dilluns, 26 d’octubre de 2009

180. Estat de la qüestió

Ara duia temps sense escriure sobre jocs. A veure si hi tornem. Això no vol dir que no jugui. Fem un repasset.

En viu, fa un mes vam jugar a Quart a l'Starter Kit de l'Advanced Squad Leader. Una partida introductòria i una partida de 4 taulells (!!!) en equips de dos. Representava un dels assalts dels paracaigudistes alemanys a Creta i forma part d'un grup d'escenaris proposats com a concurs per usar 4 mapes disposats en llargada. Com sempre, l'ASL deixa molt bon regust. Ah, i per fi vam conèixer l'Eloi d'Hostalric.

A casa he jugat un Agrícola i un American Megafauna, cosa que demostra que els bons jocs també es poden jugar amb la família.

Per Internet és per on tinc més activitat lúdica. He usat el VASSAL per fer un parell de partides a Successors i un parell més a Here I Stand (una de les quals encara viva). Estem preparant un Pax Romana. Estic usant el Cyberboard per jugar al Guerra a Muerte i estem preparant un Day of the Chariot: Kadesh.

Impressions?

  • Molt bé amb l'ASL-SK, crec que realment l'SK és un gran producte que acosta un joc complex a tot tipus de públic. No cal recordar tantes regles i et pots concentrar en la tàctica. I jugar per equips és molt divertit.
Hi ha gent que diu que ASL-SK no és ASL. Com a crítica. Evidentment ASL-SK no és ASL. És una simplificació. Però és un gran producte, que permet entrar pas a pas a l'univers de l'ASL sense haver de passar pel totxo (el nom carinyós del manual d'ASL).



  • L'Agrícola posa nerviós ja que sempre voldries estar fent coses i no tens prou accions per fer-les. Cal planejar a llarg plaç i tenir plans B. El recomano als nostres diputats.
Aquest cop l'he jugat a 2 jugadors i continua funcionant prou bé. No hi ha gaire possibilitat que un jugador et desfaci la jugada perquè només hi ha un oponent, i per tant es pot planificar millor que amb 4 o 5 jugadors, però la tensió continua present fins al final. Ah! Indispensable jugar amb les cartes d'oficis i objectes menors; donen un gran toc de varietat al joc.



  • A l'American Megafauna potser pesa més el farciment que el gall, ja que el jugador té poca capacitat de maniobra. De fet, si fos totalment Darwinista, el jugador no podria fer absolutament res. Però és tant divertit gastar gens per comprar una extensió de fèmur...
Aquest cop l'he jugat també a 2 jugadors amb les regles especials que conté. Problema? Si les cartes que apareixen són massa d'un sol tipus, el joc es fa pesat. Recomano separar primer les cartes per tipus (biomes, gens, desastres, immigrants, genotips) i fer una baralla amb una proporció adequada de cada tipus. Així assegures que durant la partida sortirà de tot. En una variant que he trobat per Internet recomanen la següent proporció: 6 desastres, 26 biomes, 50 gens, 15 genotips i 15 immigrants.


  • Successors és un gran joc per a quatre jugadors. Té un mòdul de VASSAL molt i molt bo que fa que jugar una partida a quatre per email sigui molt plaent.
És un joc ple d'incògnites i girs sobtats, que va fer que en la nostra última partida per VASSAL el qualifiquéssim de "muntanya russa". En un moment pots ser a dalt i de cop et trobes a baix de tot, pels motius més inesperats.

Però això no vol dir que depengui totalment de l'atzar. Saber jugar bé és important a Successors per situar-se a la primera línia de victòria. A partir d'aquí, decidir qui guanyarà, serà cosa del camp de batalla.


  • El Here I Stand també és un joc on hi ha més farciment que gall. Amb sis jugadors la interacció és tanta que sovint et surt el tret per la culata. I sobretot hi ha molt d'atzar en les cartes i els daus; en el cas religiós és obvi. Però per jugar bé cal donar molta i molta importància a la diplomàcia: és bàsic per evitar una victòria ràpida d'un jugador espavilat. I l'experiència dels jugadors també és important per saber què funciona i què no funciona, cosa important en la diplomàcia.




  • El Guerra a Muerte és més fluix. És un wargame clàssic senzillet que recrea les guerres d'independència dels països sudamericans. No està mal fet però li falta nervi. I les regles estan plenes d'errates.





O sigui que només falta anar comentant tot això al blog.

2 comentaris:

Ruminahui ha dit...

Bones partides, veig! I també veig que utilitzes CyberBoard. Bé, potser serà la manera que poguem fer una partida un dia d'aquests.

Què et semblaria començar amb un de ràpid però entretingut, com ara l'Storm over Taierzhuang, del penúltim Against the Odds. L'he jugat en persona i està prou bé.

Ja diràs!

Martí Cabré ha dit...

Per mi perfecte. L'SOT el vaig destroquelar l'altre dia i el vaig mirar força, tot i no jugar-hi. És el mateix estil que Storm over Arnhem o Storm over Stalingrad, que sí que he jugat. T'envio un mail.