diumenge, 7 de juny del 2009

172. Seixanta-cinc anys del Dia D

Ahir van complir-se seixanta-cinc anys del Desembarcament de Normandia (sis de juny de 1944).
Per a commemorar-ho, vàrem veure una pel·lícula adient: "The longest day", del 1962.

6 comentaris:

Tomàs ha dit...

No és millor la pel·lícula "Saving Private Ryan", al menys l'escena del desembarc?

http://www.youtube.com/watch?v=_y1YL9C8Hfw

Martí Cabré ha dit...

Ambdues són pel·lícules molt bones d'èpoques diferents.

Avui, les escenes interiors de "The longest day" es veu teatrals mentre que l'acció de "Saving private Ryan" és trepidant.

Però "The longest day" per a mi continua tenint un fort atractiu. Té una certa èpica que no t'abandona.

L'escena de Pegasus Bridge ("until you are relieved"), la granoteta dels paras, els enginyers d'Omaha... i el poema de Verlaine:

Les sanglots longs/Des violons/De l'automne
Blessent mon cœur/D'une langueur/Monotone

matias ha dit...

soldat Ryan?!?
puaj

amb la primera imatge de "The longest day" ja està tot explicat i no cal més: un casc i la platja.
Fantàstica.

Spielberg és una bon muntador, això sí. L'escena final de combats al poble és un prodigi de muntatge.

Jan Gonzalo ha dit...

Jo vaig cap a Normandia aquest juliol. Avui mateix estem fent les reserves dels Hotels!!

Estic emocionat!!

Per cert, jo prefereixo The Longest Day, especialment l'escena dels gaiters desembarcant amb un Sean Connery de primera comunió. El principi del soldat Ryan és molt impressionant, però després afluixa molt. Les escenes finals podem amb mi... no són aptes per diabètics.

Salutacions!!

Martí Cabré ha dit...

Jan, quina enveja!

Espero poder llegir a la Trompa un resum i recomanacions per aquest viatge, que espero també fer algun dia.

Per cert, estem superenganxats al Successors! Que bo que és! Ara mateix jugant per VASSAL offline [Quito-Terrassa-Girona] i dissabte que ve en viu a Quart.

Jan Gonzalo ha dit...

Si alguna vegada us falta un jugador compteu amb mi...

Successor for ever!!