diumenge, 9 de desembre de 2007

79. Inch'on 1950

Inch'on 1950
Gordon L. Rottman
Il·lustracions de Peter Dennis
Anglès
Osprey Publishing
94 p.
ISBN 1-84176-961-4
21,95€

La Guerra de Corea és d'aquells conflictes del segle XX que tothom sap que van passar però que ningú sap ben bé com van anar.

És una guerra coneguda perquè els seus efectes (la divisió del país en dos estats, Corea del Nord i Corea del Sud) encara és vigent avui. Si no fos per això, segurament ningú recordaria avui aquesta guerra. I no se sap ben bé com va anar perquè Hollywood no ha fet gaires pel·lícules sobre aquesta guerra, en part perquè no té l'èpica ni la importància de la Segona Guerra Mundial i en part perquè els soldats que hi van lluitar no es van trobar amb una ratera com la de Vietnam.

Aquest llibre d'Osprey explica el desmbarcament d'Inch'on, que es van convertir en l'últim gran desembarcament amfibi de la història. Aquest desembarcament va ser sobretot una proesa logística, ja que els EUA havien desmuntat les divisions de marines just acabada la Segona Guerra Mundial. Com que la Guerra de Corea va venir per sorpresa, es van usar les divisions d'ocupació de Japó i algunes divisions que es van formar als EUA i van embarcar directament a Califòrnia per desembarcar a Corea: una proesa logística.

Inch'on és un gran port molt proper a Seül. En la primera ofensiva de la guerra, Corea del Nord va ocupar quasi bé tot el país, menys el racó de Pusan, al sudest. No van protegir gaire Seül, al nord, ja que pensaven que la guerra acabaria aviat. Però els EUA van decidir intervenir i van forçar una reacció de l'ONU contra la invasió comunista. Les tropes nordamericanes, junt amb soldats de dinou països més, van implicar-se en la guerra.

El General McArthur, heroi de la Segona Guerra Mundial al front d'Austràlia i Filipines, va idear el desembarcament d'Inch'on, una operació que trencaria la rereguarda comunista i permetria l'èxit polític de recuperar la capital del país. El llibre tracta molt bé tota la preparació del desembarcament i el combat en sí mateix. L'eficàcia dels marines americans va ser absoluta, sobretot pel control aeri que exercien però també per la gran capacitat tàctica de molts suboficials que venien de passar la Segona Guerra Mundial. Això els va donar una enorme flexibilitat per rebatre els contraatacs comunistes.

L'operació va ser un èxit i les tropes de l'ONU van ocupar Corea del Nord fins a la frontera amb la Xina. Llavors la Xina va entrar a la guerra i va tornar a ocupar Seül. La situació es va estancar fins que va arribar l'alto el foc, vigent encara avui.

La guerra va presentar una factura de 500.000 soldats aliats morts i ferits i 1.500.000 soldats comunistes morts i ferits a part de milions de civils coreans morts. La xifra exacta no es sabrà mai. La quantitat de baixes és monstruosa pel poc que sabem d'aquesta guerra, una guerra que va passar molt lluny d'aquí i que de fet no ens va afectar en res, excepte en ser el tret de sortida de la Guerra Freda.

Per cert, per als amants dels avions, en aquesta guerra hi va haver els primers combats aeris entre jets, sobretot els F-86 Sabre i els MiG-15 Fagot, sobre MiG Alley, equipats encara amb ametralladores però ja amb sistemes de radar i a velocitats supersòniques. En total, uns 1.500 avions, entre caces i bombarders, van caure a MiG Alley. El Canal Historia ofereix aquests mesos un programa sobre combats aeris en que hi ha força capítols dedicats a MiG Alley. No us ho perdeu!

Apunts relacionats: