dilluns, 4 de juny de 2007

20. Khe Sanh 1967-68

Abstract: review of the Osprey book "Khe Sanh 1967-68".

Khe Sanh 1967-68
Gordon L. Rottman, 2005
Il·lustracions de H. Gerrard i P. Dennis
Osprey. 96p.

Gordon L. Rottman es va presentar voluntari a les Forces Especials durant la Guerra de Vietnam. Va servir a les Forces Especials en infanteria aerotransportada, patrulles de llarga distància i intel·ligència. Actualment és monitor de Forces Especials i escriptor free-lance. En aquest llibre de la sèrie Osprey Campaign, Rottman ens presenta el setge de Khe Sanh, una de les batalles més grans de la Guerra de Vietnam.

Khe Sanh era una base militar situada a la cantonada enter Vietnam del Nord, Vietnam del Sud i Laos. De fet no tenia molta importància com a destacament i només la feien servir les Forces Especials per fer incursions dins de Laos contra la línia Ho Chi Minh (o Truong Son), el conjunt de camins i carreteres usat per Vietnam del Nord per atacar Vietnam del Sud a través de Laos i Cambodja.

Quan el juliol de 1967 els EUA van detectar que força contingents comunistes es concentraven a la zona, van decidir reforçar Khe Sanh per provocar-hi un atac. Segurament Vietnam del Nord voldria repetir un Dien Bien Phu, però es trobaria que l'exèrcit americà no era el francès. La zona va viure una escalada de tensió, combats i augment tropes fins que l'agost de 1967 l'exèrcit de Vietnam del Nord (NVA) la va aïllar per terra. Durant els vuit mesos següents tots dos exèrcits van abocar grans quantitats de gent i recursos per controlar aquesta base, tant per motius estratègics com sobretot per motius propagandístics. Els EUA no deixaven de bombardejar la zona amb els B-52 mentre que l'NVA feia atacs amb carros blindats que escombraven les posicions avançades nordamericanes. Fent un paral·lelisme, Khe Sanh s'estava convertint en el Gettysburg del Vietnam.

El gener de 1968 va esclatar l'ofensiva del Tet, en que l'exèrcit comunista va trencar la treva respectada fins llavors cada any per atacar totes les posicions vitals de Vietnam del Sud. Aquesta ofensiva va tenir grans èxits propagandístics (com ara l'atac a l'ambaixada americana de Saigon), però no va tenir cap èxit militar i de fet va significar l'eliminació total del Vietcong, les tropes irregulars que operaven a Vietnam del Sud. De fet, es creu que aquest sacrifici del Tet va ser volgut per l'NVA ja que el Vietcong no estava a les ordres del Partit Comunista, i podia convertir-se en un enemic intern un cop la guerra estigués guanyada, una mica com va fer el PCE amb el POUM, per entendre'ns. Tot això no ho sabrem del cert fins que hi hagi un règim democràtic a Vietnam.


El Tet, però, va fer que tots dos oponents a Khe Sanh lluitessin en condicions molt pitjors, ja que els recursos es destinaven a altres bandes. Finalment, l'abril de 1968 l'exèrcit dels EUA va obrir el camí fins a Khe Sanh i el setge va acabar. L'NVA va abandonar la zona, però a continuació els EUA també van abandonar la zona, en una decisió molt poc pensada de cara a la premsa. L'NVA va tornar a ocupar la zona i va declarar a tot el món que havien guanyat un nou Dien Bien Phu.

Això és la idea de la batalla que m'he fet llegint aquest llibre. És un llibre prou ben escrit, sobretot en la descripció dels combats i de les condicions de vida dels soldats. Hi manca força informació sobre els comunistes, però de fet moltes d'aquestes dades encara no són públiques. L'autor té l'experiència d'haver participat en fets similars i ho utilitza per situar millor el lector, sense fer el fatxenda. Algunes parts més farragoses són les ordres de batalla i composició dels exèrcits, que es poden llegir en diagonal. Les il·lustracions estan ben fetes i et situen dins de diverses fases del combat. Les fotos també estan ben triades. En resum, és llibre ben fet sobre una de les batalles més dures d'aquella llarga guerra.

La meva valoració: interessant.