divendres, 22 d’agost del 2008

136. Citadels, les ciutats-estat del Renaixement

Fa poc a Landròmina de Terrassa (feed) em van recomanar un joc de sobretaula apte per a tota la família. Sovint amb cosins i tiets hem jugat al Gran Dalmuti, un clàssic de les sobretaules de Nadal o al més clàssic joc del diccionari (buscar una paraula rara, inventar-se definicions i destriar entre totes les parides quina és la definició bona).

I la gent de la botiga em van recomanar el Citadels. Bona tria. Citadels és un joc de cartes que recrea una competició entre diverses ciutats-estat italianes del Renaixement per construir un seguit de barris o districtes a cada ciutat. Cada jugador representa una ciutat i les cartes que pot anar agafant són els diferents barris a construir.

A cada torn un jugador pot, o bé agafar una nova carta (se n'agafen dues i es queda la que li agrada més) o bé agafar dues monedes d'un pot central. Construir barris costa monedes. El joc acaba al final de la ronda en que algun jugador hagi construït el vuitè barri. Llavors es compten els punts de cada jugador i qui en té més guanya. Cada moneda gastada en un barri és un punt, però alguns barris donen punts extres i es poden guanyar més punts per diversitat de barris (els barris s'agrupen en cinc colors diferents, tenir-los tots cinc dóna punts) o per ser el primer a arribar als vuit barris.


Fins aquí el joc sembla normal. La gràcia fonamental del joc és que a cada ronda cada jugador agafa el paper d'un personatge: assassí, lladre, mag, rei, bisbe, mercader, arquitecte o militar. Cada jugador agafa un personatge d'amagat, començant pel qui tingués la corona (que es sorteja a l'inici del joc i passa a cada torn a mans de qui esculli dur el rei).

Els personatges s'activen a cada torn seguint un ordre fix (el que he escrit a dalt) i cada personatge té una habilitat especial. La gràcia és que com que no sabem qui ha escollit què, sovint ens hem d'arriscar a l'activar les habilitats:
  1. l'assassí pot matar un personatge (no un jugador) i aquest, si ha estat escollit, perd tot el torn.
  2. el lladre pot robar a un personatge (no un jugador) i si aquest ha estat escollit perd les monedes que tingués acumulades.
  3. el mag pot descartar-se de les cartes de barri que vulgui (les de la mà, no les construïdes) i agafar-ne de nou, o bé intercanviar totes les seves cartes de la mà amb les d'un altre jugador (no personatge).
  4. el rei obté la corona i escollirà personatge primer la següent ronda. També cobra una moneda per cada barri noble (groc) que tingui construït.
  5. el bisbe és immune als atacs del militar. També cobra una moneda per cada barri eclesiàstic (blau) que tingui construït.
  6. el mercader cobra una moneda extra. També cobra una moneda per cada barri comercial (verd) que tingui consturït.
  7. l'arquitecte obté dues cartes extra i pot construir fins a tres barris de cop.
  8. el militar pot destruir qualsevol barri pagant una moneda menys del que ha costat construir-lo. També cobra una moneda per cada barri militar (vermell) construit.
Naturalment, la gràcia és escollir cada personatge segons les teves necessitats i segons què creus que faran els altres jugadors. El mercader et dóna diners ràpidament, però el lladre també, si endevines a qui robar. El bisbe assegura les construccions però pot ser assassinat, el rei assegura poder triar primer i l'arquitecte o el mag et permeten recuperar cartes ràpidament. Potser el militar és, per l'acte agressiu, el personatge menys usat, però també serà poc escollit com a víctima per l'assassí o el lladre...

Citadels és un joc d'engany, de blug i de rialles i enrabiades sobtades. Qui ha escollit cada personatge? Necessites cartes o necessites diners? Els altres ho saben? Pots amagar la teva debilitat? Quan ets a punt de guanyar, com evitar els atacs combinats dels altres jugadors?

Cal desplegar tota l'empatia i la lectura de llenguatge corporal per jugar bé, ja que tancar-se en el propi joc pot significar xocar una i altra vegada contra un lladre o un assassí que no ens deixin fer el torn en pau. Podem escollir el rei per ser l'assassí nosaltres, però... no ens farà perdre un torn preciós?

3 comentaris:

Ruminahui ha dit...

Uf! Ja fa temps que segueixo aquest consell que dones: a BGG només vaig a buscar informació sobre jocs (igual que a la BSK o a ConsimWorld). Anar a mirar els fils sobre religió i política en fòrums que no són per a aquests temes és garantia d'acabar emprenyat com una mona.

I tornant al tema principal, encara tinc la taca lúdica de no haver jugat mai al PowerGrid! Un dia me n'hauràs de fer una sessió per a novells.

Ruminahui ha dit...

Coi, m'acabo d'adonar que el meu comentari havia d'anar al missatge anterior, el de Power Grid, la Xina i el Tíbet. Perdó!

Martí Cabré ha dit...

Tranquil, tots ens equivoquem.
Us puc proposar un Power Grid a Terrassa, potser seríem 4 o 5 i la partida serà interessant.

És curiós perquè és un joc d'esquema simple (més simple que l'Agrícola o el Puerto Rico) però dóna per molt: potser al ser més simple et pots concentrar més en l'estratègia.

Us/et va bé pujar a Terrassa un divendres tarda, dissabte o diumenge?