divendres, 31 d’agost del 2007

47. Command & Strategy: Operation Walküre

Abstract: about issue number 6 of Command & Strategy and its card driven game of Operation Walküre.

Curiosament, mentre en Gèrman ens informa del rodatge de la pel·lícula sobre l'Operació Valquíria (vegeu l'apunt anterior), l'actual número de la revista Command & Strategy (el número 6), inclou un joc de cartes sobre l'Operació Valquíria!

És un joc pensat per un sol jugador (un segon jugador pot fer les tirades de la Gestapo, però no té gràcia), en que cal anar situant conspiradors cada cop més a prop d'Adolf Hitler, fins a tenir una cadena que permeti assassinar-lo.

A continuació cal enviar els conspiradors cap a Berlín per agafar el poder i evitar que Himmler, Goebbels o Goering succeeixin a Hitler, ja que llavors poca cosa canviaria.

Evidentment, Hitler sospita de tothom i va marcant els conspiradors usant la Gestapo. Quan un conspirador és massa marcat, el fa afusellar. Així doncs, cal cura i sort per arribar a tenir la cadena de consipradors necessària per tenir èxit.

Les cartes de conspiradors del joc inclouen les fotos corresponents i els seus valors de proximitat a Berlín i, en algun cas, alguna regla especial. Els conspiradors (del joc) són:
  • Henning von Tresckow
  • Erich Fromm
  • Julius Leher
  • Helmuth von Moltke
  • Ludwig Beck
  • Erwin Rommel
  • Günter von Kluge
  • Claus von Stauffenberg
  • Ulrich von Hassel
  • Carl Gördeler
  • Friedrich von der Schulenburg
  • Wilhelm Canaris
  • Friedrich Olbricht
  • Erwin von Witzleben
  • Enrich Fellgiebel

Apunts relacionats:

dijous, 30 d’agost del 2007

46. Operació "Valkyrie"

El famós actor "Tom Cruise" està preparant una nova película de la mà del director Bryan Singer. En aquesta ocasió interpreta el paper del coronel alemany Claus von Stauffenberg i el paper que va fer dins l'operació "Valkyrie". Cal situarnos en el marc de la Segona Guerra Mundial on un grup de dissidents amb el "Führer" i la voràgine creada per aquest últim, pretenien redreçar la situació de la manera mes ràpida possible: acabar amb la vida d'Adolf Hitler.

El pla d'aquest magnicidi va ser anomenat Operacio "Valkyrie". I tot dur-se a la pràctica i arribar a realitzar l'atemptat, el resultat no va ser l'esperat com tothom ja sap.

Aquesta feta històrica podria haver donat un gir molt significatiu al transcurs de la Segona Guerra Mundial i de fet va ajudar "involuntàriament" a desenvolupar-se tal com avui la coneixem. Potser, pels neòfits del tema, els pugui semblar una anecdòtica temptativa contra la vida del màxim dirigent alemany. O el pretext ideal per una pel·lícula d'acció i intriga. Penseu que fora del tret anecdòtic, la gesta va significar la materialització d'una "cinquena columna" dins les forces alemanyes amb arrels a totes les classes e institucions mes altes alemanyes. No cal recordar que l'afer va acabar amb el "cavalleresc" suïcidi del Mariscal de camp Erwin Rommel, un dels oficials mes competents de l'exèrcit alemany i de les conseqüències estratègiques que això va significar.

La pel·lícula ja ha donat molt a parlar fins hi tot molt abans de començar el seu rodatge, perquè la família del militar alemany, personatge que interpreta l'actor Tom Cruise, diu que "no troben digne a l'actor", "no els cau bé" i "a més a més pertany a la església de la Cienciologia" són les expressions que han esgrimit els detractors de l'actor. Si això no fos poc, les autoritats alemanyes han impedit en tot el possible la concessió de permisos de rodatge i la filmació en determinats llocs històrics.

Però fora de les qüestions d'opinió o burocràtiques, el fet és que el rodatge ja ha començat i si no n'hi hagués prou amb tot l'anterior cal afegir el nombre de onze extres ferits de diversa consideració durant un "accident" mentre rodaven.

Esperem amb ganes la pel·lícula i que el resultat estigui a l'alçada de les expectatives.

Per mes informació podeu consultar els següents enllaços:


45. La Patum inspira un joc de taula

Abstract: news about a strategy game based in the La Patum de Berga, a celebration of Corpus Christi still using the medieval dances and parades of giants, devils and bizarre-looking monsters. La Patum was declared World Heritage by UNESCO on 2005.

Una notícia que em fa arribar la Magda: 'PatimPatamPatum' és un nou joc de taula creat per l’empresa Vexillum. Jocs d’estratègia, que s’inspira en l’ambient i la festa de la Patum de Berga

Aquest projecte de l’empresa, que es començarà a produir al llarg del mes de setembre estarà disponible a partir del mes d’octubre. De moment, a la web de Vexillum ja es pot fer la pre-comanda a 23,90€, un preu vàlid només fins el dia 1 d’octubre.

A la caixa del joc s’hi trobaran un tauler, que reprodueix els barris antics de Berga, 95 cartes i 75 fitxes que representen els patumaires. Cada jugador representa una comparsa de la Patum i haurà de guiar els patumaires cap a les places on se celebren els salts. L'objectiu final dels jugadors consisteix a acumular el màxim nombre de patumaires en aquestes places al final de cada ronda, aconseguint així més punts que cap de les altres colles. El joc té tres rondes, en cadascuna de les quals es poden utilitzar les cartes per desplaçar els patumaires i també alguna carta de personatge (l’àliga, el tabaler, els plens i els personatges de cada comparsa) que permeten dur a terme la corresponent acció “màgica”.

El diari Regió7 ja va informar l'any passat d'aquest projecte: PDF.

44. Figures de la Cançó de Foc i Glaç

Abstract: news about the forthcoming miniatures based on George R. R. Martin's A song of ice and fire books.

Llegeixo a The Catalan Wargames Resource que hi ha un acord definitiu amb George R. R. Martin per a la producció d'una línia de miniatures basada en els personatges del món de Cançó de Foc i Glaç. Us reprodueixo el text escrit per Lluís Vilalta:

El fabricant nord-americà de figures Dark Sword Miniatures ha anunciat haver arribat a un acord definitiu amb George R.R. Martin per a la producció d'una línia de miniatures basada en els personatges del món de Cançó de Foc i Glaç. Les figures seran de la mida estàndard de 28mm, i la primera tongada que sortirà al mercat inclourà Jon Neu, Melisandra, Sandor Clegane, un arquer de la Guàrdia de la Nit i el criador de corbs de la Torre Ombrívola. Els prototips o greens ja s'han pogut veure en aquesta pàgina del prestigiós portal TMP, i cal dir que tenen un aspecte fantàstic.

No cal dir que aquesta és una notícia magnífica per als qui som seguidors d'aquestes novel·les. O d'aquesta història, per ser més exacte: Cançó de foc i glaç no es tracta d'un cos de llibres independents ambientats en el mateix món (com ara les sèries d'Stormbringer o els llibres d'Sven Hassel) sinó una sola història partida en diferents llibres, com ara El senyor dels anells. Que quedi clar que El senyor dels anells NO és una trilogia sinó una història dividida en tres volums per conveniència editorial.

Tornant al tema, porto poc més de cinc-centes pàgines d'A feast for crows i l'obra no em deixa de sorprendre ni d'enganxar-me. És impressionant. Feia molt de temps que no llegia quelcom semblant. Espero que quan l'acabi ja falti poc per editar A dance with dragons (diuen que el publicaran la primavera de 2008). No puc parar de llegir!

I, per cert, on són les traduccions al català? Vaig comprar una edició anomenada La mà del rei que només incloïa la meitat d'A game of thrones, mal traduït i editat sense gràcia. No hi ha ni la taula de personatges! Veig que haurem de trucar a en Francesc Parcerisas perquè torni a usar la màgia de la meravellosa traducció del Senyor dels Anells.

43. Band of Odders és portada

El portal català de wargames The Catalan Wargames Resource ha posat aquest bloc en portada.

La notícia sobre aquest bloc apareix amb una foto on s'hi veuen en Gèrman i en Jordi S. emmig d'una partida de l'escenari Clash at Borisovka, de l'Starter Kit #3 de l'Advanced Squad Leader.

La fotografia va acompanyada del següent text:

Band of Odders és un grup d'amics que quedem un o dos cops al mes per jugar a jocs de tauler. De moment ens hem centrat en l'Starter Kit de l'Advanced Squad Leader, una bona manera d'aprendre a jugar a un dels millors jocs tàctics sobre la Segona Guerra Mundial. També hem fet incursions a jocs clàssics com For the People o Republic of Rome, jocs moderns com Twilight Struggle i jocs més senzills com Memoir'44 o Carcassonne. Sempre fem les partides a Terrassa o Rubí, bé a casa d'algú de la colla bé la botiga Landròmina de Terrassa, especialitzada en còmics i jocs de cartes i de tauler. Mantenim aquest bloc per anar publicant ressenyes de jocs que anem provant, partides interessants i altres temes relacionats amb la nostra afició.

Podeu contactar amb nosaltres al correu-e bandofodders @ gmail.com.

Gràcies doncs als amics del The Catalan Wargames Resource i bones partides!

diumenge, 26 d’agost del 2007

42. Storm over Arnhem

Abstract: simple review of the game Storm over Arnhem.

Storm over Arnhem és un joc clàssic d'Avalon Hill, editat per primer cop el 1981. Ahir en vam provar una edició del 1993, feta amb materials més senzills i empaquetat en format quadern enlloc de caixa (Wikipedia).

Storm over Arnhem recrea els dies crítics del 18 al 21 de setembre de 1944, quan la Primera Divisió Aerotransportada Britànica va quedar aïllada a la zona d'Arnhem, Holanda, dins l'operació Market Garden. El XXX Cos d'Exèrcit Britànic, que hauria hagut d'arribar a Arnhem en dos dies, va trigar una setmana en arribar i les defenses alemanyes, que havien de consistir en reclutes i unitats mal organitzades, eren reforçades per dues divisions Panzer SS.

Durant la batalla, un solitari batalló dirigit pel Tinent Coronel John Frost va aconseguir arribar fins al vital pont que els permetria enllaçar amb l'exèrcit de terra. El control del pont es va convertir llavors en la clau de l'operació Market Garden. Aquest joc recrea la dura lluita entre els paracaigudistes britànics i els panzergrenadiers SS pel pont.

Storm over Arnhem va ser el primer wargame que va incorporar el sistema de joc per zones, enlloc d'usar els clàssics hexàgons. Aquest sistema (que ja s'emprava en jocs dirigits al mercat massiu, com ara Risk) es va refinar en jocs posteriors d'Avalon Hill com ara Thunder at Cassino (1987), Turning Point: Stalingrad (1989) o Breakout Normandy (1992). Un dels últims jocs que s'han editat per amb mapa per àrea és Monty's Gamble (2003), també sobre l'operació Market Garden.


Per nosaltres també era la primera vegada que ens enfrontàvem a un wargame per zones. A la primera foto podeu veure en Matias (esquerra) i en Jordi S. (dreta) disputant el primer torn del joc. A la foto de la dreta podeu observar la situació en detall: els britànics (vermells) defensen un perímetre al voltant del famós pont d'Arnhem. Els alemanys tenen la 10a Divisió Panzer (en negre) i tropes de reclutes de la Wehrmacht (en blau alemany) que comencen a envoltar el pont. Les peces que s'han girat sobre el cantó blanc indiquen que ja han mogut o disparat.

Una de les peculiaritats dels jocs per àrea és que el moviment es fa per impulsos. En cada torn els dos bàndols s'alternen i poden activar les unitats d'una de les zones. Aquestes unitats poden o bé moure o bé disparar i llavors es giren per indicar que ja s'han activat. Quan els dos jugadors passen consecutivament, el torn acaba. A l'acabar el torn totes les unitats tornen a ser activables.

El problema és que les unitats ja activades perden força defensiva i es converteixen en objectius més fàcils que les unitats per activar. Això fa que el joc es converteixi en un joc de potencialitats, on ningú sap si l'oponent va de farol o atacarà al proper impuls. A més, fer atacar els escamots tot mantenint la integritat de la secció els bonifica l'atac. Això fa que els atacs més efectius (sobretot pels alemanys) siguin en grans grups, liderats per un vehicle blindat que només pot ser atacat a distància pels dos antitancs britànics.

Els britànics, per la seva banda, tenen poques unitats com per mantenir la integritat de les seccions. En la nostra partida, potser per retenir massa el foc (buscant la integritat), els britànics es van trobar cap al cinquè torn totalment envoltats i sense possibilitats de resposta. Podeu veure en aquesta imatge la situació al sisè torn, quan els britànics es van rendir. Les aproximacions al pont (que puntuen) estaven ocupades pels alemanys i els britànics no tenien possibilitats de fer atacs escalats per fer fugir els alemanys.

En general va ser una partida molt interessant, en un joc que promet moltes emocions tot i que el seu dissseny és el prototipus dels jocs per àrea, que més tard serien refinats fins arribar als grans jocs actuals dirigits per cartes.

divendres, 24 d’agost del 2007

41. Carcassonne

Abstract: simple review of the game Carcassonne.

Carcassonne és un joc d'estil alemany (veure l'apunt anterior) molt i molt popular. És tan popular que té una colla d'expansions com ara Carcassona - Tavernes i catedrals, Carcassona - El Riu, Carcassona - Rei i explorador, Carcassona - El comte, Carcassona - Els càtars, etc.

El sistema de joc és ben simple: es tracta d'anar agafant taulellets que es troben de cap per avall i anar-los disposant sobre la taula de manera que entren sempre en contacte amb els taulellets que ja estan jugats.

Cada taulellet pot tenir dibuixos de camins, ciutat emmurallada, monestir i camp. En la imatge de l'esquerra podeu veure un final de partida amb les personetes ja retirades i els punts comptats. Els camins i les muralles de la ciutat sempre passen per algun dels cantons dels taulellets, amb la qual cosa cal fer coincidir les vores per tal que camins i ciutats tinguin un dibuix continu. Aquí hi ha el primer element de decisió del jugador: on i amb quina orientació posa el taulellet que li ha tocat.

El segon (i últim) element de decisió del jugador és col·locar (o no) alguna personeta al taulellet que acaba de jugar. Cada jugador té sis personetes (en anglès meeples) que són els qui li fan guanyar punts. Cada cop que un taulellet entra en joc, el jugador que l'ha posat pot posar-hi una (sola) personeta, sobre la ciutat, sobre el camí, sobre el monestir o sobre el camp (en funció del contingut del taulellet). La personeta activada sobre una ciutat es converteix en un cavaller; sobre un camí és un lladre; sobre un monestir és un monjo i sobre el camp és un granger.

Quan un d'aquests elements és complet (una ciutat totalment emmurallada, un camí amb dos extrems o un monestri totalment envoltat de taulellets), llavors es recullen les personetes que hi ha sobre aquests taulellets i puntuen. Les puntuacions són d'un o dos punts per cada taulellet, en funció de l'element (ciutat, camí, monestir). Les personetes que es posen sobre el camp s'hi queden fins al final de la partida i llavors puntuen tres punts per cada ciutat completa que toca el seu camp. A la imatge de la dreta podeu veure un final de partida amb les personetes encara sobre el mapa: és una partida de dos jugadors, un roig i un groc.

No es permet jugar una personeta sobre un element que ja tingui alguna personeta de qualsevol jugador. El joc acaba quan tots els taulellets s'han jugat sobre la taula.


L'estratègia del joc consisteix en posar i treure personetes del taulell tota l'estona, per maximitzar els punts que s'aconsegueixen. Tenir personetes sobre els taulellets molta estona fa que no estiguin generant punts. Convé evitar jugar grangers (sobre els camps) fins cap al final de la partida. Dónen força punts si toquen força ciutats: d'una banda cal ser el primer en ocupar els camps més suculents, però de l'altra això deixa la personeta immobilitzada fins al final.

D'altra banda també té un component estratègic la col·locació dels taulellets. Com que sempre cal lligar muralles i camins, quan un jugador ha activat una personeta sobre una ciutat inacabada, es poden jugar taulellets sobre aquella ciutat per evitar que sigui fàcil tancar-la, o per engrandir-la de manera artificial per evitar que pugui puntuar. També es pot posar una personeta en una localització que veiem que es connectarà amb una localització d'un altre jugador per evitar que aquells punts vagin només a aquell jugador.

Ja veieu que hi ha força estratègies a seguir durant el joc. Tenir regles simples no vol dir fer jocs trivials. D'altra banda, la manca d'agressivitat inherent al joc (no hi ha combats, morts ni batalles) fa que sigui més acceptable per tot tipus de persones més reàcies a altres joc de tauler.

Apunts relacionats:

40. Què són els jocs d'estil alemany

Abstract: explanations about what are german style board games.

Els jocs d'estil alemany són un tipus de joc de tauler que en els últims anys s'han extès molt. Diuen que el tret de sortida dels jocs d'estil alemany va ser Els colons de Catan, un joc que va aparèixer el 1995 i es va endur els premis Spiel des Jahres 1995, Deutscher SpielePreis 1995 i Origins Award 1996.

Un altre joc d'estil alemany molt conegut és el Carcassonne. A la foto podeu veure la Núria ben contenta després d'haver guanyat una altra partida de Carcassonne.

Els jocs d'estil alemany reben aquest nom perquè la majoria dels títols provenen de la indústria lúdica alemanya, una de les més fortes del món, juntament amb la dels EUA. Això no vol dir que tots els jocs d'estil alemany siguin produïts a Alemanya. Hi ha bons títols produïts a altres països europeus com ara França, Holanda o el Regne Unit i fins i tot algun dissenyador dels EUA fa jocs d'estil alemany.

Això ha fet que en un primer moment es busqués una altra denominació pels jocs d'estil alemany. Alguns dels noms que es van provar van ser jocs europeus (perquè es produeixen a altres països a part d'Alemanya), jocs de dissenyador (perquè el màrqueting del joc inclou destacar qui l'ha dissenyat) i jocs d'estratègia familiar (perquè estan pensats per ser jugats per tota la família.). A la Viquipèdia podeu trobar l'entrada corresponent com a jocs d'estil europeu. Tot i haver-hi aquestes propostes, el nom que més s'utilitza continua sent el de jocs d'estil alemany i així us els presento.

Quines són les característiques dels jocs d'estil alemany? D'entrada, són jocs amb una presentació de qualitat, de partides no gaire llargues i que demanen pensar més que els jocs de festa tipus Trivial Pursuit o Pictionary però no tant com els escacs o els jocs d'estratègia o simulació (wargames). No necessiten el silenci de meditació que demanen els wargames ni restringeixen la comunicació com en el bridge. Tot i això, tenen elements de profunditat estratègica per als jugadors més avançats, cosa que no impedeix que siguin jugats per jugadors novells.

En contrast, els jocs d'estil nordamericà tenen dues grans línies:
  • Jocs massius. Produïts per al gran públic. Molt simples, sovint molt abstractes i amb un alt component d'atzar. No demanen pensar gaire i la qualitat del joc és baixa. Exemples: Monopoly, Pictionary, Enredos, Game of life. Alguns d'aquests jocs entren al terreny de l'estratègia, però sempre a nivell molt senzill, com ara Risk o Stratego.
  • Jocs per a experts. Produïts per als experts en estratègia i simulació. Recreació de batalles sobre mapes o amb soldadets. Regles molt llargues i complexes. Partides llargues, normalment de dos jugadors i en silenci. Es busca la recreació històrica i trobar les estratègies que funcionin malgrat els daus. Exemples: Advanced Squad Leader, Third Reich, Twilight Struggle, Storm over Arnhem.
Tornant als jocs d'estil alemany, les característiques força comunes que tenen són:
  • Temàtica: no són totalment abstractes com el go o el backgammon sinó que s'ambienten en alguna cosa, una mica com el Monopoly (negocis immobiliaris) o el Cluedo (una investigació criminal). Així, el Carcassonne s'ambienta en la comarca que envolta la ciutat medieval francesa, o el Puerto Rico en una colònia del Nou Món.
  • Pensats per a tothom: són jocs dissenyats per a un ús social i no mental. Normalment són multijugadors (de 3 a 6 jugadors) i cada jugador juga sol. No es fan equips però es procura que els jugadors hagin de negociar. Les partides duren de mitja hora a dues hores (tenen mecanismes de finalització ben marcats). No es fan servir números alts i l'aritmètica és bàsica.
  • No s'eliminen jugadors: per complir la seva funció social, cal que tots els jugadors arribin fins al final. No es tracta de ser un guanyador sinó d'arribar tots junts a la meta i descobrir llavors qui s'endú el premi. Mai es maten les fitxes dels altres jugadors ni se'ls pren terreny. La competició es decideix sempre per punts. Alguns jocs mantenen la puntuació oculta per evitar el desencís i d'altres fan que els punts vagin saltant de jugador en jugador per mantenir la tensió.
  • Públic internacional: eviten ser jocs amb les paraules i el llenguatge. Les regles són molt simples i amb moltes imatges. Els taulers de joc (si n'hi ha) són amb més imatges que paraules. És fàcil trobar traduccions, adaptacions i versions del joc en webs especialitzades (com ara BoardGameGeek).
  • Mecànica: el procediment del joc acostuma a ser innovat respecte als procediments habituals. Normalment no es tracta de tirar el dau, moure la fitxa i matar l'oponent. A vegades no hi ha taulell. A vegades el taulell es construeix mentre es juga. L'atzar és present però no domina el joc. Les regles són simples però el joc demana pensar, planificar la jugada i canviar la tàctica durant la partida, en funció dels moviments dels altres jugadors. Normalment permeten crear i provar obertures, mitjos jocs i finals.
  • Qualitat: es busca que el joc sigui atractiu a la vista i al tacte. S'usa molt la fusta i els dibuixos estan ben fets.
  • Disseny: es destaca qui és l'autor del joc per donar un punt més de qualitat.
I quins són els jocs d'estil alemany més recomanables? Bé, jo no els he jugat pas tots, però una llista força consensuada seria:
  • Els colons de Catan
  • Carcassonne
  • Tigris i Eufrates
  • Puerto Rico
  • Adel Verpflichtet
  • El Grande
  • Elfenland
  • Charlemagne

dijous, 23 d’agost del 2007

39. The Normandy Campaign

The Normandy Campaign és un joc editat per GDW però que ens ha arribat a través de l'edició de Diseños Orbitales, una mítica casa de l'època èpica dels jocs de tauler.

Aquest joc recrea la campanya de Normandia des del dia D (6 de juny de 1944) fins a finals d'agost. A la foto de l'esquerra podeu veure en Jordi B. (esquerra) i en Martí (dreta) amb les posicions inicials de les peces. Com podeu veure, el tauler representa la zona clàssica dels wargames sobre Normandia: les platges, la península de Cherbourg, Caen, St. Lo, Falaise, etc.


Les unitats representen batallons, regiments o brigades. Els batallons es poden apilar si pertanyen al mateix regiment o brigada i també hi ha unitats independents que es poden apilar lliurement amb les altres.

Cada torn són tres dies i cada hexàgon uns deu quilòmetres. Estem parlant per tant d'un joc a nivell estratègic. El torn és molt simple: moviment alemany, atac alemany, moviment aliat, atac aliat. L'aliat disposa de suport aeri i naval abundant mentre que l'alemany té un suport aeri limitat. L'aliat pot fer interdicció dels moviments alemanys. Hi ha zones de control i una taula de combats clàssica, amb resultats bons a partir del 3-1.

Com a curiositat, la versió original d'aquest joc tenia dos taulells igual, per poder jugar-se de manera cega (un taulell per jugador). La versió de Diseños Orbitales elimina aquesta possibilitat, però suposo que jugar a cegues a de ser una mica lent (tinc l'experiència similar de Flat Top).

Podeu llegir més informació sobre The Normandy Campaign a BoardGameGeek.

38. A taula amb Rommel




Amb el Lluís hem tastat el "Rommel In the Desert"
Un joc de BLOCS de la casa que va encetar aquesta tipologia de wargames: Columbia.
Definició ràpida: BLOCS de fusta, a la cara que et mira hi tens tota la informació de les teves unitats, a la cara que veu l'adversari no hi ha res. Per tant, es tracta d'un joc amb FOG OF WAR (fum de batalla, que impedeix que tinguis controlades les unitats del teu enemic).
El joc promet força tardes de joia a les sorres de l'antiga Cirene.
(A la primera partida: 1940, els italians intenten envair Egipte i els Aliats aconsegueixen refusar-los fins que en un contra-atac massiu es queden sense gasolina al mig del desert i... buf! El Duce a les piràmides, quina foto!)

dimecres, 22 d’agost del 2007

37. "The Pacific": Band Of Brothers...2¿?

Els afeccionats a la Segona Guerra Mundial ja podem començar a llepar-nos els bigotis. Doncs unes de les millors "coalicions" prolífiques i exitoses tornen a fer de les seves. El famòs director de cinema Steven Spielberg, repren la seva colaboració amb Tom Hanks i Gary Goetzman com a productors d'una nova sèrie de 10 hores ambientada durant la Segona Guerra Mundial. Centrada en les històries de tres marines dins del marc del front del "Pacífic".
Desprès del "Salvar al soldado Ryan" i "Hermanos de Sangre" el llistó està molt amunt i per aixó les espectatives són màximes. Una gran cura en la producció i una narració força històrica del fets narrats són la "marca de la casa" que precedeix a aquesta nova sèrie.
El rodatge ja acomençat a Austràlia i està previst que duri fins a mitjans del 2008. L'estrena està prevista al 2009 i a nosaltres potser no arribarà fins al 2010.
Per consultar altres fons us deixo un parell de links sobre la notícia.

dilluns, 20 d’agost del 2007

36. L'Scott està sonat


podeu trobar a un paio que explica jocs de tot tipus a la concurrència, i de manera prou divertida
(només apte per angloentenedors)
see you
[el joc que veieu a les seves mans rebrà properament el crit de "A taaaulaaa!"]

diumenge, 12 d’agost del 2007

35. ASL. Partida 25. S21 Clash at Borisovka

Abstract: play of ASL scenario S21 Clash at Borisovka

Advanced Squad Leader. Starter Kit.
Escenari S21.
Borisovka, URSS, 14 de març de 1943.
Partida 25. 2007/08/11. MC i JS (URSS) vs GA (Alemanya). Torns 1-2. 4 hores.

En JS encara no havia jugat cap escenari amb tancs i per tant vam repetir l'escenari S21, on només hi ha tancs, sense infanteria, canons ni res que ens distregui de les regles de tancs. I, com en les dues ocasions anteriors, el resultat va ser victòria alemanya. A la imatge inicial podeu veure en Gèrman (esquerra) i en Jordi S. (dreta) durant el moviment alemany del primer torn.

Vam fer un desplegament rus en dues ales, cada una amb dos models '43 i tres models '41 del T-34/76. Vam situar els models '43 per la cobertura i vam avançar els models '41. El jugador alemany va situar els Tiger com a peces pivotals i els Pz IV com a suports. Un Pz IV que es va avançar massa va volar al primer torn, foradat per un T-34/76 del 1943 amb uns ullets: impacte crític! La resta van usar els turons per cobrir les seves LOS. Podeu veure en aquesta imatge les posicions al final del primer torn.



Si en les dues ocasions anteriors el resultat va ser ajustat, en aquest cas la victòria alemanya va ser rotunda: després que cinc T-34 fallessin a boca de canó contra un Pz IV, el Pz IV va respondre volant dos dels tancs russos i la partida va quedar decidida. Va ser espectacular: deu trets, incloent els cinc Bounding First Fire i cinc Intensive Fire, dels quals vuit van fallar. Dels dos que van tocar el Pz IV un no va perforar el blindatge i l'altre... no va arribar a esclatar (tirada de 12)! Impressionant.

Bé, aquesta és la gràcia de l'ASL: sempre pot passar un imprevist que giri l'escenari. La nostra única possibilitat era destruir tots els tancs alemanys, cosa altament improbable, i els russos ens vam rendir. Per cert, que com de costum, en GA va espatllar el canó d'un tanc, en aquest cas, per sort per a ell, no va ser un Tiger sinó un Pz IV. El podeu veure amb la marca vermella de canó encallat.

Apunts relacionats:

diumenge, 5 d’agost del 2007

34. ASL. Partida 24. S22 Another summer's day

Abstract: play of ASL scenario S22 Another summer's day.

Advanced Squad Leader. Starter Kit.
Escenari S22. Niscemi, Sicília. 10 de juliol de 1943.
Partida 24. 2007/08/05. GA (Alemanya) vs MC i JB (EUA). Torns 1-6. 7 hores.


Vam decidir fer un escenari de l'Starter Kit #3 on es jugués infanteria contra tancs (o, més ben dit, tancs contra infanteria). L'escenari S22 ens situa a la reraguarda de les platges de Sicília, durant la invasió que van fer els aliats l'estiu de 1943.

Els paracaigudistes americans van saltar rera les platges per tallar els reforços alemanys i ajudar a l'organització del desembarcament, però la manca d'experiència en aquestes operacions va fer que els salts fossin desastrosos: cap unitat va saltar on li tocava, molts avions van ser atacats per foc antiaeri enemic i la previsió meteorològica va resultar inadequada.

En aquest escenari, un grup de paracaigudistes americans que acaben de saltar s'estan dirigint cap a una carretera que han de protegir. Els alemanys contraataquen amb reforços de la Divisió Panzer Herman Göring, que arriben en petits grups. L'objectiu alemany és netejar de paracaigudistes la carretera que va del nordest al sudoest del mapa (el nord és cap amunt).

En la primera imatge podeu veure la situació després del primer torn. Els paracaigudistes s'han agrupat al voltant del turó del nordest i al voltant de les masies de l'oest. Els primers reforços alemanys són infanteria de primera línia que entren pel nordoest i es despleguen poc a poc.

En aquesta segona imatge podeu veure la situació al final del tercer torn. Tots els reforços alemanys ja han entrat. El Tiger està fent forat al vèrtex sud del cercle de defensa americà, mentre que els pioners ataquen pel nordest directes contra les posicions del turó.

En l'atac del turó el morter americà aconsegueix matar i fer retrocedir uns quants pioners, però la seva posició acaba sent sobrepassada. Aquest combat és espectacular ja que s'hi donen uns quants resultats de KIA.

Per la seva banda, la zona de les masies aguanta torn rera torn amb una bona colla d'alemanys desmoralitzats rera els turons, però la veritable cunya de l'atac alemany és el Tiger, que entre el canó i les ametralladores tomba una posició rera l'altra, sense que els bazuques hi puguin fer res. Observeu que un dels PSW ha encallat el canó. Poc després l'espatllaria i es retiraria del combat.

En aquesta tercera imatge podeu veure la situació final, l'acabar el sisè torn. Totes les unitats americanes han estat eliminades. Els alemanys controlen la carretera.

Cal destacar que el 90% de baixes americanes s'han produït en les fugues (routs), degut al fet que les unitats DM no podien fugir cap a cap banda, ja que tenien enemics en totes direccions: quan les unitats DM es troben en situació d'interdicció (a camp obert i a rang normal sense noses d'un enemic en bon estat no PIN ni CX) són obligades a fugir. La fuga s'ha de fer cap al bosc o casa més proper en MF i sense acostar-se mai a enemics tinguts en LOS durant aquesta fase. Moltes unitats americanes situades sobre els turons tenien enemics a banda i banda i per tant no podien retirar-se enlloc i eren eliminades.

Caldrà tenir en compte aquesta situació d'encerclament de cara a properes partides d'aquest escenari.

Per la seva banda, del desplegament alemany potser només es pot criticar l'entrada d'infanteria pel racó del sudest, massa lluny de la carretera.

33. ASL. Partida 23. S26 Last ally, last victory

Abstract: play of ASL scenario S26 Last ally, last victory.

Advanced Squad Leader. Starter Kit.
Escenari S23. Puspokladany, Hongria. 10 d'octubre de 1944.
Partida 26. 2007/07/07. GA (Alemanya) vs MC (URSS). Torn 1. 3 hores.


Aquest és segurament l'escenari monster de l'Starter Kit. És un escenari ambientat cap al final de la guerra, amb un armament que ja s'assembla a l'armament que prevaldrà durant bona part de la Guerra Freda.

La batalla és un intent desesperat dels alemanys d'infligir una derrota a l'exèrcit roig per tal d'evitar la rendició dels seus aliats hongaresos.

L'escenari usa els tres mapes de l'Starter Kit #3 i setanta-tres unitats i armes, incloent els següents tancs:
  • 3 T-34/76
  • 4 T-34/85
  • 3 IS-2 'Iosef Stalin'
  • 3 Pz IVJ
  • 3 Pz VG 'Panther'
  • 2 Pz VIB 'King Tiger'
És realment un xoc entre gegants. El vam provar amb en Gèrman una nit de juliol després d'haver fet unes partides de Memoir'44 a Landromina (Terrassa). Després del primer torn ho vam deixar i hem abandonat la partida.

El motiu era que desplegament rus era força millorable, però sobretot els alemanys van entrar directament cap al poble sense comptar amb els reforços russos. Al final del primer torn havien volat un T-34/76 i un Pz VG, la qual cosa decantava força la balança cap als russos, encara que els King Tiger no havien entrat.

El nord és a la dreta. A la foto podeu observar el grup de T-34/85 a la zona nordest de l'escenari que s'han desplegat en ventall i amenacen tot el flanc est alemany. Els King Tiger han d'entrar per l'oest, però dos IS ja s'hi estan dirigint per frenar-los. Els panzergrenadiers i els enginyers russos estan arribant tots alhora al poble, defensat per infanteria russa.

Si algú vol continuar la partida a partir d'aquí, tinc l'arxiu de VASL guardat.

dijous, 2 d’agost del 2007

32. The Yom Kippur War 1973 (2) - The Sinai

Abstract: review of the Osprey book, "The Yom Kippur War 1973 (2) - The Sinai", by Simon Dunstan.

The Yom Kippur War 1973 (2) - The Sinai
Simon Dunstan, 2003
Osprey Publishing
ISBN 1-84176-221-0

Aquest llibre és la continuació del llibre The Yom Kippur War 1973 (1) - The Golan Heights. Llegiu aquest apunt pels antecedents.

L'atac al Sinaí va ser molt ben preparat pels egipcis. Durant quatre anys van preparar tropes per a fer aquest assalt, força perillós, a través del canal. Els israelians havien aixecat tot de turons de sorra per impedir el pas de soldats enemics. Aquests turons es revelaven com a grans defenses contra els atacs explosius, però els egipcis van idear un enginy que les foradava: bucs amb bombes d'aigua que enviaven l'aigua a gran pressió a través de mangueres. Això aconseguia foradar els turons en pocs minuts i permetre el pas de reforços cap a la part est del canal.

Les fortificacions israelianes, construïdes després de 1968, havien estat abandonades per la manca d'objectius polítics en aquella zona. Ni es va preparar una defensa en profunditat, ni una defensa elàstica ni un sistema de trinxeres. Hi havia una mica de tot i poc de suficient. L'atac egipci va escombrar els búnquers israelians i, sota la cobertura dels antiaeris soviètics, va aguantar el contraatac israelià.

Com que Israel va enviar totes les reserves a aturar l'avenç siri, els egipcis es van trobar sense enemic. Això els va animar a avançar pel desert, fora del paraigües protector, just quan els israelians tornaven de vèncer al Sinaí. Un dels generals de divisió, Ariel Sharon, va escombrar les divisions egípcies en la batalla blindada més gran de la història després de Kursk (1943). La batalla de Chinese Farm (dreta) va ser la més sagnant de la guerra i va arribar a provocar la nàusea de Moshe Dayan quan va visitar el camp de batalla.

Ariel Sharon va aconseguir rebutjar els blindats egipcis i fins i tot travessar el canal de Suez, en un moviment que va fer perdre als egipcis tots els guanys aconseguits en l'atac per sorpresa. Poc després va arribar l'alto el foc imposat pels EUA i l'URSS i les fronteres van quedar com al principi.

Tot i que aquesta guerra podria semblar una victòria israeliana, en realitat té força punts de coincidència amb Vietnam: la moral israeliana va quedar molt tocada i la seva sensació d'invencibilitat es va esvair. Molts israelians van començar a advocar per la pau i el govern laborista va caure, per primer cop des de 1948. Israel es va plantejar seriosament la pau i el 1982 va retornar el desert del Sinaí a Egipte, que es convertí en el primer estat àrab (junt amb Jordània) a reconèixer l'existència d'Israel. Els alts del Golan continuen controlats per Israel i per tant la pau amb Síria de moment no és possible. Els territoris palestins, una altra de les conquestes de 1968, han estat font de tot tipus d'atacs terroristes i conflictes socials, que sembla que no acabaran fins el dia que els àrabs tinguin el seu propi estat.

A nivell estratègic, sembla que Israel ha obtingut sempre un gran avantatge al lluitar a la contra, quan ha pogut fer valer la seva capacitat de maniobra i improvisació. Quan Israel s'ha convertit en exèrcit d'ocupació o en àrbitre regional no ha sabut plantejar bé el seu paper, i la situació de Palestina o les aventures militars al Líban no han acabat mai bé. En aquest cas, el fet de dominar àmplies extensions de territori enemic va fer que Israel relaxés la seva atenció i patís una guerra que va estar a punt d'esborrar-la el mapa. Això ha fet també que des del Yom Kippur la paranoia militar israeliana hagi arribat a nivells molt elevats, com en les amenaces actuals d'Iran d'usar armament atòmic contra Israel.

La meva valoració: molt interessant.

Apunts relacionats:
The Yom Kippur War 1973 (1) - The Golan Heights

31. The Yom Kippur War 1973 (1) - The Golan Heights

Abstract: review of the Osprey book, "The Yom Kippur War 1973 (1) - The Golan Heights", by Simon Dunstan.

The Yom Kippur War 1973 (1) - The Golan Heights
Simon Dunstan, 2003
Osprey Publishing
ISBN 1-84176-220-2

Les guerres entre Israel i els seus veïns àrabs són notícia fins i tot des d'abans de l'existència de tots aquests estats. Des de les baralles tribals en la Palestina turca, les faccions enfrontades durant la Segona Guerra Mundial (jueus pro-aliats i àrabs pro-nazis) i els actes terroristes comesos durant el mandat britànic fins a arribar a la situació de pau tensa i territoris ocupats que vivim avui, s'han passat per un seguit de guerres (la del 1948, la del 1956, la del 1967, la del 1973 i les diverses guerres al Líban) que han tensat sovint al màxim la fràgil corda de la Guerra Freda.

La guerra de 1973, anomenada del Yom Kippur, va ser decisiva en la geopolítica de la zona. La guerra va tenir l'origen en la guerra anterior, la de 1968, en que Israel va ocupar a Síria els alts del Golan, a Egipte el desert del Sinaí i als àrabs Palestins els va ocupar Gaza i Cisjordània. Mentre els àrabs palestins començaven les operacions de terrorisme (sovint contra avions occidentals), Síria i Egipte es van conjurar per recuperar els territoris perduts en la guerra següent.

El pla va ser molt cuidat: calia evitar la força aèria israeliana i els seus serveis d'espionatge. Israel havia descuidat molt la infanteria i les forces antitanc perquè ho basava tot en el domini del cel i en un espionatge que podia detectar qualsevol ofensiva 48 hores abans que comencés. Síria i Egipte van dur a terme un pla de confusió que va durar quatre anys, durant els quals van fer maniobres militars i moviments de personal continus per despistar els serveis israelians. Ho van aconseguir. El 1973, Israel no donava gaire importància a l'acumulació de tropes síria i egípcia.

D'altra banda, les ofensives havien de ser limitades per mantenir-se sempre sota els paraigües dels míssils antiaeris soviètics que els protegirien de l'aviació israeliana. La URSS va construir uns sofisticats complexos antiaeris que van resultar molt eficaços i van destruir molts avions israelians les primeres hores de la guerra, però que no van servir quan els àrabs van avançar massa endins, quan es van deixar endur pel fervor del combat i van deixar en orris l'estratègia planificada durant tant de temps.

L'atac va començar el sis d'octubre de 1973, a les 14.00. Va ser al migdia per tal que el sol no ferís els ulls de siris ni d'egipcis. En aquest llibre es descriu l'ofensiva síria. L'atac va ser implacable, amb vora 1400 tancs siris contra 200 tancs israelians. A la foto de la dreta hi podeu veure tres oficials d'estat major israelià fotografiats davant del tanc siri que van destruir amb un bazooka; el tanc s'havia presentat de manera sobtada enmig de l'estat major de Raful Eitan, com a mostra de l'èxit de la sorpresa inicial.

El Golan és una posició molt important perquè des dels seus turons es pot bombardejar tant Israel com Síria. Al seu punt més alt, Hermon, els israelians hi van instal·lar un post d'observació que va ser capturat per comandos siris a l'inici de la guerra i recapturat per comandos israelians just al final de la guerra. La resta del Golan es va decidir en un enorme combat entre blindats.

L'atac siri va ser frenat per dos factors bàsics:
  • l'impressionant entrenament dels quadres intermitjos israelians i sobretot dels comandants de tancs, que s'havien entrenat a disparar munició APCR a llargues distàncies. Això els va permetre aturar els blindats siris, tot i que a costa de perdre-hi pràcticament totes les dotacions presents. Els israelians tenien plataformes de tir preparades des d'on havien practicat el tir contra posicions canalitzades entre camps de mines. El problema és que per poder tocar tan lluny els oficials de tanc havien d'exposar el cap per la torreta. Els siris responien amb munició HE (explosiva), ja que no tenien possibilitat d'afectar els Centurion i Sho't amb els T-55, i van aconseguir decapitar a la majoria d'oficials israelians.
  • la gran flexibilitat de comandament de l'exèrcit israelià, que va aconseguir mobilitzar tots els reservistes en quaranta-vuit hores i els va enviar al front a nivell de companyies i brigades, sense esperar a formar els regiments i les divisions corresponents. Això implicava dipositar una gran responsabilitat en els oficials intermitjos, que havien de prendre decisions estratègiques (on situar la seva companyia) a més de tàctiques.
En el moment més crític de l'ofensiva, Golda Meir va decidir equipar un esquadró de caça bombarders amb armament atòmic. S'havien d'enlairar si el front s'enfonsava. Israel va decidir que l'atac més preocupant era el de Síria i hi va enviar totes les reserves blindades. Quan els siris van decidir explotar l'èxit inicial i es van allunyar del paraigües d'antiaeris soviètics, la força aèria israeliana els va arrasar. A continuació, les reserves israelianes van contraatacar, van arribar a la zona del front inicial (on havien mort tots els defensors israelians) i van continuar dins de territori siri fins a tenir Damasc a tir d'artilleria. Allà es van aturar per esperar l'alto el foc i l'exèrcit va dirigir la seva atenció cap al Sinaí.

Aquest llibre és molt ben escrit, amb força fotografies i mapes que et situen perfectament en l'època. Es comprèn realment la situació política que du a la guerra i les interferències polítiques que fan canviar determinades operacions militars. També s'entenen molt bé les diferències estratègiques i tàctiques dels contendents i els seus objectius.

A l'esquerra podeu veure la dotació d'un dels Sho't israelians que va aturar l'ofensiva síria. Tots ells van morir però van aturar un enemic set vegades més nombrós prou temps com perquè els reservistes arribessin fins al front.

L'escalafó militar siri era massa rígid, amb un totpoderós Hafaz al Assad que podia interferir en els plans dels generals i al qual ningú s'atrevia a plantar cara. Per contra, l'exèrcit israelià es basava en la flexibilitat. Dan Laner, un dels comandants d'Ugda (una força de combat a nivell de divisió) es va posar a dirigir literalment el trànsit emmig del pont Arik.

El fet que un alt oficial es posés a fer de guàrdia urbà ens dóna la idea de com anaven les coses i alhora és un dels punts claus que va permetre reforçar el front israelià abans que s'enfonsés. El propi Laner més tard va declarar: Well, in my opinion a battle never works according to plan. The plan is only a common base for changes. It's very important that everyone should know the plan, so you can change it easily... the modern battle is very fluid, and you have to make your decisions very fast -- and mostly not according to plan. But at least everybody knows where you're coming from, and [then] where you're going to, more or less.

La meva valoració: molt interessant.

Apunts relacionats:
The Yom Kippur War 1973 (2) - The Sinai