Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris . 1939-1945 Segona Guerra Mundial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris . 1939-1945 Segona Guerra Mundial. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de novembre del 2010

205. 24 hores de jocs de taula a Sabadell (II)

L'altre dia en Joan Parés de Central de Jocs em va comentar que un noi de Terrassa volia aprendre a jugar a ASL. Fins ara havia estat jugant a Memoir'44 i ara volia alguna cosa amb més suc. I com que de M'44 a ASL hi ha un bon tros, el millor és començar per l'SK i veure de quina pasta estem fets.

Vam quedar a les 24 hores de jocs de Sabadell. Vam estar jugant uns quants torns d'S1. Retaking Vierville fins que li sortia fum del cap... DM, FFNAM/FFMO, PFPh, DFF, SFF, CX, MMC... jugar a ASL requereix una inversió d'hores d'estudi considerable i com a primer dia un parell d'horetes d'aprenentatge està prou bé.

Després d'això vaig fer una volta per veure l'ambient de la sala. Hi vaig veure gent de l'Stas Tarat de Terrassa, gent de Barna com en Xavi Drópez i els de Juguem el Divendres de Girona, amb els quals vaig fer un Zombis!!! per omplir un foradet.

Finalment, amb l'Albert Carreras vam fer un Hearts & Minds de dos torns: 1968-1969. El joc ens va agradar i crec que el proposaré quan les ocasions siguin propícies.

Després de cinc horetes i tres partides, cap a planxar l'orella per descansar i preparar la següent cita: el torneig Fanatic d'Alpha Ares pel cap de setmana vinent.

divendres, 20 d’agost del 2010

196. ASL: ROF bàsica

Quan el jugador novell d'ASL comença amb els escenaris de l'ASL SK#1, es troba primer amb l'escenari S1 Retaking Vierville (França 1944), on les úniques peces sobre el tauler són escamots i líders (a part dels marcadors auxiliars). Correcte per començar a entendre les regles. Però quan llavors el jugador novell passa a l'escenari S2 War of the rats (Stalingrad 1942), apareixen les armes de suport (SW), amb una plètora de noves regles que a vegades són confoses.

Volia fer un brevíssim recordatori de com funciona la ROF (Rate Of Fire). Les diferents peces d'artilleria i les metralladores tenen diferents capacitats de tir, i la combinació entre el calibre, l'abast i la capacitat de mantenir una bona cadença de tir forcen a adoptar diferents actituds tàctiques segons el tipus d'armament.

En l'ASL la ROF és un número entre 1 i 3 presentat dins un quadrat que indica la possibilitat que una SW o una peça d'artilleria dispari més d'un cop en una mateixa fase del torn. No totes les SW o peces d'artilleria tenen ROF. Si no tenen cap número s'assumeix un 0 i no s'aplica la regla de la ROF.

Com funciona la ROF? Cada cop que fem un tret a la IFT o que fem una tirada d'impacte amb artilleria, si els punts del dau vermell són iguals o inferiors al valor de ROF de l'arma emprada, l'arma conserva ROF. L'efecte immediat és que l'arma no es marca com a disparada (A9.2).

I què implica que l'arma no es marqui com a disparada? Doncs que pot tornar a disparar en la mateixa fase, ja que no consta com a disparada. I pot anar disparant mentre tregui ROF (jo he arribat a veure 8 trets seguits de morter sense perdre ROF!). Fins aquí l'explicació senzilla de la ROF. :-)

Com que som en l'ASL, cal tenir en compte alguns detalls. En primer lloc, si estem parlant d'una SW disparada junt amb un SQ, cal recordar que l'SQ sí que queda marcat com a disparat. Això vol dir que el foc inherent ja no es pot disparar de nou. I també cal recordar que si una unitat dispara en SFF o FPF, les seves SW queden marcades amb Final Fire tant si disparen com si no (i per tant, encara que tinguin ROF).

Es pot mantenir ROF en totes les fases de foc? No. Concretament:

Foc Preparatori (PrepFire): ROF normal. Quan s'esgota la ROF o deixa de disparar es marca amb PrepFire.
Foc Defensiu sense marcador de foc (MPh o DFPh): ROF normal però màxim tants trets com MF/MP gastats en cada hex. Quan esgota la ROF es marca amb FirstFire/FinalFire. Si deixa de disparar encara amb ROF, la MG no es marca amb res (la tropa sí, si ha disparat).
Foc Defensiu amb marcador de foc (MPh o DFPh): un sol tret, sense ROF.
Foc Avançat (AFPh): un sol tret, sense ROF.

Per tant per tirar amb ROF cal que la unitat encara no tingui cap marcador de foc i que no sigui la AFPh. Els focs defensius poden ser tant durant la MPh enemiga com en la DFPh pròpia, la condició és que encara no tingui cap marcador posat.

Si disparem un FG cada SW aplica el seu ROF de manera particular, i pot ser que algunes armes tinguin ROF i altres no. Per exemple, normalment una LMG té un ROF de 1 i una HMG de 3. Si disparen juntes i el dau vermell treu 3 punts, la LMG es marcarà com a disparada mentre que la HMG no (A9.2).

Recordem també algunes limitacions:
- SFF/FPF: només el poden fer l'armament inherent de la tropa (menys MOL), MG i IFE (A8.3, A8.31). En les MG es considera Foc Sostingut i per tant els seus B#/X# es modifiquen en -2 (A9.3).

- Foc Intensiu: l'artilleria marcada amb First Fire que torna a disparar es considera en Foc Intensiu i pot fer un sol tret extra (sense ROF) i amb la penalització de B#/X# en -2 (C2.241). No tota l'artilleria pot usar Foc Intensiu i ningú ho pot usar en la AFPh. No es pot usar en la DFPh si l'arma ja té algun marcador de foc.

- AFPh: l'artilleria o les MMG/HMG, morters i INF/RCL SW que hagin mogut durant el torn no poden disparar en aquesta fase. Les peces que disparen tenen un sol tret (sense ROF) i no poden usar Foc Intensiu. Les armes disparades per Opportunity Fire no tenen aquestes restriccions (A4.41).

Fins aquí aquestes breus pinzellades sobre algunes de les regles que afecten la ROF.

dilluns, 16 d’agost del 2010

195. Yves le Quellec a Tarragona

En Jordi Cairol m'informa que n'Yves le Quellec, codissenyador del magnífic joc Liberty Roads, ha fet una estada a Tarragona a veure la gent del Si Vis Pacem Para Ludum per testejar-hi el seu Roundhammer 1943, una extensió que es juga pràcticament amb els mateixos elements que el Liberty Roads i que simula un desembarcament aliat hipotètic fet el 1943.

Podeu llegir la informació de l'estada a Tarragona de la mà del propi Yves le Quellec aquí.

Més endavant comentaré el Liberty Roads, que considero un molt bon joc.

dimarts, 2 de febrer del 2010

189. La Segona Guerra Mundial en sorra

Estremidora actuació de Kseniya Simonova al programa televisiu Ukraine's Got Talent: una recreació de la Segona Guerra Mundial dibuixant sobre un tauler de sorra. La música d'Apocalyptica ajuda a crear l'ambient adequat.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

180. Estat de la qüestió

Ara duia temps sense escriure sobre jocs. A veure si hi tornem. Això no vol dir que no jugui. Fem un repasset.

En viu, fa un mes vam jugar a Quart a l'Starter Kit de l'Advanced Squad Leader. Una partida introductòria i una partida de 4 taulells (!!!) en equips de dos. Representava un dels assalts dels paracaigudistes alemanys a Creta i forma part d'un grup d'escenaris proposats com a concurs per usar 4 mapes disposats en llargada. Com sempre, l'ASL deixa molt bon regust. Ah, i per fi vam conèixer l'Eloi d'Hostalric.

A casa he jugat un Agrícola i un American Megafauna, cosa que demostra que els bons jocs també es poden jugar amb la família.

Per Internet és per on tinc més activitat lúdica. He usat el VASSAL per fer un parell de partides a Successors i un parell més a Here I Stand (una de les quals encara viva). Estem preparant un Pax Romana. Estic usant el Cyberboard per jugar al Guerra a Muerte i estem preparant un Day of the Chariot: Kadesh.

Impressions?

  • Molt bé amb l'ASL-SK, crec que realment l'SK és un gran producte que acosta un joc complex a tot tipus de públic. No cal recordar tantes regles i et pots concentrar en la tàctica. I jugar per equips és molt divertit.
Hi ha gent que diu que ASL-SK no és ASL. Com a crítica. Evidentment ASL-SK no és ASL. És una simplificació. Però és un gran producte, que permet entrar pas a pas a l'univers de l'ASL sense haver de passar pel totxo (el nom carinyós del manual d'ASL).



  • L'Agrícola posa nerviós ja que sempre voldries estar fent coses i no tens prou accions per fer-les. Cal planejar a llarg plaç i tenir plans B. El recomano als nostres diputats.
Aquest cop l'he jugat a 2 jugadors i continua funcionant prou bé. No hi ha gaire possibilitat que un jugador et desfaci la jugada perquè només hi ha un oponent, i per tant es pot planificar millor que amb 4 o 5 jugadors, però la tensió continua present fins al final. Ah! Indispensable jugar amb les cartes d'oficis i objectes menors; donen un gran toc de varietat al joc.



  • A l'American Megafauna potser pesa més el farciment que el gall, ja que el jugador té poca capacitat de maniobra. De fet, si fos totalment Darwinista, el jugador no podria fer absolutament res. Però és tant divertit gastar gens per comprar una extensió de fèmur...
Aquest cop l'he jugat també a 2 jugadors amb les regles especials que conté. Problema? Si les cartes que apareixen són massa d'un sol tipus, el joc es fa pesat. Recomano separar primer les cartes per tipus (biomes, gens, desastres, immigrants, genotips) i fer una baralla amb una proporció adequada de cada tipus. Així assegures que durant la partida sortirà de tot. En una variant que he trobat per Internet recomanen la següent proporció: 6 desastres, 26 biomes, 50 gens, 15 genotips i 15 immigrants.


  • Successors és un gran joc per a quatre jugadors. Té un mòdul de VASSAL molt i molt bo que fa que jugar una partida a quatre per email sigui molt plaent.
És un joc ple d'incògnites i girs sobtats, que va fer que en la nostra última partida per VASSAL el qualifiquéssim de "muntanya russa". En un moment pots ser a dalt i de cop et trobes a baix de tot, pels motius més inesperats.

Però això no vol dir que depengui totalment de l'atzar. Saber jugar bé és important a Successors per situar-se a la primera línia de victòria. A partir d'aquí, decidir qui guanyarà, serà cosa del camp de batalla.


  • El Here I Stand també és un joc on hi ha més farciment que gall. Amb sis jugadors la interacció és tanta que sovint et surt el tret per la culata. I sobretot hi ha molt d'atzar en les cartes i els daus; en el cas religiós és obvi. Però per jugar bé cal donar molta i molta importància a la diplomàcia: és bàsic per evitar una victòria ràpida d'un jugador espavilat. I l'experiència dels jugadors també és important per saber què funciona i què no funciona, cosa important en la diplomàcia.




  • El Guerra a Muerte és més fluix. És un wargame clàssic senzillet que recrea les guerres d'independència dels països sudamericans. No està mal fet però li falta nervi. I les regles estan plenes d'errates.





O sigui que només falta anar comentant tot això al blog.

dimecres, 2 de setembre del 2009

177. 70 Aniversari de l'inici de la Segona Guerra Mundial


Ja s'han complert 70 anys desde que el cuirassat Schleswing-Holstein obrir foc a la fortaleza del port de Danzing a les 4:45 de la matinada del 1 de setembre de 1939. Simultaneament la Wehrmacht irrumpia al llarg de la frontera polonesa. Fet que vam constituir el començament de la deflagació mes violenta del segle XX i que a donat forma, en gran part, al mon geo-polític que tenim avui en dia.
Per rememorar aquesta efemeride, s'han reunit alguns dels principals líders polítics a l'actual Gdansk (Danzing) per rememorar i recordar els fets. En aquesta reunió ha quedat palès que les ferides produides per la Guerra segueixen obertes, en alguns casos, i en altres potser no estancaran mai.

De qualsevol manera, és important rememorar, recordar i seguir estudint aquest conflicte. Per aixó diferents canals temàtics dedicaran part de la seva programció al llarg d'aquest mes per que no caigui en l'oblid. I pugui ser, si pot ser, mes ben entès o explicat. Per aixó el "Canal Historia" al llarg del mes presentaran els documentals "Espanyols a la Segona Guerra Mundial" i "L'ultimatum de Hitler". El canal "National Geographic" s'afagafeix a la conmemoració amb els documentals "L'exercit alemany de Churchil" i "Apocalipsis" on es mostraran algunes imatges inèdites acuradament restaurades per mostrar la crueltat del conflicte.

D'altre banda, el "CANAL+" ja comená anunciar que gràcies a l'acord establert amb HBO presentaran i estrenaran en exclusiva la minisèrie "THE PACIFIC", miniserie de 10capítols que ens vindrà de la mà de Tom Hanks, Steven Spielberg i Gary Goetzman i avalada pel èxit fulminant i rotund de la seva predecesora "Hermanos de Sangre".

diumenge, 7 de juny del 2009

172. Seixanta-cinc anys del Dia D

Ahir van complir-se seixanta-cinc anys del Desembarcament de Normandia (sis de juny de 1944).
Per a commemorar-ho, vàrem veure una pel·lícula adient: "The longest day", del 1962.

divendres, 30 de gener del 2009

164. Estrena de "Valkiria"

Finalment el vol de la "Valkiria" fa escala a les nostres contrades. Després de moltes dificultats i polèmiques i s'estrena el darrer film de l'actor Tom Cruise. En un intent de divulgar alguns dels moviments reaccionaris i de resistència a l’Alemanya Nazi o dit d’altra manera ¿Hi havia nazis bons dins el Nacional-Socialisme?

Històricament l’intent d’atemptat contra Hitler va ser ideat i dut a terme per forces de la Wehrmacht i no pas per seguidors del partit Nazi ni de les forces de les SS. Així doncs seria mes correcte dir ¿Hi havia alemanys o militars bons dins l’estat Nacional-Socialista?

La resposta a priori pot semblar evident, però al no aconseguir l’èxit de l’atemptat no van poder actuar i per tant no tenim fets amb els quals avaluar les seves actuacions. Molts dels noms que es van veure involucrats en aquest intent colpista gaudien d’àmplia i contrastada reputació dins l’àmbit de cada un. I sembla que el “seny” era una característica constant amb tots ells.

M’agradaria aclarir que “Valkiria”, lluny del que molts creuen, no era el nom del complot contra Hitler. Es tractava de la consigna que posava en marxa un protocol d’actuacions per part de les tropes de reserva per tal mantenir el control de la capital i les institucions polítiques, administratives i militars en cas de la mort del màxim dirigent alemany. Un cop realitzat l’atemptat, per assegurar el cop d’estat caldrien tropes i forces. Es donava el cas que molts dels colpistes eren oficials destinats a les forces de reserva i es van servir d’aquestes per garantir l’èxit de l’operació.

Si bé és conegut per tots el resultat del complot, l’actor Tom Cruise assegura que en el film hi ha acció i intriga i que d’aquesta manera s’aportarà llum sobre la mort de Hitler, doncs als U.S.A, hi ha molta gent que no sap com va morir realment Hitler. L’actor s’ha involucrat especialment en el film, fins a l’extrem de participar en la realització del guió. Estem doncs davant d’una Operació Valkiria totalment “made in Hollywood”. Deixant de banda els retocs de guió, doncs ja ens avancen que no es tracta d’un documental. Deixant de banda les polèmiques suscitades durant el rodatge i el seu principal actor, crec que el millor serà veure-la i per poder-ne opinar.

dimarts, 27 de gener del 2009

163. ¡Auschwitz Alliberat!

Setmana atapeïda d'aniversaris d'uns fets que cal no oblidar i que no es repeteixin.

Avui 27 de gener es compleixen 64 anys quan en el 1945 l'exercit rus es va trobar i alliberà el camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau. Dissortadament conegut, era el mes gran camp de concentració a 60 Km de Cracòvia, Polònia. Famós pels seus forns crematoris, "dutxes", i trens de càrrega que hi entraven dia i nit.

Des del seu inici en 1940 va ser planificat com d'extermini i no pas de treball. Sarcàsticament, feien treballar la gent fins a l'extenuació, la inanició, càstigs i treball fins a la mort. A data del seu alliberament, 7.600 presoners van ser trobats encara amb vida, si es podia dir vida del lamentable estat en el es trobaven. Dels prop de 39 oficials d'alt rang i prop dels 6.500 membres de les SS sota les seves ordres, només van ser portats a judici 750.

Per aquesta efemèride s'ha triat el dia d'avui com a Dia Oficial de la Memòria del Holocaust i la Previsió dels Críms contra la Humanitat de l'Holocaust. També vull dir que: no hi ha i hagut d'altres holocaust, persecucions i crims contra la humanitat que cal recordar?

Tan sols ara em ve a la ment, un lema que va ser emprat per unes altres causes també molt dissortades, "¡NUNCA MAIS!"

dissabte, 15 de novembre del 2008

153. Quin és el vostre exèrcit de la Segona Guerra Mundial?

Una enquesta divertida [anglès] que us pregunta sobre els vostres estils militars per assignar-vos un exèrcit de la Segona Guerra Mundial.

A mi m'han sortit una anàlisi força catalana: que prefereixo resoldre el conflicte amb política abans que amb violència però que un cop dins el conflicte perdre les batalles no significa rendir-se. I això em dóna la puntuació de:
  • 88% França, França Lliure, La Resistència
  • 81% Finlàndia
  • 75% Polònia, Regne Unit i Commonwealth

dimecres, 8 d’octubre del 2008

145. Stalingrado 1942, de Peter Antill

Abstract: review of Osprey's book "Stalingrad 1942", in a Spanish edition.

Permeteu-me en primer lloc parlar del títol del llibre. El títol original d'aquest llibre és "Stalingrad 1942", però l'edició que he llegit no és l'original anglesa d'Osprey sinó la versió castellana que ha editat RBA aquest 2008. En aquesta edició, venuda als quioscos, han buscat títols un pèl més atractius i aquest llibre es titula en la present edició "El sitio de Stalingrado. Stalingrado, septiembre de 1942". Queda dit.

Aquest llibre forma part d'una col·lecció que es ven ara als quioscos. He comprat força llibres d'aquesta col·lecció, excepte alguns que ja tenia. Aquesta edició castellana és molt millor que la que van fer fa força anys a Ediciones del Prado, sobretot perquè aquesta edició és de tapa dura i amb paper de qualitat. Pel que fa al contingut, és una traducció directa de l'original, amb mapes, fotos i dibuixos ben respectats.

Pel que fa al llibre en sí, és una aproximació força bona a tot el conjunt de la batalla d'Stalingrad, des de les primeres aproximacions en l'operació Blau alemanya de la primavera de 1942 fins a l'estabilització del front just a la ciutat d'Stalingrad, l'establiment del setge alemany i les batalles urbanes, continuant amb l'operació Urà soviètica, l'encerclament dels assetjadors i la creació del Kessel, el contraatac de Manstein en l'operació Wintergewitter i la segona ofensiva soviètica fins a la batalla de Kharkov, que estabilitzaria el front fins a la conseqüent batalla de Kursk.

L'àmbit de descripció del llibre no és molt evident. D'una banda recull el seguit d'operacions anterior, però més amb ànim enumeratiu que no pas de detall. D'altra banda l'autor ens recorda constantment les decisions de gran estratègia preses per per Hitler i per Stalin. I finalment tenim els combats interns a Stalingrad, de tipus tàctic.

No és per tant un llibre per aprofundir en cap d'aquests aspectes, tàctic, operacional o estratègic, sinó un llibre per tenir una comprensió global del front sud-sudest a la URSS de 1942 i 1943.

Les imatges i els mapes són prou bons i acompanyen bé el text. Les fotos no són gaire destacables però recreen prou bé l'ambient miserable del dur hivern de 1942-1943.

Un dels aspectes curiosos d'aquest moment històric és el procés gradual de canvi en la presa de decisió dels dos dirigents totalitaris. D'una banda Hitler confia cada cop menys en l'OKH i assumeix cada cop més decisions personalment. Fins i tot arriba a ordenar, en la distància, combats tàctics dins d'Stalingrad. De l'altra banda Stalin comença a deixar que els seus mariscals prenguin decisions estratègiques i relega l'STAVKA a un segon pla. Aquest doble canvi és fonamental en les conseqüències de les decisions que es prenen finalment. La decisió de mantenir Stalingrad a qualsevol preu és directa de Hitler i quan Wintergewitter falla, Paulus és abandonat. En canvi, l'STAVKA abandona les consignes absurdes de "ni un pas enrere" i comença a acceptar la flexibilitat i adaptació de l'estratègia de qualitat.

La meva opinió: un llibre interessant per tenir una visió global del front d'Stalingrad.

Apunts relacionats:

dilluns, 22 de setembre del 2008

142. Diario de un marine, d'E. B. Sledge

Abstract: review of E. B. Sledge's "With the Old Breed at Peleliu and Okinawa".

Diario de un marine
E. B. Sledge, 1981
Castellà, trad. de l'anglès per Aida Candelario Castro [With the Old Breed at Peleliu and Okinawa]
Ed. Militaria/Planeta
445 p.
ISBN 978-84-08-08114-2

Eugene B. Sledge era un noiet d'Alabama que va lluitar a la 1a Divisió de Marines dels EUA a les batalles de Peleliu i Okinawa. Durant el seu temps de servei va prendre notes de tot el que passava i, molt de temps després, el 1981 ho va publicar. Havia hagut de deixar passar 40 anys per poder treure fora tot el que havia viscut en aquells inferns del Pacífic.

El seu llibre va ser un èxit immediat i no s'ha deixat de publicar mai. Llegint-lo entenc el perquè. Sledge fa una narració en primera persona, autobiogràfica, que arriba de manera clara i directa al lector però que alhora manté elegància i estil en l'escriptura. Les seves descripcions de l'horror del camp de batalla no busquen la truculència però tampoc són asèptiques: l'autor relata les misèries i les vergonyes des del punt de vista de la naturalitat de la batalla i n'expressa el seu punt de vista des del punt de vista de l'ètica humana.

Segurament la clau del llibre rau en la pròpia manera de ser de l'autor: llegint el llibre a vegades entrem més en el pensament de l'autor que en la descripció de la batalla però, al fer-ho d'aquesta manera, entenem més què hi passa que si només llegíssim descripcions asèptiques.

Sledge va ser a Peleliu i a Okinawa. La Primera Divisió de Marines, on servia, havia lluitat a Guadalcanal i a Cape Gloucester, dues batalles molt difícils però que no servirien de res als veterans de cara als dos següents combats.

Recordem que la campanya americana del Pacífic va girar a l'entorn de l'Operació Cartwheel, que consistia en un eix d'atac doble, amb el General McArthur per Nova Guinea i l'Almirall Nimitz per les Illes Salomó. Els americans feien l'esforç bèl·lic més intens a Europa i les unitats del Pacífic no podien competir contra els enormes destacaments japonesos situats a les principals bases nipones. Així, Cartwheel es va convertir en deu campanyes seguides que van esquivar les bases japoneses principals i van conquerir un seguit de bases i illes menors que tallaven les línies de subministrament de les bases principals i les aïllaven de facto fins a la fi de la guerra.

El problema era que a mesura que els americans avançaven, la resistència japonesa es convertia en més i més dura, tant per la proximitat al Japó com per l'aprenentatge de les batalles anteriors. Peleliu en va ser un clar exemple: situada a l'arxipèlag de les Palau, Peleliu era una base japonesa secundària però que es trobava al flanc de la invasió de les Filipines. La seva captura havia de ser una operació col·lateral i de fet no apareix en gaires llibres d'història, però la batalla que havia de durar tres dies es va convertir en un infern de dos mesos. Peleliu va tenir l'índex de baixes més alt de tota la Guerra del Pacífic... i estratègicament no tenia gaire valor ja que la invasió de les Filipines es va fer sense problemes als flancs.

Sledge descriu perfectament les noves tàctiques nipones: enlloc de fer càrregues suïcides banzai, els defensors es van atrinxerar en complexos de coves cavats sota muntanyes formades per corall dur que es van convertir en ossis camps de batalla pelats, sense vegetació i sense terra on poder cavar. El terra es convertia en metralla i les posicions japoneses només podien ser reduïdes per llançaflames o càrregues de demolició. La rendició era impensable i els franctiradors, omnipresents. Fins i tot un Coronel dels marines hi va morir en combat. En aquestes condicions no es podien enterrar els morts i la sang i els excrements dels soldats empastifaven el terra arreu, la higiene era impensable i tenir aigua neta era un luxe. Els japonesos van aguantar dos mesos en aquestes condicions i al final de la batalla no hi havia gairebé cap presoner: tots havien preferit morir.

Després de Peleliu, Okinawa va començar com una batalla més convencional però quan el front va arribar a la serra de Kakazu tot plegat es va convertir en un malson de la Primera Guerra Mundial, amb trinxeres, pluja, fang, rates i cadàvers arreu. El cansament, la son, la fam i els horrors convertien la gent en cossos sense ànima i el tracte a l'enemic era cruel. Okinawa tenia població civil japonesa i, en molts casos, quan els americans arribaven als pobles els civils es suïcidaven, un fet que tenyia de mals presagis la futura invasió del Japó.

Sledge supera amb vida les dues batalles i ens les transmet més enllà del clixé històric i de l'argumentació estratègica per fer-nos viure la crueltat sense sentit de la guerra.

La meva opinió: imprescindible per als amants de la història i la Segona Guerra Mundial.

Apunts relacionats:

divendres, 12 de setembre del 2008

141. Pobediteli, soldats de la Gran Guerra Patriòtica

Abstract: review of the English translation of the Russian web Pobediteli, about the East Front in World War II.

S'ha traduït a l'anglès el web Pobediteli, un projecte rus per commemorar la Segona Guerra Mundial a la Unió Soviètica i el milió de soldats i combatents soviètics que encara resten vius.


En el millor estil nordamericà o israelià, el web ens informa del nom de tots i cadascun dels supervivents que han pogut ser contactats. Inclou un cercador de veterans de guerra. Aquestes iniciatives són exemplars ja que posen nom i cognom als desastres bèlics que amenacen sempre d'eliminar l'individu en favor de la massa. Ja és curiós doncs, que aquest projecte provingui d'un combatent que precisament eliminava l'individu en favor de la massa. Benvingut sigui!

A la Unió Soviètica, aquest conflicte va prendre el nom de Gran Guerra Patriòtica i inclou únicament des de l'Operació Barbarroja (22 de juny de 1941) fins a la Batalla de Berlín (16 d'abril de 1945). No inclou per tant ni la invasió soviètica de Finlàndia del 1939 ni la partició de Polònia amb Alemanya, també del 1939. Tampoc inclou la declaració de guerra contra Japó de 1945.

La presentació, espectacular, recrea el conflicte sobre temps real a escala i permet fer pauses en la presentació i escoltar els testimonis vius (russos) de les diferents batalles i èxodes civils. La línia del front es va movent seguint les ofensives i les principals batalles queden marcades de manera especial, en l'estil de la presentació que vaig comentar sobre la Guerra Civil Americana.

No us ho perdeu!

Apunts relacionats:
§ Màtius

dissabte, 30 d’agost del 2008

138. ASL Starter Kit: anàlisi de l'estructura del torn

Abstract: initial explanation of the Advanced Squad Leader - Starter Kit turn phases.

Com a ajuda per jugar als Starter Kit de l'Advanced Squad Leader (ASL-SK), he creat aquest full amb l'estructura del torn explicada en files, columnes i colors. Va molt bé per començar a aprendre a jugar a l'ASL.

Podeu imprimir-lo i distribuir-lo lliurement. Crec que té prou qualitat gràfica per imprimir-lo bé.

Un torn d'ASL equival a dos o tres minuts de temps real i és en realitat la suma de dos mitjos torns, un per jugador. Així, una partida que tingui entre cinc i deu torns representa un combat d'entre deu i trenta minuts i es juga fent entre deu i vint torns reals, la meitat per cada bàndol.

Els torns de cada bàndol són simètrics i es distingeixen per la paraula ATACANT i DEFENSOR, així, en majúsucules. Aquesta designació no és la situació estratègica de l'escenari, que es descriu amb minúsucules: Atacant i Defensor. L'Atacant és el bàndol que "ha de conquerir quelcom" en l'escenari i el Defensor el que "ho ha d'impedir", per entendre'ns.

En canvi, l'ATACANT és el jugador "actiu" en el mig torn actual i el DEFENSOR és el "passiu". Entre cometes perquè els dos jugadors juguen a cada mig torn.

Complicat? Tornem-ho a llegir: cada torn es juga dues vegades (dos mitjos torns), en que els dos jugadors s'intercanvien els papers d'ATACANT i de DEFENSOR. Normalment, l'Atacant comença primer a fer d'ATACANT. Així, les partides són:
  • 1a Atacant-ATACANT i Defensor-DEFENSOR
  • 1b Defensor-ATACANT i Atacant-DEFENSOR
  • 2a Atacant-ATACANT i Defensor-DEFENSOR
  • 2b Defensor-ATACANT i Atacant-DEFENSOR
  • etc.
La diferència entre ATACANT i DEFENSOR és en el que es pot i no es pot fer durant el torn.

Les fases del torn s'expliquen al manual de la manera següent (en cursiva l'original anglès):
  1. Fase de Reagrupament (Rally)
  2. Fase de Foc Preparat (Prep Fire)
  3. Fase de Moviment (Mov) + Fase de Foc Defensiu Primer (First Fire)
  4. Fase de Foc Defensiu (Defensive Fire)
  5. Fase de Foc Avançat (Advancing Fire)
  6. Fase de Retirada (Rout)
  7. Fase d'Avançar (Advance)
  8. Fase de Combat Proper (Close Combat)
Aquesta explicació la trobo massa sintètica i per això he fet aquests esquemes de colors.
Si mireu l'esquema, veureu que he distingit entre un ATACANT en Cobertura (que no es mou) i un ATACANT en Moviment, a part del DEFENSOR. Això és bàsic. A part, els colors de cada fase coincideixen amb els colors dels marcadors auxiliar que s'usen per marcar els soldats que han actuat, així és més fàcil d'associar el marcador a la fase.

Com podeu veure, en algunes fases poden actuar tots els jugadors, en d'altres no. Els detalls de cada fase els explicaré en posteriors articles. Una unitat es considera en bon estat si no està Desorganitzada ni en Melée. Vegem-ho:
  1. Fase de Reagrupament: en primer lloc es mira la meteorologia i els reforços. A continuació ATACANT i DEFENSOR poden mirar de recuperar armes abandonades, arreglar armes espatllades i reagrupar unitats desorganitzades. Només l'ATACANT pot provar d'autoreagrupar una unitat sense capacitat d'autoreagrupament.
  2. Fase de Foc Preparat: només per l'ATACANT. Les unitats que disparin no podran moure a la fase següent (per això ho separo en dues columnes). Les unitats en bon estat de l'ATACANT que vulguin poden disparar a plena potència.
  3. Fase de Moviment + Fase de Foc Defensiu Primer: les unitats en bon estat de l'ATACANT que no hagin disparat a la fase anterior poden moure a plena capacitat, mentre les unitats en bon estat del DEFENSOR poden disparar a les unitats en moviment. L'ATACANT pot usar Pas Lleuger (marcar amb CX i incrementar el moviment) o Moviment Cautelós (moure un sol hex i evitar les bonificacions al foc defensiu). L'ATACANT pot usar Granades de Fum i el foc del DEFENSOR deixa Foc Residual.
  4. Fase de Foc Defensiu: les unitats en bon estat del DEFENSOR poden disparar contra totes les unitats de l'ATACANT, que ara són totes quietes. Si la unitat del DEFENSOR no té cap marca de foc, pot disparar lliurement. Si ha fet Foc Primer, només pot disparar a unitast adjacents. Si ha fet Foc Final, no pot disparar.
  5. Fase de Foc Avançat: les unitats en bon estat de l'ATACANT que han mogut, poden disparar. Aquest foc és penalitzat per ser foc després de moure, però les unitats que tenen Foc d'Assalt (armes automàtiques) no són tan penalitzades com la resta. Observeu que les unitats de l'ATACANT que havien fet Foc Preparat (fase 2), aquí no poden disparar.
  6. Fase de Retirada: totes les unitats desorganitzades que s'han de retirar es retiren. Les que es poden retirar es retiren si ho vol el jugador. Les retirades les fa primer l'ATACANT i després el DEFENSOR. Cal tot un article per explicar el moviment de retirada, que condiciona molt les opcions al jugador.
  7. Fase d'Avançar: totes les unitats en bon estat de l'ATACANT poden avançar un hexàgon, tant si havien disparat, mogut, el que sigui. Això permet entrar a un hex ocupat per l'enemic.
  8. Fase de Combat Proper: les unitats enemigues dins d'un mateix hex fan combat proper. Si continuen vives unitats dels dos bàndols, es marca amb Melée i les unitats no es consideren en bon estat.
Aquí acaba un mig torn i es passa al mig torn següent.

En posteriors articles descriuré en detall cada fase, però això pot servir d'orientació als jugadors novells d'Advanced Squad Leader-Starter Kit.

diumenge, 10 d’agost del 2008

132. ASL i Fire in the sky

Dissabte vam trobar-nos al GRIC de Quart l'Anna, en Ruben, l'Albert, en Tomàs i jo mateix per veure diversos wargames.

Vam estar remenant i veient com funcionen (per sobre) una colla de clàssics vells i moderns:
Finalment vam fer un parell d'escenaris d'ASL.

En el primer, S1 Retaking Vierville, vaig explicar el funcionament del joc mentre l'Anna procurava recapturar Vierville amb la Wehrmacht i l'Albert la defensava tenaçment amb els nordamericans de la 101 aerotransportada. La partida es va resoldre en l'última tirada de l'últim torn, quan els alemanys no van poder resoldre al seu favor una melée en un dels edificis objectius; com cap edifici objectiu contenia alemanys, va ser victòria per a l'Albert.




En el segon, S6 Released from the East, l'Anna i l'Albert van liderar la guàrdia siberian en l'atac al poble d'Istra, davant de Moscou, capturat per la divisió SS Das Reich, duta per en Ruben i jo mateix. Els soldats alemanys van frenar d'entrada l'atac soviètic tot i que el reforços russos del tercer torn van aconseguir capturar un dels tres edificis clau. Aquest va ser l'únic èxit soviètic ja que en una altra zona del tauler entre dos escamots alemanys mantenien a ratlla tota una companyia de la guàrdia siberiana. Finalment els soviètics van poder usar les càrregues de demolició per entrar en un segon edifici però ja era tard per controlar-lo i les ametralladores alemanyes van frenar qualsevol intent de fer pinça contra l'edifici. Victòria per a en Ruben i en Martí.

A continuació vam desplegar el Fire in the sky i vam engegar l'escenari de torneig, que comença al torn 2. L'Anna i l'Albert duien l'imperi nipó mentre que en Ruben duia les forces dels EUA i en Tomàs les del Regne Unit, els Països Baixos i la Commonwealth; jo feia l'assessorament tècnic i estratègic per als dos bàndols. El Japó va començar amb la conquesta de les Filipines i Singapur però en dos atacs consecutius no va poder desallotjar els holandesos dels camps petrolífers de Borneo. Per la seva banda, els angloamericans van reaccionar bé i van ocupar Papua-Nova Guinea en tres torns, protegint perfectament la línia de subministres australians. Els japonesos van procedir a reforçar el Pacífic central al voltant de la base de Truk però els americans van llançar-se sobre les illes Marshall en una batalla que va quedar indecisa, ja que es va fer tard i vam plegar. Al torn 5 del joc (sobre 15) els japonesos duien 11 punts de victòria i havien perdut dues fitxes de portaavions, però tenien una bona reserva de petroli. Els americans començaven a acumular una gran flota però en aquestes partides inicials tothom comet alguns errors en les operacions que feien impossible l'optimització de tots els recursos disponibles. Això sí, la guerra del Pacífic es revivia d'una manera alhora realista i distesa, sense la complicació d'altres jocs però amb el detall suficient per entendre'n la complexitat logística.

I fins a la propera sessió.

Imatges de BoardGameGeek

Podeu llegir la mateixa crònica a Juguem els divendres

dilluns, 7 de juliol del 2008

129. Spike Lee: Miracle at St. Anna

Continua la nova tongada de pel·lícules ambientades a la Segona Guerra Mundial. Després de l'excel·lent díptic que va fer Clint Eastwood sobre la batalla d'Iwo Jima, amb Flags of our fathers i Letters from Iwo Jima i mentre esperem la sèrie The Pacific, que és la segona part de la nostra admirada Band of Brothers, el director Spike Lee estrena al setembre Miracle at St. Anna.

Miracle at St. Anna és un llarg flashback que ens relata el misteri d'un assassinat comès el 1983. Per explicar-lo cal remuntar-se al 1944, en que un grup de soldats de la Divisió 92 d'infanteria dels EUA (soldats negres o Buffalo Soldiers) van quedar aïllats de les tropes amigues durant els combats a la Línia Gòtica.

El tràiler val molt la pena:

128. Desfilada per la Mare Pàtria Russa

Pel YouTube he vist aquesta desfilada que diu que és la de la celebració de la victòria a la Gran Guerra Patriòtica. Els T34/85 semblen autèntics... i n'hi ha molts!

diumenge, 18 de maig del 2008

118. Teniu en preorder The Devil's Cauldron (MMP)?

Si algú de vosaltres està esperant la seva còpia del The Devil's Cauldron, d'MMP, i es comença a desesperar, penseu que no sou pas l'únic cas.

Vegeu, vegeu [alemany subtitulat en anglès]:

http://www.overstream.net/swf/player/oplx?oid=tzmslzuee7uc

Via SNAFU!

dilluns, 12 de maig del 2008

116. Entrevista amb Philipp von Boeselager

El diari espanyol El País ha publicat una interessant entrevista pòstuma [castellà] amb Philipp von Boeselager, l'últim supervivent de l'Operació Valquíria, l'intent d'assassinar Hitler fet per part de l'Estat Major de l'exèrcit alemany.

Boeselager va morir el passat u de maig.

Precisament està previst que el 2009 s'estreni Valkyrie, la pel·lícula inspirada en aquests fets en que Tom Cruise interpreta a Claus von Stauffenberg.


Apunts relacionats:
Via ¡Es la guerra!

diumenge, 13 d’abril del 2008

107. Qui vol anar a la feina en un Tiger I?

Will Foster, un estudiant de Flint, Michigan (sí, el poble d'en Michael Moore) ha construït un Panzer I a una escala 1/2 i el fa servir per anar a la facultat!

Això és ser un fan seriós de la Segona Guerra Mundial!