dijous, 9 d’abril de 2009

166. La Collonera Russa 2009

Abstract: a gaming weekend last March near Vilafranca del Penedès, where I played Successors and American Megafauna.

Fa quinze dies, el club de Vilafranca del Penedès "La Collonera Russa del Lansquenet Sodomita que diu "Vine i Acota't!" Mais oui? C'est moi" i la Catalan Guild del BGG van organitzar el seu segon cap de setmana de jocs de taula.

L'indret triat per a l'esdeveniment batejat com a La Collonera Russa 2009 va ser Cal Morcaire, una casa rural del poble de La Llacuna, situat entre Vilafranca i Igualada. L'elecció va ser excel·lent: la casa té una planta baixa i tres pisos amb vint llits en total. Cada pis té cuina i dos lavabos. Aquesta disposició ens permetia tenir partides simultànies a cada pis i encara sobrava lloc.

A la trobada hi vam anar vora trenta persones, dels quals vint ens hi vam quedar a dormir. A part de gent de Vilafranca i contrades properes, hi vam anar gent de Tarragona, Girona, Lleida, Terrassa i fins i tot una persona de Barcelona. S'ha de dir que en general al barcelonins és als qui els costa més d'abandonar el seu municipi, no només per temes lúdics. Va ser una bona oportunitat per posar cares als noms de diverses persones molt interessants que només coneixia pel nom.

I a què vam jugar?

Jo vaig fer dues partides a Successors i una a American Megafauna. Successors és un joc que vaig comprar per Nadal i encara no havia pogut provar. Vam fer primer una partida 'de prova' amb en Jan (Tarragona), en Jordi (Lleida), l'Amando (Girona) i jo mateix (Terrassa) que es va convertir en una dura competició de vuit hores i on en Jan de Tarragona va estar a punt de guanyar si no hagués estat per una carta de Condemna que li vaig llançar en l'última jugada. Al final la vam deixar en empat a falta d'un torn, per cansament i per provar altres coses.


Però va quedar el cuquet i vaig voler fer un altre Successors, altre cop amb l'Amando i ara amb en Ruben (Girona) i en Bo (Vilafranca). Aquesta partida va ser èpica, amb una durada total de dotze hores, de les quatre de la tarda de dissabte a les quatre del matí de diumenge.


Al final en Bo va guanyar la partida gràcies a la conquesta de Grècia i Rodes a l'últim torn, des d'una posició central i gràcies al domini d'Egipte. L'Amando havia aconseguit els dos hereus d'Alexandre però els va haver de fer matar al no tenir prou legitimitat per proclamar-se regent. En Ruben va dominar l'est durant tota la partida (tenia Perdiccas i Peithon) però es va estavellar a Frígia. Finalment, jo tenia Macedònia i Tràcia però les lluites contra l'Amando a l'Anatòlia ens van desgastar mútuament i van facilitar el camí de la victòria a en Bo.

S'ha de dir que tots plegats vam tenir massa agressivitat envers els altres jugadors quan hi havia força zones del mapa amb elements independents que només esperaven que els conqueríssim; però això també va fer que la partida tingués una emoció molt alta ja que els guanys els fèiem sempre a costa d'altri.

Finalment, diumenge vam fer un American Megafauna. He de dir que em va sorprendre gratament; sota el tutelatge d'en Jordi C. vam fer una partida sencera a aquest joc evolutiu. Només puc dir que ja he encarregat aquest fascinant joc, del qual parlaré en un apunt posterior.

A part d'aquestes partides, la trobada té la gràcia de poder veure altres jocs en funcionament i poder fer-te'n una idea. En el meu cas vaig treure les següents ràpides impressions:
  • Advanced Squad Leader: el clàssic joc tàctic de la Segona Guerra Mundial és un dels meus jocs preferits; va haver-hi una partida de l'Starter Kit a l'últim pis, amb un escenari entre americans i alemanys de l'any 1944.
  • Angola: un joc per a quatre jugadors sobre la Guerra Freda a Angola que promet molt; se'n va fer una llarga partida que va acabar en empat. És en preorder a MMP.
  • Battlestar: Galactica: un joc per a sis jugadors basat en la sèrie de televisió (la del 2004) en que dos dels jugadors són infiltrats cylon que intenten sabotejar la nau. La resta de jugadors han d'aconseguir fer salts a l'hiperespai fins a arribar a un planeta anomenat... Terra. Sospites i intriga, un joc de nivell mig molt adequat per a hàbils manipuladors.
  • Firestorm: Operation Bagration: un joc de la sèrie Flames of War que recrea l'ofensiva russa del juny de 1944 contra el centre alemany. Combina figuretes amb un mapa senzillot. És vistós per les fletexes vermelles de plàstic que marquen les ofensives i que s'han d'omplir amb peces de tancs i vehicles diversos.
  • The HellGame: un wargame de fantasia que recrea les lluites entre dimonis per aconseguir el control dels set cercles de l'Infern. Combina estratègia amb fantasia, no el vaig seguir prou per valorar-lo.
  • Hispania: un joc que vaig tenir durant unes hores; me'n vaig desfer per la mala qualitat de les instruccions. A la Collonera em van refermar la decisió.
  • Munchkin: un filler per passar l'estona que uns quants van perpetrar divendres al vespre.
  • Pax Britannica: un monster game que recrea la segona meitat del segle XIX i que va durar quasi tant com el període recreat. M'hi havia apuntat però al final vaig preferir repetir el Successors per dominar-ne bé el reglament. El PB és un joc que cal dur dominat i on és imprescindible dur llibreta de notes i calculadora.
  • The Republic of Rome: un altre clàssic que m'agrada molt. Crec que els jugadors van perdre dues vegades contra el sistema. És un joc realment difícil però atractiu.
  • Twilight Imperium 3rd Edition: un joc d'imperis galàctics molt atractiu visualment (amb els taulellets de planetes i les naus de plàstic) però que demana una taula MOLT grossa, saber bé les regles i dedicar-hi hores. Això sí, feien cara de passar-ho bé, no com els del Republic of Rome que patien a cada torn.
  • Twilight Struggle: sense dubte, aquesta recreació dels cinquanta anys de Guerra Freda és un dels millors jocs dels últims anys. Se'n va fer alguna partida en l'ambient tranquil de l'últim pis.
  • Wings of War: combat tàctic entre avions de la Primera Guerra Mundial. Tinc l'expansió de la Segona Guerra Mundial i no m'acaba de barrufar, potser perquè només l'he jugat amb dos jugadors. A La Collonera hi van desplegar unes estovalles amb un mapa de la campinya francesa dibuixat a sobre (pintat!) i el van jugar unes sis persones amb miniatures. Potser així es gaudeix més del joc; com a mínim passa a ser molt i molt vistós.

Enllaços recomanats:

1 comentari:

Amando Suriñach ha dit...

Coincideixo amb les apreciacions sobre Successors que fa en Martí.
Vàrem ser massa guerrers i vull destacar que és un gran joc.