196. ASL: ROF bàsica

Quan el jugador novell d'ASL comença amb els escenaris de l'ASL SK#1, es troba primer amb l'escenari S1 Retaking Vierville (França 1944), on les úniques peces sobre el tauler són escamots i líders (a part dels marcadors auxiliars). Correcte per començar a entendre les regles. Però quan llavors el jugador novell passa a l'escenari S2 War of the rats (Stalingrad 1942), apareixen les armes de suport (SW), amb una plètora de noves regles que a vegades són confoses.

Volia fer un brevíssim recordatori de com funciona la ROF (Rate Of Fire). Les diferents peces d'artilleria i les metralladores tenen diferents capacitats de tir, i la combinació entre el calibre, l'abast i la capacitat de mantenir una bona cadença de tir forcen a adoptar diferents actituds tàctiques segons el tipus d'armament.

En l'ASL la ROF és un número entre 1 i 3 presentat dins un quadrat que indica la possibilitat que una SW o una peça d'artilleria dispari més d'un cop en una mateixa fase del torn. No totes les SW o peces d'artilleria tenen ROF. Si no tenen cap número s'assumeix un 0 i no s'aplica la regla de la ROF.

Com funciona la ROF? Cada cop que fem un tret a la IFT o que fem una tirada d'impacte amb artilleria, si els punts del dau vermell són iguals o inferiors al valor de ROF de l'arma emprada, l'arma conserva ROF. L'efecte immediat és que l'arma no es marca com a disparada (A9.2).

I què implica que l'arma no es marqui com a disparada? Doncs que pot tornar a disparar en la mateixa fase, ja que no consta com a disparada. I pot anar disparant mentre tregui ROF (jo he arribat a veure 8 trets seguits de morter sense perdre ROF!). Fins aquí l'explicació senzilla de la ROF. :-)

Com que som en l'ASL, cal tenir en compte alguns detalls. En primer lloc, si estem parlant d'una SW disparada junt amb un SQ, cal recordar que l'SQ sí que queda marcat com a disparat. Això vol dir que el foc inherent ja no es pot disparar de nou. I també cal recordar que si una unitat dispara en SFF o FPF, les seves SW queden marcades amb Final Fire tant si disparen com si no (i per tant, encara que tinguin ROF).

Es pot mantenir ROF en totes les fases de foc? No. Concretament:

Foc Preparatori (PrepFire): ROF normal. Quan s'esgota la ROF o deixa de disparar es marca amb PrepFire.
Foc Defensiu sense marcador de foc (MPh o DFPh): ROF normal però màxim tants trets com MF/MP gastats en cada hex. Quan esgota la ROF es marca amb FirstFire/FinalFire. Si deixa de disparar encara amb ROF, la MG no es marca amb res (la tropa sí, si ha disparat).
Foc Defensiu amb marcador de foc (MPh o DFPh): un sol tret, sense ROF.
Foc Avançat (AFPh): un sol tret, sense ROF.

Per tant per tirar amb ROF cal que la unitat encara no tingui cap marcador de foc i que no sigui la AFPh. Els focs defensius poden ser tant durant la MPh enemiga com en la DFPh pròpia, la condició és que encara no tingui cap marcador posat.

Si disparem un FG cada SW aplica el seu ROF de manera particular, i pot ser que algunes armes tinguin ROF i altres no. Per exemple, normalment una LMG té un ROF de 1 i una HMG de 3. Si disparen juntes i el dau vermell treu 3 punts, la LMG es marcarà com a disparada mentre que la HMG no (A9.2).

Recordem també algunes limitacions:
- SFF/FPF: només el poden fer l'armament inherent de la tropa (menys MOL), MG i IFE (A8.3, A8.31). En les MG es considera Foc Sostingut i per tant els seus B#/X# es modifiquen en -2 (A9.3).

- Foc Intensiu: l'artilleria marcada amb First Fire que torna a disparar es considera en Foc Intensiu i pot fer un sol tret extra (sense ROF) i amb la penalització de B#/X# en -2 (C2.241). No tota l'artilleria pot usar Foc Intensiu i ningú ho pot usar en la AFPh. No es pot usar en la DFPh si l'arma ja té algun marcador de foc.

- AFPh: l'artilleria o les MMG/HMG, morters i INF/RCL SW que hagin mogut durant el torn no poden disparar en aquesta fase. Les peces que disparen tenen un sol tret (sense ROF) i no poden usar Foc Intensiu. Les armes disparades per Opportunity Fire no tenen aquestes restriccions (A4.41).

Fins aquí aquestes breus pinzellades sobre algunes de les regles que afecten la ROF.

195. Yves le Quellec a Tarragona

En Jordi Cairol m'informa que n'Yves le Quellec, codissenyador del magnífic joc Liberty Roads, ha fet una estada a Tarragona a veure la gent del Si Vis Pacem Para Ludum per testejar-hi el seu Roundhammer 1943, una extensió que es juga pràcticament amb els mateixos elements que el Liberty Roads i que simula un desembarcament aliat hipotètic fet el 1943.

Podeu llegir la informació de l'estada a Tarragona de la mà del propi Yves le Quellec aquí.

Més endavant comentaré el Liberty Roads, que considero un molt bon joc.

194. El món en jocs, d'Oriol Comas i Coma

El món en jocs
Oriol Comas i Coma, 2005
Català
Ed. La Magrana
264 p.
ISBN 978-84-7871-327-1


Com es pot fer un llibre per parlar de jocs? Hi ha material suficient? Pot ser entretingut? Pot ser digerible?

L'Oriol Comas i Coma ens demostra amb aquest llibre que es poden omplir pàgines i pàgines parlant exclusivament de jocs. Jocs de sempre, jocs d'ara, jocs tradicionals i jocs superespecialitzats.

Els qui visiteu aquest blog ja sabreu que l'Oriol Comas i Coma és un dels catalans que més en sap del món dels jocs; autor de diversos llibres i de diversos dissenys de jocs, organitzador de concursos i trobades al voltant dels jocs i gran divulgador sobre els jocs.

I què conté aquest llibre? Doncs una sèrie de fitxes d'una pàgina o poc més d'una pàgina que ens comenten el què i el com de més d'un centenar de jocs. Del Joc Reial d'Ur o els jocs de Mancala fins als recents Abalone, Catan o Puerto Rico, des de Congo o Barricada fins a Monopoly o Risk, des de L fins a Civilitzation, des de Diplomacy fins a Cosmic Encounter, l'autor ens proposa conèixer i jugar més de cent jocs de tauler gairebé imprescindibles.

El llibre està dividit en tres parts. En la primera ens presenta els tres jocs base del món: Go, Escacs i jocs de Mancala. En la segona presenta jocs de sempre, com les Dames, Backgammon, l'Oca, el Parxís o Serps i Escales. I en la tercera presenta els jocs d'ara, des dels coneguts Monopoly, Risk, Rummikub, 1000 quilómetros o Stratego fins a Dungeons & Dragons, Blood Bowl, Carcassonne, Citadelles o fins i tot La Batalla del Ebro, tot un detall NAC per als lectors wargameros de més edat.

El llibre està molt ben estructurat i el text ens anima (ens incita!) a jugar a cada joc que descriu. Al final del llibre hi ha una colla d'índexs relacionats, per trobar els jocs per ordre alfabètic, per temes que contenen els jocs i pel llistat dels dissenyadors dels jocs.

193. Unidades de élite de Israel, de Samuel Katz

Abstract: review of Osprey's book "Israeli elite units since 1948", in a Spanish edition.

Unidades de élite de Israel
Samuel Katz, 1988
Castellà, trad. de l'anglès per José Gortázar Azaola [Israeli elite units since 1948]
Ed. Osprey
72 p.
ISBN 978-84-473-6402-2

Aquest llibre forma part de la col·lecció "Fuerzas de Élite", que fa un repàs del desenvolupament i d'algunes accions memorables de diversos cossos d'elit de diversos països al llarg de la història.

Aquest és el primer llibre d'aquesta col·lecció que comento al blog, però en general trobo que és una col·lecció més fluixa que no la de batalles.

En el cas que ens ocupa el llibre parla de les unitats d'elit d'Israel. No parla per tant de forces regulars ni de les grans guerres, sinó de les unitats de comandos i forces especials que van actuar tant en determinades batalles de les grans guerres del modern estat israelià com en operacions de contraterrorisme, sabotatge i infiltració entre guerres. D'altra banda, el llibre comença uns quants anys abans de la creació d'Israel el 1948, ja que ja des d'inicis del segle XX, sota el control turc, els àrabs tenien sobre la taula l'objectiu d'expulsar tots els jueus de casa seva. Alguns dels grans dirigents del Tsahal, com Moshe Dayan, es van formar en unitats paramilitars que defensaven les ciutats jueves de Palestina molt abans que la ONU creés l'estat jueu.

L'exèrcit jueu d'abans de la Segona Guerra Mundial era el Haganah. Algunes de les seves unitats d'elit són el Notrim, els Doderot, les Fo'sh, i les (SNS) Special Night Squads (dirigides per l'excèntric capità Wingate).

La Segona Guerra Mundial va canviar les aliances de la zona. Fins llavors occident vivia en un plàcid antisemitisme i es refiava en general més dels àrabs que dels jueus, però l'aliança entre els nazis i l'islam va orientar els britànics a una aliança amb els jueus (enemics dels àrabs) per protegir de Hitler el Canal de Suez i les connexions amb Àsia.

L'SOE va treballar amb el Haganah per crear la secció de Sha'I per fer sabotatge contra els interessos nazis. El 1941 el Haganah va crear el Pal'mach (Companyies de Xoc), que serien les tropes encarregades de protegir els jueus palestins si Rommel aconseguira vèncer a Montgomery en la guerra del Nord d'Àfrica. El Pal'mach també va combatre contra els francesos de Vichy a Síria i al Líban, sobretot amb les tropes Shachar, formades per homes i dones àrabs antinazis, dels quals els anglesos deien que "un soldat val per un batalló". Moshe Dayan va perdre el seu ull (recordeu el seu ull tapat) combatent en aquesta època contra els francesos nazis.

L'any 1943 el Pal'mach tenia més de mil comandos operatius, incloent el Pal'yam (naval) i el Pal'avir (aeri). Fins i tot van crear la Secció Alemanya amb jueus alemanys i austríacs que havien rebut instrucció de la Wehrmacht, per actuar com a quintacolumnistes en cas d'una victòria nazi.

L'any 1945, vençuts els nazis, el Pal'mach va atacar violentament els britànics, que mantenien el control de Palestina des de l'expulsió dels turcs el 1918. En aquest sentit, tots els actes del Pal'mach, al dependre del Haganah, es van orientar només a objectius militars i es va posicionar en contra del terrorisme jueu propiciat per Irguan i Lehi.

A partir de la independència d'Israel van començar els atacs àrabs. El Tsahal (Tzava Haganah l'Yisrael) es va crear amb vuit brigades més tres brigades del Pal'mach. Durant tota la guerra el Pal'mach es va trobar a la primera línia del combat: la brigada Yiftach va conquerir Safed als Fawzi al-Kaukij, la brigada Harel, comandada per Isaac Rabin, va aguantar Jerusalem davant els atacs de la Legió Àrab i Abd al-Kader al-Husseini, la brigada Hanegev va atacar l'exèrcit egipci al Néguev fent cops de mà en jeeps equipats amb MG-34 i PIAT, seguint l'aprenentatge de foc obtingut al Long Range Desert Group britànic durant la Segona Guerra Mundial. El 54è Batalló de Reconeixement, una unitat d'ultraelit de la Brigada Giva'ati, va aconseguir conquerir Beersheva, El-Arish i fundar la ciutat d'Eilat (al Mar Roig) contrarellotge just abans que l'ONU declarés l'alto el foc.

D'acord amb el seu esperit democràtic, Israel va dissoldre el Pal'mach després d'assegurar la seva independència, per evitar una excessiva influència dels militars en el govern. El proper cos d'elit seria, com en la resta de països moderns de l'època, el cos de paracaigudistes, dels quals el llibre en parla força. El primer grup especial de paracaigudistes van ser la Unitat 30, que havien de protegir la frontera de les incursions àrabs. Es va crear el 1952 i es va dissoldre el 1953, substituïda per la Unitat 101, dirigida pel jove comandant de 24 anys Ariel Sharon. Sharon va rebre carta blanca per formar la unitat i els millors soldats se li van unir en massa. En aquesta hermètica unitat no hi havia salutació militar i les relacions entre oficials i soldats eren informals. Però hi havia una regla d'or: ningú podia tornar a la base sense haver complert la missió assignada. Actuaven vestits de paisà, sense ràdio i sense equipament mèdic. La Unitat 101 va ser la base per fundar el Batalló 890, que va fer molts atacs preventius contra Egipte, Síria i Jordània fins al 1956, en que van ser decimats en la inútil batalla del pas de Mitla. Els paracaigudistes van ser reconstruïts i van ser determinants en la Guerra dels Sis Dies, però durant les batalles de desgast del 1967 al 1973 van passar a fer de policia fronterera durant les Mirdafim o persecucions dels guerrillers àrabs, que no van parar fins que Jordània va expulsar als palestins cap al Líban. Durant la guerra de 1973 els paracaigudistes van liderar l'atac contra la Granja Xinesa, a la zona del Sinaí, on van perdre més de 50 soldats i van tenir centenars de ferits. A la zona del Golan van entrar a territori siri i van destruir ponts i vies de comunicació. En aquesta època els paracaigudistes ja duien llançagranades LAW de 66 mm i míssils contracarro TOW, muntats en jeeps i transports M-113. L'any 1982 Raful Eitan va decidir envair el Líban amb 60.000 soldats per destruir les bases terroristes àrabs que llançaven contínuament coets contra Israel. Els paracaigudistes tenien l'objectiu de destruir la base de l'OLP a Sidó i el campament de Ein el-Hilweh. Al no poder usar armament pesat per evitar les baixes de civils, el combat per Ein el-Hilweh va durar set dies i va causar nombres baixes israelianes. Quan la invasió es va convertir en una ocupació indefinida, els soldats es van convertir en forces d'ocupació que perseguien dia i nit les guerrilles àrabs per territori libanès; l'objectiu d'evitar que caiguessin projectils sobre Israel s'havia aconseguit.

L'autor dedica també algunes pàgines a la Brigada Golani (infanteria del Tsahal). Aquesta brigada tenia fama de ser el cubell d'escombraries del Tsahal ja que a partir de 1948 va rebre un gran nombre d'immigrants analfabets, indisciplinats i gens motivats per la guerra. El canvi els va venir el 1959 amb la creació de la força de reconeixement de la brigada, la Sayeret Golani, que no acceptava voluntaris. Només els millors elements de la Brigada Golani podien entrar a la Sayeret, cosa que va crear un estímul de millora que es va escampar per tota la brigada.

Finalment l'autor dedica algunes pàgines a les migrades tropes d'elit de les forces navals israelianes (els Kommando Yami) i a les diferents forces territorials i de reconeixement: el Sayeret Egoz, el Sayeret Haruv, el Sayeret Hadruzim i el Sayeret Mat'kal.

El llibre conté força fotografies de bona qualitat i unes quantes làmines que retraten l'evolució de les tropes d'elit israelianes del 1937 al 1987.

La meva opinió: un llibre interessant per tenir una visió global sobre aquestes forces. Per l'objectiu del llibre no hi ha grans explicacions genèriques sobre el Tsa'hal, que cal buscar en altres llocs.

Apunts relacionats:

• 145. Stalingrado 1942, de Peter Antill
  
• 143. Norte contra sur, de Jesús Hernández
  
• 142. Diario de un marine, d'E. B. Sledge
  
• 88. Peleliu 1944
  
• 87. Guam 1941 & 1944
  
• 85. Saipan & Tinian 1944
  
• 81. The Marshall Islands 1944
  
• 80. Tarawa 1943
  
• 66. Tobruk 1941
• 30. Un puente lejano, de Cornelius Ryan
  
• 21. Cassino 1944
• 19. The Rhineland 1945

192. Quart concurs Ciutat de Granollers

L'Oriol Comas i Coma ens fa saber que:

L¹Ajuntament de Granollers acaba de fer públic el veredicte del Quart
Concurs Ciutat de Granollers de creació de jocs.

El guanyador ha estat Juan Carlos Pérez (Terrassa) amb BZZZ, un elegant i
entretingut joc basat en el món de les abelles. Un joc simple, però ple de
maneres diferents de guanyar i amb una mecànica de joc absolutament
innovadora.

L'accèssit ha estat per a Toni Giménez (Barcelona) per CURIA, un joc àgil
que combina amb eficàcia diferents mecàniques. Ambientat a l¹antiga Roma,
els jugadors han d¹aconseguir els favors dels senadors imperials.

Com sempre, tota la informació i fotografies al blog i al facebook de la
fira jugarXjugar.

191. Els jocs del 2009

Després del cap de setmana de la meva segona Collonera Russa (Moixeta III), he recordat que encara no he llistat els jocs jugats al 2009, allò que tant agrada als geeks de les estadístiques i que ningú llegeix.

Així doncs, la llista de partides que he marcat durant el 2009. L'he dividia en 3 blocs: wargames (clàssics i moderns), eurogames, ameritrash i figures, i tradicionals, infantils i abstractes.

Wargames:

For the People	5
Successors (3rd Edition)	5
Here I Stand	3
Advanced Squad Leader: Starter Kit #1	2
Bravery in the Sand	2
Pax Romana	2
Small World	2
Advanced Squad Leader: Starter Kit #2	1
Crusade and Revolution: The Spanish Civil War, 1936-1939	1
The Final Frontier: Man's Expansion into the Solar System	1
Gazala Line 1942	1
Guerra a Muerte	1
Here I Stand - 2-Player Diplomacy Deck	1
Men At Arms	1
Onward, Christian Soldiers	1
The Republic of Rome	1
The Siege of Jerusalem	1
Singling Campaign Game	1
Storm Over Stalingrad	1
Storm Over Taierzhuang	1
	34

En aquest bloc destaca clarament el joc per email, ja que el For the People, el Successors i el Here I Stand els he jugat sobretot per email. En total sumen 13 partides, cosa que demostra que a través de VASSAL i Cyberboard un jugador pot fer una mitjana superior a una partida mensual a jocs d'entitat important com aquests tres. Evidentment, cada partida dura més d'un mes, però el truc consisteix a jugar en paral·lel diverses partides a jocs diferents. El que personalment no recomano és jugar en paral·lel al mateix joc, ja que el cacau mental és considerable (excepte en els jocs per escenaris tipus ASL, on cada escenari és un món). La mitjana total de 3 partides al mes és molt bona des del meu punt de vista, ja que no fa pas tant que he recuperat l'estil de vida lúdic, i es deu sobretot al joc per email.


Eurogames, ameritrash i figures:

Citadels	8
American Megafauna	6
Carcassonne	5
Roll Through the Ages: The Bronze Age	2
Space Hulk (Third Edition)	2
Wings of War: The Dawn of World War II	2
Agricola	1
American Megafauna (2nd Edition) Expansion Set	1
Catalunya Feudal	1
On the Underground	1
Saint Petersburg	1
	30

Les 30 partides d'aquest bloc són totes en directe i són també quasi 3 al mes. En realitat, els jocs Citadels, American Megafauna i Carcassonne són jocs que es poden jugar dos o tres cops per sessió, i d'aquí els números resultants. No sóc gaire fan d'aquest tipus de jocs, però m'agraden més que els de la tercera categoria.


Tradicionals, infantils i abstractes:

Jungle Speed	11
Time's Up!	11
Chess	6
Hex	4
Mancala	4
Eleusis	3
Nim	3
Bingo	2
Black Stories	2
Castellers	2
French Military Game	2
UNO: H2O	2
Backgammon	1
Battleship	1
Checkers	1
En Garde	1
Mille Bornes	1
Othello	1
PitchCar	1
Scattergories	1
Ubongo	1
The Werewolves of Miller's Hollow	1
	62

Aquí també trobem jocs de múltiples partides per sessió, com són el Jungle Speed i el Time's up, o fins i tot l'Hex i el Mancala. Són jocs de família, de sobretaula o de festa després de sopar. L'objectiu principal és més riure que no pas pensar res ni aprendre cap cosa i les meves incursions en aquest camp són o bé per explorar nous terrenys (sovint sense resultats profitosos) o bé per tenir jocs lleugers a la rerecambra.

Ah, a La Llacuna jo vaig jugar al Sword of Rome, a l'ASL (Singling) i a l'ASL-SK (del Beyond the Beaches). I vaig veure com jugaven al Republic of Rome, al Twilight Imperium i alguns altres jocs. Sortiran a la llista del 2010 i ja en parlaré en detall.

190. ASL Primer al BGG

En Joe Steadman està penjant una colla de vídeos al BGG que mostren les regles bàsiques d'Advanced Squad Leader.

Els podeu veure a:

http://www.boardgamegeek.com/thread/493217/asl-primer-video

Us penjo aquí el vídeo introductori.



No us ho perdeu!