divendres, 24 d’agost de 2007

41. Carcassonne

Abstract: simple review of the game Carcassonne.

Carcassonne és un joc d'estil alemany (veure l'apunt anterior) molt i molt popular. És tan popular que té una colla d'expansions com ara Carcassona - Tavernes i catedrals, Carcassona - El Riu, Carcassona - Rei i explorador, Carcassona - El comte, Carcassona - Els càtars, etc.

El sistema de joc és ben simple: es tracta d'anar agafant taulellets que es troben de cap per avall i anar-los disposant sobre la taula de manera que entren sempre en contacte amb els taulellets que ja estan jugats.

Cada taulellet pot tenir dibuixos de camins, ciutat emmurallada, monestir i camp. En la imatge de l'esquerra podeu veure un final de partida amb les personetes ja retirades i els punts comptats. Els camins i les muralles de la ciutat sempre passen per algun dels cantons dels taulellets, amb la qual cosa cal fer coincidir les vores per tal que camins i ciutats tinguin un dibuix continu. Aquí hi ha el primer element de decisió del jugador: on i amb quina orientació posa el taulellet que li ha tocat.

El segon (i últim) element de decisió del jugador és col·locar (o no) alguna personeta al taulellet que acaba de jugar. Cada jugador té sis personetes (en anglès meeples) que són els qui li fan guanyar punts. Cada cop que un taulellet entra en joc, el jugador que l'ha posat pot posar-hi una (sola) personeta, sobre la ciutat, sobre el camí, sobre el monestir o sobre el camp (en funció del contingut del taulellet). La personeta activada sobre una ciutat es converteix en un cavaller; sobre un camí és un lladre; sobre un monestir és un monjo i sobre el camp és un granger.

Quan un d'aquests elements és complet (una ciutat totalment emmurallada, un camí amb dos extrems o un monestri totalment envoltat de taulellets), llavors es recullen les personetes que hi ha sobre aquests taulellets i puntuen. Les puntuacions són d'un o dos punts per cada taulellet, en funció de l'element (ciutat, camí, monestir). Les personetes que es posen sobre el camp s'hi queden fins al final de la partida i llavors puntuen tres punts per cada ciutat completa que toca el seu camp. A la imatge de la dreta podeu veure un final de partida amb les personetes encara sobre el mapa: és una partida de dos jugadors, un roig i un groc.

No es permet jugar una personeta sobre un element que ja tingui alguna personeta de qualsevol jugador. El joc acaba quan tots els taulellets s'han jugat sobre la taula.


L'estratègia del joc consisteix en posar i treure personetes del taulell tota l'estona, per maximitzar els punts que s'aconsegueixen. Tenir personetes sobre els taulellets molta estona fa que no estiguin generant punts. Convé evitar jugar grangers (sobre els camps) fins cap al final de la partida. Dónen força punts si toquen força ciutats: d'una banda cal ser el primer en ocupar els camps més suculents, però de l'altra això deixa la personeta immobilitzada fins al final.

D'altra banda també té un component estratègic la col·locació dels taulellets. Com que sempre cal lligar muralles i camins, quan un jugador ha activat una personeta sobre una ciutat inacabada, es poden jugar taulellets sobre aquella ciutat per evitar que sigui fàcil tancar-la, o per engrandir-la de manera artificial per evitar que pugui puntuar. També es pot posar una personeta en una localització que veiem que es connectarà amb una localització d'un altre jugador per evitar que aquells punts vagin només a aquell jugador.

Ja veieu que hi ha força estratègies a seguir durant el joc. Tenir regles simples no vol dir fer jocs trivials. D'altra banda, la manca d'agressivitat inherent al joc (no hi ha combats, morts ni batalles) fa que sigui més acceptable per tot tipus de persones més reàcies a altres joc de tauler.

Apunts relacionats: