Abstract: review of the game 11 de Setembre. Setge 1714, about the siege of Barcelona during the War of the Spanish Succession.11 de Setembre. Setge 1714 és un joc editat per
CatImperium que recrea l'assalt de les tropes franco-espanyoles contra la ciutat de Barcelona, l'onze de setembre de 1714. L'assalt i la posterior rendició de la ciutat van significar la fi de l'estat català ja que el vencedor de la guerra, Felip V, va instaurar la dinastia dels Borbó i va eliminar tots i cadascun dels elements que doten de sobirania una nació (excepte el Codi Civil, que va sobreviure). Per a més informació, llegiu sobre la
Guerra de Successió Espanyola (1701-1715).
El joc l'he comprat avui a Landròmina (Terrassa) per celebrar el meu sant. Fixeu-vos en la tapa de la portada: espectacular! Segons expliquen, s'ha volgut superar la imatge romàntica del conflicte per centrar-se en la realitat del XVIII: durant el segle de les llums la guerra es convertí en un art i els uniformes, regiments i maniobres al camp de batalla van excel·lir. Catalunya no en fou una excepció i en la defensa final de Barcelona els militars catalans van aplicar ordre i seny en la defensa a mort de la seva llibertat.
El joc de CatImperium recrea l'assalt a Barcelona a nivell tàctic. Cada unitat equival a una companyia d'entre 60 i 100 soldats, un centímetre del mapa equival a 10 metres d'espai físic real i el joc dura 12 torns que representen des de les 4.30 de la matinada fins a les 15.00 del mateix dia, més o menys una hora per torn.
El mapa representa la part est de la Barcelona de l'època, des del Pla de Palau fins a les muralles. La defensa de Barcelona en el moment de l'assalt presenta quatre bretxes a la muralla (Molins, Carnalatge, Sant Daniel i Reial) i tres bretxes als baluards de Llevant, Santa Clara i Portal Nou.
El mapa també contempla les places fortes del Reducte de Santa Eulàlia, el monestir de Sant Pere de les Puel·les i els convents de Santa Clara, Sant Agustí Vell, Jonqueres i Santa Caterina.
El mapa s'estructura en zones (no en hexàgons) i segueix una línia similar a la d'Storm over Arnhem, Thunder at Cassino i similars, tot i que simplificada: les unitats es mouen per les zones i s'han d'aturar al ser adjacents a l'enemic. Poden fer foc de fuselleria a posicions adjacents (normalment cada 6 elimina un contrari) o fer un assalt (indicant quina unitat lidera l'assalt i quines el recolzen). En el cas dels assalts el defensor pot lluitar retirant-se o aguantar la posició. L'artilleria pot disparar a posicions adjacents pels catalans i a dues zones de distància per espanyols i francesos.
La victòria automàtica per a espanyols i francesos consisteix en eliminar tots els catalans del mapa, o bé en conquerir totes les places fortes del mapa. Si no s'aconsegueix la victòria automàtica llavors cal puntuar totes les unitats eliminades i posicions conquerides per establir el vencedor. Naturalment, la situació és molt favorable als invasors (de fet no hi ha prou espai per encabir-hi tots els assaltants) però la victòria atacant necessita conquerir bona part de la ciutat durant el propi assalt mentre que la victòria catalana necessita repelir l'atac a les pròpies muralles de la ciutat.
Pel que fa a les tàctiques, sense haver jugat encara, ja es veu que els catalans han d'usar una tàctica dual: d'una banda fer una defensa elàstica als carrers de la ciutat per retrocedir poc a poc sense perdre gaires peces i de l'altre fortificar les places fortes amb unitats que resisteixin fins a la mort per guanyar temps. I això combinar-ho amb possibles contraatacs locals en posicions espanyoles mal defensades.
Per la part franco-espanyola, cal avançar amb fermesa i cautela, sense exposar cap zona conquerida però sense permetre al jugador català reorganitzar-se després dels atacs. Els borbons es poden permetre el luxe de sacrificar tropes en assalts costosos, cosa que els catalans no poden fer o perdran.
Les unitats es representen en peanes de plàstic amb un dibuix d'un soldat representatiu de la companyia, incloent infanteria, cavalleria, fusellers, granaders i poble armat.
Hi ha una baralla de cartes d'esdeveniments que es van agafant a l'atzar a l'inici de cada torn i poden condicionar per bé o per mal les accions a fer en aquell torn.
En resum, un joc ben presentat i fet en bones condicions que sembla indicar que el wargame català comença a arrencar en igualtat de condicions. Potser només hi criticaria el monolingüisme de l'edició. Per què no han escrit els mapes i les peces en anglès? I per què no hi ha el manual d'instruccions en anglès?
Apunts relacionats:
Entrades
