dilluns, 7 de desembre del 2009

187. Museu virtual de la Guerra de Successió

Llegeixo a Vexillum que ja han obert el Museu virtual de la Guerra de Successió:

Ens fa saber en Xavi Rubio que ja és a punt el «Museu Virtual de la Guerra de Successió». Es tracta d'un exhaustiu lloc web dedicat a la Guerra de Successió i creat pel Grup de Didàctica del Patrimoni de la Universitat de Barcelona, sota la direcció d'en Francesc Xavier Hernàndez.



Amb una presentació ben atractiva, el lloc vol ser un punt de referència per a qualsevol persona interessada en l'estudi de la Guerra de Successió, amb criteris historiogràfics moderns i amb informació actualitzada. Així, a més de la descripció global i detallada del conflicte, es presenta una completa selecció de fonts primàries, informació sobre les diverses batalles que es produïren en territori català (en alguns casos amb ordres de batalla molt detallats, informació arqueològica o anàlisis amb sistemes d'informació geogràfica, per exemple) i una anàlisi en profunditat de l'organització dels exèrcits involucrats (incloent-hi equipament, uniformologia, etc.).

El lloc tot just ha estat inaugurat, i en els propers mesos s'anirà afegint encara més informació. No oblideu de posar la seva URL a les vostres adreces d'interès:

http://www.guerradesuccessio.cat

Bona visita al museu virtual!

divendres, 13 de novembre del 2009

186. Call of Cthulhu 24

Un altre vídeojoc flash. En aquest cas es tracta del crossover més extrem que pugueu imaginar: Jack Bauer ha d'evitar que el cos del President Palmer sigui ressuscitat per la secta de Dagon per a convocar al Gran Cthulhu.

http://finalbossstudio.deviantart.com/art/quot-CALL-OF-CTHULHU-24-quot-142626308

Disfruteu-lo.

dimecres, 4 de novembre del 2009

185. El joc d'en Fèlix Bitllet

Ja hi ha el vídeojoc del Cas Millet!


Juga al Joc d'en Fèlix Bitllet (sic) i arreplega tants bitllets de 500 euros com puguis. Vigila que no t'atrapin els Mossos d'Esquadra, perquè et posaran a la garjola, però si aconsegueixes les Creus de Sant Jordi, faràs que els Mossos es quadrin davant teu i no actuïn mentre continues omplint-te les butxaques!

Ah, per cert, no deixeu de llegir les tires còmiques del dibuixant d'aquest vídeojoc: El Tentacle! És d'Osona (de "la Comarca"), sinònim de qualitat.

dimarts, 3 de novembre del 2009

184. Mil anys de batalles en cinc minuts

Us poso un clip curiós de YouTube fet per Jordi Colomer en que, a partir de la llista de batalles de la Wikipedia, se'ns presenten les batalles mundials dels últims mil anys a ritme de Wagner.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

182. Jornades Alpha Ares 2009

Com cada tardor, el club Alpha Ares de Barcelona munta les seves jornades lúdiques. Serà els dies 14 i 15 de novembre de 2009 a les Cotxeres de Sants (Barcelona).



Aquí teniu el programa de les jornades.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

181. Pax Romana. Escenari I: La guerra pírrica

Pax Romana és un joc de gran estratègia que ens transporta a l'època de la República Romana, des del seu inici amb l'expulsió de la monarquia fins a la conversió de Roma en imperi. El joc està pensat per a quatre jugadors, però hi ha escenaris per a 2 i 3 jugadors i es pot jugar en solitari. Hi ha unes regles estàndard que són per al joc bàsic i unes regles avançades per a afegir més detalls i historicitat al joc.

Els quatre jugadors habituals són Roma, Cartago, Grècia i Orient. El jugador d'Orient du els imperis Selèucida i Ptolemaic en versió estàndard i només l'imperi Selèucida en versió avançada, ja que Egipte es converteix en potència menor independent.

A part d'aquestes potències 'majors', al joc hi apareixen Pèrgam, Rodes, Pontus i fins i tot Pirros, rei d'Epir, protagonista del primer escenari, introductori.

Per aprendre a jugar al Pax Romana, he pensat de fer en solitari el primer escenari i escriure'l pas a pas al blog. Així qualsevol pot opinar sobre els moviments i les regles o expressar els seus dubtes.

Pax Romana. Escenari I. La Guerra Pírrica - Pirros contra Roma
L'any 281 AC, la ciutat grega de Tarentum, a la costa sud de la Península Itàlica, es va veure amenaçada per Roma i va demanar ajut. El rei Pirros d'Epir va intervenir i derrotar els romans dues vegades, a Heraclea el 280 AC i a Asculum el 279 AC. En aquestes batalles, Pirros va perdre tants soldats que es va haver de retirar. D'aquí ve el terme "victòria pírrica". En aquest escenari el jugador grec s'enfronta al jugador romà, amb el destí de Tarentum en joc.

Aquest escenari (introductori) comença a la fase F.3 del Torn 1 i acaba al final del Torn 1. El Torn 1 representa del 300 al 275 AC (454-479 Ab Urbe Condita).

Els dos jugadors tenen 3 marcadors d'activació. No s'usen events ni tresoreria. Roma pot usar una activació per reclutar dues legions. El terreny en joc és el territori romà i la ciutat de Corcyra.

Al final del Torn 1, Roma guanya si ha capturat o destruït Tarentum. Grècia guanya si l'estabilitat de Roma baixa a 1 o si aconsegueix (1) Tarentum continua a plena força i en possessió grega (2) Roma ha perdut almenys una batalla (i 3) Pirros és viu i té un exèrcit de Soldats de Fortuna d'almenys 5 BP. Qualsevol altre resultat és un empat.

Aquesta és la disposició inicial de les tropes. He triat posar les guarnicions romanes a Ravenna i Barium per veure si molesten a Pirros. Com que en aquest escenari no es poden construir ciutats, no tenen cap més utilitat que la d'entorpir el pas dels grecs.


Activació 1: Grècia.
Plantejament: Grècia guanya si baixa l'estabilitat de Roma a 1. Roma comença amb una estabilitat de 6. Per baixar-la a 1 cal que perdi les dues províncies que controla (Cisalpina i Italia, -2 cada una) i que es retiri d'una batalla en territori romà (-1). O que creï milícia (-1) o perdi la capital (-1), però això és poc probable. L'altra manera de guanyar és defensar Tarentum i fer perdre almenys una batalla a Roma. Això és molt més fàcil: capturar o destruir el poble de Capua compta com a guanyar una batalla. A partir d'aquí només cal aguantar. L'objectiu, per tant: Capua.

Moviment Major:
activo el Soldat de Fortuna Pirros. Dau: 3. MP: 7 (3+4).
  • MP 1: Pirros i el seu exèrcit de soldats de fortuna s'embarca. Uso la galera grega d'escorta.
  • MP 2: L'exèrcit de Pirros navega. A l'entrar al Punt de Trànsit Naval al sud de Corcyra cal tirar per possible parada. Dau: 4. Pirros continua, passa per Brundisium (terreny amic) i entra a Barium. Com que el control és enemic cal parar. No tiro continuïtat perquè vull desembarcar aquí.
  • MP 3-4: Pirros desembarca a Barium i elimina la guarnició romana (les guarnicions tenen 0 BP i no provoquen batalla, tot i que costa 1 MP extra entrar on són).
  • MP 5-6: Pirros entra a Capua. Roma intenta interceptar a Capua des de Roma. Modificadors: +2 pel líder i +3 per estar en ciutat. Daus: 7. Intercepció amb èxit (7+5 >= 12). Quatre legions romanes amb un líder 2-4 ataquen a Pirros a Capua.
Primera Batalla de Capua: com que l'interceptor és l'atacant, Roma no pot usar els BP de la ciutat. Al ser intercepció, el defensor no es pot retirar. Pirros decideix no usar els elefants ja que l'enemic no té cavalleria (només en el joc avançat, a partir del Torn III, les legions romanes tenen cavalleria orgànica).
  • Són 16 BP romans (4 LG) contra 15 BP grecs (4 HI, 2 LI, 1 Cav). 0 canvis.
  • Pirros té superioritat en cavalleria. 1 canvi per Grècia.
  • Pirros té un valor tàctic de 3 i el cònsul romà és de 2. 1 canvi per Grècia.
En total són 2 canvis per Grècia. Daus: 2 (Roma), 1 (Grècia). Grècia decideix usar els 2 canvis per rebaixar el 2 romà a 0 i evitar pèrdues. Queda 0 a 1. Per tant Roma pateix un 10% de baixes (2 BP) i Grècia guanya la batalla. Líder romà: 7 (indemne), Pirros: 4 (indemne).


Com que l'atacant ha perdut, no pot quedar-se a l'espai de la batalla. Així és que les legions tornen a Roma amb una de les 4 legions reduïdes (pels 2 BP perduts). De moment Roma ja ha perdut una batalla i sense cap efecte en Pirros.

Ara Pirros es troba a Capua havent derrotat l'interceptador. Automàticament ha de fer una batalla contra el poble de Capua, sense gastar MP.

Segona Batalla de Capua: com que un poble aporta BP, no es poden usar cavalleria ni elefants.
  • 14 BP grecs (4 HI i 2 LI) contra 2 BP romans (1 poble). 7 canvis grecs.
  • Pirros afegeix 1 canvi grec (màxim 1 contra pobles o ciutats).
En total són 8 canvis per Grècia. Daus: 1 (Grècia), 2 (Roma). Grècia usa 2 canvis per reduir el dau de Roma a 0 i els altres 6 per pujar el dau de Grècia fins a 7. Pirros no té baixes i Capua perd un 70% de 2 BP (1 BP). Pirros guanya la segona batalla contra Roma. Com que Capua és un poble amb la muralla danyada i sense tropes que la defensin, és capturada per Pirros i posada sota control grec. Pirros: 7 (indemne).

Tot això era amb el sisè MP de l'activació de Pirros. Li'n queda un. [Edició: m'he descuidat de fer les tirades per saqueig de la ciutat. Si Pirros hagués tret 5 o 6 dues vegades seguides, hagués acabat el seu moviment aquí de manera forçada].
  • MP 7: Pirros mou a Venusia per protegir els accessos a Tarentum.
Moviment Menor 1: ara Grècia ja no pot moure les galeres ni les tropes de Pirros. Grècia mou la guarnició de Paestum a Neapolis, per molestar.

Moviment Menor 2: Grècia mou la guarnició de Brundisium a Barium, per molestar.

Així Pirros ja té la victòria al camp de batalla i ara només ha de protegir Tarentum.



Activació 2: Roma.
Plantejament: en aquests moments Grècia compleix les condicions de victòria ja que Tarentum i l'exèrcit de Pirros estan sencers i Roma ha perdut una batalla. Com que això darrer ja no es pot variar, Roma ha de mirar de o bé eliminar l'exèrcit de Pirros o bé destruir Tarentum. Mirarem de fer una acció combinada que ens deixi les dues possibilitats obertes, però primer reforçarem l'exèrcit romà, per tenir avantatge sobre Pirros.

Uso l'activació romana per reforçar Roma amb dues legions més, que aniran a la ciutat de Roma.

Les dues primeres activacions venen fixades per l'escenari. Ara hi ha dues activacions més per cap, a l'atzar.

Activació 3: Grècia.
Plantejament: en aquests moments Grècia compleix les condicions de victòria. Roma s'ha reforçat amb dues legions més i ara l'exèrcit d'Italia ja té 22 BP contra els 15 BP de Pirros. Si ataco l'exèrcit romà a la pròpia ciutat sumarà 5 BP més. És millor reforçar la posició actual.
Moviment Menor 1: Grècia mou la cavalleria de Tarentum a Venusia. Això li donarà supremacia en cavalleria a Pirros si Roma l'ataca en aquest lloc. Poden defensar junts, però per desgràcia, grecs i soldats de fortuna no es poden activar junts, o sigui que és una defensa estàtica.

Moviment Menor 1: Grècia mou la guarnició de Venusia. Aquí on és no fa res i potser en un altre lloc em permetrà usar la flota. Dau: 2. MP: 2.
  • MP 1: Garr mou de Venusia a Tarentum.
  • MP 2: Garr mou de Tarentum a Croton.
Així la guarnició protegeix un altre dels accessos a Tarentum i obliga a Roma a gastar més MP per passar-hi. [Edició: amb aquest moviment, Grècia perd el control de Bruttium i dóna dos punts d'estabilitat a Roma. No ho he tingut en compte].

Moviment Major: Grècia activa la flota. La idea és impedir cap moviment naval romà.
  • Navegació de Barium a Brundisium. Tiro continuïtat. Daus: 6. Continua.
  • Navegació de Brundisium a Tarentum. Control amic.
  • Navegació de Tarentum a Croton. Control amic.
  • Navegació de Croton a Rhegium. Tiro continuïtat. Daus: 7. Continua.
  • Navegació de Rhegium a Paestum. Tiro continuïtat. Daus: 4. Continua.
  • Navegació de Paestum a Neapolis. La paro aquí.
A la imatge podeu veure el recorregut de la flota grega des de Barium fins a Neapolis. Amb la flota grega a Neapolis impedeixo que l'exèrcit Roma faci un transport naval pel Tirrè que eviti les tropes de Pirros.

Activació 4: Roma.
Plantejament: Grècia ha tapat el pas marítim cap a Tarentum. Obliga a les legions a lluitar contra Pirros a camp obert, on ha rebut una cavalleria de reforç per tal de tenir supremacia. A canvi, ha tret una defensa de Tarentum. Puc mirar de forçar el pas per la costa tirrena fins a Tarentum, amb dos possibles llocs per a la intercepció de Pirros: Neapolis i la pròpia Tarentum.

Moviment Major: Roma activa les 6 legions que hi ha a la capital amb el cònsol. Dau: 5. MP: 9 (5+4). Atenció, amb 9 MP Roma pot intentar una altra cosa. Amb la flota grega tapant el pas de la costa tirrena, ja no tapa la costa adriàtica. I l'exèrcit té prou MP per passar a l'altra costa, embarcar-se i mirar d'arribar a Tarentum. Ho provem.
  • MP 1: de Roma a Bovianum.
  • MP 2: de Bovianum a Ariminium.
  • MP 3: l'exèrcit consular s'embarca.
  • MP 4: l'exèrcit consular navega.
  • Navegació d'Ariminium a Barium. L'espai és controlat per l'enemic, per tant he de tirar continuïtat. Daus: 4. Continua. Pirros no pot interceptar ja que és un moviment naval.
  • Navegació de Barium a Brundisium.
  • MP 5: l'exèrcit consular desembarca. Aquí la LI grega de Tarentum podria interceptar, però és millor que sumi esforços amb Tarentum.
  • MP 6: de Brundisium a Tarentum.
  • MP 7: com que a Tarentum hi ha una ciutat enemiga, que no es pot retirar, hi ha batalla segura i cal gastar un MP extra. A part, la LI grega no es retira. Pirros intenta interceptar. Té un +3 pel valor tàctic de Pirros i un +1 per interceptar a una ciutat pròpia. Daus: 9. 13 >= 12. Intercepció amb èxit. Així doncs Pirros ataca l'exèrcit consular.
Primera Batalla de Tarentum: l'atacant és Grècia perquè ha interceptat, per tant no pot usar els BP de la ciutat grega.
  • 15 BP grecs (4 HI, 2 LI, 1 Cav) contra 22 BP romans (5 LG, 1 LG reduïda). 1 canvi romà.
  • Pirros afegeix 1 canvi grec ja que té un factor tàctic de 3 i el romà és de 2.
  • La cavalleria grega afegeix 1 canvi grec.
En total és un canvi de dau per Grècia. Daus: 3 (Grècia), 1 (Roma). Grècia usa el seu canvi per reduir el dau romà a 0. Així Grècia guanya la batalla, té un 0% de baixes i fa un 30% de baixes a Roma, que són 7 BP de 22 (dues legions). General grec: 6 (indemne). General romà: 6 (indemne).

Roma intenta retirar-se per reduir un 10% les baixes i salvar una legió. Grècia ho pot impedir amb la cavalleria. Dau: 1. La cavalleria grega impedeix la retirada i Roma ha de patir el 30% de baixes. Dues legions romanes són eliminades.


Ara però, la situació pot canviar. Com que Pirros ha impedit que l'exèrcit consular es retirés per eliminar-li dues legions enlloc d'una, Roma es queda de moment a l'espai i les tropes de Pirros s'han de retirar al lloc d'on han interceptat, Venusia.

Ara queden 4 legions amb el cònsul a Tarentum, on encara hi ha una tropa grega i la ciutat. Això crea una batalla automàtica, sense gastar MP.

Segona Batalla de Tarentum: l'atacant és Roma perquè ha entrat a l'espai de Tarentum. Grècia tria usar els 5 BP de Tarentum.
  • 14 BP romans (3 LG, 1 LG reduïda) contra 6 BP grecs (1 LI, 1 ciutat). 2 canvis romans.
  • El cònsul suma un canvi per Roma (lluitant amb ciutat el màxim per generals és 1).
En total són 3 canvis per Roma. Daus: 4 (Roma), 5 (Grècia). Roma puja el dau propi de 4 a 6 i baixa el grec de 5 a 4. Com que el defensor ha usat una ciutat, no es pot retirar per reduir les baixes.

Roma té un 40% de baixes, que són 6 BP de 14. A canvi, Grècia té un 60% de baixes que són 4 BP de 6. Roma elimina una LG sencera i una reduïda i queda amb 2 legions. Grècia ha de reduir 2 punts de ciutat, però salva la LI. Cada punt de ciutat absorbeix 2 BP. General romà: 10 (indemne).

Si Grècia només hagués tingut 3 BP de baixes hagués pogut eliminar la LI (1 BP) i un punt de ciutat (2 BP), però amb 4 BP no en té prou i ha de reduir 2 punts de les muralles. Això deixa la ciutat a punt per ser capturada.

Com que Roma no ha pogut capturar la ciutat, ja que queda un LI supervivent, s'ha de retirar al lloc d'on ha entrat, Brundisium. Aquestes batalles s'han produït totes amb el MP 7 de 9. Si aquesta tropa vol continuar ha de gastar 1 MP per regrupament i només li quedarà un MP, amb el qual no pot entrar en territori ocupat. Per tant, acaba aquí el moviment.



Moviment Menor 1: Roma activa una legió de Placentia per enviar-la urgentment al sud. Dau: 1. La legió arriba tot just a Aquilcia.

Moviment Menor 2: Roma activa l'altra legió de Placentia per enviar-la urgentment al sud. Dau: 1. La legió acompanya la seva germana, amb el líder. Reforços fracassats. Tot dependrà de la propera activació.

Activació 5: Roma.
Plantejament: Roma ha tingut la sort de tornar a activar-se. Això vol dir també que l'última activació serà de Grècia. Les muralles de Tarentum han rebut dos impactes i per tant Grècia ja no pot guanyar. Ara mateix la situació és d'empat. Ara bé, si en aquesta activació Roma aconsegueix destruir Tarentum, es farà amb la victòria.

Moviment Menor 1: Roma activa una legió de Placentia per enviar-la urgentment al sud. Dau: 1. Els reforços continuen sense assabentar-se que hi ha una guerra. Amb 1 MP no pot ni embarcar-se (calen almenys 3 MP), o sigui que res.

Moviment Major: Roma activa l'exèrcit consular situat a Brundisium. Dau: 3. MP: 7 (3+4).
  • MP 1 i 2: les dues legions entren a Tarentum. La infanteria grega no es retira. Pirros mira d'interceptar. Té un +3 pel general i un +1 per la ciutat. Daus: 9. 9+3+1 >= 12, intercepció amb èxit. Batalla.
Tercera Batalla de Tarentum: l'atacant és Grècia perquè ha interceptat, per tant no pot usar els BP de la ciutat grega.
  • 15 BP grecs (4 HI, 2 LI, 1 Cav) contra 8 BP romans (2 LG). 2 canvis grecs.
  • Pirros afegeix 1 canvi grec.
  • La cavalleria grega afegeix 1 canvi grec.
En total són 4 canvis de dau per Grècia. Daus: 2 (Grècia), 2 (Roma). Grècia usa els 4 canvis per pujar les baixes romanes de 20% a 60%. Grècia perd un 20% de 15 BP, que són 3 i Roma un 60% de 8 BP, que són 5. General grec: 3 (indemne). General romà: 8 (indemne).

Grècia elimina un HI i Roma una legió i mitja. Roma no pot retirar-se del camp de batalla si vol tornar a atacar Tarentum. Com que Pirros era interceptador, no té MP i per tant no pot gastar cap MP per forçar els romans a marxar de Tarentum. Així és que Pirros ha de tornar a Venusia.

Roma aprofita la derrota en territori propi per crear milícia a la ciutat de Roma, per evitar un atac final de Pirros contra l'estabilitat romana. Dau: 4. Es creen 2 milícies a la ciutat de Roma i Roma passa d'estabilitat 6 a 5.

Quarta Batalla de Tarentum: l'atacant és Roma perquè ha entrat a Tarentum. Grècia usa les muralles de Tarentum (que ja no són 5 sinó 3 BP).
  • 2 BP romans (1 LG reduïda) contra 4 BP grecs (1 LI, ciutat reduïda). 2 canvis grecs.
  • El cònsol romà afegeix 1 canvi romà.
En total és un canvi per Grècia. Daus: 3 (Roma), 2 (Grècia). Grècia usa el seu canvi per pujar el total grec del 20% al 30%. Roma perd un 30% de 2 BP, que és 1 BP, mentre que Grècia perd un 30% de 4 BP, que és també 1 BP. Roma ha d'eliminar la legió restant i el seu general, mentre que la LI grega també és eliminada.

Tarentum ha perdut les muralles i els defensors, però ja no queden tampoc atacants, amb la qual cosa queda sota control grec.

Moviment Menor 2: Roma activa una legió de Placentia per enviar-la urgentment al sud. Ara té les milícies a Roma, més a prop, però hi ha la flota grega estacionada a Neapolis que els impediria el pas. Així que hi tornem amb les tropes del nord. Dau: 3 MP. Amb això no n'hi ha prou per entrar en un espai ocupat per mar (calen 4 MP), o sigui que la legió agafa el líder i baixa per mar fins a Ariminium. No pot ni intentar passar per Barium ja que no té prou MP per fer un atac amfibi si fallés la continuïtat.


Activació 6: Grècia.
Plantejament: Roma ja no pot guanyar, no té més activacions i Tarentum no ha estat destruït. Però les seves muralles han caigut. Ara, per guanyar, Grècia ha de reduir l'estabilitat romana a 1. Ara mateix és a 5 [Edició: hauria de ser 7 ja que Roma controla Bruttium]. Només li pot treure els 4 punts que resten prenent-li el control de les províncies de Cisalpina i Italia. I això vol dir conquerir la ciutat de Roma.

Moviment Major: Grècia activa l'exèrcit de Pirros situat a Venusia. Dau: 1. MP: 5 (1+4).
  • MP 1: Pirros mou de Venusia a Capua.
  • MP 2 i 3: Pirros mou de Capua a Roma i l'ataca. Les milícies no es retiren i usen els BP de la ciutat.
Primera Batalla de Roma: l'atacant és Grècia, el defensor romà usa els BP de la ciutat.
  • 11 BP grecs (3 HI, 1 HI reduït, 2 LI) contra 7 BP romans (2 Mil). 1 canvi grec.
  • Pirros afegeix 1 canvi grec.
En total són 2 canvis de dau per Grècia. Daus: 2 (Grècia), 6 (Roma). Grècia usa un canvi per passar Grècia de 20% a 30% i l'altre per baixar Roma de 60% a 50%. Grècia perd la batalla i s'ha de retirar. Perden un 50% de 11 BP que són 6 BP. Roma perd un 30% de 7 BP que són 2 BP. Grècia elimina 2 HI i Roma 2 Mil. General grec: 7 (indemne). L'exèrcit de Pirros es retira a Capua.

I amb els moviments menors Grècia ja no pot fer res. Queda 1 Cav grega per moure, però no pot capturar Roma ni la Cisalpina.

L'avaluació d'objectius és:
  • les muralles de Tarentum han estat destruïdes
  • Roma ha perdut unes quantes batalles
  • Pirros és viu i el seu exèrcit té 6 BP
  • l'estabilitat romana és de 5 [Edició: hauria de ser 7 ja que Roma controla Bruttium]
I per tant el resultat final és empat.

180. Estat de la qüestió

Ara duia temps sense escriure sobre jocs. A veure si hi tornem. Això no vol dir que no jugui. Fem un repasset.

En viu, fa un mes vam jugar a Quart a l'Starter Kit de l'Advanced Squad Leader. Una partida introductòria i una partida de 4 taulells (!!!) en equips de dos. Representava un dels assalts dels paracaigudistes alemanys a Creta i forma part d'un grup d'escenaris proposats com a concurs per usar 4 mapes disposats en llargada. Com sempre, l'ASL deixa molt bon regust. Ah, i per fi vam conèixer l'Eloi d'Hostalric.

A casa he jugat un Agrícola i un American Megafauna, cosa que demostra que els bons jocs també es poden jugar amb la família.

Per Internet és per on tinc més activitat lúdica. He usat el VASSAL per fer un parell de partides a Successors i un parell més a Here I Stand (una de les quals encara viva). Estem preparant un Pax Romana. Estic usant el Cyberboard per jugar al Guerra a Muerte i estem preparant un Day of the Chariot: Kadesh.

Impressions?

  • Molt bé amb l'ASL-SK, crec que realment l'SK és un gran producte que acosta un joc complex a tot tipus de públic. No cal recordar tantes regles i et pots concentrar en la tàctica. I jugar per equips és molt divertit.
Hi ha gent que diu que ASL-SK no és ASL. Com a crítica. Evidentment ASL-SK no és ASL. És una simplificació. Però és un gran producte, que permet entrar pas a pas a l'univers de l'ASL sense haver de passar pel totxo (el nom carinyós del manual d'ASL).



  • L'Agrícola posa nerviós ja que sempre voldries estar fent coses i no tens prou accions per fer-les. Cal planejar a llarg plaç i tenir plans B. El recomano als nostres diputats.
Aquest cop l'he jugat a 2 jugadors i continua funcionant prou bé. No hi ha gaire possibilitat que un jugador et desfaci la jugada perquè només hi ha un oponent, i per tant es pot planificar millor que amb 4 o 5 jugadors, però la tensió continua present fins al final. Ah! Indispensable jugar amb les cartes d'oficis i objectes menors; donen un gran toc de varietat al joc.



  • A l'American Megafauna potser pesa més el farciment que el gall, ja que el jugador té poca capacitat de maniobra. De fet, si fos totalment Darwinista, el jugador no podria fer absolutament res. Però és tant divertit gastar gens per comprar una extensió de fèmur...
Aquest cop l'he jugat també a 2 jugadors amb les regles especials que conté. Problema? Si les cartes que apareixen són massa d'un sol tipus, el joc es fa pesat. Recomano separar primer les cartes per tipus (biomes, gens, desastres, immigrants, genotips) i fer una baralla amb una proporció adequada de cada tipus. Així assegures que durant la partida sortirà de tot. En una variant que he trobat per Internet recomanen la següent proporció: 6 desastres, 26 biomes, 50 gens, 15 genotips i 15 immigrants.


  • Successors és un gran joc per a quatre jugadors. Té un mòdul de VASSAL molt i molt bo que fa que jugar una partida a quatre per email sigui molt plaent.
És un joc ple d'incògnites i girs sobtats, que va fer que en la nostra última partida per VASSAL el qualifiquéssim de "muntanya russa". En un moment pots ser a dalt i de cop et trobes a baix de tot, pels motius més inesperats.

Però això no vol dir que depengui totalment de l'atzar. Saber jugar bé és important a Successors per situar-se a la primera línia de victòria. A partir d'aquí, decidir qui guanyarà, serà cosa del camp de batalla.


  • El Here I Stand també és un joc on hi ha més farciment que gall. Amb sis jugadors la interacció és tanta que sovint et surt el tret per la culata. I sobretot hi ha molt d'atzar en les cartes i els daus; en el cas religiós és obvi. Però per jugar bé cal donar molta i molta importància a la diplomàcia: és bàsic per evitar una victòria ràpida d'un jugador espavilat. I l'experiència dels jugadors també és important per saber què funciona i què no funciona, cosa important en la diplomàcia.




  • El Guerra a Muerte és més fluix. És un wargame clàssic senzillet que recrea les guerres d'independència dels països sudamericans. No està mal fet però li falta nervi. I les regles estan plenes d'errates.





O sigui que només falta anar comentant tot això al blog.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

179. JOC DE TRONS: EL PILOT!


Diferents mitjans ja han anunciat i el propi George R. R. Martin ha confirmat l'inici de l'episodi pilot de "Joc de Trons" per part de HBO i de la mà de David Benioff i Dan Weiss com a productors executius i resposables d'adaptar l'obra al format televisiu. Segons paraules del propi autor de la saga, diu que podem estar tranquils per l'adaptació, doncs és bastant fidel al llibre. El pilot servirà per convencer als directius de HBO i si agrada començaran amb la gravació de la sèrie. En que cada temporada correspondria a cada un dels volums de la saga. Segons apunta el diari gratuit "20 minuts" el paper del protagonista recauria en Sean Bean (Boromir, en "El Senyor dels Anells), per un actor experimentat en el gènere de la fantasia èpica.

dimarts, 22 de setembre del 2009

178. El joc del Big Bang

Ens informa l'Oriol Comas que ja es poden provar alguns dels jocs d'El joc del Big Bang, un espai lúdic creat pel Museu de la Ciència i la Tècnica entorn la idea del Big Bang.

De moment, però, sembla que els jocs no barrufen bé sota Ubuntu, o sigui que per part meva encara no els he pogut provar. Esperem que resolguin aquest tema.

Es pot veure un anunci del joc a www.youtube.com/watch?v=ffxQLi_2nH4.

dimecres, 2 de setembre del 2009

177. 70 Aniversari de l'inici de la Segona Guerra Mundial


Ja s'han complert 70 anys desde que el cuirassat Schleswing-Holstein obrir foc a la fortaleza del port de Danzing a les 4:45 de la matinada del 1 de setembre de 1939. Simultaneament la Wehrmacht irrumpia al llarg de la frontera polonesa. Fet que vam constituir el començament de la deflagació mes violenta del segle XX i que a donat forma, en gran part, al mon geo-polític que tenim avui en dia.
Per rememorar aquesta efemeride, s'han reunit alguns dels principals líders polítics a l'actual Gdansk (Danzing) per rememorar i recordar els fets. En aquesta reunió ha quedat palès que les ferides produides per la Guerra segueixen obertes, en alguns casos, i en altres potser no estancaran mai.

De qualsevol manera, és important rememorar, recordar i seguir estudint aquest conflicte. Per aixó diferents canals temàtics dedicaran part de la seva programció al llarg d'aquest mes per que no caigui en l'oblid. I pugui ser, si pot ser, mes ben entès o explicat. Per aixó el "Canal Historia" al llarg del mes presentaran els documentals "Espanyols a la Segona Guerra Mundial" i "L'ultimatum de Hitler". El canal "National Geographic" s'afagafeix a la conmemoració amb els documentals "L'exercit alemany de Churchil" i "Apocalipsis" on es mostraran algunes imatges inèdites acuradament restaurades per mostrar la crueltat del conflicte.

D'altre banda, el "CANAL+" ja comená anunciar que gràcies a l'acord establert amb HBO presentaran i estrenaran en exclusiva la minisèrie "THE PACIFIC", miniserie de 10capítols que ens vindrà de la mà de Tom Hanks, Steven Spielberg i Gary Goetzman i avalada pel èxit fulminant i rotund de la seva predecesora "Hermanos de Sangre".

dilluns, 10 d’agost del 2009

176. Els jocs i Star Trek

Una cita interessant d'Star Trek referida als jocs:

http://tetocajugar.blogspot.com/2009/08/si-lo-dice-el-capitan-kirk-sera-que-es.html

175. Un Carcassonne de 5000 taulellets

Aquesta imatge tant espectacular és una partida de Carcassone fent servir més de 5000 taulellets.


L'he vista ací al BGG i il·lustra una marató de Carcassonne que va tenir lloc a Alemanya el 2004.

dimecres, 15 de juliol del 2009

174. Jocs amb confessionari

Ja he vist en un parell de llocs sessions de jocs gravades en vídeo.
El mètode consisteix en tenir una sala confessionari on els jugadors poden exclamar-se dels fets que passen durant la partida i on s'hi poden escenificar pactes o altres tractes diplomàtics.

Si després es munta el vídeo del confessionari amb la gravació de la partida, queda un documental força reeixit, com aquest sobre una partida de Risk.



I aquí podeu veure una sessió de Battlestar Galactica.

dimarts, 16 de juny del 2009

diumenge, 7 de juny del 2009

172. Seixanta-cinc anys del Dia D

Ahir van complir-se seixanta-cinc anys del Desembarcament de Normandia (sis de juny de 1944).
Per a commemorar-ho, vàrem veure una pel·lícula adient: "The longest day", del 1962.

dimecres, 27 de maig del 2009

171. Generador de números aleatoris

Ni C++, Python, ni Ruby. El sistema que fa servir GamesByEmail.com per generar un milió de números aleatoris diaris per ser usats en jocs per email és aquest:



Jo en vull un!

diumenge, 24 de maig del 2009

170. Cthulhu viu

Si no ho creieu, vegeu aquestes imatges de la televisió japonesa d'una Siphonophora, preses a 700 metres de profunditat:



Persidecàs, després de mostrar aquestes imatges, recitem tots junts:
Y'AI'NG'NGAH
YOG-SOTHOTH:H'EE-L'GEB
F'AI TRHODOG
UAAAAH

divendres, 24 d’abril del 2009

169. Recreació de la Batalla d'Almansa

Abstract: historical recreation of the Battle of Almansa (1707).

Aquest cap de setmana (24-26 d'abril de 2009) es recrea a Almansa la Batalla d'Almansa (1707).


Aquesta batalla va comportar la conquesta del País València per part de les tropes del futur Felip V d'Espanya i va deixar la porta oberta a la posterior conquesta del Principat, que es va cloure amb el Setge de Barcelona.

Podeu llegir-ne més informació en aquest bloc (espanyol/anglès/francès).

dijous, 9 d’abril del 2009

168. American Megafauna, la lluita entre dinosaures i mamífers

Abstract: review of the evolution game American Megafauna.

Durant La Collonera Russa 2009, en Jordi C. va proposer de fer un American Megafauna. He de dir que em va sorprendre gratament; sota la seva tutela vam fer una partida sencera a aquest joc evolutiu. El joc ens situa en el protocontinent nordamericà just després de l'extinció del Pèrmic-Triàssic (fa 250 milions d'anys). El 95% de les espècies desapareixen del planeta per raons desconegudes i dos nous tipus d'animals, rèptils i mamífers, veuen desaparèixer els obstacles per a convertir-se en les espècies dominants. Els rèptils ho serien durant els 180 milions d'anys del Mesozoic i els mamífers en els següents 70 milions d'anys de Cenozoic (fins avui).

Cada jugador du un protoanimal, que es classifica en un doble eix rèptil/mamífer i herbívor/carnívor. L'eix rèptil/mamífer és fix per a cada protoanimal durant tota la partida, mentre que l'alimentació herbívora o carnívora pot canviar cada torn. Tot i poder triar, cada protoanimal és més hàbil com a herbívor o com a carnívor en funció de la seva dentadura, que és fixa durant tota la partida.

Cada jugador disposa d'un cartró amb el seu protoanimal i espai per a tenir fins a tres animals més derivats del primer. Cada animal té una indicació de la seva mida (de quilos a tones) i espai per indicar els nous gens que ha adquirit i que modifiquen el seu cap, tòrax o extremitats.


Abans de començar a jugar s'escullen una trentena de cartes d'entre el centenar que componen el joc i es disposen cara avall. A cada torn s'agafen un parell d'aquestes cartes i s'apliquen. Els continguts de les cartes poden ser diversos:
  • nous biomes: representen canvis en la vegetació o població d'insectes d'una zona del continent
  • intervenció extraterrestre: normalment són desastres en forma de meteorits, canvis en la composició atmosfèrica, etc.
  • nous genomes: propicien la capacitat d'adaptació dels nostres animals; es poden adquirir per subhasta de gens
  • nous llinatges: permeten crear un nou animal derivat del nostre; s'adquireix per subhasta de gens; ens permet multiplicar les nostres probabilitats de sobreviure
  • immigrants: espècies que venen d'altres continents i colonitzen algun dels nostres biomes.
El joc ens obliga a adquirir nous gens per poder sobreviure als canvis en la composició dels biomes, uns canvis que sovint són lents però que es poden accelerar (molt!) si hi ha canvis climàtics. I de tant en tant hi ha canvis climàtics. De tant en tant els jugadors obtenen nous gens que cal acumular per tal de poder guanyar les subhastes de genomes: així es representa de manera simple com els gens han creat una nova funcionalitat per a l'animal (un fenoma). Si creem una nova família d'animals, els nous hereten tots els gens de l'animal mare però a partir d'aquell moment evolucionen per separat i cal invertir en genomes per a cada un d'ells.

Els genomes són ben variats: per menjar pastura, per menjar arbres, per menjar insectes, per operar de nit, per obtenir velocitat, per obtenir armadura, per perforar armadura, per ser amfibi, per ser aquàtic, etc.


Hi ha tres genomes que converteixen l'animal en correcamins: nocturnitat, velocitat i armadura. Si un depredador (un animal que aquell torn és carnívor) no té els equivalents de nocturnitat, velocitat i perforació d'armadura, no es pot alimentar d'aquell herbívor. Això pot causar que s'alimentin exclusivament d'una sola població herbívora sense defenses, l'extingeixin i el propi carnívor s'extingeixi per haver eliminat la seva única font d'aliment. Aquesta situació, que passa sovint, l'ha d'evitar el jugador que té animals carnívors durant la seva fase d'expansió, vigilant no créixer massa. Com veieu, és un joc que té detalls molt ben trobats.

Potser l'únic problema del jocs és la presentació, feta amb cartolina prima i amb peces que cal retallar. Crec que val la pena buscar figuretes i peces de fusta que representin els genomes i els animals; el joc guanyarà força. D'altra banda, l'autor es va dedicar a dibuixar tots els tipus de biomes del joc, els quals tenen tots el seu nom científic i la seva explicació.

A nivell de documentació, American Megafauna és un joc excepcional que ens transporta dos-cents milions d'anys enrere i ens fa viure la relació constant entre la variació climàtica del planeta, els canvis que comporta en la vegetació i les formes de vida més simples i l'adaptació necessària dels animals dominants per continuar sent dominants... o deixar d'existir. Altament recomanat!

167. Successors, l'Imperi després d'Alexandre

Successors és un joc per a quatre jugadors que simula les batalles entre els generals d'Alexandre el Gran (356-323 aC) a la seva mort.

El vast imperi d'Alexandre no va aguantar les batzegades d'ambició dels seus antics companys i, després de cinquanta anys de guerra, amb traïcions i pactes canviants, l'imperi d'Alexandre es va fragmentar en els imperis antigònid, ptolemaic i selèucida. Aquesta nova divisió va durar cent anys fins que els dos primers imperis van caure sota la bota de Roma i el tercer sota els cavalls Parts. Però això és avançar història: el joc es centra en els cinquanta anys de guerra entre la mort d'Alexandre i la consolidació d'una nova força imperial.

Cada jugador du una facció consistent en dos dels generals d'Alexandre, escollits a l'atzar. Cada general comença amb unes tropes i una posició fixes, segons el general. Així, ens podem trobar que els dos generals es trobin en posicions adjacents (com ara Macedònia i Tràcia) o bé totalment separats i amb el camí ple d'enemics enmig.

Els vuit generals inicials amb les seves províncies de partida són:
La mecànica del joc és la de wargame dirigit per cartes, similar a Hannibal, Here I Stand, For the people, etc. En aquest joc tots els jugadors agafen cinc cartes a cada torn i les cartes que es juguen com a reacció són reemplaçades per noves cartes de la baralla amb la qual cosa sempre tenim les mateixes accions a jugar. En aquest sentit, el joc queda més equilibrat que no pas el Here I Stand, on una mala mà et deixa fora del joc tot un torn.

Un altre factor d'equilibri és que a l'inici de cada impuls hi ha una rendició automàtica dels espais no fortificats ocupats per les nostres tropes i que després de jugar la carta (per punts o per esdeveniment) podem fer un moviment de tropes o un reforç (a part del que hàgim pogut fer amb la carta). Això fa que, tinguem la carta que tinguem, a cada torn podem sotmetre poblacions i o bé moure o bé reforçar. A part, les cartes tenen puntuacions mínimes de 2 i màximes de 4, la qual cosa genera poca distorsió en el repartiment.


Tot plegat fa que el joc sigui molt equilibrat i que calgui bé plantejar els moviments i pactar les no agressions amb els altres jugadors.

El joc es pot guanyar per domini en punts de victòria (VP) o en legitimitat (L), o bé per arribar al final del joc i tenir més punts de victòria.

Els VP s'aconsegueixen sobretot pel control de províncies, però també per altres factors com ara el control de flotes. La L s'aconsegueix per dominar els hereus d'Alexandre, el cos d'Alexandre o per no haver atacat un altre jugador sense motius: cada torn s'etiqueta el jugador amb més VP com a Usurpador i qualsevol jugador pot atacar aquest Usurpador sense perdre l'etiqueta original de Campió. Si algú ataca un jugador que no és l'Usurpador, perd l'etiqueta de Campió i els 3 punts de legitimitat que atorguen. A part, la legitimitat pot propiciar que en alguna batalla les tropes fidels a Alexandre renunciïn a combatre contra un general més legítim que el seu propi general.

Els combats són molt simples: es conten els factors de combat de cada bàndol i es sumen dues tirades de daus: el resultat es creua en una taula amb valors i qui obté el valor més alt guanya. El perdedor perd TOTES les tropes mercenàries i pot perdre macedonis addicionals. Les tropes que sobreviuen es deixen a banda i no es recuperen fins al torn següent. En les partides que hem fet, a més, és habitual que algun general hi deixi la pell.

Les tropes poden ser mercenaris, macedonis i macedonis reials (aquests darrers es deixen influir per la legitimitat dels generals). També poden aparèixer de tant en tant elefants, torres de setge i els Escuts Platejats, un grup de tropes fidels a Alexandre i que ja no saben a qui seguir.


Els generals tenen un factor estratègic que s'usa per activar les tropes i un factor tàctic que és el valor mínim que pot treure cada dau en combat (per exemple, un factor tàctic de 3 converteix tots els resultats de dau de 1 i de 2 en 3; així una tirada de 2+4 serà convertida en 3+4 i donarà 7 enlloc de 6). Tot i poder perdre generals, cada jugador disposa de quatre generals menors que pot moure com vulgui i que són molt pràctics per atacar les províncies independents, tot i que no poden fer front a una gran batalla contra un dels generals principals.

El joc és tens perquè sovint el lideratge canvia a cada torn. Ser etiquetat com l'Usurpador dóna Casus Belli a qualsevol jugador per atacar-te les posicions fortificades i, com que això és molt rentable, de ben segur que ho fan. Successors és d'aquells jocs en que és millor preparar una bona segona posició per atacar la primera posició al final de la partida, quan no hi ha possibilitat de reacció per part dels adversaris.

D'altra banda, el mapa és ple de zones independents que poden ser una bona font de VP sense atacar altres jugadors ni crear enemistats o causes a revenjar. També hi ha cinc exèrcits independents que es poden activar amb determinades cartes i que poden molestar força: el potent exèrcit grec (que va mantenir a ratlla a Antípater en les Guerres Làmiques i va causar la mort de Leonat); l'exèrcit de Capadòcia; els colons grecs que tornen de la Índia i els bàrbars iliris i escites. Tots plegats una bona colla de molèsties que tergiversen els millors plans.

Com a resum, Successors és un gran joc de nivell mig. Amb quatre jugadors que coneguin el reglament assegura una tarda (o un dia) sencer de diversió. Amb els canvis constants de lideratge i el factor sorpresa que representen les taules, cada partida és diferent, sense comptar amb el fet que la posició inicial de cada jugador també canvia a cada partida.

Serem el legítim successor d'Alexandre el Gran? Potser si aconseguim la regència del seu fill o del seu germanastre? O si aconseguim transportar el seu cos des de Babilònia fins a Macedònia? O deixarem de banda la legitimitat i ens farem senyors d'Àsia pel control de les províncies clau? O ens farem senyors de la guerra locals? O dominarem el Mediterrani? Hi ha tantes maneres de guanyar com jugadors, però només un serà el Successor.

166. La Collonera Russa 2009

Abstract: a gaming weekend last March near Vilafranca del Penedès, where I played Successors and American Megafauna.

Fa quinze dies, el club de Vilafranca del Penedès "La Collonera Russa del Lansquenet Sodomita que diu "Vine i Acota't!" Mais oui? C'est moi" i la Catalan Guild del BGG van organitzar el seu segon cap de setmana de jocs de taula.

L'indret triat per a l'esdeveniment batejat com a La Collonera Russa 2009 va ser Cal Morcaire, una casa rural del poble de La Llacuna, situat entre Vilafranca i Igualada. L'elecció va ser excel·lent: la casa té una planta baixa i tres pisos amb vint llits en total. Cada pis té cuina i dos lavabos. Aquesta disposició ens permetia tenir partides simultànies a cada pis i encara sobrava lloc.

A la trobada hi vam anar vora trenta persones, dels quals vint ens hi vam quedar a dormir. A part de gent de Vilafranca i contrades properes, hi vam anar gent de Tarragona, Girona, Lleida, Terrassa i fins i tot una persona de Barcelona. S'ha de dir que en general al barcelonins és als qui els costa més d'abandonar el seu municipi, no només per temes lúdics. Va ser una bona oportunitat per posar cares als noms de diverses persones molt interessants que només coneixia pel nom.

I a què vam jugar?

Jo vaig fer dues partides a Successors i una a American Megafauna. Successors és un joc que vaig comprar per Nadal i encara no havia pogut provar. Vam fer primer una partida 'de prova' amb en Jan (Tarragona), en Jordi (Lleida), l'Amando (Girona) i jo mateix (Terrassa) que es va convertir en una dura competició de vuit hores i on en Jan de Tarragona va estar a punt de guanyar si no hagués estat per una carta de Condemna que li vaig llançar en l'última jugada. Al final la vam deixar en empat a falta d'un torn, per cansament i per provar altres coses.


Però va quedar el cuquet i vaig voler fer un altre Successors, altre cop amb l'Amando i ara amb en Ruben (Girona) i en Bo (Vilafranca). Aquesta partida va ser èpica, amb una durada total de dotze hores, de les quatre de la tarda de dissabte a les quatre del matí de diumenge.


Al final en Bo va guanyar la partida gràcies a la conquesta de Grècia i Rodes a l'últim torn, des d'una posició central i gràcies al domini d'Egipte. L'Amando havia aconseguit els dos hereus d'Alexandre però els va haver de fer matar al no tenir prou legitimitat per proclamar-se regent. En Ruben va dominar l'est durant tota la partida (tenia Perdiccas i Peithon) però es va estavellar a Frígia. Finalment, jo tenia Macedònia i Tràcia però les lluites contra l'Amando a l'Anatòlia ens van desgastar mútuament i van facilitar el camí de la victòria a en Bo.

S'ha de dir que tots plegats vam tenir massa agressivitat envers els altres jugadors quan hi havia força zones del mapa amb elements independents que només esperaven que els conqueríssim; però això també va fer que la partida tingués una emoció molt alta ja que els guanys els fèiem sempre a costa d'altri.

Finalment, diumenge vam fer un American Megafauna. He de dir que em va sorprendre gratament; sota el tutelatge d'en Jordi C. vam fer una partida sencera a aquest joc evolutiu. Només puc dir que ja he encarregat aquest fascinant joc, del qual parlaré en un apunt posterior.

A part d'aquestes partides, la trobada té la gràcia de poder veure altres jocs en funcionament i poder fer-te'n una idea. En el meu cas vaig treure les següents ràpides impressions:
  • Advanced Squad Leader: el clàssic joc tàctic de la Segona Guerra Mundial és un dels meus jocs preferits; va haver-hi una partida de l'Starter Kit a l'últim pis, amb un escenari entre americans i alemanys de l'any 1944.
  • Angola: un joc per a quatre jugadors sobre la Guerra Freda a Angola que promet molt; se'n va fer una llarga partida que va acabar en empat. És en preorder a MMP.
  • Battlestar: Galactica: un joc per a sis jugadors basat en la sèrie de televisió (la del 2004) en que dos dels jugadors són infiltrats cylon que intenten sabotejar la nau. La resta de jugadors han d'aconseguir fer salts a l'hiperespai fins a arribar a un planeta anomenat... Terra. Sospites i intriga, un joc de nivell mig molt adequat per a hàbils manipuladors.
  • Firestorm: Operation Bagration: un joc de la sèrie Flames of War que recrea l'ofensiva russa del juny de 1944 contra el centre alemany. Combina figuretes amb un mapa senzillot. És vistós per les fletexes vermelles de plàstic que marquen les ofensives i que s'han d'omplir amb peces de tancs i vehicles diversos.
  • The HellGame: un wargame de fantasia que recrea les lluites entre dimonis per aconseguir el control dels set cercles de l'Infern. Combina estratègia amb fantasia, no el vaig seguir prou per valorar-lo.
  • Hispania: un joc que vaig tenir durant unes hores; me'n vaig desfer per la mala qualitat de les instruccions. A la Collonera em van refermar la decisió.
  • Munchkin: un filler per passar l'estona que uns quants van perpetrar divendres al vespre.
  • Pax Britannica: un monster game que recrea la segona meitat del segle XIX i que va durar quasi tant com el període recreat. M'hi havia apuntat però al final vaig preferir repetir el Successors per dominar-ne bé el reglament. El PB és un joc que cal dur dominat i on és imprescindible dur llibreta de notes i calculadora.
  • The Republic of Rome: un altre clàssic que m'agrada molt. Crec que els jugadors van perdre dues vegades contra el sistema. És un joc realment difícil però atractiu.
  • Twilight Imperium 3rd Edition: un joc d'imperis galàctics molt atractiu visualment (amb els taulellets de planetes i les naus de plàstic) però que demana una taula MOLT grossa, saber bé les regles i dedicar-hi hores. Això sí, feien cara de passar-ho bé, no com els del Republic of Rome que patien a cada torn.
  • Twilight Struggle: sense dubte, aquesta recreació dels cinquanta anys de Guerra Freda és un dels millors jocs dels últims anys. Se'n va fer alguna partida en l'ambient tranquil de l'últim pis.
  • Wings of War: combat tàctic entre avions de la Primera Guerra Mundial. Tinc l'expansió de la Segona Guerra Mundial i no m'acaba de barrufar, potser perquè només l'he jugat amb dos jugadors. A La Collonera hi van desplegar unes estovalles amb un mapa de la campinya francesa dibuixat a sobre (pintat!) i el van jugar unes sis persones amb miniatures. Potser així es gaudeix més del joc; com a mínim passa a ser molt i molt vistós.

Enllaços recomanats:

dimarts, 3 de març del 2009

165. La Batalla de Talamanca

Penjo un clip que he vist a Vexillum sobre l'última victòria d'un exèrcit sobirà català, el 1714.



Les persones que parlen al vídeo són els creadors del wargame 11 de setembre. Setge 1714.

divendres, 30 de gener del 2009

164. Estrena de "Valkiria"

Finalment el vol de la "Valkiria" fa escala a les nostres contrades. Després de moltes dificultats i polèmiques i s'estrena el darrer film de l'actor Tom Cruise. En un intent de divulgar alguns dels moviments reaccionaris i de resistència a l’Alemanya Nazi o dit d’altra manera ¿Hi havia nazis bons dins el Nacional-Socialisme?

Històricament l’intent d’atemptat contra Hitler va ser ideat i dut a terme per forces de la Wehrmacht i no pas per seguidors del partit Nazi ni de les forces de les SS. Així doncs seria mes correcte dir ¿Hi havia alemanys o militars bons dins l’estat Nacional-Socialista?

La resposta a priori pot semblar evident, però al no aconseguir l’èxit de l’atemptat no van poder actuar i per tant no tenim fets amb els quals avaluar les seves actuacions. Molts dels noms que es van veure involucrats en aquest intent colpista gaudien d’àmplia i contrastada reputació dins l’àmbit de cada un. I sembla que el “seny” era una característica constant amb tots ells.

M’agradaria aclarir que “Valkiria”, lluny del que molts creuen, no era el nom del complot contra Hitler. Es tractava de la consigna que posava en marxa un protocol d’actuacions per part de les tropes de reserva per tal mantenir el control de la capital i les institucions polítiques, administratives i militars en cas de la mort del màxim dirigent alemany. Un cop realitzat l’atemptat, per assegurar el cop d’estat caldrien tropes i forces. Es donava el cas que molts dels colpistes eren oficials destinats a les forces de reserva i es van servir d’aquestes per garantir l’èxit de l’operació.

Si bé és conegut per tots el resultat del complot, l’actor Tom Cruise assegura que en el film hi ha acció i intriga i que d’aquesta manera s’aportarà llum sobre la mort de Hitler, doncs als U.S.A, hi ha molta gent que no sap com va morir realment Hitler. L’actor s’ha involucrat especialment en el film, fins a l’extrem de participar en la realització del guió. Estem doncs davant d’una Operació Valkiria totalment “made in Hollywood”. Deixant de banda els retocs de guió, doncs ja ens avancen que no es tracta d’un documental. Deixant de banda les polèmiques suscitades durant el rodatge i el seu principal actor, crec que el millor serà veure-la i per poder-ne opinar.

dimarts, 27 de gener del 2009

163. ¡Auschwitz Alliberat!

Setmana atapeïda d'aniversaris d'uns fets que cal no oblidar i que no es repeteixin.

Avui 27 de gener es compleixen 64 anys quan en el 1945 l'exercit rus es va trobar i alliberà el camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau. Dissortadament conegut, era el mes gran camp de concentració a 60 Km de Cracòvia, Polònia. Famós pels seus forns crematoris, "dutxes", i trens de càrrega que hi entraven dia i nit.

Des del seu inici en 1940 va ser planificat com d'extermini i no pas de treball. Sarcàsticament, feien treballar la gent fins a l'extenuació, la inanició, càstigs i treball fins a la mort. A data del seu alliberament, 7.600 presoners van ser trobats encara amb vida, si es podia dir vida del lamentable estat en el es trobaven. Dels prop de 39 oficials d'alt rang i prop dels 6.500 membres de les SS sota les seves ordres, només van ser portats a judici 750.

Per aquesta efemèride s'ha triat el dia d'avui com a Dia Oficial de la Memòria del Holocaust i la Previsió dels Críms contra la Humanitat de l'Holocaust. També vull dir que: no hi ha i hagut d'altres holocaust, persecucions i crims contra la humanitat que cal recordar?

Tan sols ara em ve a la ment, un lema que va ser emprat per unes altres causes també molt dissortades, "¡NUNCA MAIS!"

dilluns, 26 de gener del 2009

162. "¡HA LLEGADO ESPAÑA!"


No és cap nom d'un joc, ni d'una película, tan de bo. Va ser un fet real que va passar el 26 de gener de 1939, ara fa 70 anys. Uns fets i una data que molt bé podria estar al costat del 11 de setembre de 1714. Després de la desfeta republicana a la Batalla de l'Ebre, ja no quedava cap altra línea de defensa i les tropes feixistes tenien les portes obertes per entrar dins el territori català i pendre sense resistència la capital catalana. Era només el principi de la fi de la campanya militar de Catalanya o també coneguda per "l'altra Espanya"com excelci territori "rojo-separatista" per excel.lència. I tal com anunciaven els cartells del moment "¡Ha llegado España!" i així un aire espanyol provinent de ponent entrà amb total impunitat per escombrar, perseguir, netejar i redreçar. Tot alló que va començar amb uns "jocs florals" i unes sardanes va acabar inmolant juventuts a l'Ebre. "Y eso no puede volver a suceder", es deien les autoritats del moment. Catalunya va pasar a mans del poder militar, els quals es van encarregar de posar en marxa el "Nuevo Estado". Amb una voluntat totalitària es va perseguir i castigar tot vestigi de catalanitat, escudats pel lema !"España: una grande y libre" i per aixó deien que "los catalanes deben pensar seriamente que les llega el momento de cumplir inexorablemente su deber de españoles".
La campanya militar es va acabar el 10 de febrer de 1939 quan les tropes del general Solchaga van arribar a La Jonquera i van tancar la frontera. Llavors va ser el moment de començar el desplegament del "Nuevo Estado" i va ser quan tràgiques paraules van pendre massa protagonisme: represió, persecucions, detencions, exili, afusellaments, prohivicions.
Ja fa 70 anys d'aquell "¡Ha llegado España!" i malgrat el temps i la democràcia encara sofrim les darreres conseqüències d'aquells aires de ponent tot somiant amb els nous cartells que ens anunciïn: "¡ Espanya ha marxat!".

diumenge, 25 de gener del 2009

161. Here I Stand, Partida 3 Torn 1

Com que un dels jugadors d'aquesta partida, en Peperinni, està escrivint a la BSK el seu relat de la partida, amb més profusió d'imatges que la meva, us hi reenvio [castellà] per seguir-la en qüestió de moviments i regles. Jo aprofitaré per fer un relat més novel·lat de què passa a la partida.

Here I Stand. Torn 1. 1517-2523.


Europa, 1517. Un fantasma recorre Europa. El fantasma del Renaixement. Després de mil anys de foscor, la llum i la ciència tornen a recórrer pels centres de poder europeus. La presa de Constantinoble per l'Imperi Otomà i la consequent destrucció de l'Imperi Romà d'Orient propicia una fuga de pensadors i artistes cap a Occident, que els acull amb els braços oberts.

És un temps de canvis en molts àmbits:
  • en l'àmbit geoestratègic europeu la principal amenaça és l'expansió de l'Imperi Otomà, que ja arriba als Balcans i es mira amb avidesa el regne hongarès.
  • un altre punt calent és el nord d'Itàlia, dividit en ciutats-estat i camp de batalla del regne de França, el Papat i la doble corona hispano-austríaca de la família dels Hapsburgs.
  • també en l'àmbit europeu, els principats alemanys recelen del poder dels Hapsburgs, que controlen mitja Europa i bona part del Nou Món. Potser aprofitaran el descontentament religiós per provocar canvis polítics?
  • en l'àmbit geoestratègic mundial, la recent descoberta de les Índies Occidentals, el Nou Món, possibilita oportunitats d'expansió de cara als regnes més ben situats: Espanya, França, Anglaterra (en aquest joc no es té en compte Portugal).
  • en l'àmbit religiós, el món és a punt de rebre una nova sotragada en la forma de la protesta efectuada per un jove religiós de Wittenberg, Martí Luter. Serà esclafada pel poder Papal com ha passat fins ara amb totes les heretgies (càtars, hussites, ...) o aconseguirà canviar alguna cosa?
  • finalment, en l'àmbit domèstic, el rei anglès Enric VIII vol divorciar-se de la seva dona, Caterina d'Aragó, que és néta dels Reis Catòlics i tieta de l'emperador Hapsburg Carles V. Aquest pressiona el Papa per evitar el divorci reial però la paciència d'Enric té un límit i posarà sobre la taula una pregunta tabú durant l'Edat Mitjana: Qui té més poder sobre un territori cristià: el rei o el Papa?
Punts de Victòria Inicials:
  • Otomans: 8
  • Hapsburgs: 9
  • Anglaterra: 9
  • França: 12
  • Papat: 19
  • Protestant: 0
Comencem. Martí Luter penja a les portes de l'església de Wittenberg les seves 95 Tesis. Això provoca un rebombori que aprofiten els principats alemanys per distanciar-se de Roma. Wittenberg, Brandenburg, Magdeburg, Stettin i Lübeck adopten la Reforma.

L'Emperador vol evitar que la Reforma es converteixi en un problema polític i convoca la Dieta de Worms. Allà el discurs de Luter anima a més alemanys i Leipzig i Erfurt s'afegeixen a la Reforma. El Papa no fa gaire cas del procés reformista i prefereix jugar a la guerra a Itàlia enfront els francesos.

L'Imperi i França s'enfronten en una gran batalla a Bordeus, on els francesos són derrotats, això deixa via lliure a les pretensions italianes del Papat i permet als Hapsburgs recol·locar recursos per fer front als Otomans, que conquereixen Belgrad i Buda en un ràpid avanç pels Balcans.

Mentre Enric VIII crea un gran exèrcit per destruir el regne escocès que li amenaça la reraguarda, Martí Luter tradueix a la llengua alemanya el Nou Testament. Fent-ho crea la llengua alemanya literària moderna i aconsegueix sumar a la causa de la Reforma les ciutats d'Erfurt, Kassel, Nuremberg i Worms. Dos dels sis electorats ja s'han reformat i sembla que no hi ha aturador.


Al Nou Món, l'explorador castellà León descoreix el riu Mississippi per a major glòria de Carles V.

De cara al proper torn, Carles V es desplaça amb les seves tropes a Viena per plantar cara Solimà el Magnífic. Francesc I de França es llepa les ferides de la guerra amb l'Hapsburg i Enric VIII es prepara per assaltar Edimburg. El Papa encara somnia amb el seu regne italià i Luter continua traduïnt la Bíblia per convèncer els electors (i les seves tropes) de les bondats de la Reforma.

Punts de Victòria al final del Torn 1:
  • Otomans: 16
  • Hapsburgs: 12
  • Anglaterra: 9
  • França: 10
  • Papat: 19
  • Protestant: 5
Apunts relacionats:

dijous, 1 de gener del 2009

160. Les partides de 2008

Aquestes són les partides que he fet el 2008.

En vermell els wargames, en blau els eurogames, en marró els ameritrash, en taronja els mass market games, en verd els party games i en negre els fillers. Aquestes etiquetes les poso sense ser gaire purista ja que hi ha jocs una mica mixtos.

Jungle Speed 21
Werewolves of Miller's Hollow 14
Commands & Colors: Ancients 12
Halli Galli 8
1960: The Making of the President 6
Memoir '44 6
Paparazzi 6
Advanced Squad Leader (ASL) Starter Kit #1 3
Citadels 3
Here I Stand 3
Power Grid 3
Twilight Struggle 3
Advanced Squad Leader (ASL) Starter Kit #3 2
Agricola 2
Aye, Dark Overlord! 2
Game of Thrones, A 2
Party & Co - Junior 2
Settlers of Catan, The 2
1936 Guerra Civil 1
Fire in the Sky: The Great Pacific War 1941-1945 1
Fury of Dracula 1
Iwo Jima - Rage Against the Marines 1
Manifest Destiny 1
Napoleonic Wars 2nd Edition, The 1
Party & Co 1
Perikles 1
Russian Campaign, The 1
Settlers of Catan, The - 5-6 Player Expansion 1
Showtime Hanoi 1
Storm Over Stalingrad 1
Struggle of Empires 1
Target Arnhem: Across 6 Bridges 1

D'un total de 114 partides tenim 47 partides a 18 wargames, 12 partides a 6 eurogames, 1 partida a 1 ameritrash, 0 partides a 0 mass market games, 3 partides a 2 party games i 43 partides a 4 fillers.

La meva repartició del 2008 és doncs entre wargames i fillers pel que fa a partides i a wargames pel que fa a títols, cosa que s'escau amb les meves preferències. De fet els fillers no actuen com a tals sinó com a jocs en sí entre gent no gaire jugaire. Dels wargames m'agradaria fer-ne més partides però no està malament haver provat 18 títols diferents en un any, equival a provar un joc cada sis setmanes; encara que la majoria de partides són del torneig de CC:A amb els JEDi.

En resum, un any prou satisfactori.