Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris * jugadors: 2 a 5. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris * jugadors: 2 a 5. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 d’abril del 2009

168. American Megafauna, la lluita entre dinosaures i mamífers

Abstract: review of the evolution game American Megafauna.

Durant La Collonera Russa 2009, en Jordi C. va proposer de fer un American Megafauna. He de dir que em va sorprendre gratament; sota la seva tutela vam fer una partida sencera a aquest joc evolutiu. El joc ens situa en el protocontinent nordamericà just després de l'extinció del Pèrmic-Triàssic (fa 250 milions d'anys). El 95% de les espècies desapareixen del planeta per raons desconegudes i dos nous tipus d'animals, rèptils i mamífers, veuen desaparèixer els obstacles per a convertir-se en les espècies dominants. Els rèptils ho serien durant els 180 milions d'anys del Mesozoic i els mamífers en els següents 70 milions d'anys de Cenozoic (fins avui).

Cada jugador du un protoanimal, que es classifica en un doble eix rèptil/mamífer i herbívor/carnívor. L'eix rèptil/mamífer és fix per a cada protoanimal durant tota la partida, mentre que l'alimentació herbívora o carnívora pot canviar cada torn. Tot i poder triar, cada protoanimal és més hàbil com a herbívor o com a carnívor en funció de la seva dentadura, que és fixa durant tota la partida.

Cada jugador disposa d'un cartró amb el seu protoanimal i espai per a tenir fins a tres animals més derivats del primer. Cada animal té una indicació de la seva mida (de quilos a tones) i espai per indicar els nous gens que ha adquirit i que modifiquen el seu cap, tòrax o extremitats.


Abans de començar a jugar s'escullen una trentena de cartes d'entre el centenar que componen el joc i es disposen cara avall. A cada torn s'agafen un parell d'aquestes cartes i s'apliquen. Els continguts de les cartes poden ser diversos:
  • nous biomes: representen canvis en la vegetació o població d'insectes d'una zona del continent
  • intervenció extraterrestre: normalment són desastres en forma de meteorits, canvis en la composició atmosfèrica, etc.
  • nous genomes: propicien la capacitat d'adaptació dels nostres animals; es poden adquirir per subhasta de gens
  • nous llinatges: permeten crear un nou animal derivat del nostre; s'adquireix per subhasta de gens; ens permet multiplicar les nostres probabilitats de sobreviure
  • immigrants: espècies que venen d'altres continents i colonitzen algun dels nostres biomes.
El joc ens obliga a adquirir nous gens per poder sobreviure als canvis en la composició dels biomes, uns canvis que sovint són lents però que es poden accelerar (molt!) si hi ha canvis climàtics. I de tant en tant hi ha canvis climàtics. De tant en tant els jugadors obtenen nous gens que cal acumular per tal de poder guanyar les subhastes de genomes: així es representa de manera simple com els gens han creat una nova funcionalitat per a l'animal (un fenoma). Si creem una nova família d'animals, els nous hereten tots els gens de l'animal mare però a partir d'aquell moment evolucionen per separat i cal invertir en genomes per a cada un d'ells.

Els genomes són ben variats: per menjar pastura, per menjar arbres, per menjar insectes, per operar de nit, per obtenir velocitat, per obtenir armadura, per perforar armadura, per ser amfibi, per ser aquàtic, etc.


Hi ha tres genomes que converteixen l'animal en correcamins: nocturnitat, velocitat i armadura. Si un depredador (un animal que aquell torn és carnívor) no té els equivalents de nocturnitat, velocitat i perforació d'armadura, no es pot alimentar d'aquell herbívor. Això pot causar que s'alimentin exclusivament d'una sola població herbívora sense defenses, l'extingeixin i el propi carnívor s'extingeixi per haver eliminat la seva única font d'aliment. Aquesta situació, que passa sovint, l'ha d'evitar el jugador que té animals carnívors durant la seva fase d'expansió, vigilant no créixer massa. Com veieu, és un joc que té detalls molt ben trobats.

Potser l'únic problema del jocs és la presentació, feta amb cartolina prima i amb peces que cal retallar. Crec que val la pena buscar figuretes i peces de fusta que representin els genomes i els animals; el joc guanyarà força. D'altra banda, l'autor es va dedicar a dibuixar tots els tipus de biomes del joc, els quals tenen tots el seu nom científic i la seva explicació.

A nivell de documentació, American Megafauna és un joc excepcional que ens transporta dos-cents milions d'anys enrere i ens fa viure la relació constant entre la variació climàtica del planeta, els canvis que comporta en la vegetació i les formes de vida més simples i l'adaptació necessària dels animals dominants per continuar sent dominants... o deixar d'existir. Altament recomanat!

diumenge, 23 de setembre del 2007

57. Through the desert

Abstract: comments about the game Through the desert

Through the desert és un joc d'estil alemany dissenyat per Reiner Knizia (Tigris & Euphrates, Ra, Lost Cities, Lord of the Rings). El vam poder provar a la 1a trobada de jocs de Girona.

El joc té un tauler senzill que representa un desert qualsevol i moltes (moltíssimes) figuretes de camells (concretament, dromedaris). El joc consisteix en fer punts i qui té més punts guanya.

El joc comença quan cada jugador va col·locant figuretes de dromedaris de colors diferents sobre el mapa (seguint unes normes). Cada dromedari està muntat per un genet del color del jugador. Així que el jugador no s'ha de fixar en el color del dromedari sinó en el del genet. Això despista una mica al principi.

Un cop tots els genets són sobre el mapa, cada jugador pot agafar dos dromedaris de qualsevol color i enllaçar-los als dromedaris de la caravana d'aquell color que ja són sobre el mapa. Ha de ser una caravana del jugador (identificada pel color del genet).

Els punts es fan així:
  • quan una caravana passa per un pou d'aigua
  • quan una caravana es posa adjacent a un oasi (un cop per caravana)
  • quan una caravana aïlla una zona del mapa (i acumula els pous d'aigua que contingui)
  • al final del joc, per la caravana més llarga de cada color
El joc és similar al Go en el sentit de tancar territori però amb els al·licients de puntuar directament per la captura de pous d'aigua i per l'accés als oasis.

Es tracta d'un joc sense atzar, multijugador (de 2 a 5 jugadors) i adequat per a totes les edats. Els colors dels dromedaris són tots pastel (variants de rosa, blau i verd) que fan que al final de la partida el tauler tingui un aspecte tot especial, com podeu veure en aquesta imatge de l'esquerra. Jo hi duia els genets de color verd i vaig acabar en segona posició.

En resum, un joc familiar per passar vetllades agradables sense gaires complicacions.

Algunes imatges d'aquest apunt són de BoardGameGeek.

Apunts relacionats: