dilluns, 23 d’abril del 2007

7. Equipament de la Segona Guerra Mundial

En aquest interessant enllaç de Cyberheritage hi podeu trobar imatges molt curioses de llibres anglesos de divulgació sobre tot tipus d'equipament tècnic usat pel Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.



La majoria de les il·lustracions són sobre submarins, destructors i cuirassats. M'imagino que la defensa del Regne Unit depenia sobretot del domini del mar, i això creava a la població la necessitat de saber-se ben protegit en aquests àmbits. És curiós comparar aquest esforç comunicatiu amb la pròpia població amb la mentida i l'ocultació que practicaven altres contendents de la mateixa guerra, com ara l'Alemanya nazi o la URSS comunista. Recordem-ho.

També s'hi poden trobar fotografies curioses, com aquesta d'una tripulació anglesa que torna de patrulla amb el submarí i mostra la Jolly Roger a l'arribar a port, un memento mori que indica que el submarí ha tingut un combat victoriós durant la patrulla.

diumenge, 8 d’abril del 2007

6. ASL: Skulking

Podríem traduir el terme anglès skulking per sotjar amagat. És diferent de stalking que significa sotjar en moviment. Corregiu-me si en sabeu les traduccions més acurades.

Abans de l'ASL només coneixia el verb to stalk arran de la pel·lícula Stalker d'Andrei Tarkovsky (el de la famosa versió del Solaris de Stanisław Lem), basada en el relat dels germans Strugatsky. I mai no havia sentit to skulk. O sigui que corregiu-me si s'escau.

El cas és que l'skulking o amagar-se sotjant és una de les accions més útils del joc d'ASL. L'skulking consisteix en no fer foc preparatori, moure un hexàgon en moviment cautelós fora de les línies de visió enemigues i tornar a la mateixa posició durant el moviment d'assalt.

En les imatges següents, de l'escenari SK1, mapa y, observem com un escamot alemany fa skulking per reduir el foc defensiu americà d'un 20+3 (on un 7 fa 1MC) a un 8+3 (on un 7 no fa res).
Alguns crítics diuen que aquest moviment és gamey, és a dir que no és realista sinó que s'aprofita de les regles del jocs. A veure, en primer lloc, ASL és un joc, no una batalla (per sort!) i, en segon lloc, les regles del joc són per jugar-les. L'skulking representa els defensors de l'escenari amagant-se i movent-se darrera els seus amagatalls per evitar el foc atacant. Permet que el defensor de l'escenari, quan és el seu torn per moure, enlloc de disparar un foc que segurament no tindrà cap efecte pugui amagar-se del potent foc defensiu enemic.

L'efect de l'skulking és nul, és a dir, és un moviment dilatori, perquè ni el jugador que fa l'skulking (l'ATACANT) dispara ni ocupa terreny, ni el DEFENSOR (que no pot moure) pot disparar contra ningú. El guany és, per tant, temporal: hem passat un torn sense que la situació hagi canviat. Hem fet un moviment dilatori.

Recordeu que ATACANT i DEFENSOR en majúscules es refereixen a la situació dins del torn, no pas a la posició en l'escenari. Els moviments d'skulking, per la seva naturalesa dilatòria, són usats només pel qui ja li està bé l'statu quo de l'escenari, cosa que normalment és el defensor de l'escenari. Un atacant que hagi conquerit la posició amb rapidesa i que ara vulgui impedir un contraatac defensor també podria usar skulking, però en el curt àmbit de temps que representen els escenaris d'ASL, això és poc provable. Es podria donar més en els escenaris de campanya, en que les tropes supervivents es fan servir pel següent escenari, i de vegades val més deixar passar el temps que fer un mal moviment.

El jugador novell sovint té la sensació que l'skulking és perdre el temps i prefereix disparar amb baixes probabilitats de fer mal. Aquells famosos atacs de 4+3!! En molts escenaris el defensor té molta menys potència de foc que l'atacant i, per guanyar l'escenari, ha de jugar també amb els conceptes de temps i d'espai. Això costa una mica al principi, perquè són conceptes més tangibles que la potència de foc, però ens poden fer guanyar la partida.

L'skulking és realment perdre el temps. I perdre el temps és el que hem de fer si la situació ja ens va bé. Millor no fer cap moviment que fer-ne un de dolent, segons les visions conservadores. I molts escenaris d'ASL massacren els defensors amb visions massa agressives (i el contrari pels atacants).

L'skulking no s'ha de fer servir sempre, és clar. D'entrada, quan el defensor té el torn de DEFENSOR, ha d'estar en posicions on pugui tallar les línies d'avenç de l'atacant. Quan l'atacant ha sobrepassat les nostres posicions, més val refer les línies defensives que jugar al gat i al ratolí. De vegades també podem trobar una unitat atacant desprotegida i la podem atacar amb una unitat defensiva que no té cap altra amenaça. En escacs, equivaldria a matar una peça enemiga que no té protecció (i sense perdre un moviment!).

Les excepcions de l'skulking són poques. Més val, com a defensor de l'escenari, preguntar-se per què no hem de fer l'skulking enlloc de preguntar-se per què l'hem de fer. La major part de vegades, l'encertarem.

divendres, 6 d’abril del 2007

5. Mosby's Raiders

Mosby's Raiders és un joc editat per Victory Games el 1985. És un dels pocs wargames pensats per ser jugat en solitari. Tot i que molts jugadors acaben jugant als jocs de tauler en solitari, sobretot per manca de contrincants a prop o amb disponabilitat, en l'edat daurada dels jocs de tauler (de 1970 a 1990) els principals fabricants van treure uns quants jocs dissenyats expressament per a un sol jugador.

Victory Games, una filial d'Avalon Hill per a simulacions més realistes, i de la qual es diu que és una casa que no va treure mai cap joc dolent, va tenir molt èxit amb la saga dels jocs en solitari Ambush!. A partir d'aquest èxit van explorar altres possibiliats i en va sortir Mosby's Raiders.

Aquest joc posa el jugador en la pell de John Mosby, un advocat que durant la Guerra de Secessió va dirigir un petit grup d'irregulars confederats que duien de corcoll a les tropes de la Unió, en la zona d'entre el sud de Maryland i el nord de Virgínia. Diuen que fins i tot va arribar a Washington DC!

El joc és francament bo. El jugador ha de controlar molt poques peces. L'acció bàsica de cada torn consisteix en una preparació on s'activen esdeveniments aleatoris i on Mosby rep els irregulars que se li apuntin (entre vint i cent cinquanta genets). En la fase d'operacions Mosby pot explorar els pobles i terrenys situats en zona de la Unió, fins que algun destacament s'activa pels moviments dels sudistes o bé per alguna acció concreta (volar un ferrocarril o un pont, segrestar un oficial...). Llavors entrem en la fase de rondes, en que els genets de Mosby i els soldats nordistes intercalen torns de persecució i combat. Mosby pot dissoldre el grup en qualsevol moment i acabar el torn.

Hi ha força esdeveniments diferents i també força ajudes que Mosby pot jugar quan vulgui. Durant una partida no es gasten pas totes, i això fa que repetir el joc no sigui aborrit. Aconseguir guanyar no és gaire difícil per a un jugador expert, però les regles afegeixen més dificultats per quan es domina el joc, i també diversos nivells opcionals de victòria, que encara no he provat.

El joc reflecteix molt bé el fet que els grups d'irregulars poden atacar bàsicament on volen, ja que fins que no ataquen es confonen amb la població general. Ara bé, els seus atacs han de ser contra posicions poc defensades, ja que els costa molt plantar cara a grups enemics gaire forts. El joc també dóna més genets a Mosby com més notorietat ha obtingut, però això també eleva el nivell d'alerta dels unionistes i la seva disposició a perseguir Mosby gaires quilòmetres enllà.

Un bon joc per passar tres horetes distret, no gaire difícil i ben ambientat. Es troba descatalogat i es pot aconseguir per eBay o altres botigues de la xarxa. Jo el vaig comprar fa poc per eBay i, com heu pogut llegir, m'ha agradat molt.

dissabte, 31 de març del 2007

4. Advanced Squad Leader (ASL)

Advanced Squad Leader és un joc tàctic. Això vol dir que recrea situacions concretes, petits combats que sovint formen part d'una batalla més gran. La majoria de wargames no són tàctics, sinó operacionals (que recreen una batalla sencera) o estratègics (que recreen tota una guerra).

Hi ha una gran diferència entre un joc tàctic i un d'operacional o estratègic: en aquests últims, normalment tenim regles que ens permeten reomplir les nostres tropes amb noves fornades de batallons, divisions o exèrcits, a partir de taules predefinides o bé a partir de la situació econòmica i industrial del nostre bàndol. En els jocs tàctics, que simulen minuts, normalment no hi ha reforços (el que més s'hi assembla són tropes que arriben a l'enfrontament una mica més tard).

I que no hi hagi reforços vol dir que no podem reemplaçar les pèrdues. Això fa que, sovint, al jugador d'Advanced Squad Leader li costi sacrificar les tropes per obtenir guanys en territori o en temps. El jugador d'escacs ja sap que el gambit és una de les jugades més arriscades, perquè les peces perdudes ja no es poden recuperar, mentre que l'oponent pot asfixiar el joc per minimitzar el guany de temps o espai guanyat en el gambit.

El jugador d'un escenari d'Advanced Squad Leader s'ha de fixar en les condicions de victòria de l'escenari i en els torns que té per aconseguir-les, tant si és en l'atac com en la defensa. Normalment, amb un temps infinit, qualsevol atacant podria desgastar prou el defensor com per ocupar els hexàgons indicats, però el temps de joc és limitat. Si en el torn indicat l'atacant no ha aconseguit els punts de victòria necessaris, el defensor guanya la partida encara que no li quedi cap soldat viu. Igualment, per l'atacant, aconseguir l'última posició amb l'últim soldat pot significar la victòria, encara que el defensor pogués contraatacar en un inexistent torn subseqüent.

El jugador, per tant, s'ha d'abstreure de la situació anterior i posterior a l'escenari i concentrar-se a assolir els objectius en els torns marcats. Una victòria tàctica pot ser pírrica en el context major d'una batalla o una guerra, però això escapa al context d'aquest joc.

diumenge, 25 de març del 2007

3. ASL. Partida 19: S11 A long way to go (i 2)

Advanced Squad Leader. Starter Kit.
Escenari S11. Sicília, 10 de juliol de 1943.
Partida 19. 2007/03/24. JS/JB (Alemanya) vs MC/GA (EUA). Torns 5-6. 4 hores.

Al cap d'un mes hem pogut acabar aquesta disputada partida. Us poso la situació a l'inici del torn 6 americà, quan amb en GA vam decidir rendir-nos, després de no reeïxir en reagrupar les unitats de la casa a B4.



La situació estava força equilibrada fins al torn 4 americà, en que primer el morter americà de G4 va eliminar un escamot i mig dels del bosquet de AA1, en una tirada de 5 ROF consecutives. Després d'això, els alemanys van vigilar de no posar-se a tret del 60mm.



La venjança vindria al torn 5 alemany, en que un atac mitjà (12+3) sobre els escamots que feien skulking a EE7 va aconseguir eliminar el tinent i, en els LLMC conseqüents, eliminar un escamot i mig. En aquesta partida vaig treure cinc dotzes, tres dels quals en aquesta dissortada jugada. Amb el tinent mort i els soldats fugint del camp de batalla, el flanc esquerre americà quedava totalment obert.

Els alemanys, en el seu penúltim torn, van assaltar el camp obert en ordre desplegat i usant els CX per avançar més espai. El morter de G4 es va espatllar al fer foc i les unitats d'EE5 van ser desmoralitzades i retirades fins a B4. La partida estava tancada: tot i que en JB va assegurar fins al final per impedir un miraculós reagrupament americà, amb en GA vam decidir llançar la tovallola i no jugar l'últim torn.

Una gran victòria amb els alemanys per a en JB i en JS!

dilluns, 26 de febrer del 2007

2. ASL. Partida 19. S11 A long way to go

Abstract: play of scenario S11.

Advanced Squad Leader. Starter Kit.
Escenari S11. Sicília, 10 de juliol de 1943.
Partida 19. 2007/02/10. JS/JB (Alemanya) vs MC/GA (EUA). Torns 1-4.

Un escenari amb la situació clàssica de molts atacants i pocs defensors, però en aquest cas els atacants no han de conquerir una posició sinó que han d'atravessar el mapa.

La preparació dels defensors es basa en una defensa en profunditat: els defensors volen impedir una cursa dels atacants i volen obligar-los a avançar pam a pam. Com que els defensors no tenen gaire força, enlloc de mantenir les posicions hauran de retrocedir d'una posició defensiva a la següent, procurant no ser atropellats pels atacants.

La zona del bosquet, amb un parell d'edificis, és la zona amb més protecció en la línia final dels defensors. Per això es converteix en la seva última línia de defensa. L'esplanada que queda dels turons al bosquet es converteix en la zona de la mort (killing zone), on els atacants hi perdran força gent si intenten amb els defensors encara actius.



La missió dels defensors més al nord (a l'esquerra de la imatge) és frenar l'atac inicial i retirar-se tot seguit. Els defensors del sud (a la dreta) han de mantenir la posició fins al final. El morter ha de cobrir els boscos de l'est (a la part superior de la imatge), perquè reben un -1 de TEM.













Aquí veiem la situació a l'inici del torn quatre. Els alemanys han ocupat els turons del nord i han eliminat un dels seus tres defensors. Els altres dos defensors han pogut fugir cap a l'última línia de defensa. Els defensors continuen relativament intactes, mentre que els atacants tenen alguns grups desorganitzats. Alguns escamots han perdut qualitat (ELR 2). En aquests moments no sabem si l'atacant es llançarà en una càrrega en massa o es dedicarà a estovar els defensors des d'una distància de seguretat.

Claus: infanteria, defensa en profunditat, atac en massa.
Diversió: alta.
Balanç: equilibrat.

1. Presentació


Band of Odders és el nou bloc d'un grup de jugadors de jocs de tauler, més o menys d'estratègia, localitzats més o menys a Terrassa (Països Catalans). El nom és un joc de paraules amb la sèrie de culte Band of Brothers.

En aquest bloc hi escriurem comentaris sobre jocs vells i nous, partides que hàgim fet i novetats diverses que ens interessin sobre el món del joc de tauler i el joc d'estratègia. Sou benvinguts a fer-hi comentaris.