. Els van preguntar si havien entrenat molta lluita urbana; els anglesos van contestar: "És la primera vegada. La propera ja ho farem millor".

Cornelius Ryan va morir el 1974, mentre promocionava aquest llibre.

La meva valoració: imprescindible.

diumenge, 22 de juliol del 2007

29. Gettysburg a 'Callan'

He vist al Catalan Wargames Resource un enllaç al YouTube amb un fragment de la pel·lícula Callan, de l'any 1967. En aquesta escena hi podem veure una recreació amb figuretes de la batalla de Gettysburg (1863). Fins i tot hi veiem les figuretes dels comandants Robert E. Lee i George G. Meade!

A part del fet que el camp de batalla és ple de detalls que no he vist en cap club del món real, la partida es desenvolupa de manera prou correcta.

28. The Catalan Wargames Resource

Abstract: presentation of the Catalan Wargames Resource, a web portal with all kind of wargaming resources.

El Catalan Wargames Resource és un portal dedicat als jocs de guerra en totes les seves vessants: jocs amb figures, de tauler, d'ordinador, de rol i ajuts diversos.

El portal és molt complert i inclou tot tipus de material (regles, ajudes, expansions) per jocs de tauler clàssics com Hannibal, Machiavelli o el mític Sinaí de la desapareguda casa CEFA!

Té també molts enllaços a recursos sobre història, figuretes, complements, clubs, autors de novel·les, etc.

Finalment, té en la portada una secció de notícies prou interessant.

És, per tant, un portal que compleix amb escreix la seva motivació de ser el portal de referència del wargame en català.

27. Polemos, patrimoni bèl·lic i arqueologia de camps de batalla

Donem la benvinguda al nou portal Polemos, un portal dedicat a la difusió de la recerca en les disciplines relacionades amb el patrimoni bèl·lic.

Polemos neix com una iniciativa del grup de recerca en didàctica i patrimoni DIDPATRI de la Universitat de Barcelona.

Presenta articles i fotos sobre diferents camps de batalla de la nostra història, dividits en els apartats:
  • antiguitat
  • món medieval
  • edat moderna
  • món contemporani
També presenta una guia de publicació d'articles.

dissabte, 21 de juliol del 2007

26. L'armariet dels jocs


Fa poc hem reestructurat alguns mobles del pis i he pogut destinar-ne un que quedava en desús per fer-lo servir d'armariet dels jocs. Tot i que no hi caben totes les capses que tinc, hi he posat els elements més preuats per tal que quedin més protegits del pas del temps.

Hi podeu veure:
  • banda esquerra
    • superior
      • regles de l'Advanced Squad Leader (ASL) (2a edició)
      • alguns escenaris de l'ASL
      • regles de l'Advanced Squad Leader (1a edició)
    • mig
      • escenaris i taules de l'ASL
      • ASL: Beyond Valor
      • ASL: Paratrooper
      • ASL: Yanks
      • ASL: Partisan!
      • ASL: West of Alamein
      • ASL: The last hurrah
      • ASL: Hollow legions
      • ASL: Code of Bushido
      • ASL: Gung ho!
      • ASL: Croix de guerre
    • inferior
      • ASL: Armies of oblivion
      • ASL: Operation Watchtower
      • ASL: Operation Veritable
      • ASL: tots els mapes geomòrfics
  • banda dreta
    • superior
      • Solitaire ASL
      • Hannibal: Rome vs Carthage
      • For the people
      • Geronimo
      • The republic of Rome
      • Third Reich (3a edició)
      • Third Reich (3a edició) [en tinc dos exemplars]
    • mig
      • Storm over Arnhem
      • Vietnam 1965-1975
      • The guns of August
      • Mosby's raiders
      • Guerilla
      • ASL action pack #1
      • ASL action pack #2
      • ASL HOB SS: No quarter no glory & Führer's firemen
      • Cold war
      • Twilight struggle
      • Reds!
      • Europa Universalis
    • inferior
      • ASL: A bridge too far
      • ASL: Blood ridge Tarawa
      • ASL: Kampfgruppe Peiper II
      • ASL: Kampfgruppe Peiper I
      • ASL: Pegasus bridge
      • ASL: Red barricades
      • Magic Realm
      • Flat top
Buf! Déu n'hi do!
Ara només em cal trobar el temps i la gent per jugar-hi!

dijous, 19 de juliol del 2007

25. A taaaulaaa!

Sóc nou aquí.

Primer de tot, els meus respectes al jefe.

2- MMC promet que intentarà comentar els jocs que vagin a petar a la seva taula.

i tres, que cap ZOC (el meu fill) impedeixi un bon Playtesting ("a taaaulaaa!").







dimecres, 18 de juliol del 2007

24. Seixanta-cinc anys del Me 262


Avui fa exactament seixanta-cinc anys del primer vol operacional d'un avió a reacció: el Me 262.

En ple apogeu de la Segona Guerra Mundial, el 18 de juliol de 1942, el tercer prototipus de Messerschmitt 262 es converteix en el primer avió a reacció que fa un vol totalment operacional. Els problemes de motor i les interferències polítiques van retardar el seu ús de combat fins a 1944, quan la guerra ja estava decidida. Tot i això, aquest avió va poder plantar cara als millors avions aliats, incloent el caça a reacció britànic, el Gloster Meteor.

El disseny original d'aquest avió era de 1939 però els alts costos de producció el convenciment que la guerra estava guanyada va treure la prioritat al desenvolupament alemany d'avions a reacció. El llegat real d'aquest avió que no va canviar el curs de la història va ser la influència que va tenir en el desenvolupament de tot un nou tipus d'avions militars i civils.

Via Wired