dilluns, 10 de desembre del 2007

81. The Marshall Islands 1944

Abstract: review of the Osprey book The Marshall Islands 1944.

The Marshall Islands 1944
Gordon L Rottman
Il·lust. Howard Gerrard
Anglès
Osprey Military
94 p.
ISBN 1-84176-851-0
21,95€

Després de Tarawa, continuem amb la campanya del Pacífic. Com podeu veure al mapa de més avall, l'atac a Tarawa, a les illes Gilbert, s'havia produït en la posició més exposada de la línia japonesa, en el canal de comunicació entre Hawaii i Austràlia. Tot i que els japonesos no havien fortificat l'illa de Betio, l'atac dels marines va pecar d'inexperiència i es va saldar amb més de mil baixes nordamericanes per capturar un trosset de terra.

Naturalment, l'atac de Tarawa va servir per aprendre dels errors i millorar les operacions futures. La següent operació en la línia estratègica d'arribar a Japó saltant d'illa en illa havia de ser per força a l'arxipèlag de les Illes Marshall.

Les Illes Marshall i les Carolines es troben emmig del pas per arribar a les Marianes, l'últim arxipèlag abans d'arribar a les illes pròpiament japoneses. A les Carolines, però, hi havia la base fortificada de Truk, anomenada el Gibraltar del Pacífic. Assaltar Truk seria extremadament costós en vides i per això la decisió estratègica va ser avançar per les Marshall i simplement assaltar les Carolines amb una flota de portaavions per destruir la seva operativitat.

L'operació a les Marshall, anomenada "Flintlock", havia de capturar els atol·lons de Majuro, Kwajalein i Eniwetok. Amb aquestes bases segures s'inutilitzarien la resta de bases japoneses a les Marshall: Wotje, Maloelap, Jaluit i Mille.

Cal tenir en compte que cada arxipèlag del Pacífic està format per dotzenes d'atol·lons i cada atol·ló té una dotzena d'illes. Els japonesos tenien bases escampades per tot arreu però no calia ocupar-les totes per dominar la posició: amb el control aeri de la zona es podia evitar el moviment de la infanteria japonesa i bombardejar-la periòdicament per evitar que es retirés. De fet, al final de la guerra quedaven milions de soldats japonesos escampats pel Pacífic sense possibilitat d'abandonar les illes on es trobaven confinats.

L'assalt a les Marshall es va produir durant el febrer de 1944, mentre a Europa es disputava la terrible batalla de Cassino i es retiraven les restes de l'ofensiva de les Ardennes. L'atac el farien la 4a Divisió de Marines i la 7a Divisió d'Infanteria, sota el comandament de cos del Tinent General Holland M. Smith, l'inventor de les operacions amfíbies modernes.

Comparades amb la resta de batalles del Pacífic, les batalles de Majuro, Kwajalein i Eniwetok van ser de les menys dures que van haver de lluitar els marines. Les lliçons de Tarawa s'havien après bé i va haver-hi una gran coordinació entre els bombardejos navals i aeris i els atacs amfibis. A més, l'operació de desembarcament es va fer amb més rapidesa i precisió que a Betio, la qual cosa va decrementar la quantitat de temps que els marines passaven exposats amb l'aigua per la cintura.

La captura dels tres atol·lons va costar la vida a uns 500 marines per uns 12.000 japonesos. En contrast, a Tarawa van morir 1.000 marines per 5.000 japonesos. Evidentment, aquest segon atac dels EUA va ser molt més eficaç. En l'esquema dibuixat podeu veure una típica situació de suport mutu entre un tanc i un escamot d'infanteria.


Després de la captura de les Marshall els EUA van atacar la base de Truk amb una flota de portaavions i van destruir tots els avions i vaixells que hi van trobar, així com també totes les instal·lacions aèries i portuaries. Truk quedava inutilitzat i no calia envair-la amb soldats. La propera invasió es faria des de les Marshall i tindria com a objectiu les Illes Marianes.

Apunts relacionats:
Una col·laboració de
Etiquetes: , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)