dilluns, 24 de setembre de 2007

59. Vietnam 1965-1975

Abstract: comments about the game Vietnam 1965-1975

Vietnam 1965-1975 (1984) és un wargame dels de l'època bona. Encara recordo quan començava a comprar wargames compulsivament (o més aviat, quan demanava que me'ls regalessin per les dates destacades) i em llegia els catàlegs d'Avalon Hill, Victory Games, SPI i... NAC.

De seguida em van cridar l'atenció els wargames més complexos, com ara Advanced Squad Leader, Flat Top, For the people o The Republic of Rome. Vietnam va ser un dels que es va quedar en una possibilitat... fins que eBay ha fet possible el somni: tenir el joc, llegir-ne les regles, entendre-les i gaudir dels moviments de les peces sobre el taulell.

Però bé, anem a pams. Vietnam és un joc de gran estratègia. Això vol dir que l'escala de joc és gran, molt gran. Concretament, un torn d'aquest joc representen sis setmanes de temps real. Pot semblar que és molt de temps, però és que aquest joc vol poder jugar TOTA la guerra de Vietnam des del 1965. Això són deu anys de guerra i un total de vuitanta torns (vuit torns per any) per a qui vulgui fer tota la campanya. I això és MOLT de temps, ja que cada torn de Vietnam dóna per pensar i pensar bé cada moviment.

Un wargame d'escala de gran estratègia vol dir que les unitats que mourem són de divisions en amunt (cossos d'exèrcit, etc.) i que cal fer planificació econòmica i/o industrial, a part que pot tenir aspectes de comerç i de diplomàcia. En el cas de Vietnam 1965-1975 les unitats són batallons, regiments, divisions i unitats independents. I la gestió econòmica consisteix en decidir el grau d'implicació militar en el conflicte i el tipus de reforços que cal dur a la zona. I pels EUA també és important la moral de la societat civil.

Com podeu veure en la imatge de la dreta, el mapa del joc és gran, molt gran. Ocupa uns 180x80 cm, amb aquesta forma de L invertida, que inclou TOT el territori de Vietnam del Sud (República de Vietnam) més part de Cambotja, part de Laos i un tros de Vietnam del Nord (República Democràtica de Vietnam). El joc conté moltes peces, moltes. Penseu que cada divisió americana conté 14 o 15 peces i hi ha unes deu divisions americanes, més força divisions de l'ARVN (exèrcit de Vietnam del sud), moltes divisions de l'NVA (exèrcit de Vietnam del nord) i un fotimer de batallons, regiments i seccions polítiques del VietCong (guerrillers comunistes). Ah, i les tropes internacionals (ANZAC, Filipines, Tailàndia i Corea).

Cada exèrcit té el seu color: EUA verd, ARVN groc, NVA vermell i VietCong blau. És important ja que cada exèrcit té característiques diferents. A part, les peces són a nivell de batalló i de regiment i cal identificar cada peça segons quin batalló de quin regiment de quina divisió és de cara a rebre suport artiller o fins i tot de cara a participar en operacions.

I és que una escala tan grossa no es pot resoldre amb moviments clàssics de wargame (jo moc, jo ataco, tu mous, tu ataques). Aquí el concepte del joc són les operacions. Cada jugador declara un grup d'unitats que fan una operació, normalment a un hexàgon objectiu. Llavors cal declarar el suport artiller que l'operació rep en atac i en defensa. Llavors el jugador actiu va movent les seves unitats i l'opositor pot reaccionar davant de cada peça, forçant-los a combats no desitjats o apartant-se del seu camí. A més, si l'objectiu és un VietCong, pot ser que quan arribin les tropes els guerrillers hagin marxat ja fa estona... i això és molt frustrant, sobretot si l'operació era gaire grossa.

Quan l'operació es troba per fi amb l'enemic llavors hi ha el combat, que es basa en un sistema d'anar fer rondes de combats, que acaben afavorint a qui té més suport artiller, naval o aeri (normalment els EUA). Les unitats poden retirar-se abans de tenir gaires baixes. Les baixes es compten amb marcadors, de manera que es poden anar gastant moltes baixes abans d'haver de retirar peces del mapa. Ara bé, si ja no queden reforços qualsevol pèrdua en combat significarà eliminar peces... i això són molts punts de victòria.

Buf, aquesta és la idea del joc i encara queden detalls com operacions especials (moviment estratègic, seguretat, patrulla, defensa, neteja), les persecucions post-batalla, els tipus d'artilleria, els rangers ARVN, etc.

El joc es pot jugar com a escenari o com a campanya. Els escenaris es guanyen per puntuació, amb uns objectius definits per l'escenari. Normalment el jugador EUA-ARVN ha d'eliminar les tropes del nord i guerrilleres per ajudar al govern del sud, mentre que el jugador NVA-VietCong ha d'ocupar ciutats i pobles i zones agrícoles per controlar la població civil (i fer els programes d'adoctrinament ideològic).

El joc de campanya és força més complex ja que es té en compte el control ideològic de la població (que de fet és l'element definitiu de les guerres modernes) i el grau d'implicació en la guerra. Els EUA no poden implicar-se en la guerra més del que la moral els permet, i la moral baixa amb les pèrdues de soldats dels EUA. L'NVA guanya implicació (suport xinès i rus) a mesura que els EUA s'enfanguen més en la guerra, però té el problema d'un VietCong que demana grans quantitats de subministres sense ser gaire efectius en combat. Les regles permeten al jugador comunista muntar una ofensiva com la de 1968 (durant el Tet) que eliminarà quasi totes les tropes VietCong però que pot aconseguir enfonsar la moral americana just al moment precís: quan les tropes EUA es retiren el país només el defensa l'ARVN, un exèrcit plagat de disputes entre alts oficials i amb poca motivació de lluita (les regles també cobreixen tot això). Llavors només es qüestió de temps...

En definitiva, un joc molt i molt atractiu i interessant. Amb molt de pensament estratègic i que demana grans dosis de distribució operativa dels efectius. L'atzar no hi és molt definitiu ja que les batalles queden decantades per la força bruta i els dos jugadors han d'usar estratègies totalment diferents per aconseguir la victòria, cosa que sempre és d'agrair.

A les imatges us he posat la situació final de l'escenari 'The first volley', amb victòria clara dels EUA després de mantenir Hue i destruir dos dels tres regiments NVA (el tercer ha tornat a creuar la frontera). A la primera foto es veu tota la zona de joc (de Quang Tri a Quang Ngai). A la segona foto hi ha el detall de les províncies de Quang Tri i Thua Thuen, on es desenvolupa quasi tota l'acció d'aquest escenari.

2 comentaris:

matias ha dit...

carai! l'hauriem de provar?
Tu ja l'has provat?

Martí Cabré ha dit...

Jo he fet diversos cops l'escenari introductori, "Operation Starlite" que es pot jugar en solitari com a EUA (ja que es tracta d'una persecució d'una unitat VC durant un torn). Amb aquest escenari ambientat a Quang Ngai l'estiu de 1965 s'aprèn la dinàmica del torn.

També he fet en solitari el primer escenari normal, "The first volley", ambientat a tota la zona del Cos I (Nord) en els dos torns de l'estiu de 1965. En aquest ja hi ha força peces i és molt divertit de jugar.