dilluns, 28 d’abril del 2008

111. Here I Stand. Partida 2. AAR

Dissabte vaig fer la segona partida al Here I Stand, al local dels JEDi al GRIC de Quart.
La primera partida, de la que no vaig fer crònica, va ser una aproximació al joc que ens va permetre jugar els torns 1-3 (1517-1531) en vuit hores de joc. Tots plegats vam cometre una bona colla d'errors típics de les primeres aproximacions.

Les normes de victòria del joc indiquen que cal arribar als 25 punts al final d'un torn, o bé tenir 5 punts d'avantatge respecte tots els altres jugadors, a partir del final del quart torn. Amb 3 torns jugats, el Papat i l'Imperi lideraven els punts però sense marge per reclamar la victòria. Això sí, l'Imperi havia capturat Buda, Belgrad i Marsella i havia aconseguit la rendició dels Otomans i de França, cosa que el situava molt bé de cara a la victòria.

En aquesta segona ocasió hem engegat a partir del torn 4, amb l'escenari de 1532. Hem fet els torns 4-6 i hem acabat amb victòria del Protestant per arribar als 25 punts, en un final d'infart. Així és que els torns 7-9 encara no els hem pogut jugar. A la foto de sota podeu veure, d'esquerra a dreta, el Papa Climent VII (Guillem), l'Emperador Carles V (Jordi), el Rei Francesc I (Maties), el Rei Enric VIII (Pep), el teòleg Martí Luter (Ruben) i el Soldà Sulimà I el Magnífic (Martí).


La situació al torn 4 és molt més interessant que al torn 1:
  • L'Otomà ja ha guanyat als hongaresos i amenaça Viena. També té actius els pirates berberescos a Alger.
  • L'Imperi té oberts tots els fronts: Viena, Alemanya, el nord d'Itàlia i els Pirineus. Ha circumnavegat el globus terraqui i ha conquerit els Asteques. Ha colonitzat Cuba i Puerto Rico.
  • Anglaterra ha demanat el divorci de Caterina d'Aragó al Papa.
  • França ja té 2 chateaux construïts al Loira.
  • El Papat ja té 1 VP per les obres a Sant Pere, ha excomunicat a Luter i té disponibles els teòlegs Eck, Campeggio, Aleander, Contarini, Tetzel i Cajetan.
  • El Protestant ja ha activat la Lliga Schmalkaldica i disposa dels electorats de Brandenburg, Wittenberg, Mainz i Augsburg i té els teòlegs Luter, Melanchthon, Bucer, Oekolampadius, Bullinger, Carlstadt (alemanys) i Tyndale (anglès). Zwingli ja ha mort.
Els VP inicials són Imperi 18, Otomà 16, Papat 15, Protestant 13, França 12, Anglaterra 9.

Aquest desplegament inicial permet que els jugadors ja interaccionin plenament entre ells. El problema de comançar el joc al torn 1 és que el Papat i el Protestant juguen un joc massa diferent del de la resta: tot són debats teològics i publicacions de tractats diversos per mirar d'escampar o eliminar la nova fe, mentre al seu voltant els exèrcits juguen un altre joc. A partir de l'activació de la Lliga Schmalkaldica el Protestant té tropes i l'Imperi i el Papat el poden tractar a un nivell més terrenal. De tota manera, la influència religiosa d'un grapat de regiments no s'ha de menystenir mai.

Torn 4. 1532-1535. El nostre joc es va obrir amb una colla d'incursions pirates dels Otomans, al Mar Tirrè, el Golf de Lleó i la Costa Berber. Els dos últims atacs van tenir èxit i l'Imperi va concedir 2 PV a l'Otomà per evitar perdre cartes just al començar. D'altra banda, Sulimà es plantava a Buda per impedir atacs preventius de l'Imperi des de Viena. Un inici impactant per a tots els jugadors.

L'Imperi va mirar de mantenir la situació amb l'habilitat diplomàtica. No va engegar cap gran campanya i va acumular cartes de cara al torn següent.

Anglaterra va... declarar la guerra a Escòcia! Aquesta guerra ja es va plantejar a la Partida 1 i va ser un desastre per a Enric VIII (llavors dut per en Maties). França va subvencionar l'exèrcit escocès i els anglesos es van passar els tres torns mirant de subjugar Edimburg, sense aconseguir-ho (i sense buscar l'esperat descendent mascle). Així doncs, quan altre cop Enric VIII (ara en Pep) va declarar la guerra a Escòcia i Francesc I (en Maties) va aliar-se amb els escocesos... es va repetir la història. El detall de la guerra escocesa val la penar estudiar-lo a part.

França va aliar-se amb Escòcia per mantenir els anglesos ocupats. Va mantenir la frontera pirinenca amb les possessions ibèriques de Carles V i es va llançar a la conquesta de Metz, mirant de fer punts sense molestar ningú (excepte l'anglès).

El Papat va conquerir Florència des de Mòdena. La seva potència militar no li permet ocupar Milà al mateix torn i així Milà es convertia en l'única ciutat lliure del centre d'Europa... de moment. D'altra banda, en les confrontacions teològiques contra els protestants, Aleander va perdre un debat contra Bullinger però la seva habilitat particular li va permetre evitar la pèrdua d'una ciutat. Però quan Cajetan va perdre un debat contra Melanchthon per 2 arguments de diferència, el teòleg papista va caure en desgràcia i el Protestant es va poder apuntar 1 PV més. Per sort els atacs a Calví van impedir que escampés el puritanisme per Suïssa.

El Protestant va continuar expandint la nova fe pel territori alemany. La providència el va ajudar en les tirades de daus i aviat tot el territori lingüístic alemany adoptava la doctrina de Luter. Els sis electorats abraçaven la causa (li faltaven Trier i Colònia) però no va poder entrar als territoris de parla francesa per l'excomunicació de Calví. La traducció de la Nou Testament a l'alemany ja estava i s'avançava en l'Antic Testament.

El Nou Món va reportar el descobriment del riu Amazones per a França, els Grans Llacs a l'Imperi i el Mississippi per a Anglaterra.

Torn 5. 1536-1539. El jugador Otomà va mirar de repetir les incursions pirates pel Mediterrani però aquest cop l'Imperi va actuar amb prestesa. Una enorme flota imperial es va dirigir cap a la conquesta de Tunis i l'Otomà va reforçar la guarnició d'Alger i va començar la construcció de més flotes al Mar Egeu, en previsió d'un desastre, ja que no podia intervenir-hi amb força: com sempre, Sulimà es trobava a les portes de Viena per fer pressió, però aquest cop el Papa va amenaçar amb revoltar els mamelucs egipcis si els turcs no usaven la seva influència contra Luter, i bona part de la mà turca va servir als proposits papals, a través de la creació de la Societat de Jesús i de l'escissió luterana dels anabaptistes.

L'Imperi, sense els Otomans controlant el mar i amb l'aliança genovesa activada, va conquerir Tunis amb Andrea Doria i va assaltar Alger amb Carles V. Després d'un setge d'un parell d'impulsos, les dues ciutats van caure i el Mediterrani Occidental tornava a estar en mans cristianes. A més, dues noves ciutats clau es trobaven a mans de l'Imperi, que s'acostava a marxa forçada cap a la victòria. L'Imperi també va activar els galions per protegir la plata d'Amèrica, però va perdre la colònia de Cuba.

Enric VIII va aconseguir el divorci de mans del Papa, un pacte que no va fer tremolar l'aliança amb l'Imperi i que era bo per a tots: Enric es casava amb Anna Bolena sense gastar la carta natal. El matrimoni li duia el naixement d'Elisabet i la decapitació d'Anna. A canvi, els anglesos ajudaven als Cavallers de Sant Joan (establerts a Malta) a atacar els turcs, cosa que donava una carta turca a la construcció de Sant Pere (1 sol CP). D'altra banda, la guerra escocesa continuava implacable. El casament amb Jane Seymour no va aportar res.

França va enviar la seva flota a ajudar els escocesos... i ho va aconseguir. Amb el control marítim perdut, els anglesos quedaven aïllats a la seva illa i els francesos muntaven una ofensiva sobre Milà, un moviment molt escaient ja que l'Imperi lluitava la seva guerra al Mediterrani, els anglesos estaven aïllats i el Papa tenia prou problemes amb la colla de Luter. El problema per a França és que un cop Milà va ser assegurat Francesc I va morir i per tant ja no es van poder construir més chateaux al Loira. Una llàstima.

El Papat va aconseguir extorsionar l'Otomà per fundar la Societat de Jesús. D'entrada va construir univeristats jesuïtes a Besançon i a Grenoble i després va crear els grups anabaptistes a Bremen i Hamburg, cosa que creava una illa catòlica en el mar luterà. Els debats teològics, però, van continuar fallant. Per sort per al Papat, la gran presència de tropes a la frontera entre França i Alemanya feia quasi impossible la difusió de noves idees religioses cap a la francofonia. Climent VII moria i era substituït per Pau III.

El Protestant va consolidar els seus guanys religiosos però es va trobar tapat. No podia sortir cap a Anglaterra ni cap a França (ens vam descuidar d'activar Tyndale!). Finalment, gastant molts punts, va poder fer avançar l'anglicanisme.

Torn 6. 1540-1543. En aquests moments l'Imperi es trobava a tres punts de la victòria, seguit pel francès i, a una distància, pel Protestant. Naturalment, es va produir una aliança contra el primer, formada pel Protestant, l'Otomà i el Papat. El francès miraria de guanyar pel seu compte i l'anglès havia quedat despenjat de la cursa.

L'Otomà va assaltar Viena amb totes les seves forces. Va usar els jeníssers i va tirar 20 daus (!) per aconseguir 3 impactes (!!). L'assalt va fallar, evidentment. Però al segon assalt ho va aconseguir i Viena va caure. Paral·lelament, la flota turca de l'Egeu avançava cap a Alger per plantar cara al combinat hispànic-genovès.

Carles V va mirar d'atacar la flota turca dividida davant de Tunis, però els reforços turcs van arribar a temps i es va produir una enorme i terrible batalla naval davant de Tunis, entre la flota hispano-genovesa i la flota turca, que va aconseguir guanyar. Els vençuts es van refugiar als ports d'Alger i Tunis i els turcs es van quedar control·lant el mar, però sense força per poder fer cap acte de pirateria.

Paral·lelament, el jugador Protestant havia atacat i conquerit Praga. Això deixava l'Imperi sense fortificacions a l'Europa central i Carles V va haver d'activar l'aliança veneciana per poder plantejar un assalt a Viena. Sense forces per fer un assalt efectiu, va mirar d'atacar Buda però els turcs li van plantejar talls a les línies de comunicació que el van obligar a replegar-se. L'amenaça de la victòria imperial s'havia esvaït.

Anglaterra continuava enfangada al llot escocès. Amb els exèrcits derrotats i sense flotes, es van limitar a aguantar la posició. Això sí, el casament d'Enric VIII amb Anne de Cleves li va permetre fer un nou casament quan passés en la seva tirada. El casament amb Kathryn Howard va ser un èxit... Eduard VI va néixer amb salut i l'anglès s'apuntava 5 VP!!! (pobre, que no li vam apuntar en el seu moment).

França, amb l'Imperi en un mal moment, tenia ara l'oportunitat de guanyar. Va conquerir una Calais abandonada pels anglesos i va mirar d'assaltar York, però en aquest joc fer dues campanyes alhora és molt difícil, i les tropes franceses es van recloure a Edimburg amb els seus aliats escocesos, amb la victòria a la mà.

El Papat, aliat de conveniència amb els Otomans i els Protestants, es va fer enrere i no va atacar Milà. "El meu regne no és d'aquest món", deia. Els seus últims atacs teològics van ser un fracàs a Alemanya però va aconseguir esborrar l'anglicanisme. Una victòria pírrica.

Amb les amenaces de victòria imperial i francesa aturades, el Protestant va treure els daus necessaris. Els hugonots es van escampar per França, des de Calais fins a Brest i baixant per París i Tours. Les tropes dels electors ocupaven Praga i la traducció de la Bíblia a l'Alemany i el Nou Testament al francès li permetien l'empenta final que li donava el control religiós del nord d'Europa sencer. 12 punts del control polític i religiós dels electorats, més 11 punts per l'extensió del protestantisme en 37 ciutats, més 1 punt per un teòleg papista caigut en desgràcia, més 1 punt per la Bíblia en alemany fan els 25 punts necessaris per guanyar.

Enhorabona a en Ruben per la seva victòria i moltes gràcies a tots per aquesta excel·lent partida.

Ho hem de repetir!

Apunts relacionats:

diumenge, 27 d’abril del 2008

110. Jugar x Jugar, Granollers 1-4 maig 2008

El proper pont de l'1 de maig torna la Fira Jugar x Jugar, durant la Fira de l'Ascensió de Granollers.

Des de fa dos dies ja es coneixen els guanyadors del concurs de jocs: Civicards, d'Alberto Corral (Màlaga) i 22 manzanas, de Juan Carlos Pérez (Terrassa).


A la foto podeu veure el jurat d'enguany avaluant el Civicards. El senyor del fons és en Guillem Peñarrubia, de Juguem els Divendres, que ahir ens va explicar les anècdotes de les avaluacions de jocs mentre anava excomunicant luterans durant una partida de Here I Stand.

diumenge, 20 d’abril del 2008

109. Here I Stand, primera aproximació

Aquest dissabte segurament farem a Quart la segona partida al Here I Stand amb la gent de Juguem els Divendres (JeDi). Ara fa un mes vam fer una primera partida de prova en que vam poder fer els tres primers torns (1517-1532) de la campanya (després de tot un dia de joc!). Aquest dissabte mirarem de començar la partida a partir del quart torn i acabar la campanya (1532-1555). Podrem fer-ho?

Here I Stand és un joc per a sis jugadors ambientat en les guerres de la Reforma i la Contrareforma. Hi apareixen Luter, l'Emperador Carles V, Enric VIII i les seves sis dones, els pirates berberescos i tots els personatges del Renaixement (de Miquel Àngel a Galileu, passant pels mercenaris suïssos i els debats teològics de Worms o de Leipzig).

En parlaré amb calma en un altre apunt. De moment, per anar fent boca, podeu llegir la crònica de la nostra primera partida a Here I Stand: Crònica d'una Reforma i també podeu llegir una crònica pas a pas molt ben feta que estan publicant a la BSK: Here I Stand, paso a paso y con muuuchas fotos [castellà].

dijous, 17 d’abril del 2008

108. Little Britain: noves idees per a jocs de taula!

Un esquetx de la sèrie d'humor Little Britain on el personatge Matthew Waterhouse intenta vendre algunes noves idees per a jocs de taula... amb resultats força divertits [anglès subtitulat al castellà].




Via Charlas desde Mecatol Rex

diumenge, 13 d’abril del 2008

107. Qui vol anar a la feina en un Tiger I?

Will Foster, un estudiant de Flint, Michigan (sí, el poble d'en Michael Moore) ha construït un Panzer I a una escala 1/2 i el fa servir per anar a la facultat!

Això és ser un fan seriós de la Segona Guerra Mundial!

106. Raid on St. Nazaire. Partida 1. Anàlisi i AAR

Raid on St. Nazaire [BGG] és un joc de guerra solitari editat per Avalon Hill el 1987. Recrea l'atac de comandos britàncis al port francès de St. Nazaire el 28 de març de 1942, durant la Segona Guerra Mundial. França era ocupada pels nazis i St. Nazaire, a la boca del Loira, tenia l'únic port de la costa atlàntica capaç d'acollir el cuirassat alemany Tirpitz. Si els alemanys haguessin disposat d'una base de cuirassats la Batalla de l'Atlàntic no s'hagués limitat a una batalla de submarins sinó que hagués estat força més violenta i la situació de les Illes Britàniques hauria empitjorat.

En aquest joc, el jugador du els atacants britànics i un sistema de daus i taules activa i mou la guarnició alemanya. Els britànics entren en tromba a Saint Nazaire amb un grup de llanxes carregades de comandos i un vell destructor carregat d'explosius. Cal encastar el destructor contra l'enclusa del dic sec i fer baixar els comandos al port per tal que sabotegin les principals instal·lacions de bombeig d'aigua i de subministrament d'energia del port.

Cada instal·lació sabotejada (bombes, vaixells, dics) otorga una quantitat de punts al jugador. També, els mariners i comandos supervivents otorguen punts, però menys. La gran bossa de punts es troba en encastar correctament el destructor i en volar una bona colla d'instal·lacions portuàries.

El jocs, com tots els solitaris, té el problema que si es vol jugar en una sola tarda es fa llarg i pesat per la quantitat de daus i taules que cal consultar. En el meu cas he preferit deixar-lo muntat durant un temps (quatre mesos sobre la taula del despatx!) i anar fent torns a mesura que podia, sense presses. El resultat ha estat una bona partida, en que he pogut estudiar bé els moviments i en que, no ens enganyem, els daus s'han mostrat favorables.

L'estratègia que he seguit al llarg de tota la partida ha estat la d'anar directe al gra, sense fer voltes estranyes ni buscar objectius secundaris. Els comandos han desembarcat a les zones per defecte, excepte un grup de tres que he volgut desembarcar a l'altra banda del poble per cobrir els ponts d'accés al port, però que tampoc han tingut gaire efecte sobre la partida. El fet de moure'm directe als objectius i, per exemple, no atacar els canons de cobertura, ha fet que tingués força baixes als primers torns però alhora ja tingués una bona colla de punts mentre els alemanys ni s'havien desplegat.

La contra és que a mesura que la guarnició alemanya es desplegava, cada cop tenia menys comandos en condicions d'aguantar l'atac. Per sort, el moviment alemany, dictat per l'atzar, ha estat lent i m'ha permès fer fugir de Saint Nazaire alguns grups de comandos, bé a peu, bé reembarcats en alguna de les llanxes.

L'atac històric es va resoldre amb l'equivalent a 53 punts del joc, definits pel govern anglès com una victòria, tot i que en realitat no es van assolir tots els objectius predeterminats. El joc posa com a repte arribar als 70 punts, entre sabotatge i recuperació dels comandos. En aquesta partida he fet 79,5 punts, la qual cosa es pot definir com una gran victòria britànica. Saint Nazaire queda inoperatiu fins al final de la guerra.

Els punts els he aconseguit amb la següent distribució:
  • Destructor Campbeltown: 12
  • Altres instal·lacions sabotejades: 51
  • Retorn de mariners i comandos a Anglaterra: 14,4
  • Fugida de comandos França endins: 2,1
La gran majoria dels punts (64%) provenen de la demolició d'objectius sobre el mapa. De fet, amb 51 punts quasi bé assoleixo la xifra històrica de 52 punts. Els 12 punts del Campbeltown són una font segura de punts (15%) per arribar a aquest mínim històric. A partir d'aquí, crec que la clau de la victòria és en els 16 punts aconseguits per salvar comandos, sobretot els 14 del retorn a Anglaterra (18%). Per guanyar aquest joc cal tenir molt present que cal salvar tants mariners com comandos com sigui possible, ja que són la clau per passar del resultat història a la victòria total. És habitual veure jugadors que sacrifiquen de manera tonta els seus comandos quan ja no poden aconseguir més punts enlloc de mirar de salvar-los. En aquesta partida he fet més punts salvant soldats que volant el Campbeltown!

Pel que fa a la partida en sí, la part més pesada és resoldre tots els atacs dels canons dels ports, ja que la quantitat de daus que s'arriben a tirar és immensa, i cal mirar cada resultat en una taula i anar aplicant els efectes dels trets. A més, el moviment de les barques no dóna per gaires refinaments tàctics, ja que només han d'anar a lloc i desembarcar els comandos. És molt mecànic i tot plegat es fa pesat. El moviment dels comandos i la guarnició sobre el mapa ja és més distret, ja que dóna per diverses opcions tàctiques i els daus només es fan servir per resoldre els combats, com en la majoria de jocs de guerra, i per determinar cada torn l'abast del moviment alemany.

En aquest joc la capacitat de moviment és molt important. Si els defensors alemanys no es mouen ràpid, els comandos tenen l'oportunitat d'arribar als objectius i volar-los i fins i tot poden mirar de tornar a les barques o fugir França endins, però els comandos que han rebut més de tres baixes queden girats i tenen 2MF enlloc de 3. Això els impedeix fugir França endins i els limita a fugir amb les barques, cosa complicada amb 2MF. A més, el sistema de combat penalitza molt els grups petits de soldats. Tot això fa que un cop un grup de comandos ha perdut la meitat els seus soldats sigui difícil que aporti més punts al jugador britànic. Cal per tant aprofitar els grups en bona forma per fer les accions més difícils i mirar d'evacuar els ferits o reservar-los en feina de cobertura per als altres grups.

Així mateix, com ja he dit, no val la pena atacar els canons i focus de la guarnició (a no ser que ens els trobem pel camí), ja que són atacs difícil que ens poden eliminar força comandos i que no ens donen cap punt. Val més anar directe al gra i rebentar les instal·lacions principals.

Un altre apunt tàctic que m'ha resultat prou bé és aïllar les zones 1 i 2 del mapa, volant els ponts que les comuniquen amb les zones 3 i 4. Així, la guarnició alemanya que hauria d'aparèixer en aquestes zones ja ni tan sols es posa al mapa. Això és un 33% menys de soldats enemics cada torn!

D'altra banda, en aquesta partida no he atacat els vaixells ancorats al port perquè només donen 1 punt cada un i no he atacat la base de submarins perquè m'he quedat sense explosiu abans d'arribar-hi. No sé com resultaria mirar d'avançar ràpidament cap als submarins i gastar-hi uns quants explosius enlloc d'usar-los als ponts. Els submarins donen 5 punts per demolició i es poden repetir ad libitum, cosa que els fa una gran font de punts. El problema és arribar-hi i superar la defensa alemanya, més forta allà.

En resum, una bona partida en un joc amb plantejaments tàctics interessants però que es fa pesat sobretot per la mecànica de la defensa costera.

Apunts relacionats:

dilluns, 7 d’abril del 2008

105. Raid on St. Nazaire. Partida 1. Torn 13 (i últim)

Raid on St. Nazaire

Partida 1, 2008-04-08
Torn 13 i últim (28 de març de 1942, 02:40)

Nota, tant els comandos com els Stosstruppen (ST) duen sufixat un nombre amb la quantitat de soldats de que encara disposen.

Començo el torn amb 64,1 punts. La xifra històrica és de 53 (superada!) La victòria total és a 70 punts.

1. Canons i focus
1.1. Recuperació

Tots els canons i focus alemanys estan en bon estat.

1.2. Il·luminació

Com que al torn 7 Smalley-5 ha danyat la central elèctrica, tots els focus queden apagats. Els focus 142 i 412 ja han engegat els seus propis generadors elèctrics per poder il·luminar. El focus encara 432 necessita treure un DR de 7 o menys per fer-ho.
  • focus 142: dr 4. Il·lumina la zona C. No hi ha objectius.
  • focus 412: dr 6. Il·lumina la zona 3. Hi ha 1 objectiu: Newman. dr 1: El focus troba objectiu!
  • focus 432: DR 5. El focus engega els generadors. dr 4. Il·lumina la zona 3. Hi ha un objectiu: Newman. dr 5. El focus no troba objectius.
Vaja, just ara que s'acaba el joc es recupera el tercer focus alemany i a més em detecten el comando de Newman. Això li dona un -1 als atacs contra Newman. Com que el focus en qüestió és el 412, que pot il·luminar les zones Z, A i 3, si Newman es mou a la zona 4 el focus ja no el pot seguir.

2. Atac naval
2.1. Defensa portuària
Ja no queda cap barca a la zona del port.

Encontres a alta mar:
  • Wallis-6: DR 6: cap encontre. Wallis arriba a Anglaterra amb 6 mariners supervivents i 11 comandos recollits a 336. 3,4 PV (total 67,5 PV)
Impressionant Wallis! Ha aguantat una hora sota el foc de l'artilleria alemanya sense rebre cap impacte, ha recollit dos dels comandos de demolició (Smalley i Woodcock) i els ha dut sans i estalvis fins a Anglaterra. Aquest Wallis mereix la Victoria Cross.

2.2. Foc de cobertura britànic
Ja no tinc cap barca que pugui rebre el foc directe dels canons del port, així que tampoc poden fer foc de cobertura.

2.3. Foc dels canons del moll
Ja no tinc cap barca que pugui rebre el foc directe dels canons del port.

3. Moviment naval
  • Campbeltown: no pot moure (està encastat contra el dic)
  • Ryder: és a Anglaterra
  • Irwin: enfonsat
  • Platt: enfonsat
  • Falconar: és a Anglaterra
  • Collier: s'enfonsa
  • Wallis: arriba a Anglaterra
  • Horlock: és a Anglaterra
  • Henderson: és a Anglaterra
  • Boyd: enfonsat
  • Stephens: és a Anglaterra
  • Burt: és a Anglaterra
  • Beart: enfonsat
  • Tillie: enfonsat
  • Fenton: enfonsat
  • Rodier: enfonsat
  • Nock: és a Anglaterra
  • Wynn: és a Anglaterra
Fugida dels vaixells alemanys ancorats: dr 4: els vaixells del 4 ja s'han refugiat així que no hi ha cap moviment.

4. Càrrega/descàrrega de comandos

Ja no n'hi ha més.

5. Activació alemanya
DR 7 (DRM+2): 9: 7 activacions
  • TR 3,2,2: Stosstruppen-4 al poble vell.
  • TR 6,5,4: la zona 65 ha quedat aïllada dels combats. L'Stosstruppen no s'activa.
  • TR 1,5,6: la zona 1 ha quedat aïllada dels combats. L'Stosstruppen no s'activa.
  • TR 2,1,6: la zona 2 ha quedat aïllada dels combats. L'Stosstruppen no s'activa.
  • TR 5,4,3: Stosstruppen-2 al batalló 703.
  • TR 2,2,2: la zona 2 ha quedat aïllada dels combats. L'Stosstruppen no s'activa.
  • TR 4,3,6: Stosstruppen-2 vora l'hangar dels submarins.
S'activen un total de 8 nous soldats alemanys però en zones lluny de l'activitat actual.

6. Moviment terrestre
6.1. Moviment britànic

  • Roy-6 fugat al torn 10 (02.26)
  • Chant-2 de 455 a 451 (no es podrà fugar, cobreix la retirada)
  • Roderick-3 de 454 a 445 (no es podrà fugar, cobreix la retirada)
  • Smalley-5 embarcat a Wallis al torn 10
  • Brett-6 fugat al torn 10 (02.26)
  • Purdon-2 de 484 a 455 (no es podrà fugar, cobreix la retirada)
  • Newman-6 de 332 a 331 (fuig cap al poble nou a través del poble vell)
  • Birney-0 eliminat al torn 5 (01.52)
  • Hodgson-0 eliminat al torn 8 (02.10)
  • Walton-5 fugat al torn 11 (02.28)
  • Bradley-0 eliminat al torn 12 (02.34)
  • Wilson-0 eliminat al torn 2 (01.34)
  • Swayne-4 fugat al torn 12 (02.34)
  • Burn-0 eliminat al torn 12 (02.34)
  • Woodcock-6 arribat a Anglaterra al torn 13 (02.40)
  • Moss-5 eliminat al torn 3 (01.40) [carregats a la llanxa de Horlock]
  • Pennington-6 eliminat al torn 3 (01.40) [carregats a la llanxa de Wynn]
  • Hooper-1 es queda a 438 (per cobrir la retirada de Newman)
  • Haines-0 eliminat al torn 4 (01.46)
6.2. Moviment alemany
Número de moviment: dr 3. Els Stosstruppen tenen els següents MF segons la seva força:
  • ST-1, ST-2: 0
  • ST-3: 1
  • ST-4: 2
  • ST-5, ST-6: 3
L'únic element que em pot sumar punts és Newman, si es fuga. Newman és l'objectiu de la guarnició alemanya.

Moviments:
  • ST-6 de 408 a 410
  • ST-6 de 439 a 447
  • ST-4 de 439 a 432
  • ST-4 de 322 a 310
  • ST-4 de 488 a 484
  • ST-6 de 493 a 456
  • ST-6 de 493 a 456
  • ST-4 de 443 a 444
7. Combat terrestre
7.1. Atacs britànics
  • Hooper-1 (438) ataca l'ST-1 de 438. DRM-2. DR 5,2. Tret errat.
  • Newman-6 (331) ataca l'ST-1 de 438. DRM-1. DR 2,1. ST-1 eliminat.
  • Purdon-2 (455) ataca l'ST-4 de 484. DRM+2. DR 4,1. Tret errat.
  • Chant-2 (451) ataca l'ST-4 de 444. DRM+2. DR 5,5. Tret errat.
7.2. Atacs alemanys
  • ST-3 (431) ataca Hooper-1 (438). DRM+0. DR 5,6. Tret errat.
  • ST-4 (484) ataca Purdon-2 (455). DRM+1. DR 5,2. Tret errat.
  • ST-4 (444) ataca Chant-2 (451). DRM+1. DR 3,3. Chant-2 perd els 2 comandos i és eliminat.
Un nou comando eliminat (Chant) i poca cosa més. Els trets alemanys han estat molt dolents, però la realitat sobre el mapa ens indica que cap més comando podrà escapar de la vila de Saint Nazaire. Entre Newman i la sortida hi ha un mínim de 19 soldats alemanys, més els que s'activin, cosa que fa l'escapada totalment impossible. Els altres tres grups de comandos estan massa delmats com per poder fugir.

Decideixo acabar aquí la partida i rendir els 12 comandos supervivents (3 de Roderick, 2 de Purdon, 6 de Newman i 1 de Hooper).

8. Demolicions

Demolició especial del destructor Campbeltown a l'últim torn de joc. drm-2. dr 2. El Campbeltown explota i ensorra el dic sud del Moll Normandia. 12 PV (total 79,5 PV)

9. Fi del torn
A 541 es consoliden dos ST-2 en un ST-4.

He decidit acabar el joc en aquest tretzè torn. És massa difícil que pugui obtenir algun punt més i només veuria la resta de comandos massacrats. Ja fa estona que he superat la barrera històrica de punts i tenia la victòria total a l'abast, només depenent de la correcta explosió del Campbeltown.

Per fer explotar el Campbeltown Tenia un -1 per haver-lo encastat correctament i un altre -1 per la velocitat en el moment del xoc. El dr ha estat un 2 cosa que vol dir que, l'endemà de la batalla, el destructor carregat d'explosius ha fet saltar pels aires la comporta del dic i ha inutilitzat Saint Nazaire com a port militar nazi.

L'objectiu dels comandos, la temerària carrega d'infanteria lleugera, ha estat un èxit total. Tinc
79,5 PV

Apunts relacionats:

diumenge, 6 d’abril del 2008

104. Raid on St. Nazaire. Partida 1. Torn 12

Raid on St. Nazaire

Partida 1, 2008-04-06
Torn 12 (28 de març de 1942, 02:34)

Nota, tant els comandos com els Stosstruppen (ST) duen sufixat un nombre amb la quantitat de soldats de que encara disposen.

Començo el torn amb 63,1 punts. La xifra històrica és de 53 (superada!) La victòria total és a 70 punts.

1. Canons i focus
1.1. Recuperació

Tots els canons i focus alemanys estan en bon estat.

1.2. Il·luminació

Com que al torn 7 Smalley-5 ha danyat la central elèctrica, tots els focus queden apagats. Els focus 142 i 412 ja han engegat els seus propis generadors elèctrics per poder il·luminar. El focus encara 432 necessita treure un DR de 7 o menys per fer-ho.
  • focus 142: dr 4. Il·lumina la zona C. No hi ha objectius.
  • focus 412: dr 5. Il·lumina la zona A. No hi ha objectius.
  • focus 432: DR 8. No engega els generadors.
Com als torns anteriors, els dos focus en funcionament no troben res i el que té tots els comandos a sota no s'engega. Bé per a mi.

2. Atac naval
2.1. Defensa portuària
Queden 2 barques: Stephens a alta mar i Wallis a la zona d'aproximació (l'estuari del Loira).

A cada fase de trets hi ha un màxim de 12 impactes. Els impactes són amb 4 o menys.
  • Tret 1. TR 5,2,6: seria un impacte a Wallis-6, però el 5 vermell és tret errat i no hi ha focus per rebaixar-lo a quatre. Així és que el tret erra i la fase de trets acaba.
Wallis no ha rebut cap impacte en els 66 minuts de joc que ha passat al port de Saint Nazaire. Això és tenir sort. Espero que no es trobi ningú de retorn a Anglaterra.

Encontres a alta mar:
  • Ryder-3: DR 8: cap encontre. Stephens arriba a Anglaterra amb 3 mariners supervivents. 0,6 PV (total 63,7 PV)
2.2. Foc de cobertura britànic
Ja no tinc cap barca que pugui rebre el foc directe dels canons del port, així que tampoc poden fer foc de cobertura.

2.3. Foc dels canons del moll
Ja no tinc cap barca que pugui rebre el foc directe dels canons del port.

3. Moviment naval
  • Campbeltown: no pot moure (està encastat contra el dic)
  • Ryder: és a Anglaterra
  • Irwin: enfonsat
  • Platt: enfonsat
  • Falconar: és a Anglaterra
  • Collier: s'enfonsa
  • Wallis: mou de zona d'aproximació llunyana a alta mar
  • Horlock: és a Anglaterra
  • Henderson: és a Anglaterra
  • Boyd: enfonsat
  • Stephens: arriba a Anglaterra
  • Burt: és a Anglaterra
  • Beart: enfonsat
  • Tillie: enfonsat
  • Fenton: enfonsat
  • Rodier: enfonsat
  • Nock: és a Anglaterra
  • Wynn: és a Anglaterra
Fugida dels vaixells alemanys ancorats: dr 5: els vaixells del 5 ja s'han refugiat així que no hi ha cap moviment.

4. Càrrega/descàrrega de comandos

Ja no n'hi ha més.

5. Activació alemanya
DR 3 (DRM+1): 4: 4 activacions
  • TR 3,3,4: Stosstruppen-4 al poble vell.
  • TR 2,6,1: el pont de 261 ha estat volat, l'Stosstruppen no s'activa.
  • TR 5,2,3: Stosstruppen-6 al batalló 705 de Naval Flak.
  • TR 1,2,4: la zona 1 està aïllada dels comandos. L'Stosstruppen no s'activa.
S'activen un total de 10 nous soldats alemanys però en zones lluny de l'activitat actual.

6. Moviment terrestre
6.1. Moviment britànic

  • Roy-6 fugat al torn 10 (02.26)
  • Chant-2 de 484 a 455 (no es podrà fugar, cobreix la retirada)
  • Roderick-3 de 456 a 454 (no es podrà fugar, cobreix la retirada)
  • Smalley-5 embarcat a Wallis al torn 10
  • Brett-6 fugat al torn 10 (02.26)
  • Purdon-2 de 461 a 484 (no es podrà fugar, cobreix la retirada)
  • Newman-6 de 319 a 332 (fuig cap al poble nou a través del poble vell)
  • Birney-0 eliminat al torn 5 (01.52)
  • Hodgson-0 eliminat al torn 8 (02.10)
  • Walton-5 fugat al torn 11 (02.32)
  • Bradley-6 de 448 a 450 (en fuga cap a 541)
  • Wilson-0 eliminat al torn 2 (01.34)
  • Swayne-4 de 439 a 541 (es fuga) 0,4 PV (total 64,1 PV)
  • Burn-2 el deixo a 431 (ja no es pot fugar, cobrirà les retirades)
  • Woodcock-6 embarcat a Wallis al torn 10
  • Moss-5 eliminat al torn 3 (01.40) [carregats a la llanxa de Horlock]
  • Pennington-6 eliminat al torn 3 (01.40) [carregats a la llanxa de Wynn]
  • Hooper-1 de 459 a 438 (per cobrir la retirada de Newman)
  • Haines-0 eliminat al torn 4 (01.46)
6.2. Moviment alemany
Número de moviment: dr 2. Els Stosstruppen tenen els següents MF segons la seva força:
  • ST-1: 0
  • ST-2: 1
  • ST-3: 2
  • ST-4, ST-5, ST-6: 3
Ara sí que es mouen tots els alemanys. Suposo que amb la força que ara tenen els pocs comandos que queden ja no aguantaran el cop.

Moviments:
  • ST-6 de 511 a 408 (entra al mapa)
  • ST-6 de 541 a 439 (entra al mapa)
  • ST-6 de 419 a 439 (cap a Bradley)
  • ST-6 de 426 a 431 (sobre Burn)
  • ST-5 de 428 a 438 (sobre Hooper)
  • ST-4 de 334 a 320 (cap a Newman)
  • ST-2 de 336 a 335 (cap a Newman)
  • ST-4 de 466 a 462 (cap a Purdon)
  • ST-6 de 611 a 493 (entra al mapa)
  • ST-6 de 611 a 493 (entra al mapa)
7. Combat terrestre
7.1. Atacs britànics
  • Bradley-6 (450) ataca l'ST-6 de 439. DRM+1. DR 2,2. ST-6 passa a ST-4.
  • Burn-2 (431) ataca l'ST-6 de 431. DRM-1. DR 3,5. ST-6 passa a ST-1.
  • Hooper-1 (438) ataca l'ST-5 de 438. DRM-2. DR 3,4. ST-5 passa a ST-1
  • Newman-6 (332) ataca l'ST-4 de 320. DRM-1. DR 4,6. ST-4 eliminat.
Bons atacs. Quinze soldats alemanys eliminats. Comandos implacables fins al final.

7.2. Atacs alemanys
  • ST-6 (433) ataca Bradley-6 (450). DRM+0. DR 1,1. Bradley-6 perd 1 comando i passa a ser Bradley-5.
  • ST-4 (433) ataca Bradley-5 (450). DRM+0. DR 1,6. Bradley-5 perd els 5 comandos i és eliminat.
  • ST-2 (431) ataca Burn-2 (431). DRM+0. DR 6,5. Tret errat.
  • ST-1 (431) ataca Burn-2 (431). DRM+0. DR 1,3. Burn-2 perd els 2 comandos i és eliminat.
  • ST-1 (438) ataca Hooper-1 (438). DRM-1. DR 6,6. Tret errat.
Vuit comandos eliminats, que signifiquen perdre els grups de Bradley i Burn. Ara ja només el grup de Newman té força per gastar 3MF de moviment i escapar del mapa.

8. Demolicions

Ja no en faig.

9. Fi del torn
A 431 es consoliden un ST-1 i un ST-2 en un ST-3.

Aquest dotzè torn ha vist les últimes fugues de comandos. La resta de comandos estan massa tocats com per fugir i Newman massa lluny com per arribar a la sortida. Al proper torn s'acabarà el joc. Tinc
64,1 PV

Apunts relacionats: