Llegiu el meu anterior apunt sobre el joc si no en sabeu res. Si ja sabeu com va, puc apuntar algunes diferències en el joc segons el número de jugadors, des del meu punt de vista.
Per a dos jugadors, Power Grid concentra la seva estratègia en la localització de les ciutats on el jugador instal·la les xarxes de distribució. Una estratègia eficaç de bloqueig del contrari el forçarà a gastar més diners per escampar la xarxa. Aquesta petita diferència de diners serà vital al final de la partida per permetre arribar a comprar aquella central energètica que ens doni la victòria. Les centrals en sí no són crucials durant bona part de la partida ja que cada jugador pot tenir quatre centrals i en la subhasta no hi ha problemes: sovint hi ha dues bones centrals (o més) disponibles i cada jugador se'n queda una.
Per a tres jugadors, les tries de les centrals ja tenen més pes. És difícil que a cada torn hi hagi tres centrals bones i per tant un jugador que no estigui atent a la subhasta es pot quedar ràpidament lluny de les primeres places. Power Grid, com a bon joc d'estil alemany, té mecanismes de compensació per ajudar als jugadors que van pitjor. En concret, poden comprar recursos energètics i xarxes de distribució primers, i això els permet obtenir preus més barats. Però si les centrals no són bones (consumeixen massa o distribueixen poc) un jugador quedarà allunyat de les primeres posicions tot i els mecanismes de distribució.
Per tant, per tres jugadors cal tenir present si una central ens interessa o no, o si esperar a que una central que s'està construint aparegui al mercat (passi de la segona línia a la primera). Les centrals eòliques tenen més pes que en el joc de dos jugadors, ja que el mercat de recursos primers es mou més (sobretot el carbó i el petroli) i ens poden conferir avantatge al joc mitjà. Però atenció! El joc de tres jugadors encara té l'estil ràpid i feroç del joc de dos jugadors i no hem de perdre de vista el mapa. El jugador que quedi arraconat en un racó del mapa ho passarà malament al final del joc ja que la inversió en xarxes de distribució serà massa alta i no es podrà situar bé per a l'assalt final de les 17 ciutats per guanyar. Compte doncs, en invertir massa en centrals de llarg termini que poden no arribar a ser rentables.
Per a quatre jugadors, crec que el mapa perd importància. És impossible que hi hagi centrals bones per a tothom a cada torn i cal concentar-se en la subhasta i en quan volem pagar per una central. O decidir que és millor passar i esperar una oportunitat millor. També és important fixar-se en el consum de cada central. Ens podem trobar que el carbó i el petroli es disparin de preu a partir del quart torn i que de cop els residus siguin una opció molt més rendible, o fins i tot l'urani, que no pas en els jocs amb menys jugadors. Les centrals eòliques són adequades al joc mitjà per evitar la inflació dels recursos de carbó i petroli, però no tenen la potència necessària per suplir 17 ciutats sense pagar un cost de compra excessiu. Davant els costos enormes de les centrals, que ens cal actualitzar cada poc temps, els costos d'instal·lació a les ciutats esdevenen secundaris i, sense ignorar-los, podem sacrificar posicionament al mapa a canvi d'una bona operació al mercat de recursos energètics.
Des del meu punt de vista, el joc a 4 jugadors ofereix unes interaccions molt més divertides que amb 2 o 3 jugadors, opcions de joc que potser es gaudeixen millor amb altres jocs. A més, la subhasta i el mercat de recursos energètics obtenen tota la importància i justifiquen plenament el joc. De tota manera, Power Grid és perfectament jugable a 2 o 3, simplement haurem d'adequar l'estratègia a seguir.
Apunts relacionats:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada