dilluns, 10 d’octubre del 2011

219. Aquí juguem en català

Campanya de Devir per vendre joguines en català aquest Nadal.

I belive in Catalonia, Catalonia has made my fortune... Com va dir un...

Cara aquest Nadal, al despatx ens hem entestat a que les families catalanes comprin jocs en català, i ja hem trobat recursos per editar-ne cinc de collonuts: El Catan, el Carcassonne, el Castellers, el Verbàlia i un altre que apareixerà d'aquí unes setmanes.

Es un gra de sorra en una plaja immensa. Penseu que a les botigues de jocs i joguines només hi podem trobar vora el 4% de producte editat o que inclogui traducció en català. Això passa per dues raons, vaja... crec jo.

La primera es la de sempre... "la lengua común", "la unidad de mercado", "la economía de escala" i tota la mandanga. A mi em passa també. No es possible editar en català tots els productes que editem en castellà, no només perquè el mercat es petit, sino també perquè al mercat no li interessa, no milita prou. Es cert que els editors tradicionals o multinacionals no han volgut editar en català tot allò que haguessin pogut, però també es cert que els botiguers i el consumidor final (nosaltres) tampoc ho hem valorat prou, al menys fins ara.

La segona es que els jocs no han caigut en aquell àmbit que els polítics i els mitjans consideren Cultura -així amb majúscules-. La visió que els catalans tenim del món del joc es molt similar a la que tenen els espanyols. Que si es una cosa per a la mainada o pels frikis... Que si comprem els jocs per regalar més que per jugar-los... Es una llàstima aquesta visió tant primitiva, tant poc evolucionada... Al nord d'Europa saber jugar es quelcom de prestigiant, de civilitzat... a casa nostre encara es vist com una activitat infantil, pels nens petits o per adults que es neguen a creixer. Encara que això està canviant.

Hi ha un altre perverssió al voltant dels jocs: convertir-los com sia en eina educativa, quelcom de didàctic i políticament correcte... Això es està molt bé i es un discurs molt maco per obtenir subvencions. Però es avorrit i, el que es pitjor, una veritat a mitjes. Jugar no garanteix obtenir bones notes a l'escola! El que si aporta es aprendre a guanyar i a perdre -conceptes foragitats de l'escola de forma incomprensible-, ensenya a seduir, a calcular, a gestionar probabilitats, a negociar, a esperar el millor moment per fer un moviment guanyador... I sobretot a passar-ho bé amb amics i familiars disfrutant de temps de qualitat. Perquè si i sense esperar res més que això! S'ha de jugar per jugar, i punt!

Aquí ens hem cregut que a Holanda, Noruega o Alemanya es juguen més jocs de taula que a Catalunya perquè hi fa mal temps. Ens hem cregut els nostres folletons de propaganda turística, vaja. No amics meus. A Catalunya es venen més jocs de cònsola per cap que en aquests paisos... per tant... que hi tenen a veure els anticiclons de les Açores en tot això? O es que juguem al Fifa a la terrassa? Aquí es venen menys jocs de taula bàsicament perquè els nanos no tenen possibilitat de socialitzar-se amb altres nanos més enllà que a l'escola o en activitats para-escolars, ja no hi ha veinatge ni families nombroses. Aquí es juga poc perquè els pares no juguen amb els fills, no s'hi barrejen... bàsicament perquè arriben a les tantes de treballar, tots dos. La responsabilitat no es del bon temps, es de la imposibilitat de conciliar vida laboral i vida familiar, al menys això es cert pels catalans que encara tenen la sort de tenir feina.

Dins d'aquest panorama terrorífic, aquí al despatx, com us deia farem una campanya cara Nadal perquè les families d'aquí puguin comprar jocs en català, i jocs bons. Espero que els botiguers catalans que venen jocs i joguines ens acompanyin i posin el pòster que hem preparat als seus establiments i que distribueixin els folletons que estem preparant...

Com us deia "I belive in Catalonia"... a veure si aquesta iniciativa no subvencionada fa que la competència també editi en català alguna cosa més interesant que (i es un exemple inventat) "Apren les comarques amb en Teo"... Si no hi ha més producte potent a les jogueteries i als grans magatzems ens passarà com amb el cine... mai hi haurà una oferta justa en el nostre idioma.

Apa... ara us deixo que tinc molta feina