Abans de l'ASL només coneixia el verb to stalk arran de la pel·lícula Stalker d'Andrei Tarkovsky (el de la famosa versió del Solaris de Stanisław Lem), basada en el relat dels germans Strugatsky. I mai no havia sentit to skulk. O sigui que corregiu-me si s'escau.
El cas és que l'skulking o amagar-se sotjant és una de les accions més útils del joc d'ASL. L'skulking consisteix en no fer foc preparatori, moure un hexàgon en moviment cautelós fora de les línies de visió enemigues i tornar a la mateixa posició durant el moviment d'assalt.
En les imatges següents, de l'escenari SK1, mapa y, observem com un escamot alemany fa skulking per reduir el foc defensiu americà d'un 20+3 (on un 7 fa 1MC) a un 8+3 (on un 7 no fa res).
Alguns crítics diuen que aquest moviment és gamey, és a dir que no és realista sinó que s'aprofita de les regles del jocs. A veure, en primer lloc, ASL és un joc, no una batalla (per sort!) i, en segon lloc, les regles del joc són per jugar-les. L'skulking representa els defensors de l'escenari amagant-se i movent-se darrera els seus amagatalls per evitar el foc atacant. Permet que el defensor de l'escenari, quan és el seu torn per moure, enlloc de disparar un foc que segurament no tindrà cap efecte pugui amagar-se del potent foc defensiu enemic.
L'efect de l'skulking és nul, és a dir, és un moviment dilatori, perquè ni el jugador que fa l'skulking (l'ATACANT) dispara ni ocupa terreny, ni el DEFENSOR (que no pot moure) pot disparar contra ningú. El guany és, per tant, temporal: hem passat un torn sense que la situació hagi canviat. Hem fet un moviment dilatori.Recordeu que ATACANT i DEFENSOR en majúscules es refereixen a la situació dins del torn, no pas a la posició en l'escenari. Els moviments d'skulking, per la seva naturalesa dilatòria, són usats només pel qui ja li està bé l'statu quo de l'escenari, cosa que normalment és el defensor de l'escenari. Un atacant que hagi conquerit la posició amb rapidesa i que ara vulgui impedir un contraatac defensor també podria usar skulking, però en el curt àmbit de temps que representen els escenaris d'ASL, això és poc provable. Es podria donar més en els escenaris de campanya, en que les tropes supervivents es fan servir pel següent escenari, i de vegades val més deixar passar el temps que fer un mal moviment.
El jugador novell sovint té la sensació que l'skulking és perdre el temps i prefereix disparar amb baixes probabilitats de fer mal. Aquells famosos atacs de 4+3!! En molts escenaris el defensor té molta menys potència de foc que l'atacant i, per guanyar l'escenari, ha de jugar també amb els conceptes de temps i d'espai. Això costa una mica al principi, perquè són conceptes més tangibles que la potència de foc, però ens poden fer guanyar la partida.
L'skulking és realment perdre el temps. I perdre el temps és el que hem de fer si la situació ja ens va bé. Millor no fer cap moviment que fer-ne un de dolent, segons les visions conservadores. I molts escenaris d'ASL massacren els defensors amb visions massa agressives (i el contrari pels atacants).
L'skulking no s'ha de fer servir sempre, és clar. D'entrada, quan el defensor té el torn de DEFENSOR, ha d'estar en posicions on pugui tallar les línies d'avenç de l'atacant. Quan l'atacant ha sobrepassat les nostres posicions, més val refer les línies defensives que jugar al gat i al ratolí. De vegades també podem trobar una unitat atacant desprotegida i la podem atacar amb una unitat defensiva que no té cap altra amenaça. En escacs, equivaldria a matar una peça enemiga que no té protecció (i sense perdre un moviment!).
Les excepcions de l'skulking són poques. Més val, com a defensor de l'escenari, preguntar-se per què no hem de fer l'skulking enlloc de preguntar-se per què l'hem de fer. La major part de vegades, l'encertarem.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada