dilluns, 4 de juny de 2007

19. The Rhineland 1945

Abstract: review of the Osprey book "The Rhineland 1945".

The Rhineland 1945.
Ken Ford, 2000.
Il·lustracions de Tony Bryan.
Osprey. 96p.

Mira que he llegit llibres sobre la Segona Guerra Mundial i mai havia sentit a parlar de l'Operació Veritable. Va ser a través d'un mòdul de l'Advanced Squad Leader que vaig tenir la primera notícia de l'existència d'aquesta operació. I és que després de les batalles de Normandia, Arnhem i les Ardennes, la neteja de l'espai enter el Rur i el Rin no té l'èpica de les batalles espectaculars.

Però aquesta va ser una operació realment important. Era necessària per poder creuar el Rin i poder envair Alemanya (i acabar amb la guerra a Europa) i va ser una enorme operació perfectament dissenyada per Eisenhower, Montgomery i Bradley. En aquells moments (febrer de 1945), la diferència de forces entre els exèrcits aliats i els alemanys era tan brutal que la batalla només podia acabar amb victòria aliada, però l'objectiu era ja aconseguir la victòria amb el mínim de baixes aliades. Ja se sap que mantenir una guerra en democràcia és molt costós políticament, sobretot quan els votants no estan sent bombardejats ni massacrats per ningú (vegeu-ne l'opinió de Clint Eastwood a Flags of our fathers).


Aquest llibre d'Osprey ens ofereix una descripció molt amena i interessant d'aquesta important batalla. Alemanya començava a tenir la guerra a les seves fronteres. Per un costat, les democràcies occidentals. Per l'altre costat, l'URSS. Les batalles al front oriental eren enormes carnisseries on la vida dels soldats no tenia cap valor en cap dels bàndols i on la rendició era impensable. Les batalles al front occidental, en canvi, eren d'un rang menor, però cada soldat mort era un argument més per l'incipient moviment pacifista que volia aturar la guerra contra el feixisme. Els combats s'havien de guanyar sense morts propis.

Aquest llibre, subtitulat The last killing ground in the West, ens ofereix mapes perfectament il·lustrats i un bon recull de fotos ben escollides. Les descripcions dels moviments i les seves avaluacions per part de l'autor estan ben escollides. El text no queda aixafat per les descripcions tècniques i, en canvi, es dóna força importància a les pressions polítiques que rebien els generals de cada bàndol. És curiós que, després dels alemanys, que havien d'obeir a Hitler o ser afusellats, fossin els canadencs els qui tenien els generals més collats per part del govern.



Veritable va ser la part nord de l'operació de neteja, executada per canadencs i britànics. La part sud es va anomenar Grenade i la van executar els nordamericans. Els alemanys havien volat els dics de contenció dels rius de la zona i l'aigua arribava del riu als búnquers de la Línia Sígfrid. Una divisió canadenca va haver de moure's en barca per conquerir un conjunt de poblets aïllats per l'aigua i fortificats pels alemanys. Tot un exèrcit nordamericà va ser aturat dues setmanes per la crescuda dels rius provocada pels enginyers alemanys. Els combats més durs es van produir als boscs de Reichswald i Cleve i a la carretera de Calcar. Finalment, la negativa de Hitler a permetre la retirada de les tropes a darrera al Rin va provocar que més de dos-cents mil soldats alemanys fossin encerclats pels aliats i capturats. Al cap d'un mes, la guerra a Europa hauria acabat.