dimarts, 9 de desembre del 2008

158. Here I Stand, Partida 3 Torn 1 Fase 3

Abstract: Diet of Worms phase of the first turn of Here I Stand.

Podeu llegir ací la fase anterior.

Després de jugar la Fase 1: Les 95 Tesis de Luter, hem fet la Fase 2: Diplomàcia. Al ser el primer torn només hem fet una diplomàcia limitada per correu electrònic del jugador anglès amb el francès i l'hapsburg. Com a Protestant, desconec el contingut de les negociacions.

Ara ve la Fase 3: La Dieta de Worms. Aquesta fase, igual que la 1, només es fa al primer torn.
En aquesta fase es simula la conferència que l'Emperador Carles V va mantenir a Worms amb els representants de l'Església Catòlica i el moviment Protestant, per mirar de fer tornar l'aigua al riu. La Dieta de Worms va acabar sent un fracàs per la manca de diàleg entre les parts; el Protestantisme va ser condemnat com una heretgia i les relacions es van tensar encara més.

Els jugadors Hapsburg, Papat i Protestants hem passat en secret una carta cadascú al jugador anglès, que ha fet d'àrbritre. Els jugadors catòlics sumen els valors (CP) de les seves cartes i el jugador protestant suma 4 al valor de la seva carta. Llavors es llancen tants daus com punts per bàndol i es compten els hits; la diferència de hits són canvis de Reforma o Contrareforma.

L'Hapsburg ha jugat la carta 91: Ransom (3 CP), el Papat la carta 65: A Mighty Fortress (4 CP) i els Protestants la carta 73: Diplomatic Marriage (5 CP).

El bàndol catòlic tira 7 daus (3+4): 1, 6, 6, 3, 2, 3, 1. Obté 2 impactes.
El bàndol protestant tira 9 daus (5+4): 1, 5, 2, 2, 5, 4, 6, 5, 4. Obté 4 impactes.

Això vol dir que els Protestants guanyen la Dieta de Worms per dos punts de diferència.

Decideixo convertir a la Reforma les ciutats de Leipzig i Erfurt (han de ser ciutats de parla alemanya).

Ara cal fer el desplegament de primavera dels exèrcits nacionals (excepte el Protestant, que no en té) i començar la ronda d'accions.


Cliqueu al mapa per ampliar-lo. Podeu veure al nordest d'Alemanya algunes zones Protestants (peces de control amb base blanca) i la figura marró de Luter.


Apunts relacionats:

dissabte, 6 de desembre del 2008

157. Here I Stand, Partida 3 Torn 1 Fase 1

Abstract: 95 Theses phase of the first turn of Here I Stand.

He començat una nova partida de Here I Stand.

Aquest cop la jugo combinant el VASSAL amb l'ACTS. El VASSAL és el conegut motor de jocs de taula per jugar a través d'Internet: es pot moure una peça per la pantalla i l'oponent veu el moviment. Les partides es poden gravar en el moment que es vulgui i també es pot registrar cada acció del jugador per enviar-la a l'oponent si no estan connectats en directe.

El problema del VASSAL amb un joc com Here I Stand és que és un joc de molta interacció, amb les cartes per activar les unitats i amb diplomàcia. Aquí hi entra l'ACTS (Automatic Card Tracking System) que és un servidor que permet crear partides de diversos jocs i en gestiona el joc de cartes, les tirades de daus i els missatges entre jugadors.

La manera de funcionar és ara fer els moviments i tirades de cartes per l'ACTS i anar gravant la situació sobre el mapa en un arxiu VASSAL que s'envia a tothom. Així es pot jugar fins i tot sense desplegar el tauler físic.

Aquesta meva tercera partida de Here I Stand és a sis jugadors (l'ideal), dels quals som tres catalans i tres bascos (un dels jugadors és en Peperinni, habitual de Juguem Els Divendres). A mi m'ha tocat dur el Protestant, és a dir Luter, Zwingli , Cranmer i Calví. Els altres jugadors porten els Otomans, els Hapsburg, Anglaterra, França i el Papat.

Els líders inicials de cada facció són Sulimà I pels Otomans, Carles V pels Habsburg, Enric VIII per Anglaterra, Francesc I per França, Lleó X pel Papat i Martí Luter pel Protestant. Això de dur un personatge homònim és un bon presagi. ;-)

Hem començat el joc amb la fase especial de les 95 Tesis de Luter. Som al 31 d'octubre de 1517. Com a Luter, m'he dirigit a la Schlosskirche de Wittenberg i hi he penjat les 95 Tesis. Això ha provocat la col·locació a Wittenberg de la peça de Luter, la conversió a la Reforma de Wittenberg i l'activació dels seus dos regiments regulars.

Recordem que, a nivell del joc, a Alemanya hi ha sis electorats: Augsburg, Trier, Colònia, Wittenberg, Mainz i Brandenburg. Cada cop que un d'aquests electorats es passa a la Reforma, els seus regiments s'activen sobre el tauler, però fins que no s'activi l'esdeveniment de la Lliga d'Esmalcalda (Schmalkaldic League), el Protestant no pot fer servir aquestes unitats (i cap altre jugador tampoc el pot atacar). Tot i que al segle XVI Alemanya encara no existia com a tal, uso aquest nom modern per simplificar la nomenclatura.

A continuació les 95 Tesis permeten fer cinc intents de Reforma amb un dau addicional cada una. A més, si els intents es fan a territori de parla alemanya, el Protestant guanya els empats.
  1. Reforma a Brandenburg (molt important perquè és un electorat i aporta un regiment). Tiro 4 daus (Luter, Wittenberg, 1xreg, 95 Tesis): 6, 5, 1, 2. Com que el Papat no pot superar un 6 i Brandenburg és de parla alemanya i per tant el Protestant guanya els empats, no cal tirar pel Papat. Brandenburg passa a la Reforma i el seu regiment es posa sobre el mapa. Això m'ajudarà a convèncer els seus veïns.
  2. Reforma a Magdeburg. Tiro 6 daus (Luter, Wittenburg, Brandenburg, 2xregs, 95 Tesis): 3, 6, 3, 6, 1, 2. Magdeburg passa a la Reforma.
  3. Reforma a Lübeck. Tiro 4 daus (Brandenburg, Magdeburg, 1xreg, 95 Tesis): 6, 5, 4, 6. Lübeck passa a la Reforma.
  4. Reforma a Stettin. Tiro 4 daus (Brandenburg, Lübeck, 1xreg, 95 Tesis): 5, 4, 5 3. El Papat tira 1 dau (mínim): 1. Stettin passa a la Reforma.
  5. Reforma a Hamburg. Tiro 2 daus (Brandenburg, 95 Tesis): 2, 3. El Papat tira 2 daus (Bremen, Brunswick): 4, 6. Hamburg es manté Catòlica.
El resultat final de la fase de Les 95 Tesis és que passem de 0 a 5 espais protestants i per tant el Protestant passa de 0 a 1 VP i el Papat de 19 a 18 VP.

Cliqueu al mapa per ampliar-lo. Podeu veure al nordest d'Alemanya algunes zones Protestants (peces de control amb base blanca) i la figura marró de Luter.

Bon inici de partida. Ara veurem què passa amb les negociacions d'Enric VIII amb Francesc I i Carles V i amb la Dieta de Worms, abans de començar les accions del primer torn.

Apunts relacionats:

diumenge, 30 de novembre del 2008

156. Fotos de la Jornada ALPHA ARES 2008


Recull d'algues imatges de les jornades de les darreres jornades organitzades pel club ALPHA ARES de Barcelona, celebrades a les Cotxeres de Sants.

S'hi van realitzar partides de BloodBowl, DBM, War in Flames, Advanced Squad Leader entre els jocs mes concurreguts. No van faltar el jugadors que involucrats en els seus exercits lluien els uniformes pertinents.

Partides ràpides per a tornejos i llargues partides d'estrategia. Tot plegat en un entorn molt distès i perfecte per la pràctica d'aquests jocs.









155. Paparazzi

Abstract: description of the card game Paparazzi.

Paparazzi és un joc de cartes més aviat infantil tot i que té un toc adult en les il·lustracions.

La idea del joc és simple: un grup de celebritats de les revistes del cor s'estan banyant despullats en una piscina. De cop s'adonen que els paparazzi els han detectat; apaguen els llums i es vesteixen a corre-cuita. Quan els llums s'encenen, s'hauran posat la seva roba o la d'altri?


Cada jugador de Paparazzi du una celebritat que és una caricatura basada en un personatge real (actrius, futbolistes, etc.). Hi ha cinc categories de roba (roba interior, roba de dalt, roba de baix, sabates i complements). Cada personatge té cinc peces de roba, una de cada categoria. Tota la roba de tots els personatges es marca amb una icona fosforescent per cada categoria.


Per jugar cal barrejar les peces de roba sobre la taula. Llavors s'apaga la llum i només es veuen els indicadors fosforescents de les categories. Cada jugador ha d'agafar la roba que creu que és la seva (una peça per categoria) i quan s'encén la llum es revelen les peces que s'han agafat correctament.

És un joc ràpid per jugar-ne unes quantes partides; és més apropiat per a jugadors infantils (els meus nebots de 7-8 anys el van gaudir d'allò més) o per hores etíliques de la matinada.

Aquest joc va ser un obsequi de la botiga Landròmina de Terrassa.
Les imatges són de BoardGameGeek.

diumenge, 23 de novembre del 2008

154. Agricola

L'Agricola és un joc d'estil alemany aparegut el 2007 i que s'ha situat en les primeres posicions dels jocs favorits per l'afició. El joc simula el desenvolupament d'una granja a l'Europa central dels segles XVII-XVIII.

Agricola és un joc per 1-5 jugadors. Cada jugador du una família de pagesos que viu en una masia. L'objectiu del joc és aconseguir el màxim número de punts al final de les 14 rondes que sempre dura. Els punts s'aconsegueixen ampliant la família, millorant la masia (de fusta a totxo, de totxo a pedra), sembrant més camps, recollint la collita (cereals i vegetals) i ampliant el bestiar (xais, porcs, vaques). Cada àmbit de puntuació on no prosperem ens donarà punts negatius, així és que cal no descuidar cap part de la masia però alhora potenciar-ne alguna part per aconseguir força punts.


El joc no té components d'atzar excepte 14 cartes que es reparteixen a cada jugador entre un conjunt de centenars de cartes. Són 7 cartes d'oficis i 7 cartes de millores menors. Es poden posar en joc com qualsevol altre acció.

Les accions són el cor del joc. Són tan diverses com "sembrar un camp", "comprar xais", "tallar fusta", "ampliar la masia", "pescar peix" o "ampliar la família". Sobre el taulell central hi ha unes quantes accions inicials (de 10 per a un o dos jugadors a 16 per a 5 jugadors) i 14 accions posteriors que es van destapant a cadascuna de les 14 rondes del joc. A cada ronda cada jugador pot agafar un membre de la família (comencen amb 2) i fer-li fer una acció. Aquella acció queda usada durant tota la ronda i cap altre personatge de cap jugador la pot fer. De tota manera, hi ha algunes accions repetides en diverses caselles. L'ordre de joc es determina a l'atzar i és vital per aconseguir alguna acció preuada: per això una de les accions és "ser el primer jugador", per poder escollir primer a la ronda següent i fins que algú altre no esculli també aquesta acció.

El darrer element del joc són les millores: millores majors, millores menors i oficis. Les millores majors són un conjunt de deu millores de la masia (llar de foc, cuina, pou, forn i tres oficis bàsics), que sempre són les mateixes i que ofereixen avantatges durant la partida i punts extra al final de la partida.

Les millors menors i els oficis són cartes que es reparteixen al començar la partida. N'hi ha centenars. Literalment. Cada jugador en rep set que podrà activar si vol en una acció específica. Poden oferir avantatges més o menys evidents, que sobretot es potencien quan es juguen fent combos o combinacions. La quantitat de combinacions que ofereixen és, per tant, innombrable.

L'Agricola funciona molt bé amb qualsevol número de jugadors perquè s'adapta a través del sistema d'accions. La seva ambientació és pacífica i no hi ha agressions entre jugadors, cosa que el fa ideal per al joc femení-familiar però alhora requereix un bon pensament i una bona planificació de les accions a fer, cosa que el fa apte per a les ments més maquiavèliques.

Les fotos són de BoardGameGeek.

dissabte, 15 de novembre del 2008

153. Quin és el vostre exèrcit de la Segona Guerra Mundial?

Una enquesta divertida [anglès] que us pregunta sobre els vostres estils militars per assignar-vos un exèrcit de la Segona Guerra Mundial.

A mi m'han sortit una anàlisi força catalana: que prefereixo resoldre el conflicte amb política abans que amb violència però que un cop dins el conflicte perdre les batalles no significa rendir-se. I això em dóna la puntuació de:
  • 88% França, França Lliure, La Resistència
  • 81% Finlàndia
  • 75% Polònia, Regne Unit i Commonwealth

dimecres, 12 de novembre del 2008

152. 11 de Setembre. Setge 1714

Abstract: review of the game 11 de Setembre. Setge 1714, about the siege of Barcelona during the War of the Spanish Succession.

11 de Setembre. Setge 1714 és un joc editat per CatImperium que recrea l'assalt de les tropes franco-espanyoles contra la ciutat de Barcelona, l'onze de setembre de 1714. L'assalt i la posterior rendició de la ciutat van significar la fi de l'estat català ja que el vencedor de la guerra, Felip V, va instaurar la dinastia dels Borbó i va eliminar tots i cadascun dels elements que doten de sobirania una nació (excepte el Codi Civil, que va sobreviure). Per a més informació, llegiu sobre la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715).

El joc l'he comprat avui a Landròmina (Terrassa) per celebrar el meu sant. Fixeu-vos en la tapa de la portada: espectacular! Segons expliquen, s'ha volgut superar la imatge romàntica del conflicte per centrar-se en la realitat del XVIII: durant el segle de les llums la guerra es convertí en un art i els uniformes, regiments i maniobres al camp de batalla van excel·lir. Catalunya no en fou una excepció i en la defensa final de Barcelona els militars catalans van aplicar ordre i seny en la defensa a mort de la seva llibertat.


El joc de CatImperium recrea l'assalt a Barcelona a nivell tàctic. Cada unitat equival a una companyia d'entre 60 i 100 soldats, un centímetre del mapa equival a 10 metres d'espai físic real i el joc dura 12 torns que representen des de les 4.30 de la matinada fins a les 15.00 del mateix dia, més o menys una hora per torn.

El mapa representa la part est de la Barcelona de l'època, des del Pla de Palau fins a les muralles. La defensa de Barcelona en el moment de l'assalt presenta quatre bretxes a la muralla (Molins, Carnalatge, Sant Daniel i Reial) i tres bretxes als baluards de Llevant, Santa Clara i Portal Nou.

El mapa també contempla les places fortes del Reducte de Santa Eulàlia, el monestir de Sant Pere de les Puel·les i els convents de Santa Clara, Sant Agustí Vell, Jonqueres i Santa Caterina.

El mapa s'estructura en zones (no en hexàgons) i segueix una línia similar a la d'Storm over Arnhem, Thunder at Cassino i similars, tot i que simplificada: les unitats es mouen per les zones i s'han d'aturar al ser adjacents a l'enemic. Poden fer foc de fuselleria a posicions adjacents (normalment cada 6 elimina un contrari) o fer un assalt (indicant quina unitat lidera l'assalt i quines el recolzen). En el cas dels assalts el defensor pot lluitar retirant-se o aguantar la posició. L'artilleria pot disparar a posicions adjacents pels catalans i a dues zones de distància per espanyols i francesos.

La victòria automàtica per a espanyols i francesos consisteix en eliminar tots els catalans del mapa, o bé en conquerir totes les places fortes del mapa. Si no s'aconsegueix la victòria automàtica llavors cal puntuar totes les unitats eliminades i posicions conquerides per establir el vencedor. Naturalment, la situació és molt favorable als invasors (de fet no hi ha prou espai per encabir-hi tots els assaltants) però la victòria atacant necessita conquerir bona part de la ciutat durant el propi assalt mentre que la victòria catalana necessita repelir l'atac a les pròpies muralles de la ciutat.

Pel que fa a les tàctiques, sense haver jugat encara, ja es veu que els catalans han d'usar una tàctica dual: d'una banda fer una defensa elàstica als carrers de la ciutat per retrocedir poc a poc sense perdre gaires peces i de l'altre fortificar les places fortes amb unitats que resisteixin fins a la mort per guanyar temps. I això combinar-ho amb possibles contraatacs locals en posicions espanyoles mal defensades.

Per la part franco-espanyola, cal avançar amb fermesa i cautela, sense exposar cap zona conquerida però sense permetre al jugador català reorganitzar-se després dels atacs. Els borbons es poden permetre el luxe de sacrificar tropes en assalts costosos, cosa que els catalans no poden fer o perdran.

Les unitats es representen en peanes de plàstic amb un dibuix d'un soldat representatiu de la companyia, incloent infanteria, cavalleria, fusellers, granaders i poble armat.

Hi ha una baralla de cartes d'esdeveniments que es van agafant a l'atzar a l'inici de cada torn i poden condicionar per bé o per mal les accions a fer en aquell torn.

En resum, un joc ben presentat i fet en bones condicions que sembla indicar que el wargame català comença a arrencar en igualtat de condicions. Potser només hi criticaria el monolingüisme de l'edició. Per què no han escrit els mapes i les peces en anglès? I per què no hi ha el manual d'instruccions en anglès?


Apunts relacionats: