Abstract: review of the Cossetània book "Carlinades. El "Far West" a la catalana", about the Carlist Wars in Catalonia.Carlinades. El "Far West" a la catalana.
Jaume Grau, 2007
Cossetània Edicions. 127p.
El segle XIX espanyol sempre m'ha costat una mica. Entre republicans i monàrquics, absolutistes i liberals, jacobins i federalistes o isabelins i carlins, és força complicat entendre el tripijoc polític de l'època. Amb aquest llibre, la cosa m'ha quedat força més clara.
Carlinades pretén analitzar les tres Guerres Carlines que hi va haver a Catalunya durant el XIX:
1833-1840,
1847-1849 i
1872-1876, incloent el
pronunciamento de
Montemolín el 1860 i la
Gloriosa Revolució de 1868. Carlinades és un llibre que forma part de la col·lecció
En Guàrdia!, dirigida per Enric Calpena i Oriol Junqueras, que pretenen divulgar la història militar de Catalunya en l'estil que fan servir als seus veterans programes de ràdio
En Guàrdia! i
El nas de Cleòpatra. Els dos llibres anteriors d'aquesta col·lecció són
El Maquis i
La Catalunya republicana.
Les guerres carlines van ser un període força anàrquic de la nostra història. La revolució industrial i les idees liberals van xocar amb la tradició de Déu, pàtria i furs que defensaven els carlins. A Catalunya, a més, les constitucions liberals espanyoles promovien la centralització de l'administració i miraven de retallar qualsevol tipus d'autogovern com a símbol de modernitat centralista. Això xocava amb la inèrcia de l'autogovern català, estroncat el 1714 però encara molt present en el record dels quadres polítics catalans. El propi General Prim, en una sessió a Corts, s'exclama si
potser els catalans hauran de tenir el ganivet de tallar el pa lligat a la taula tal i com va ser obligatori en temps de l'infame Felip V de Castella.
A Catalunya els carlins van dominar sobretot les zones de muntanya (la Seu, Solsona, Berga, Olot) i les terres de l'Ebre (el Maestrat, els Ports). Les grans ciutats eren liberals però va haver-hi incursions carliens fins a Vic, Terrassa o Reus. L'exèrcit central sovint es perdia per les muntanyes i els carlins, pocs i mal armats, es feien fonedissos de seguit. Per això el llibre té el subtítol de "Far West" a la catalana. Cal recordar, però, que aquestes guerres van deixar una petja cruel: cada cop que un bàndol conqueria una plaça enemiga, tots els presoners eren afusellats a la plaça del poble. Això no va aconseguir acabar amb les guerres sinó crear cada cop més set de venjança per part d'uns o altres.
També és curiós observar l'evolució del carlisme al segle XX. Els carlins van recolzar el cop d'estat falangista del 1936, però en guanyar, Franco els va apartar del poder. Al Museu de la Batalla de l'Ebre de Tortosa hi podem veure un carnet d'infermera carlista on hi diu clarament que lluiten pel restabliment de la monarquia, una cosa que no van aconseguir fins al 1975.
L'estil del llibre és amè i ben escrit. Les idees s'expressen amb claredat i està ben il·lustrat amb fotografies i gravats de l'època que ens ajuden a situar-nos en el context del segle XIX.
La meva valoració:
molt interessant.
Entrades
