dilluns, 26 de gener de 2009

162. "¡HA LLEGADO ESPAÑA!"


No és cap nom d'un joc, ni d'una película, tan de bo. Va ser un fet real que va passar el 26 de gener de 1939, ara fa 70 anys. Uns fets i una data que molt bé podria estar al costat del 11 de setembre de 1714. Després de la desfeta republicana a la Batalla de l'Ebre, ja no quedava cap altra línea de defensa i les tropes feixistes tenien les portes obertes per entrar dins el territori català i pendre sense resistència la capital catalana. Era només el principi de la fi de la campanya militar de Catalanya o també coneguda per "l'altra Espanya"com excelci territori "rojo-separatista" per excel.lència. I tal com anunciaven els cartells del moment "¡Ha llegado España!" i així un aire espanyol provinent de ponent entrà amb total impunitat per escombrar, perseguir, netejar i redreçar. Tot alló que va començar amb uns "jocs florals" i unes sardanes va acabar inmolant juventuts a l'Ebre. "Y eso no puede volver a suceder", es deien les autoritats del moment. Catalunya va pasar a mans del poder militar, els quals es van encarregar de posar en marxa el "Nuevo Estado". Amb una voluntat totalitària es va perseguir i castigar tot vestigi de catalanitat, escudats pel lema !"España: una grande y libre" i per aixó deien que "los catalanes deben pensar seriamente que les llega el momento de cumplir inexorablemente su deber de españoles".
La campanya militar es va acabar el 10 de febrer de 1939 quan les tropes del general Solchaga van arribar a La Jonquera i van tancar la frontera. Llavors va ser el moment de començar el desplegament del "Nuevo Estado" i va ser quan tràgiques paraules van pendre massa protagonisme: represió, persecucions, detencions, exili, afusellaments, prohivicions.
Ja fa 70 anys d'aquell "¡Ha llegado España!" i malgrat el temps i la democràcia encara sofrim les darreres conseqüències d'aquells aires de ponent tot somiant amb els nous cartells que ens anunciïn: "¡ Espanya ha marxat!".

1 comentari:

Amando Suriñach ha dit...

Molt bona iniciativa la de recordar un fet que com tants altres passen de puntetes.
A banda de grans interpretacions històriques la guerra civil fou un fet que marcà decisivament la vida dels meus avis,pares i jo encara que no l'he viscut també sòc hereu d'aquesta desfeta, gràcies a la història oral tant sovint oblidada.