dilluns, 23 d’abril del 2007

7. Equipament de la Segona Guerra Mundial

En aquest interessant enllaç de Cyberheritage hi podeu trobar imatges molt curioses de llibres anglesos de divulgació sobre tot tipus d'equipament tècnic usat pel Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.



La majoria de les il·lustracions són sobre submarins, destructors i cuirassats. M'imagino que la defensa del Regne Unit depenia sobretot del domini del mar, i això creava a la població la necessitat de saber-se ben protegit en aquests àmbits. És curiós comparar aquest esforç comunicatiu amb la pròpia població amb la mentida i l'ocultació que practicaven altres contendents de la mateixa guerra, com ara l'Alemanya nazi o la URSS comunista. Recordem-ho.

També s'hi poden trobar fotografies curioses, com aquesta d'una tripulació anglesa que torna de patrulla amb el submarí i mostra la Jolly Roger a l'arribar a port, un memento mori que indica que el submarí ha tingut un combat victoriós durant la patrulla.

diumenge, 8 d’abril del 2007

6. ASL: Skulking

Podríem traduir el terme anglès skulking per sotjar amagat. És diferent de stalking que significa sotjar en moviment. Corregiu-me si en sabeu les traduccions més acurades.

Abans de l'ASL només coneixia el verb to stalk arran de la pel·lícula Stalker d'Andrei Tarkovsky (el de la famosa versió del Solaris de Stanisław Lem), basada en el relat dels germans Strugatsky. I mai no havia sentit to skulk. O sigui que corregiu-me si s'escau.

El cas és que l'skulking o amagar-se sotjant és una de les accions més útils del joc d'ASL. L'skulking consisteix en no fer foc preparatori, moure un hexàgon en moviment cautelós fora de les línies de visió enemigues i tornar a la mateixa posició durant el moviment d'assalt.

En les imatges següents, de l'escenari SK1, mapa y, observem com un escamot alemany fa skulking per reduir el foc defensiu americà d'un 20+3 (on un 7 fa 1MC) a un 8+3 (on un 7 no fa res).
Alguns crítics diuen que aquest moviment és gamey, és a dir que no és realista sinó que s'aprofita de les regles del jocs. A veure, en primer lloc, ASL és un joc, no una batalla (per sort!) i, en segon lloc, les regles del joc són per jugar-les. L'skulking representa els defensors de l'escenari amagant-se i movent-se darrera els seus amagatalls per evitar el foc atacant. Permet que el defensor de l'escenari, quan és el seu torn per moure, enlloc de disparar un foc que segurament no tindrà cap efecte pugui amagar-se del potent foc defensiu enemic.

L'efect de l'skulking és nul, és a dir, és un moviment dilatori, perquè ni el jugador que fa l'skulking (l'ATACANT) dispara ni ocupa terreny, ni el DEFENSOR (que no pot moure) pot disparar contra ningú. El guany és, per tant, temporal: hem passat un torn sense que la situació hagi canviat. Hem fet un moviment dilatori.

Recordeu que ATACANT i DEFENSOR en majúscules es refereixen a la situació dins del torn, no pas a la posició en l'escenari. Els moviments d'skulking, per la seva naturalesa dilatòria, són usats només pel qui ja li està bé l'statu quo de l'escenari, cosa que normalment és el defensor de l'escenari. Un atacant que hagi conquerit la posició amb rapidesa i que ara vulgui impedir un contraatac defensor també podria usar skulking, però en el curt àmbit de temps que representen els escenaris d'ASL, això és poc provable. Es podria donar més en els escenaris de campanya, en que les tropes supervivents es fan servir pel següent escenari, i de vegades val més deixar passar el temps que fer un mal moviment.

El jugador novell sovint té la sensació que l'skulking és perdre el temps i prefereix disparar amb baixes probabilitats de fer mal. Aquells famosos atacs de 4+3!! En molts escenaris el defensor té molta menys potència de foc que l'atacant i, per guanyar l'escenari, ha de jugar també amb els conceptes de temps i d'espai. Això costa una mica al principi, perquè són conceptes més tangibles que la potència de foc, però ens poden fer guanyar la partida.

L'skulking és realment perdre el temps. I perdre el temps és el que hem de fer si la situació ja ens va bé. Millor no fer cap moviment que fer-ne un de dolent, segons les visions conservadores. I molts escenaris d'ASL massacren els defensors amb visions massa agressives (i el contrari pels atacants).

L'skulking no s'ha de fer servir sempre, és clar. D'entrada, quan el defensor té el torn de DEFENSOR, ha d'estar en posicions on pugui tallar les línies d'avenç de l'atacant. Quan l'atacant ha sobrepassat les nostres posicions, més val refer les línies defensives que jugar al gat i al ratolí. De vegades també podem trobar una unitat atacant desprotegida i la podem atacar amb una unitat defensiva que no té cap altra amenaça. En escacs, equivaldria a matar una peça enemiga que no té protecció (i sense perdre un moviment!).

Les excepcions de l'skulking són poques. Més val, com a defensor de l'escenari, preguntar-se per què no hem de fer l'skulking enlloc de preguntar-se per què l'hem de fer. La major part de vegades, l'encertarem.

divendres, 6 d’abril del 2007

5. Mosby's Raiders

Mosby's Raiders és un joc editat per Victory Games el 1985. És un dels pocs wargames pensats per ser jugat en solitari. Tot i que molts jugadors acaben jugant als jocs de tauler en solitari, sobretot per manca de contrincants a prop o amb disponabilitat, en l'edat daurada dels jocs de tauler (de 1970 a 1990) els principals fabricants van treure uns quants jocs dissenyats expressament per a un sol jugador.

Victory Games, una filial d'Avalon Hill per a simulacions més realistes, i de la qual es diu que és una casa que no va treure mai cap joc dolent, va tenir molt èxit amb la saga dels jocs en solitari Ambush!. A partir d'aquest èxit van explorar altres possibiliats i en va sortir Mosby's Raiders.

Aquest joc posa el jugador en la pell de John Mosby, un advocat que durant la Guerra de Secessió va dirigir un petit grup d'irregulars confederats que duien de corcoll a les tropes de la Unió, en la zona d'entre el sud de Maryland i el nord de Virgínia. Diuen que fins i tot va arribar a Washington DC!

El joc és francament bo. El jugador ha de controlar molt poques peces. L'acció bàsica de cada torn consisteix en una preparació on s'activen esdeveniments aleatoris i on Mosby rep els irregulars que se li apuntin (entre vint i cent cinquanta genets). En la fase d'operacions Mosby pot explorar els pobles i terrenys situats en zona de la Unió, fins que algun destacament s'activa pels moviments dels sudistes o bé per alguna acció concreta (volar un ferrocarril o un pont, segrestar un oficial...). Llavors entrem en la fase de rondes, en que els genets de Mosby i els soldats nordistes intercalen torns de persecució i combat. Mosby pot dissoldre el grup en qualsevol moment i acabar el torn.

Hi ha força esdeveniments diferents i també força ajudes que Mosby pot jugar quan vulgui. Durant una partida no es gasten pas totes, i això fa que repetir el joc no sigui aborrit. Aconseguir guanyar no és gaire difícil per a un jugador expert, però les regles afegeixen més dificultats per quan es domina el joc, i també diversos nivells opcionals de victòria, que encara no he provat.

El joc reflecteix molt bé el fet que els grups d'irregulars poden atacar bàsicament on volen, ja que fins que no ataquen es confonen amb la població general. Ara bé, els seus atacs han de ser contra posicions poc defensades, ja que els costa molt plantar cara a grups enemics gaire forts. El joc també dóna més genets a Mosby com més notorietat ha obtingut, però això també eleva el nivell d'alerta dels unionistes i la seva disposició a perseguir Mosby gaires quilòmetres enllà.

Un bon joc per passar tres horetes distret, no gaire difícil i ben ambientat. Es troba descatalogat i es pot aconseguir per eBay o altres botigues de la xarxa. Jo el vaig comprar fa poc per eBay i, com heu pogut llegir, m'ha agradat molt.