dimecres, 21 de novembre del 2007

71. El menú del cap de setmana

Aquest cap de setmana tenim casa rural i ja hem quedat que presentaré els jocs que he adquirit l'últim any a tota la gent de la colla que encara no els coneix.

He preparat un menú equilibrat i progressiu que espero que sigui ben digerible i llaminer. La base són jocs d'estil alemany, una agradable sorpresa per al paladar acostumat a la fredor calculadora del wargame nordamericà.

Per obrir boca començarem amb Carcassonne, el joc més popular d'aquesta categoria. Editat el 2000 però ambientat a l'edat mitjana europea, es tracta de construir el mapa d'una comarca fictícia a base de posar taulellets com si es tractés d'un terra enrajolat. Els taulellets tenen dibuixos de ciutats, camins, monestirs i camps i a mesura que anem completant-los anem aconseguint els punts que ens duran a la victòria. Un joc bonic, amè i senzill, per dos a sis jugadors.

A continuació durem el primer plat. Es tracta d'Els Colons de Catan, el primer joc d'estil alemany, editat el 1995. En aquest joc hem d'expandir-nos per una illa verge i col·locar els nostres pobles i ciutats de manera estratègica per maximitzar la nostra recol·lecció de recursos i minimitzar la dels altres jugadors. Tot i que no hi ha confrontació directa entre els jugadors, la posició de les nostres peces és molt més determinant que a Carcassonne. Per tres a sis jugadors.

El plat fort. Podrem triar entre dues opcions igual de saboroses.

La primera opció és Puerto Rico, un joc de 2002. Aquest joc està considerat com un dels millors (si no el millor) d'entre els que simulen producció i venda de mercaderies. L'objectiu del joc és aconseguir punts i els punts s'aconsegueixen enviant mercaderies des de Puerto Rico cap a Europa. Però les mercaderies s'han de fer i per fer-les cal tenir fàbriques i matèria prima. I la matèria prima s'ha de recollir al camp i les fàbriques s'han de gestionar. I totes les infraestructures s'han de comprar i els diners s'aconsegueixen venent productes... Tot plegat sembla complicat però després d'una partida de prova de seguida s'agafa el ritme. Puerto Rico: un joc per als qui tenen ànima d'empresari! Per tres a cinc jugadors.

La segona opció és Juego de Tronos, de 2003. Aquest joc està ambientat en el cicle de novel·les Song of Ice and Fire, de George R. R. Martin. Més enllà de l'argument de les novel·les, la situació que es planteja al joc és la d'un continent sense rei i cinc poderoses cases feudals que es disputen el tron vacant: Baratheon, Lannister, Stark, Tyrell i Greyjoy. El joc sembla una mica el mític Risk, però sense poder fer aquelles arrambades de banda a banda del món. Per poder mantenir els exèrcits cal posseir províncies amb recursos, i són limitades. D'altra banda, els personatges de les novel·les es fan servir per resoldre els combats amb un sistema que prima les retirades abans que la destrucció de l'enemic. Finalment, l'amenaça sempre present dels salvatges del nord del Mur fan que ningú pugui descuidar l'esquena. En aquest joc es permeten fer pactes i aliances... i trencar-les quan es vulgui! Per tres a cinc jugadors.

Les postres. Per endolcir aquest àpat presentaré 1960: The Making of the President, un joc del 2007, que encara és calentó i fa olor de nou. Es tracta de la recreació de la campanya presidencial dels EUA entre John Fitzgerald Kennedy i Richard Milhous Nixon, el 1960. Aquesta campanya va ser pivotal per molts aspectes, entre els quals destaca l'ús de la televisió i el gir de papers entre els partits demòcrata i republicà. És un joc dirigit per cartes, que ens permeten recrear situacions concretes de la campanya electoral i també fer la nostra pròpia campanya, amb accions que inclouen les visites als estats, els anuncis a la TV, les declaracions a la premsa i fins i tot el debat televisiu entre els dos candidats. Un joc per als interessats en la política i que és exclusivament per dos jugadors. Ja se sap, la política americana sempre és cosa de dos!

Espero que aquest menú sigui ben profitós i... sort!

Apunts relacionats:

5 comentaris:

Núria ha dit...

Ai, mare... la que ens espera!!!

Martí Cabré ha dit...

Buf, no et queixis que al Carcassonne sempre guanyes tu!

I amb el 1960 aviat duràs en JFK a la Casa Blanca (però ja m'ocuparé que hi duri poc...).

Jacob Marcé ha dit...

El Matías està encantat amb "the making of the president". Jo si jugo vull fer de paquiderm, es clar!

H

matias ha dit...

mareta meva!
quina sort tenir una colla per alimentar...
bon profit

Martí Cabré ha dit...

Finalment ens vam quedar en un Catan i un Juego de Tronos, però almenys vam fer alguna cosa...