La primera partida, de la que no vaig fer crònica, va ser una aproximació al joc que ens va permetre jugar els torns 1-3 (1517-1531) en vuit hores de joc. Tots plegats vam cometre una bona colla d'errors típics de les primeres aproximacions.
Les normes de victòria del joc indiquen que cal arribar als 25 punts al final d'un torn, o bé tenir 5 punts d'avantatge respecte tots els altres jugadors, a partir del final del quart torn. Amb 3 torns jugats, el Papat i l'Imperi lideraven els punts però sense marge per reclamar la victòria. Això sí, l'Imperi havia capturat Buda, Belgrad i Marsella i havia aconseguit la rendició dels Otomans i de França, cosa que el situava molt bé de cara a la victòria.
En aquesta segona ocasió hem engegat a partir del torn 4, amb l'escenari de 1532. Hem fet els torns 4-6 i hem acabat amb victòria del Protestant per arribar als 25 punts, en un final d'infart. Així és que els torns 7-9 encara no els hem pogut jugar. A la foto de sota podeu veure, d'esquerra a dreta, el Papa Climent VII (Guillem), l'Emperador Carles V (Jordi), el Rei Francesc I (Maties), el Rei Enric VIII (Pep), el teòleg Martí Luter (Ruben) i el Soldà Sulimà I el Magnífic (Martí).
La situació al torn 4 és molt més interessant que al torn 1:
- L'Otomà ja ha guanyat als hongaresos i amenaça Viena. També té actius els pirates berberescos a Alger.
- L'Imperi té oberts tots els fronts: Viena, Alemanya, el nord d'Itàlia i els Pirineus. Ha circumnavegat el globus terraqui i ha conquerit els Asteques. Ha colonitzat Cuba i Puerto Rico.
- Anglaterra ha demanat el divorci de Caterina d'Aragó al Papa.
- França ja té 2 chateaux construïts al Loira.
- El Papat ja té 1 VP per les obres a Sant Pere, ha excomunicat a Luter i té disponibles els teòlegs Eck, Campeggio, Aleander, Contarini, Tetzel i Cajetan.
- El Protestant ja ha activat la Lliga Schmalkaldica i disposa dels electorats de Brandenburg, Wittenberg, Mainz i Augsburg i té els teòlegs Luter, Melanchthon, Bucer, Oekolampadius, Bullinger, Carlstadt (alemanys) i Tyndale (anglès). Zwingli ja ha mort.
Aquest desplegament inicial permet que els jugadors ja interaccionin plenament entre ells. El problema de comançar el joc al torn 1 és que el Papat i el Protestant juguen un joc massa diferent del de la resta: tot són debats teològics i publicacions de tractats diversos per mirar d'escampar o eliminar la nova fe, mentre al seu voltant els exèrcits juguen un altre joc. A partir de l'activació de la Lliga Schmalkaldica el Protestant té tropes i l'Imperi i el Papat el poden tractar a un nivell més terrenal. De tota manera, la influència religiosa d'un grapat de regiments no s'ha de menystenir mai.
Torn 4. 1532-1535. El nostre joc es va obrir amb una colla d'incursions pirates dels Otomans, al Mar Tirrè, el Golf de Lleó i la Costa Berber. Els dos últims atacs van tenir èxit i l'Imperi va concedir 2 PV a l'Otomà per evitar perdre cartes just al començar. D'altra banda, Sulimà es plantava a Buda per impedir atacs preventius de l'Imperi des de Viena. Un inici impactant per a tots els jugadors.L'Imperi va mirar de mantenir la situació amb l'habilitat diplomàtica. No va engegar cap gran campanya i va acumular cartes de cara al torn següent.
Anglaterra va... declarar la guerra a Escòcia! Aquesta guerra ja es va plantejar a la Partida 1 i va ser un desastre per a Enric VIII (llavors dut per en Maties). França va subvencionar l'exèrcit escocès i els anglesos es van passar els tres torns mirant de subjugar Edimburg, sense aconseguir-ho (i sense buscar l'esperat descendent mascle). Així doncs, quan altre cop Enric VIII (ara en Pep) va declarar la guerra a Escòcia i Francesc I (en Maties) va aliar-se amb els escocesos... es va repetir la història. El detall de la guerra escocesa val la penar estudiar-lo a part.
França va aliar-se amb Escòcia per mantenir els anglesos ocupats. Va mantenir la frontera pirinenca amb les possessions ibèriques de Carles V i es va llançar a la conquesta de Metz, mirant de fer punts sense molestar ningú (excepte l'anglès).
El Papat va conquerir Florència des de Mòdena. La seva potència militar no li permet ocupar Milà al mateix torn i així Milà es convertia en l'única ciutat lliure del centre d'Europa... de moment. D'altra banda, en les confrontacions teològiques contra els protestants, Aleander va perdre un debat contra Bullinger però la seva habilitat particular li va permetre evitar la pèrdua d'una ciutat. Però quan Cajetan va perdre un debat contra Melanchthon per 2 arguments de diferència, el teòleg papista va caure en desgràcia i el Protestant es va poder apuntar 1 PV més. Per sort els atacs a Calví van impedir que escampés el puritanisme per Suïssa.
El Protestant va continuar expandint la nova fe pel territori alemany. La providència el va ajudar en les tirades de daus i aviat tot el territori lingüístic alemany adoptava la doctrina de Luter. Els sis electorats abraçaven la causa (li faltaven Trier i Colònia) però no va poder entrar als territoris de parla francesa per l'excomunicació de Calví. La traducció de la Nou Testament a l'alemany ja estava i s'avançava en l'Antic Testament.
El Nou Món va reportar el descobriment del riu Amazones per a França, els Grans Llacs a l'Imperi i el Mississippi per a Anglaterra.Torn 5. 1536-1539. El jugador Otomà va mirar de repetir les incursions pirates pel Mediterrani però aquest cop l'Imperi va actuar amb prestesa. Una enorme flota imperial es va dirigir cap a la conquesta de Tunis i l'Otomà va reforçar la guarnició d'Alger i va començar la construcció de més flotes al Mar Egeu, en previsió d'un desastre, ja que no podia intervenir-hi amb força: com sempre, Sulimà es trobava a les portes de Viena per fer pressió, però aquest cop el Papa va amenaçar amb revoltar els mamelucs egipcis si els turcs no usaven la seva influència contra Luter, i bona part de la mà turca va servir als proposits papals, a través de la creació de la Societat de Jesús i de l'escissió luterana dels anabaptistes.
L'Imperi, sense els Otomans controlant el mar i amb l'aliança genovesa activada, va conquerir Tunis amb Andrea Doria i va assaltar Alger amb Carles V. Després d'un setge d'un parell d'impulsos, les dues ciutats van caure i el Mediterrani Occidental tornava a estar en mans cristianes. A més, dues noves ciutats clau es trobaven a mans de l'Imperi, que s'acostava a marxa forçada cap a la victòria. L'Imperi també va activar els galions per protegir la plata d'Amèrica, però va perdre la colònia de Cuba.
Enric VIII va aconseguir el divorci de mans del Papa, un pacte que no va fer tremolar l'aliança amb l'Imperi i que era bo per a tots: Enric es casava amb Anna Bolena sense gastar la carta natal. El matrimoni li duia el naixement d'Elisabet i la decapitació d'Anna. A canvi, els anglesos ajudaven als Cavallers de Sant Joan (establerts a Malta) a atacar els turcs, cosa que donava una carta turca a la construcció de Sant Pere (1 sol CP). D'altra banda, la guerra escocesa continuava implacable. El casament amb Jane Seymour no va aportar res.
França va enviar la seva flota a ajudar els escocesos... i ho va aconseguir. Amb el control marítim perdut, els anglesos quedaven aïllats a la seva illa i els francesos muntaven una ofensiva sobre Milà, un moviment molt escaient ja que l'Imperi lluitava la seva guerra al Mediterrani, els anglesos estaven aïllats i el Papa tenia prou problemes amb la colla de Luter. El problema per a França és que un cop Milà va ser assegurat Francesc I va morir i per tant ja no es van poder construir més chateaux al Loira. Una llàstima.
El Papat va aconseguir extorsionar l'Otomà per fundar la Societat de Jesús. D'entrada va construir univeristats jesuïtes a Besançon i a Grenoble i després va crear els grups anabaptistes a Bremen i Hamburg, cosa que creava una illa catòlica en el mar luterà. Els debats teològics, però, van continuar fallant. Per sort per al Papat, la gran presència de tropes a la frontera entre França i Alemanya feia quasi impossible la difusió de noves idees religioses cap a la francofonia. Climent VII moria i era substituït per Pau III.
El Protestant va consolidar els seus guanys religiosos però es va trobar tapat. No podia sortir cap a Anglaterra ni cap a França (ens vam descuidar d'activar Tyndale!). Finalment, gastant molts punts, va poder fer avançar l'anglicanisme.
Torn 6. 1540-1543. En aquests moments l'Imperi es trobava a tres punts de la victòria, seguit pel francès i, a una distància, pel Protestant. Naturalment, es va produir una aliança contra el primer, formada pel Protestant, l'Otomà i el Papat. El francès miraria de guanyar pel seu compte i l'anglès havia quedat despenjat de la cursa.
L'Otomà va assaltar Viena amb totes les seves forces. Va usar els jeníssers i va tirar 20 daus (!) per aconseguir 3 impactes (!!). L'assalt va fallar, evidentment. Però al segon assalt ho va aconseguir i Viena va caure. Paral·lelament, la flota turca de l'Egeu avançava cap a Alger per plantar cara al combinat hispànic-genovès.Carles V va mirar d'atacar la flota turca dividida davant de Tunis, però els reforços turcs van arribar a temps i es va produir una enorme i terrible batalla naval davant de Tunis, entre la flota hispano-genovesa i la flota turca, que va aconseguir guanyar. Els vençuts es van refugiar als ports d'Alger i Tunis i els turcs es van quedar control·lant el mar, però sense força per poder fer cap acte de pirateria.
Paral·lelament, el jugador Protestant havia atacat i conquerit Praga. Això deixava l'Imperi sense fortificacions a l'Europa central i Carles V va haver d'activar l'aliança veneciana per poder plantejar un assalt a Viena. Sense forces per fer un assalt efectiu, va mirar d'atacar Buda però els turcs li van plantejar talls a les línies de comunicació que el van obligar a replegar-se. L'amenaça de la victòria imperial s'havia esvaït.
Anglaterra continuava enfangada al llot escocès. Amb els exèrcits derrotats i sense flotes, es van limitar a aguantar la posició. Això sí, el casament d'Enric VIII amb Anne de Cleves li va permetre fer un nou casament quan passés en la seva tirada. El casament amb Kathryn Howard va ser un èxit... Eduard VI va néixer amb salut i l'anglès s'apuntava 5 VP!!! (pobre, que no li vam apuntar en el seu moment).França, amb l'Imperi en un mal moment, tenia ara l'oportunitat de guanyar. Va conquerir una Calais abandonada pels anglesos i va mirar d'assaltar York, però en aquest joc fer dues campanyes alhora és molt difícil, i les tropes franceses es van recloure a Edimburg amb els seus aliats escocesos, amb la victòria a la mà.
El Papat, aliat de conveniència amb els Otomans i els Protestants, es va fer enrere i no va atacar Milà. "El meu regne no és d'aquest món", deia. Els seus últims atacs teològics van ser un fracàs a Alemanya però va aconseguir esborrar l'anglicanisme. Una victòria pírrica.
Amb les amenaces de victòria imperial i francesa aturades, el Protestant va treure els daus necessaris. Els hugonots es van escampar per França, des de Calais fins a Brest i baixant per París i Tours. Les tropes dels electors ocupaven Praga i la traducció de la Bíblia a l'Alemany i el Nou Testament al francès li permetien l'empenta final que li donava el control religiós del nord d'Europa sencer. 12 punts del control polític i religiós dels electorats, més 11 punts per l'extensió del protestantisme en 37 ciutats, més 1 punt per un teòleg papista caigut en desgràcia, més 1 punt per la Bíblia en alemany fan els 25 punts necessaris per guanyar.
Enhorabona a en Ruben per la seva victòria i moltes gràcies a tots per aquesta excel·lent partida.
Ho hem de repetir!
Apunts relacionats:
Entrades
4 comentaris:
molt bé! molt bon resum! seguirem canviant la història!
Magnifica resenya de la partida aquest joc en continua deixant un gust agradolç, encara en sembla que es juguen dugues partides diferentes en comptes de una, per un costat la politica/militar i per altre la religiosa.
Guillem Rockmaden
Després de la descripció de la partida miraré de fer una anàlisi del joc.
Fantàstica ressenya, i amb un savoir historique fabulós. Talment sembla una ressenya de com va ser la guerra en realitat.
Pel que fa als 5VP d'Eduard VI, em sembla que s'afegien quan sortís la carta o sinó amb l'event obligatori al final d'algun torn que no sé ben bé si va arribar. Ara no tinc les normes a mà. De totes maneres, hauria estat últim igualment.
Els Anglesos ja esperen una revenja...
Publica un comentari a l'entrada