21. Cassino 1944

Abstract: review of the Osprey book "Cassino 1944".

Cassino 1944
Ken Ford, 2004
Il·lustracions de Howard Gerrard
Osprey. 96p.

Cassino va ser una de les batalles més dures de la Segona Guerra Mundial, pel que fa als aliats occidentals. El front rus va ser un altre món, on l'horror excedia la imaginació dels occidentals, però en la nostra banda de la guerra, on els generals havien de protegir les vides dels seus soldats, les batalles realment dures van ser poques: la Batalla d'Anglaterra, El Alamein, Normandia, Arnhem... i Cassino. O Montecassino, com es coneix també la batalla.

Cassino és un poble del Lazio que cobreix l'entrada a Roma pel cantó sud. Us recomano contemplar-lo des del GoogleEarth perquè així s'entén perfectament la situació estratègica del poble... i la del seu monestir. Cassino té dues peculiaritats: la primera és el castell que senyoreja el poble des de dalt d'un turó. La segona és el monestir benedictí que senyoreja tota la vall del Liri des de dalt de la muntanya anomenada Montecassino.

Cassino va ser la posició que el Generalfeldmarschall Albrecht Kesselring va triar com a plaça forta de la Línia Gustav, la línia defensiva construida a Itàlia per l'Organització Todt. Quan els aliats van anar pujant des de Sicília es van anar trobant línies defensives cada cop més complexes i difícils de passar, fins que a Cassino van topar amb un mur infranquejable.

La batalla va durar del 3 de desembre de 1943 al 19 de maig de 1944. Mig any. Massa temps per a una Europa que esperava amb deler l'alliberament del jou nazi. De fet, tot just conquerit Montecassino els aliats desembarcaven a Normandia, en un front que tindria més èxit que l'italià. Quan va acabar la batalla, tant el poble de Cassino com el castell i el claustre de Montecassino havien estat destruits totalment. Cada metre quadrat de terreny havia estat destruit en l'intent aliat de trencar la defensa alemanya. Irònicament, al convertir el camp de batalla en runes, el van convertir en una defensa urbana ideal i en inaccessible als blindats aliats. L'havien convertit en l'Stalingrad italià.

Aquest llibre d'Osprey ens situa perfectament, a través de texts i il·lustracions, en aquesta dura campanya que va veure lluitar soldats de vint-i-sis països diferents: les tropes del xoc inicial (alemanys, nordamericans, britànics, francesos), les tropes de segona línia (neozelandesos, indis, canadencs, sudafricans, polonesos, marroquins, algerians i tunisians) i tots els reemplaços que els aliats van anar duent per cobrir les tropes que se n'anaven a preparar l'atac a Normandia (italians rendits, japoneso-americans, nepalesos, brasilers, grecs, jueus palestins, etc.). Tot plegat va fer que el gran èxit aliat fos mantenir unida tanta i tanta gent sota un enemic comú (i sovint evitar que es barallessin entre ells).

Cassino va veure tres grans batalles, cada una més dura que l'anterior i totes similars: atacs quasi frontals dels aliats contra posicions perfectament defensades pels paracaigudistes alemanys. El Tinent General Mark Clark no va mostrar grans qualitats tàctiques, però finalment va reeixir en ocupar Roma ell primer (tot i que pel cost de deixar escapar els alemanys en retirada).

Cassino va veure també com fracassava un desembarcament que l'havia d'auxiliar: Anzio, que es va convertir en un cap de platja tapat perfectament pels alemanys i que al final va haver de ser rescatat pels propis soldats de Cassino. Aquesta batalla va estar farcida d'anècdotes i actes de sacrifici estèril. Encara avui es guarden els cementiris de tota la gent que hi morí (54.000 aliats i 20.000 alemanys). Ah, el monestir al final va caure sota l'atac de les tropes poloneses, que hi van hissar la seva bandera nacional.


La meva valoració: excel·lent.

20. Khe Sanh 1967-68

Abstract: review of the Osprey book "Khe Sanh 1967-68".

Khe Sanh 1967-68
Gordon L. Rottman, 2005
Il·lustracions de H. Gerrard i P. Dennis
Osprey. 96p.

Gordon L. Rottman es va presentar voluntari a les Forces Especials durant la Guerra de Vietnam. Va servir a les Forces Especials en infanteria aerotransportada, patrulles de llarga distància i intel·ligència. Actualment és monitor de Forces Especials i escriptor free-lance. En aquest llibre de la sèrie Osprey Campaign, Rottman ens presenta el setge de Khe Sanh, una de les batalles més grans de la Guerra de Vietnam.

Khe Sanh era una base militar situada a la cantonada enter Vietnam del Nord, Vietnam del Sud i Laos. De fet no tenia molta importància com a destacament i només la feien servir les Forces Especials per fer incursions dins de Laos contra la línia Ho Chi Minh (o Truong Son), el conjunt de camins i carreteres usat per Vietnam del Nord per atacar Vietnam del Sud a través de Laos i Cambodja.

Quan el juliol de 1967 els EUA van detectar que força contingents comunistes es concentraven a la zona, van decidir reforçar Khe Sanh per provocar-hi un atac. Segurament Vietnam del Nord voldria repetir un Dien Bien Phu, però es trobaria que l'exèrcit americà no era el francès. La zona va viure una escalada de tensió, combats i augment tropes fins que l'agost de 1967 l'exèrcit de Vietnam del Nord (NVA) la va aïllar per terra. Durant els vuit mesos següents tots dos exèrcits van abocar grans quantitats de gent i recursos per controlar aquesta base, tant per motius estratègics com sobretot per motius propagandístics. Els EUA no deixaven de bombardejar la zona amb els B-52 mentre que l'NVA feia atacs amb carros blindats que escombraven les posicions avançades nordamericanes. Fent un paral·lelisme, Khe Sanh s'estava convertint en el Gettysburg del Vietnam.

El gener de 1968 va esclatar l'ofensiva del Tet, en que l'exèrcit comunista va trencar la treva respectada fins llavors cada any per atacar totes les posicions vitals de Vietnam del Sud. Aquesta ofensiva va tenir grans èxits propagandístics (com ara l'atac a l'ambaixada americana de Saigon), però no va tenir cap èxit militar i de fet va significar l'eliminació total del Vietcong, les tropes irregulars que operaven a Vietnam del Sud. De fet, es creu que aquest sacrifici del Tet va ser volgut per l'NVA ja que el Vietcong no estava a les ordres del Partit Comunista, i podia convertir-se en un enemic intern un cop la guerra estigués guanyada, una mica com va fer el PCE amb el POUM, per entendre'ns. Tot això no ho sabrem del cert fins que hi hagi un règim democràtic a Vietnam.


El Tet, però, va fer que tots dos oponents a Khe Sanh lluitessin en condicions molt pitjors, ja que els recursos es destinaven a altres bandes. Finalment, l'abril de 1968 l'exèrcit dels EUA va obrir el camí fins a Khe Sanh i el setge va acabar. L'NVA va abandonar la zona, però a continuació els EUA també van abandonar la zona, en una decisió molt poc pensada de cara a la premsa. L'NVA va tornar a ocupar la zona i va declarar a tot el món que havien guanyat un nou Dien Bien Phu.

Això és la idea de la batalla que m'he fet llegint aquest llibre. És un llibre prou ben escrit, sobretot en la descripció dels combats i de les condicions de vida dels soldats. Hi manca força informació sobre els comunistes, però de fet moltes d'aquestes dades encara no són públiques. L'autor té l'experiència d'haver participat en fets similars i ho utilitza per situar millor el lector, sense fer el fatxenda. Algunes parts més farragoses són les ordres de batalla i composició dels exèrcits, que es poden llegir en diagonal. Les il·lustracions estan ben fetes i et situen dins de diverses fases del combat. Les fotos també estan ben triades. En resum, és llibre ben fet sobre una de les batalles més dures d'aquella llarga guerra.

La meva valoració: interessant.

19. The Rhineland 1945

Abstract: review of the Osprey book "The Rhineland 1945".

The Rhineland 1945.
Ken Ford, 2000.
Il·lustracions de Tony Bryan.
Osprey. 96p.

Mira que he llegit llibres sobre la Segona Guerra Mundial i mai havia sentit a parlar de l'Operació Veritable. Va ser a través d'un mòdul de l'Advanced Squad Leader que vaig tenir la primera notícia de l'existència d'aquesta operació. I és que després de les batalles de Normandia, Arnhem i les Ardennes, la neteja de l'espai enter el Rur i el Rin no té l'èpica de les batalles espectaculars.

Però aquesta va ser una operació realment important. Era necessària per poder creuar el Rin i poder envair Alemanya (i acabar amb la guerra a Europa) i va ser una enorme operació perfectament dissenyada per Eisenhower, Montgomery i Bradley. En aquells moments (febrer de 1945), la diferència de forces entre els exèrcits aliats i els alemanys era tan brutal que la batalla només podia acabar amb victòria aliada, però l'objectiu era ja aconseguir la victòria amb el mínim de baixes aliades. Ja se sap que mantenir una guerra en democràcia és molt costós políticament, sobretot quan els votants no estan sent bombardejats ni massacrats per ningú (vegeu-ne l'opinió de Clint Eastwood a Flags of our fathers).


Aquest llibre d'Osprey ens ofereix una descripció molt amena i interessant d'aquesta important batalla. Alemanya començava a tenir la guerra a les seves fronteres. Per un costat, les democràcies occidentals. Per l'altre costat, l'URSS. Les batalles al front oriental eren enormes carnisseries on la vida dels soldats no tenia cap valor en cap dels bàndols i on la rendició era impensable. Les batalles al front occidental, en canvi, eren d'un rang menor, però cada soldat mort era un argument més per l'incipient moviment pacifista que volia aturar la guerra contra el feixisme. Els combats s'havien de guanyar sense morts propis.

Aquest llibre, subtitulat The last killing ground in the West, ens ofereix mapes perfectament il·lustrats i un bon recull de fotos ben escollides. Les descripcions dels moviments i les seves avaluacions per part de l'autor estan ben escollides. El text no queda aixafat per les descripcions tècniques i, en canvi, es dóna força importància a les pressions polítiques que rebien els generals de cada bàndol. És curiós que, després dels alemanys, que havien d'obeir a Hitler o ser afusellats, fossin els canadencs els qui tenien els generals més collats per part del govern.



Veritable va ser la part nord de l'operació de neteja, executada per canadencs i britànics. La part sud es va anomenar Grenade i la van executar els nordamericans. Els alemanys havien volat els dics de contenció dels rius de la zona i l'aigua arribava del riu als búnquers de la Línia Sígfrid. Una divisió canadenca va haver de moure's en barca per conquerir un conjunt de poblets aïllats per l'aigua i fortificats pels alemanys. Tot un exèrcit nordamericà va ser aturat dues setmanes per la crescuda dels rius provocada pels enginyers alemanys. Els combats més durs es van produir als boscs de Reichswald i Cleve i a la carretera de Calcar. Finalment, la negativa de Hitler a permetre la retirada de les tropes a darrera al Rin va provocar que més de dos-cents mil soldats alemanys fossin encerclats pels aliats i capturats. Al cap d'un mes, la guerra a Europa hauria acabat.

18. Festa del Timbaler del Bruc, la Fira de la Guerra del Francès

Abstract: commemoration in the town of El Bruc of the battle against the Napoleonic Army during the Spanish War of Independence (1808-1814).

Avui i demà (2 i 3 de juny de 2007) es commemora al Bruc la famosa Batalla del Bruc, de la Guerra del Francès (1808-1814). Us copio la informació del web:

La festa, amb la fira d’època corresponent, commemoren els fets ocorreguts el juny de 1808. Concretament el 4 de juny de 1808 una columna francesa sortí de Barcelona en direcció a Manresa, Lleida i Saragossa.

La vigília de la batalla, el dia 5 de juny de 1808, es van tallar pins i van cavar foses per barrar el pas als francesos. Els efectius de la columna francesa sumaven 3.800 homes. El resultat de l’emboscada estratègica del dia 6 de juny fou la retirada de la columna francesa, amb 300 efectius morts i un dels canons perdut en ensorrar-se el pont d’Abrera, quan es retiraven.

Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny de 1808 va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. El número de soldats francesos era molt superior que a la primera batalla, mentre que les forces que se’ls enfrontaren disposaven de menys efectius; el fet de comptar amb quatre peces d’artilleria va provocar una segona victòria dels del país.

Anys després, l’any 1809, s’incorporava la llegenda del Timbaler. L’historiador Cabanes parlava del minyó de Santpedor, convertit en "general en xefe". Es parla que aquest jove, per alguns autors Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a Santpedor el 15 de març de 1791 i mort el 7 d’abril de 1809, va dirigir la batalla amb un timbal com els que s’utilitzaven a les confraries.



Avui es celebra la festa no per commemorar uns fets bèl·lics sinó com un signe d’agermanament entre els pobles i com a testimoni de la importància de la pau.

Més informació en aquest web.

17. Fotos de la Guerra Civil Americana

Continuant amb l'article anterior, ací teniu un recull de fotos de la Guerra Civil Americana.

16. La Guerra Civil Americana en quatre minuts

Abstract: notice of the fabulous American Civil War clip made by the Lincoln Library and Museum. You can see the clip below. Each clip second equals one week of war.

La Abraham Lincoln Presidentail Library and Museum ha editat aquest espectacular clip que representa l'evolució de la Guerra Civil Americana en quatre minuts.

En primer lloc veiem les declaracions de rebel·lió dels diferents estats del sud i el seu acolliment als Estats Confederats d'Amèrica. A partir de l'atac de les tropes de Carolina del Sud a Fort Sumter comença la guerra i s'han recollit les dades d'ocupació comarcal de cada bàndol per delimitar la línia del front en cada moment. Cada segon del clip representa una setmana de temps real, i en la part inferior dreta (no es veu gaire bé) es van sumant els morts per bàndol (560.000 morts tant en combat com sobretot per malalties, una xifra que doblava la dels morts en camp de batalla).

Si us hi fixeu, podeu veure i entendre el sentit estratègic de les següents accions: el domini per la Unió dels estats neutrals (Missouri i Kentucky), el bloqueig marítim de la Unió sobre la Confederació (els vaixells que van apareixent a la costa), les grans batalles que no decideixen res però maten molta gent (com ara Bull Run o Antietam), les campanyes intel·ligents com el domini del Mississippi de Grant (el riu Mississippi queda a la banda esquerra del mapa, el nord no el captura totalment fins a la batalla de Vicksburg) o el fracàs de la campanya del Red River a Texas, la conquesta de Tennesse a partir de Shiloh o l'espectacular campanya de Sherman des d'Atlanta fins al mar, que du a l'ensorrament de la Confederació.

El resultat és espectacular. Una feina excelsa. M'agradaria que al nostre país els historiadors s'allunyessin del partidisme estèril i tots plegats poguéssim gaudir de feines com aquesta.

Aquest vídeo ha estat retirat diverses vegades del YouTube. A veure si aquí surt bé. El seu nom és The Civil War in four minutes.

The civil war in four minutes Video

15. ASL. Partida 21. S21 Clash at Borisovka

Abstract: play of ASL scenario S21

Advanced Squad Leader. Starter Kit.
Escenari S21. Borisovka, URSS, 14 de març de 1943.
Partida 21. 2007/05/20. MC (URSS) vs GA (Alemanya). Torns 1-4. 5 hores.

El nostre primer escenari de l'Starter Kit #3. Tancs contra tancs. Sense infanteria. Sense canons. Blindats pelats, i quins blindats! La situació és la següent: per aturar l'atac de la Divisió Grossdeutschland en l'esforç per recapturar Kharkov, els soviètics decideixen enviar el Tercer Cos Blindat de la Guàrdia per frenar els tancs alemanys.

En l'escenari tenim deu tancs russos (sis T-34/41 i quatre T-34/43) contra sis tancs alemanys (quatre Pz IVF2 i dos Pz VIE). Els russos han de destruir més tancs enemics que els alemanys. Cada tanc rus que atravessa el taulell compta com un tanc alemany destruit.

Els tancs russos són prou bons (encara no són el famós model T-34/85 però no estan malament) però tenen dues pegues: el model 41 no té fiabilitat mecànica i cada cop que engega el motor ha de tirar menys de 12 per no immobilitzar-se. L'altra pega és que cap dels dos models pot tirar fum. I tenen un problema greu: per poder destruir un Pz VIE necessiten tocar-lo pel darrera i a poca distància.

Els tancs alemanys són Panzer IV normals, un pèl inferiors als T-34, més dos Panzer VIE, el famós Tigre dels alemanys, un dels millors tancs de tota la Segona Guerra Mundial. L'únic problema del Tigre és que no té fiabilitat mecànica, com el T-34/41.

L'estratègia d'en GA és clara: situar els tancs en llocs de bona visibilitat i anar fent tir al blanc. El problema és que en el primer torn situa els tancs en llocs de poca visibilitat. En MC avança tots els tancs en un sol bloc compacte pel flanc dret del mapa. Quan els alemanys s'hi planten davant, tomba tot el grup cap a l'altre extrem del mapa, per mirar de forçar els motors dels Tigres. Els models 43 paren de tant en tant per intercanviar trets però els 41 no paren en cap moment per evitar problemes als motors.

En el moment de canviar de flanc, dos T-34/41 són destruits per un Tigre i per un PzIV que queda encallat i immobilitzat en un bosc (tot i això és dels pocs tancs alemanys que té LOS). L'altre Tigre espatlla el canó en el primer tret. A l'arribar al flanc esquerre, un altre T-34/41 cau pel foc del mateix Tigre. La puntuació va tres a zero per l'alemany, però els russos encara poden treure set tancs en dos torns.

Al tercer torn rus, MC fa un duel sense resultat d'un model 41 contra un PzIV que cobreix la sortida mentre que tres T-34/43 aconsegueixen sortir. Un model 43 aconsegueix petar el PzIV que cobria la sortida, dos tancs russos més queden a un sol hexàgon de sortir del mapa i els dos tancs russos restants restants estan a pocs hexàgons. La puntuació és quatre a tres pel rus.

Al tercer torn alemany, GA tomba el quart T-34/41 amb el Tigre del canó bo (el seu tercer tanc destruït) i tomba un dels que es trobaven a un hexàgon de sortir amb un PzIV. Un T-34/43 destrueix un altre PzIV durant el foc defensiu. El Tigre amb el canó espatllat el destrueix definitivament i deixa l'escenari per ser reparat. Falten dos torns i la puntuació és de cinc a cinc.

Al quart torn rus, un dels tancs que es trobava a un hexàgon de sortir, surt. Sis a cinc. Queda un tanc rus en bon estat sobre el mapa, MC el mou darrera un turó per sortir darrera un bosc sense rebre foc defensiu, però es queda a un hexàgon de poder sortir. Para el carro i es gira per plantar cara a l'inevitable assalt alemany.

Al quart torn alemany, el Tigre es llança contra el bosc i hi queda encallat. Rep el foc defensiu del T-34, que impacta però rebota contra la gruixuda capa frontal del Pz VIE. El Tigre dispara amb Bounding Fire i rebenta el T-34. Sis a sis, victòria alemanya.

Sobre el mapa queden les restes de sis tancs russos i dos tancs alemanys. Els alemanys tenen un Tigre encallat, un PzIV immobilitzat i tan sols un altre PzIV en bon estat. La batalla ha estat dura i ajustada, la partida ha estat excel·lent.