Twilight Struggle segueix sent el nº1 a aquesta taula.'CCCP Power' Lluís és l'adversari a batre.
Cap joc com aquest té tanta jugabilitat (inicis sempre diferents, estratègies sempre diferents) degut al seu sistema de joc dirigit-per-cartes (card-driven).
I al mateix temps cap joc aconsegueix aquest fantàstic regust d'ambientació històrica que ens agrada al jugadors de jocs de simulació.
Aquesta és una de les virtuts que demanem a un bon joc: que ens faci desitjar saber més sobre el període històric.
I és per això que, acompanyat de la compra d'un joc, sovint hi ha la compra d'un llibre. Un joc i un llibre.
El que us presento és "La paz simulada" i els seus autors són tres reconeguts historiadors catalans: F. Veiga, E. Ucelay Da Cal i A. Duarte. El seu subtítol ho diu tot: "una historia de la guerra fría 1941-1991". Està força bé i situa cronològicament i per zones tots els fets destacats d'aquest apassionant període. Totes les zones calentes i els països on es lliura la batalla entre les dues potències.
Sabíeu que l'any 1951, en plena guerra de Corea, el general McArthur va recomanar l'ús de bombes atòmiques per acabar amb el conflicte? i que finalment, per les seves crítiques, el president Truman el va haver de destituir?
Apunts relacionats:
Entrades
3 comentaris:
Hi estic molt d'acord. Quan un joc m'enganxa em fa voler saber més i més sobre aquell conflicte i aquell període històric.
Les cartes de Twilight Struggle em fan pensar sempre en situacions que he pogut veure en documentals o fins i tot que he viscut (l'era Reagan, la Guerra de les Malvines, Gorbatxov, etc.).
Coneixia la petició de McArthur a la Guerra de Corea per algunes lectures sobre aquella guerra. Es tractava de bombardejar la frontera entre Corea i Xina per crear una barrera i impedir a l'exèrcit xinès d'enviar més reforços. Per sort, la demanda no va ser atesa.
A Vietnam, Westmoreland també va demanar atacs nuclears puntuals sobre zones de molt difícil accés i també per segellar la frontera entre els dos vietnams. Per sort, també, va ser desatès.
I dic per sort, perquè un atac nuclear (ni que fos tàctic) hagués propiciat una resposta igual per part de l'URSS. I hi hagués hagut una escalada.
D'altra banda, ara que estic jugant al Fire in the Sky aprofito per llegir els llibres d'Osprey sobre les batalles de les illes Gilbert, Marshall, Carolines, Marianes i Palau. És a dir, Tarawa, Kwajalein, Eniwetok, Saipan, Tinian, Guam i Peleliu. Un recull de noms que només em sonaven de passada i que ara prenen forma i cos en la meva ment... a part que ja sé situar-les en un mapa mut!
Dels jocs a què el Martí em convida a jugar és el que més m'agrada. Primer perquè, la guerra freda ja era un tema que m'interessava quan estudiava. I després perquè està molt bé el joc!!
Ara, si vull aguantar el tipus he de dur els soviètics. Si duc els americans a la primera de canvi em tomben!
Completament d'acord amb vosaltres. El Twilight Struggle s'ha convertit en un dels nostres jocs preferits, malgrat que el poc temps que tenim no ens en deixa gaudir tant com voldríem.
La tensió que crea és extraordinària i et fica ben bé dins del clima de la guerra freda. Quan el vaig descobrir vaig pensar "un joc sobre la guerra freda? No sé pas com serà..." i realment la fama que té és ben merescuda.
Per cert, ja heu provat el Paths of Glory? És un altre dels nostres preferits dels card-driven. A més en una època que a mi em fascina especialment, la I Guerra Mundial.
Publica un comentari a l'entrada