divendres, 30 de gener del 2009

164. Estrena de "Valkiria"

Finalment el vol de la "Valkiria" fa escala a les nostres contrades. Després de moltes dificultats i polèmiques i s'estrena el darrer film de l'actor Tom Cruise. En un intent de divulgar alguns dels moviments reaccionaris i de resistència a l’Alemanya Nazi o dit d’altra manera ¿Hi havia nazis bons dins el Nacional-Socialisme?

Històricament l’intent d’atemptat contra Hitler va ser ideat i dut a terme per forces de la Wehrmacht i no pas per seguidors del partit Nazi ni de les forces de les SS. Així doncs seria mes correcte dir ¿Hi havia alemanys o militars bons dins l’estat Nacional-Socialista?

La resposta a priori pot semblar evident, però al no aconseguir l’èxit de l’atemptat no van poder actuar i per tant no tenim fets amb els quals avaluar les seves actuacions. Molts dels noms que es van veure involucrats en aquest intent colpista gaudien d’àmplia i contrastada reputació dins l’àmbit de cada un. I sembla que el “seny” era una característica constant amb tots ells.

M’agradaria aclarir que “Valkiria”, lluny del que molts creuen, no era el nom del complot contra Hitler. Es tractava de la consigna que posava en marxa un protocol d’actuacions per part de les tropes de reserva per tal mantenir el control de la capital i les institucions polítiques, administratives i militars en cas de la mort del màxim dirigent alemany. Un cop realitzat l’atemptat, per assegurar el cop d’estat caldrien tropes i forces. Es donava el cas que molts dels colpistes eren oficials destinats a les forces de reserva i es van servir d’aquestes per garantir l’èxit de l’operació.

Si bé és conegut per tots el resultat del complot, l’actor Tom Cruise assegura que en el film hi ha acció i intriga i que d’aquesta manera s’aportarà llum sobre la mort de Hitler, doncs als U.S.A, hi ha molta gent que no sap com va morir realment Hitler. L’actor s’ha involucrat especialment en el film, fins a l’extrem de participar en la realització del guió. Estem doncs davant d’una Operació Valkiria totalment “made in Hollywood”. Deixant de banda els retocs de guió, doncs ja ens avancen que no es tracta d’un documental. Deixant de banda les polèmiques suscitades durant el rodatge i el seu principal actor, crec que el millor serà veure-la i per poder-ne opinar.

dimarts, 27 de gener del 2009

163. ¡Auschwitz Alliberat!

Setmana atapeïda d'aniversaris d'uns fets que cal no oblidar i que no es repeteixin.

Avui 27 de gener es compleixen 64 anys quan en el 1945 l'exercit rus es va trobar i alliberà el camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau. Dissortadament conegut, era el mes gran camp de concentració a 60 Km de Cracòvia, Polònia. Famós pels seus forns crematoris, "dutxes", i trens de càrrega que hi entraven dia i nit.

Des del seu inici en 1940 va ser planificat com d'extermini i no pas de treball. Sarcàsticament, feien treballar la gent fins a l'extenuació, la inanició, càstigs i treball fins a la mort. A data del seu alliberament, 7.600 presoners van ser trobats encara amb vida, si es podia dir vida del lamentable estat en el es trobaven. Dels prop de 39 oficials d'alt rang i prop dels 6.500 membres de les SS sota les seves ordres, només van ser portats a judici 750.

Per aquesta efemèride s'ha triat el dia d'avui com a Dia Oficial de la Memòria del Holocaust i la Previsió dels Críms contra la Humanitat de l'Holocaust. També vull dir que: no hi ha i hagut d'altres holocaust, persecucions i crims contra la humanitat que cal recordar?

Tan sols ara em ve a la ment, un lema que va ser emprat per unes altres causes també molt dissortades, "¡NUNCA MAIS!"

dilluns, 26 de gener del 2009

162. "¡HA LLEGADO ESPAÑA!"


No és cap nom d'un joc, ni d'una película, tan de bo. Va ser un fet real que va passar el 26 de gener de 1939, ara fa 70 anys. Uns fets i una data que molt bé podria estar al costat del 11 de setembre de 1714. Després de la desfeta republicana a la Batalla de l'Ebre, ja no quedava cap altra línea de defensa i les tropes feixistes tenien les portes obertes per entrar dins el territori català i pendre sense resistència la capital catalana. Era només el principi de la fi de la campanya militar de Catalanya o també coneguda per "l'altra Espanya"com excelci territori "rojo-separatista" per excel.lència. I tal com anunciaven els cartells del moment "¡Ha llegado España!" i així un aire espanyol provinent de ponent entrà amb total impunitat per escombrar, perseguir, netejar i redreçar. Tot alló que va començar amb uns "jocs florals" i unes sardanes va acabar inmolant juventuts a l'Ebre. "Y eso no puede volver a suceder", es deien les autoritats del moment. Catalunya va pasar a mans del poder militar, els quals es van encarregar de posar en marxa el "Nuevo Estado". Amb una voluntat totalitària es va perseguir i castigar tot vestigi de catalanitat, escudats pel lema !"España: una grande y libre" i per aixó deien que "los catalanes deben pensar seriamente que les llega el momento de cumplir inexorablemente su deber de españoles".
La campanya militar es va acabar el 10 de febrer de 1939 quan les tropes del general Solchaga van arribar a La Jonquera i van tancar la frontera. Llavors va ser el moment de començar el desplegament del "Nuevo Estado" i va ser quan tràgiques paraules van pendre massa protagonisme: represió, persecucions, detencions, exili, afusellaments, prohivicions.
Ja fa 70 anys d'aquell "¡Ha llegado España!" i malgrat el temps i la democràcia encara sofrim les darreres conseqüències d'aquells aires de ponent tot somiant amb els nous cartells que ens anunciïn: "¡ Espanya ha marxat!".

diumenge, 25 de gener del 2009

161. Here I Stand, Partida 3 Torn 1

Com que un dels jugadors d'aquesta partida, en Peperinni, està escrivint a la BSK el seu relat de la partida, amb més profusió d'imatges que la meva, us hi reenvio [castellà] per seguir-la en qüestió de moviments i regles. Jo aprofitaré per fer un relat més novel·lat de què passa a la partida.

Here I Stand. Torn 1. 1517-2523.


Europa, 1517. Un fantasma recorre Europa. El fantasma del Renaixement. Després de mil anys de foscor, la llum i la ciència tornen a recórrer pels centres de poder europeus. La presa de Constantinoble per l'Imperi Otomà i la consequent destrucció de l'Imperi Romà d'Orient propicia una fuga de pensadors i artistes cap a Occident, que els acull amb els braços oberts.

És un temps de canvis en molts àmbits:
  • en l'àmbit geoestratègic europeu la principal amenaça és l'expansió de l'Imperi Otomà, que ja arriba als Balcans i es mira amb avidesa el regne hongarès.
  • un altre punt calent és el nord d'Itàlia, dividit en ciutats-estat i camp de batalla del regne de França, el Papat i la doble corona hispano-austríaca de la família dels Hapsburgs.
  • també en l'àmbit europeu, els principats alemanys recelen del poder dels Hapsburgs, que controlen mitja Europa i bona part del Nou Món. Potser aprofitaran el descontentament religiós per provocar canvis polítics?
  • en l'àmbit geoestratègic mundial, la recent descoberta de les Índies Occidentals, el Nou Món, possibilita oportunitats d'expansió de cara als regnes més ben situats: Espanya, França, Anglaterra (en aquest joc no es té en compte Portugal).
  • en l'àmbit religiós, el món és a punt de rebre una nova sotragada en la forma de la protesta efectuada per un jove religiós de Wittenberg, Martí Luter. Serà esclafada pel poder Papal com ha passat fins ara amb totes les heretgies (càtars, hussites, ...) o aconseguirà canviar alguna cosa?
  • finalment, en l'àmbit domèstic, el rei anglès Enric VIII vol divorciar-se de la seva dona, Caterina d'Aragó, que és néta dels Reis Catòlics i tieta de l'emperador Hapsburg Carles V. Aquest pressiona el Papa per evitar el divorci reial però la paciència d'Enric té un límit i posarà sobre la taula una pregunta tabú durant l'Edat Mitjana: Qui té més poder sobre un territori cristià: el rei o el Papa?
Punts de Victòria Inicials:
  • Otomans: 8
  • Hapsburgs: 9
  • Anglaterra: 9
  • França: 12
  • Papat: 19
  • Protestant: 0
Comencem. Martí Luter penja a les portes de l'església de Wittenberg les seves 95 Tesis. Això provoca un rebombori que aprofiten els principats alemanys per distanciar-se de Roma. Wittenberg, Brandenburg, Magdeburg, Stettin i Lübeck adopten la Reforma.

L'Emperador vol evitar que la Reforma es converteixi en un problema polític i convoca la Dieta de Worms. Allà el discurs de Luter anima a més alemanys i Leipzig i Erfurt s'afegeixen a la Reforma. El Papa no fa gaire cas del procés reformista i prefereix jugar a la guerra a Itàlia enfront els francesos.

L'Imperi i França s'enfronten en una gran batalla a Bordeus, on els francesos són derrotats, això deixa via lliure a les pretensions italianes del Papat i permet als Hapsburgs recol·locar recursos per fer front als Otomans, que conquereixen Belgrad i Buda en un ràpid avanç pels Balcans.

Mentre Enric VIII crea un gran exèrcit per destruir el regne escocès que li amenaça la reraguarda, Martí Luter tradueix a la llengua alemanya el Nou Testament. Fent-ho crea la llengua alemanya literària moderna i aconsegueix sumar a la causa de la Reforma les ciutats d'Erfurt, Kassel, Nuremberg i Worms. Dos dels sis electorats ja s'han reformat i sembla que no hi ha aturador.


Al Nou Món, l'explorador castellà León descoreix el riu Mississippi per a major glòria de Carles V.

De cara al proper torn, Carles V es desplaça amb les seves tropes a Viena per plantar cara Solimà el Magnífic. Francesc I de França es llepa les ferides de la guerra amb l'Hapsburg i Enric VIII es prepara per assaltar Edimburg. El Papa encara somnia amb el seu regne italià i Luter continua traduïnt la Bíblia per convèncer els electors (i les seves tropes) de les bondats de la Reforma.

Punts de Victòria al final del Torn 1:
  • Otomans: 16
  • Hapsburgs: 12
  • Anglaterra: 9
  • França: 10
  • Papat: 19
  • Protestant: 5
Apunts relacionats:

dijous, 1 de gener del 2009

160. Les partides de 2008

Aquestes són les partides que he fet el 2008.

En vermell els wargames, en blau els eurogames, en marró els ameritrash, en taronja els mass market games, en verd els party games i en negre els fillers. Aquestes etiquetes les poso sense ser gaire purista ja que hi ha jocs una mica mixtos.

Jungle Speed 21
Werewolves of Miller's Hollow 14
Commands & Colors: Ancients 12
Halli Galli 8
1960: The Making of the President 6
Memoir '44 6
Paparazzi 6
Advanced Squad Leader (ASL) Starter Kit #1 3
Citadels 3
Here I Stand 3
Power Grid 3
Twilight Struggle 3
Advanced Squad Leader (ASL) Starter Kit #3 2
Agricola 2
Aye, Dark Overlord! 2
Game of Thrones, A 2
Party & Co - Junior 2
Settlers of Catan, The 2
1936 Guerra Civil 1
Fire in the Sky: The Great Pacific War 1941-1945 1
Fury of Dracula 1
Iwo Jima - Rage Against the Marines 1
Manifest Destiny 1
Napoleonic Wars 2nd Edition, The 1
Party & Co 1
Perikles 1
Russian Campaign, The 1
Settlers of Catan, The - 5-6 Player Expansion 1
Showtime Hanoi 1
Storm Over Stalingrad 1
Struggle of Empires 1
Target Arnhem: Across 6 Bridges 1

D'un total de 114 partides tenim 47 partides a 18 wargames, 12 partides a 6 eurogames, 1 partida a 1 ameritrash, 0 partides a 0 mass market games, 3 partides a 2 party games i 43 partides a 4 fillers.

La meva repartició del 2008 és doncs entre wargames i fillers pel que fa a partides i a wargames pel que fa a títols, cosa que s'escau amb les meves preferències. De fet els fillers no actuen com a tals sinó com a jocs en sí entre gent no gaire jugaire. Dels wargames m'agradaria fer-ne més partides però no està malament haver provat 18 títols diferents en un any, equival a provar un joc cada sis setmanes; encara que la majoria de partides són del torneig de CC:A amb els JEDi.

En resum, un any prou satisfactori.