66. Tobruk 1941

Abstract: review of the Osprey book Tobruk 1941

Tobruk 1941
Jon Latimer
Il·lustracions de Jim Laurier
Osprey, Campaign 80
96 p.
21,95 €
ISBN 1-84176-092-7

Erwin Rommel va ser un dels generals mítics de la Segona Guerra Mundial.

La seva força expedicionària al nord d'Àfrica, l'Afrika Korps, el va fer entrar d'immediat al terreny de la llegenda i el mite vivent, un mite que mai va decaure per causa de la seva mort prematura (Rommel va ser forçat a suïcidar-se després del fallit assassinat de Hitler).

Erwin Rommel havia estat un bon oficial durant la Primer Guerra Mundial i va servir a l'escola d'oficials durant el període d'entreguerres. Va brillar en la campanya de França de 1940 quan les seves tropes van descol·locar totes les tropes franceses gràcies a l'aprofitament del moment de victòria i a una comunicació amb les tropes molt eficient. Hitler, que buscava sempre herois individuals per tal que les masses s'hi emmirallessin, el va promocionar enaltint-lo en la premsa i quan els italians van demanar ajut per frenar l'avanç anglès per Líbia (colònia italiana), Hitler va enviar Rommel a Tuníssia per tal que anés agafant més experiència de combat, ara davant dels anglesos.

Aquest llibre d'Osprey ens relata la primera campanya de Rommel, que va aconseguir capturar tota la Cirenaica en un moviment ràpid i decidit, davant d'un exèrcit anglès lent i desorganitzat, que va anar sempre a remolc. Del 3 de març a l'11 d'abril de 1941, les tropes d'ocupació angleses van anar fugint davant les forces lleugeres de Rommel, que va desobeir les ordres dels seus superiors italians i va convertir els tempteigs a nivell de batalló en una ofensiva en tot el front.

De fet, els anglesos tenien molts altres fronts oberts: Grècia, Creta, Xipre, Malta, el Líban, Síria i Irac. S'estaven retirant de Grècia i Creta procurant no tenir gaires baixes. Mantenien Xipre sense tropes (van construir-hi una divisió de cartró per enganyar la intel·ligència alemanya) i mantenien Malta gràcies a la RAF. Van envair el Líban i Síra per desfer les forces franceses de Vichy (col·laboracionistes) i van envair Irac per destronar-ne els àrabs pro-nazis. Mantenir la Cirenaica era realment molt secundari.

Davant l'avanç de Rommel, els anglesos es van retirar una línia darrera l'altra fins a tornar a la frontera egípcia, però van mantenir un parell de divisions al port fortificat de Tobruk, defensat pel Tinent General Leslie Morshead. Aquestes tropes, moltes de les quals australianes, van aguantar un setge de l'Afrika Korps que va durar fins al novembre de 1941. Durant tot aquest temps els alemanys no van aconseguir trencar les defenses de Tobruk però els anglesos tampoc van aconseguir foragitar les tropes de Rommel durant molt de temps, tot i llançar cinc ofensives: Brevity, Battleaxe, Treacle, Supercharge i Cultivate. Finalment, l'operació Crusader va trencar el setge alemany.

El llibre ens situa en l'avanç per la Cirenaica i tot el període del setge i ho fa molt bé. Explica els motius pels quals els alts oficials van triar determinades estratègies i explica també els detalls de diversos enfrontaments, des de combats de carros blindats fins a atacs d'infanteria i el constant setge artiller contra el perímetre de Tobruk.

Per evitar que els defensors caiguessin en la rutina, els oficials australians feien patrulles nocturnes cada nit que acabaven sovint en combats a la baioneta contra les patrulles alemanyes que buscaven forats al perímetre.

Els alemanys van provar d'assaltar el perímetre un parell de vegades. La segona vegada van aconseguir capturar uns quants búnquers del perímetre a la zona de Ras El Madauur, que van restar en mans alemanyes des del maig fins a la fi del setge, al novembre. Tot i això, no van poder aprofitar aquest queixal per fer-ne una explotació decisiva. Els australians tampoc tenien la força per desallotjar l'Afrika Korps d'aquesta posició i es van limitar a reforçar un segon perímetre.

Tobruk va ser un maldecap per a Erwin Rommel, senyor de la improvisació i la intuïció però massa impacient per a planificar correctament un setge llarg. Els britànics, acostumats a planificar 'pel llibre', es van trobar en el seu element. I ho van fer durar.

La meva recomanació: molt bo.