Showtime Hanoi és un joc gratuït distribuït per la revista Against The Odds. Recrea el combat aeri que va enfrontar els pilots nordamericans Cunningham i Driscoll contra el pilot vietnamita Coronel Tomba, el 1972.En aquest combat els nordamericans van aconseguir tombar aquest as de l'aviació nordvietnamita, que ja havia aconseguit fer caure tretze avions nordamericans. La realitat és que el Coronel Tomba no va existir mai i que tot plegat era una operació de propaganda comunista, que pintava senyals de victòria als costats de determinats avions per crear "llegendes aèries" com fos.
En qualsevol cas, el combat presentat al joc sí que va existir i un dels pilots nordvietnamites va demostrar ser un autèntic as tot i que finalment va ser abatut.
El joc en qüestió usa el mateix format que els jocs Stand at Mortain i Some Poles apart: the battle of the Westerplatte. El taulell i les peces formen una postal (de fet, enviable per correus). Les peces es poden retallar i jugar sobre el tauler o bé fixar-les en cartró. El tauler es pot engrandir per encabir-hi millor les peces. No es juga amb daus sinó amb una baralla de cartes franceses. La idea és que sigui un joc fàcil de dur i simple de jugar.
I aquí és on hi ha una mica el problema: no he provat les batalles de Mortain i Westerplatte, però un combat aeri de la Guerra de Vietnam és difícil de representar amb unes regles tan simples: cada jugador agafar una carta per torns i, en funció de si és vermella o negra un o altre jugador pot fer accions, que depenen del valor de la carta. Les accions són bàsicament moure i disparar i cada avió té un màxim d'accions que pot fer.
El problema d'aquest plantejament és que la sort és molt i molt decisiva. Un grupet de cartes bones agrupades solucionen la partida de cop perquè si un o dos avions d'un bàndol cauen, ja no hi ha recuperació possible. Insisteixo en que no he provat els altres dos jocs i no sé si el sistema s'hi adapta millor, però en un combat aeri queda massa a nivell de l'atzar.
No és un mal sistema per començar a jugar a wargames, ja que no cal trencar-s'hi massa la closca, però per al jugador experimentat no hi ha prou teca com perquè deixi un bon regust. I és una llàstima, perquè la presentació és prou bona i la idea en sí també. Potser adequant-hi algunes regles casolanes?
La meva valoració: un joc massa simple per la batalla que vol representar. No cal que els grognards hi perdin el temps.
Apunts relacionats:
La imatge és de BoardGameGeek
Entrades
5 comentaris:
Estic d'acord amb tú en que és un joc massa senzill i abstracte. Però tampoc el recomanaria per a iniciar-se als wargames, hi han moltes millors alternatives!
És cert que hi ha alternatives molt millors. Ara he acabat una partida de Russian Campaign amb en Ruben que ha durat mesos. Aquest joc fa anys que el jugo i és apte tant per començar com per experts, trobo.
Jo diria que és més facil portar un dau a la butxaca que no una baralla.
Tornana al tema dels jocs de les revistes, aquests tenen molts alts i baixos i potser el problema rau en el testeig més que en l'idea.
Martí, al darrer número de l'Against the Odds hi ha un article del Paul rohrbaugh precisament sobre el disseny i la idea al darrera d'aquesta col·lecció de minijocs de butxaca. A més, presenta una sèrie de regles addicionals per al Showtime Hanoi que el fan un pèl més complex.
Jo sí he jugat al Stand at Mortain. El mateix sistema, que trobo simpàtic si no busques una gran simulació. Les possibilitats tàctiques són poques però sempre pots decidir si avançar pel bosc o avançar a lo bèstia en camp obert, agrupar les teves unitats o obrir-te més. Però tampoc massam que només són uns 8x8 hexàgons! (parlo de memòria).
Aquests minijocs de butxaca gratuïts de l'ATO els veig com una mena d'experiment; veure què es pot fer amb una mida molt petita i amb unes regles simples. No cal prendre'ls massa seriosament. La simulació bona cal buscar-la al joc principal.
Per cert, un joc a mig camí entre el de butxaca i el gran és el que va sortir al número anterior, Desert Duel 1st Alamein. Grandària mitjana, regles típiques de wargame però prou simples i molt bones crítiques. Llàstima que encara no l'he provat.
ruminahui,
sí ja he vist que hi ha aquest article; encara l'he de llegir. Precisament vaig jugar amb les peces de cartró que venien amb l'ATO.
La meva queixa no és tant pel concepte, que vaig trobar curiós, sinó pel fet de representar un combat aeri contemporani, que crec que queda molt capat per les regles simples del sistema.
Suposo que un combat terrestre i fins i tot de moviments més lents, estil antic, s'adiu més amb aquestes regles.
De tota manera, vull provar els altres jocs de butxaca per fer-me'n una opinió més treballada. I també llegir aquest article que comentes.
Publica un comentari a l'entrada