diumenge, 13 d’abril de 2008

106. Raid on St. Nazaire. Partida 1. Anàlisi i AAR

Raid on St. Nazaire [BGG] és un joc de guerra solitari editat per Avalon Hill el 1987. Recrea l'atac de comandos britàncis al port francès de St. Nazaire el 28 de març de 1942, durant la Segona Guerra Mundial. França era ocupada pels nazis i St. Nazaire, a la boca del Loira, tenia l'únic port de la costa atlàntica capaç d'acollir el cuirassat alemany Tirpitz. Si els alemanys haguessin disposat d'una base de cuirassats la Batalla de l'Atlàntic no s'hagués limitat a una batalla de submarins sinó que hagués estat força més violenta i la situació de les Illes Britàniques hauria empitjorat.

En aquest joc, el jugador du els atacants britànics i un sistema de daus i taules activa i mou la guarnició alemanya. Els britànics entren en tromba a Saint Nazaire amb un grup de llanxes carregades de comandos i un vell destructor carregat d'explosius. Cal encastar el destructor contra l'enclusa del dic sec i fer baixar els comandos al port per tal que sabotegin les principals instal·lacions de bombeig d'aigua i de subministrament d'energia del port.

Cada instal·lació sabotejada (bombes, vaixells, dics) otorga una quantitat de punts al jugador. També, els mariners i comandos supervivents otorguen punts, però menys. La gran bossa de punts es troba en encastar correctament el destructor i en volar una bona colla d'instal·lacions portuàries.

El jocs, com tots els solitaris, té el problema que si es vol jugar en una sola tarda es fa llarg i pesat per la quantitat de daus i taules que cal consultar. En el meu cas he preferit deixar-lo muntat durant un temps (quatre mesos sobre la taula del despatx!) i anar fent torns a mesura que podia, sense presses. El resultat ha estat una bona partida, en que he pogut estudiar bé els moviments i en que, no ens enganyem, els daus s'han mostrat favorables.

L'estratègia que he seguit al llarg de tota la partida ha estat la d'anar directe al gra, sense fer voltes estranyes ni buscar objectius secundaris. Els comandos han desembarcat a les zones per defecte, excepte un grup de tres que he volgut desembarcar a l'altra banda del poble per cobrir els ponts d'accés al port, però que tampoc han tingut gaire efecte sobre la partida. El fet de moure'm directe als objectius i, per exemple, no atacar els canons de cobertura, ha fet que tingués força baixes als primers torns però alhora ja tingués una bona colla de punts mentre els alemanys ni s'havien desplegat.

La contra és que a mesura que la guarnició alemanya es desplegava, cada cop tenia menys comandos en condicions d'aguantar l'atac. Per sort, el moviment alemany, dictat per l'atzar, ha estat lent i m'ha permès fer fugir de Saint Nazaire alguns grups de comandos, bé a peu, bé reembarcats en alguna de les llanxes.

L'atac històric es va resoldre amb l'equivalent a 53 punts del joc, definits pel govern anglès com una victòria, tot i que en realitat no es van assolir tots els objectius predeterminats. El joc posa com a repte arribar als 70 punts, entre sabotatge i recuperació dels comandos. En aquesta partida he fet 79,5 punts, la qual cosa es pot definir com una gran victòria britànica. Saint Nazaire queda inoperatiu fins al final de la guerra.

Els punts els he aconseguit amb la següent distribució:
  • Destructor Campbeltown: 12
  • Altres instal·lacions sabotejades: 51
  • Retorn de mariners i comandos a Anglaterra: 14,4
  • Fugida de comandos França endins: 2,1
La gran majoria dels punts (64%) provenen de la demolició d'objectius sobre el mapa. De fet, amb 51 punts quasi bé assoleixo la xifra històrica de 52 punts. Els 12 punts del Campbeltown són una font segura de punts (15%) per arribar a aquest mínim històric. A partir d'aquí, crec que la clau de la victòria és en els 16 punts aconseguits per salvar comandos, sobretot els 14 del retorn a Anglaterra (18%). Per guanyar aquest joc cal tenir molt present que cal salvar tants mariners com comandos com sigui possible, ja que són la clau per passar del resultat història a la victòria total. És habitual veure jugadors que sacrifiquen de manera tonta els seus comandos quan ja no poden aconseguir més punts enlloc de mirar de salvar-los. En aquesta partida he fet més punts salvant soldats que volant el Campbeltown!

Pel que fa a la partida en sí, la part més pesada és resoldre tots els atacs dels canons dels ports, ja que la quantitat de daus que s'arriben a tirar és immensa, i cal mirar cada resultat en una taula i anar aplicant els efectes dels trets. A més, el moviment de les barques no dóna per gaires refinaments tàctics, ja que només han d'anar a lloc i desembarcar els comandos. És molt mecànic i tot plegat es fa pesat. El moviment dels comandos i la guarnició sobre el mapa ja és més distret, ja que dóna per diverses opcions tàctiques i els daus només es fan servir per resoldre els combats, com en la majoria de jocs de guerra, i per determinar cada torn l'abast del moviment alemany.

En aquest joc la capacitat de moviment és molt important. Si els defensors alemanys no es mouen ràpid, els comandos tenen l'oportunitat d'arribar als objectius i volar-los i fins i tot poden mirar de tornar a les barques o fugir França endins, però els comandos que han rebut més de tres baixes queden girats i tenen 2MF enlloc de 3. Això els impedeix fugir França endins i els limita a fugir amb les barques, cosa complicada amb 2MF. A més, el sistema de combat penalitza molt els grups petits de soldats. Tot això fa que un cop un grup de comandos ha perdut la meitat els seus soldats sigui difícil que aporti més punts al jugador britànic. Cal per tant aprofitar els grups en bona forma per fer les accions més difícils i mirar d'evacuar els ferits o reservar-los en feina de cobertura per als altres grups.

Així mateix, com ja he dit, no val la pena atacar els canons i focus de la guarnició (a no ser que ens els trobem pel camí), ja que són atacs difícil que ens poden eliminar força comandos i que no ens donen cap punt. Val més anar directe al gra i rebentar les instal·lacions principals.

Un altre apunt tàctic que m'ha resultat prou bé és aïllar les zones 1 i 2 del mapa, volant els ponts que les comuniquen amb les zones 3 i 4. Així, la guarnició alemanya que hauria d'aparèixer en aquestes zones ja ni tan sols es posa al mapa. Això és un 33% menys de soldats enemics cada torn!

D'altra banda, en aquesta partida no he atacat els vaixells ancorats al port perquè només donen 1 punt cada un i no he atacat la base de submarins perquè m'he quedat sense explosiu abans d'arribar-hi. No sé com resultaria mirar d'avançar ràpidament cap als submarins i gastar-hi uns quants explosius enlloc d'usar-los als ponts. Els submarins donen 5 punts per demolició i es poden repetir ad libitum, cosa que els fa una gran font de punts. El problema és arribar-hi i superar la defensa alemanya, més forta allà.

En resum, una bona partida en un joc amb plantejaments tàctics interessants però que es fa pesat sobretot per la mecànica de la defensa costera.

Apunts relacionats:

2 comentaris:

Ruminahui ha dit...

Molt interessant, l'anàlisi de la partida. Em confirma la idea que els wargames solitaris acaben fent-se un xic pesats.

Jo darrerament n'he provat dos sobre la Primera Guerra Mundial (que estrany, no? ;-)). El primer, The First Day of the Somme (està comentat al bloc), l'he trobat molt interessant i suggerent, especialment per la sensació de IGM que dóna. És més curt que el Raid on St. Nazaire però així i tot cal llençar molts daus, consultar taules i anar anotant resultats.

L'altre és 1914: Opening Moves, l'inici de la IGM al front oriental reduït a la mínima expressió. El millor: una partida et dura 15 minuts i et permet provar en una horeta diverses variants estratègiques inicials de la guerra: seguir el Pla Schlieffen, respectar la neutralitat belga, atacar travessant Suïssa, donar tot el pes inicial al front oriental, etc. No és una cosa excepcional, però amb 15 minuts t'ho pots prendre com un exercici interessant.

Martí Cabré ha dit...

Crec que el wargame solitari ideal s'hauria de poder liquidar en un parell d'hores com a màxim, en el temps de gaudir d'una pel·lícula.

I és clar, si t'has de passar l'estona tirant daus i mirant taules, la cosa s'alenteix.

Tinc la intenció de documentar altres jocs solitaris, a veure si en trobo algun d'ideal.