dissabte, 13 d’octubre de 2007

64. Republicans a Creta i Gibraltar britànic

Abstract: review of an ASL scenario in the magazine Alea, number 32.

Llegeixo a l'últim número de la revista Alea una anècdota ben sucosa. Es tracta d'un escenari del wargame Advanced Squad Leader escrit per E. Martí i Fernando G. Maniega, titulat Apaches en Creta. Aquest escenari vol compensar la balança pel que fa a la participació de tropes espanyoles a la Segona Guerra Mundial.

Gairebé tots els articles i escenaris de jocs fan referència a la División Azul, la divisió 250 de la Wehrmacht integrada per voluntaris falangistes espanyols, que van combatre prou bé prop del front de Leningrad. La seva gran gesta va ser la batalla de Krasny Bor, on uns 5.000 espanyols van aconseguir aturar l'atac d'uns 35.000 soldats russos i tres batallons de blindats.

La pega és que no trobem gaires referències a les actuacions dels republicans espanyols (molts dels quals eren catalans) ja que no van poder actuar com a unitats independents ja que el seu estat havia desaparegut. La majoria es van integrar a unitats de la Legió Francesa i, després de la caiguda de França i l'adveniment del Règim de Vichy, es van allistar a l'exèrcit britànic, on sovint van participar en unitats de comandos i forces especials. El seu caràcter decidit i despesperat (duien en guerra des de 1936 i havien de guanyar la Segona Guerra Mundial per poder tornar al seu país) els feia idonis per a aquestes posicions. Tot i això, l'exèrcit britànic els va usar sovint com a carn de canó, per exemple durant la retirada de Dunquerque.

L'escenari de la revista Alea (número 32, pàgina 27) fa així:

Alea 2GM-1. Quan la notícia de la rendició de França arriba a les guarnicions de la Legió Estrangera a Síria i al Líban, els espanyols que hi eren allistats inicien una deserció massiva per arribar a Palestina on es poden unir a les forces britàniques que continuen lluitant. Al principi generen moltes suspicàcies entre els seus nous companys, que qualifiquen les tendes espanyoles de gàbies de monos cridaners. Tot canvia amb les primeres maniobres nocturnes. Els espanyols, destinats a una unitat de comandos, capturen tots els centinel·les i vigilants els simulacres. Un oficial va declarar, dècades més tard, "avançaven sense fer soroll, més silenciosos que els apatxes. Eren guerrillers nats". Entrenats per a fer missions al desert, el seu destí canvia amb la invasió alemanya de Creta (1941). Quan arriben a l'illa l'exèrcit aliat es troba en plena retirada. Prop de la plana d'Askifou són desplegats per cobrir la retirada dels britànics. El seu capità, el canadenc McGibbon, eleva una queixa davant el que considera que és una missió suïcida.

La retirada es va fer efectiva. Les tropes de la Commonwealth es van concentrar al voltant del petit poble de pescadors de Sfakia, al sud de Creta, on es va fer un nou Dunquerque. Per als republicans espanyols la idea d'una nova captura era molt trista. Segurament els alemanys els enviarien a l'Espanya de Franco, on serien tots afusellats, tal i com es feia amb tots els republicans entregats, des de simples milicians a exministres del govern del Front Popular (i, podríem afegir, el President de la Generalitat).

Afortunadament, l'oficial mèdic del batalló, el capità Cochrane, que havia lluitat a Espanya amb les Brigades Internacionals, va tenir una gran idea. Va indicar als republicans que, quan fossin capturats, s'havien de declarar com a habitants de Gibraltar i, per tant, ciutadans britànics. Aquell va ser el major contingent de gibraltarenys capturats mai en qualsevol conflicte!