dissabte, 8 de desembre del 2007

75. Aliens en Flash

A la BSK han publicat un enllaç a la versió en Flash del joc Alien, de Leading Edge però descatalogat. Gràcies als JEDI (Juguem Els DIvendres) per la informació.

Aliens és un joc per un sol jugador en que cal dur l'escamot de marines espacials a través de zones infestades d'aliens.

Cal escollir l'ordre de moviment dels marines i es poden fer dues o tres accions amb cada marine: moure a una casella adjacent o bé disparar durant una, dues o tres accions. Com més accions es dispari, més probabilitat de matar un alien.

Els aliens els mou l'ordinador. Sempre s'acosten als marines i els intenten capturar i/o matar. L'arma més eficaç pels marines és el llançaflames, però no es pot usar quan hi ha un company a prop de l'alien. L'arma menys eficaç és la pistola.

També cal vigilar amb els aliens morts a bales: les seves esquitxades de sang àcida ens fan mal!

Proveu-lo i a veure què. És realment difícil, però addictiu. A veure qui fa totes les missions!

74. Fans d'Star Wars fan volar un X-Wing de mida real

La Força ha de ser forta en aquests geeks. Això és un caça X-Wing (Ala-X) d'Star Wars real i usable, construït per la San Diego Tripoli Rocket Association. Bé, en aquest context "real" vol dir que existeix i és de mida real i "usable" vol dir que pot enlairar-se del terra... Amb vuit metres de llargada és impressionant però segurament no el duries en batalla contra una Estrella de la Mort: el seu R2-D2 fa sorollets però els canons laser no funcionen.

Andy Woerner, un amateur dels coets ha dirigit un esforç de 2.500 hores i 7.000$ per fer volar l'aparell. El seu equip de 40 metges, carters, paletes i altres obsessos d'Star Wars han treballat sense plànols, guiats només per l'obra magna de George Lucas, amb les mesures fetes a escala a partir d'una maqueta de 38 centímetres i els seus propis midiclorians. El repte més gran: aconseguir bloquejar les ales en la posició d'atac i assegurar que els quatre coets de classe M s'engeguin alhora.

Ho van aconseguir, però tres segons més tard de l'enlairament el caça s'ha sacsejat violentament i s'ha fet a trossos - com en Red 10. I en Red Leader. I en Biggs (pobre Biggs). Les ales, fetes a escala de la maqueta, no van poder aguantar les forces. "Ens feia por que les ales no aguantessin", admet Woerner. Pel bon cantó, els petits Rebels van poder visitar la nau abans de l'enlairament. "Tot això ho hem fet pels nens", diu en
Woerner. Oi taaaaant. Està clar que cap dels que ho ha fet és un geek d'Star Wars ni res.

Per cert, que el proper projecte del club és enlairar un creuer de batalla D7 Klingon. I si explota, bé als Klingon ja els agrada, això. K'plah!



Naturalment, el que realment va passar va ser això:




Via Wired

dimecres, 5 de desembre del 2007

73. L'amic xilè de l'Scott

Recordeu al sonat de l'Scott. Sí, aquell estadounidenc amb barba que es muntava un petit set de video al menjador de casa. Sí, aquell que ens explicava nous jocs i les seves regles (en anglès).

(i que, per cert, ha tingut el blog molt aturat, estava canviant de casa, i per tant de set, però que ara ja té casa nova, i per tant ja ha reiniciat els seus videos: i el primer, com sempre, té una introducció ben divertida: http://www.boardgameswithscott.com/)

Doncs bé, ara, a Puerto Montt (Xile), li ha sortit un amic. De fet diu inspirar-se en ell. Però, evidentment, tots els seus continguts ja són més comprensibles per a tothom.

http://juegosmontt.info/

Aquí podreu veure la visió general del joc "El fin del Triunvirato" (sembla interessant):

http://juegosmontt.info/2006/12/video-resea-de-el-fin-del-triunvirato.html

dijous, 22 de novembre del 2007

72. Unes presidencials

Sí senyors, ja és aquí - ja ha arribat. "1960 The Making of the President".

Com bé explica el Martí, eleccions presidencials als Estats Units. Ufff!




És un joc bomba. Per què? Deixeu-me fer una reflexió ben poc reflexionada i a raig: inicis del vici, naixement del wargame -simulació militar, totes les guerres (estratègics) i batalles (operacionals) i combats (tàctics) del món i de la història // el vici s'extén, jocs temàtics - des de la roma republicana a la guerra freda, des de l'expansió d'una civilització mediterrànea fins al desenvolupament ekonòmic d'una empresa // i ara arriba "1960", un pas més en la SIMULACIÓ d'un MOMENT HISTÒRIC (no militar) MOLT CONCRET (no temàtic). Un joc de simulació i un manual d'història, 2x1.

Sí, "Twilight Struggle" ja apuntava cap aquí, però encara aprofitava els camins militar i temàtic. "1960 The Making of a President" ja ens situa clarament en una altre dimensió. Quin serà el proper joc que li seguirà la traça. Alguna idea?


[Per cert, amb el Lluís ja hi hem jugat un parell de vegades. Totes dues Nixon ha canviat la història. Lluís, quan hi tornem?]

Apunts relacionats:

dimecres, 21 de novembre del 2007

71. El menú del cap de setmana

Aquest cap de setmana tenim casa rural i ja hem quedat que presentaré els jocs que he adquirit l'últim any a tota la gent de la colla que encara no els coneix.

He preparat un menú equilibrat i progressiu que espero que sigui ben digerible i llaminer. La base són jocs d'estil alemany, una agradable sorpresa per al paladar acostumat a la fredor calculadora del wargame nordamericà.

Per obrir boca començarem amb Carcassonne, el joc més popular d'aquesta categoria. Editat el 2000 però ambientat a l'edat mitjana europea, es tracta de construir el mapa d'una comarca fictícia a base de posar taulellets com si es tractés d'un terra enrajolat. Els taulellets tenen dibuixos de ciutats, camins, monestirs i camps i a mesura que anem completant-los anem aconseguint els punts que ens duran a la victòria. Un joc bonic, amè i senzill, per dos a sis jugadors.

A continuació durem el primer plat. Es tracta d'Els Colons de Catan, el primer joc d'estil alemany, editat el 1995. En aquest joc hem d'expandir-nos per una illa verge i col·locar els nostres pobles i ciutats de manera estratègica per maximitzar la nostra recol·lecció de recursos i minimitzar la dels altres jugadors. Tot i que no hi ha confrontació directa entre els jugadors, la posició de les nostres peces és molt més determinant que a Carcassonne. Per tres a sis jugadors.

El plat fort. Podrem triar entre dues opcions igual de saboroses.

La primera opció és Puerto Rico, un joc de 2002. Aquest joc està considerat com un dels millors (si no el millor) d'entre els que simulen producció i venda de mercaderies. L'objectiu del joc és aconseguir punts i els punts s'aconsegueixen enviant mercaderies des de Puerto Rico cap a Europa. Però les mercaderies s'han de fer i per fer-les cal tenir fàbriques i matèria prima. I la matèria prima s'ha de recollir al camp i les fàbriques s'han de gestionar. I totes les infraestructures s'han de comprar i els diners s'aconsegueixen venent productes... Tot plegat sembla complicat però després d'una partida de prova de seguida s'agafa el ritme. Puerto Rico: un joc per als qui tenen ànima d'empresari! Per tres a cinc jugadors.

La segona opció és Juego de Tronos, de 2003. Aquest joc està ambientat en el cicle de novel·les Song of Ice and Fire, de George R. R. Martin. Més enllà de l'argument de les novel·les, la situació que es planteja al joc és la d'un continent sense rei i cinc poderoses cases feudals que es disputen el tron vacant: Baratheon, Lannister, Stark, Tyrell i Greyjoy. El joc sembla una mica el mític Risk, però sense poder fer aquelles arrambades de banda a banda del món. Per poder mantenir els exèrcits cal posseir províncies amb recursos, i són limitades. D'altra banda, els personatges de les novel·les es fan servir per resoldre els combats amb un sistema que prima les retirades abans que la destrucció de l'enemic. Finalment, l'amenaça sempre present dels salvatges del nord del Mur fan que ningú pugui descuidar l'esquena. En aquest joc es permeten fer pactes i aliances... i trencar-les quan es vulgui! Per tres a cinc jugadors.

Les postres. Per endolcir aquest àpat presentaré 1960: The Making of the President, un joc del 2007, que encara és calentó i fa olor de nou. Es tracta de la recreació de la campanya presidencial dels EUA entre John Fitzgerald Kennedy i Richard Milhous Nixon, el 1960. Aquesta campanya va ser pivotal per molts aspectes, entre els quals destaca l'ús de la televisió i el gir de papers entre els partits demòcrata i republicà. És un joc dirigit per cartes, que ens permeten recrear situacions concretes de la campanya electoral i també fer la nostra pròpia campanya, amb accions que inclouen les visites als estats, els anuncis a la TV, les declaracions a la premsa i fins i tot el debat televisiu entre els dos candidats. Un joc per als interessats en la política i que és exclusivament per dos jugadors. Ja se sap, la política americana sempre és cosa de dos!

Espero que aquest menú sigui ben profitós i... sort!

Apunts relacionats:

dimecres, 14 de novembre del 2007

70. Entrevista a José Carlos de Diego (BSK)

El proper cap de setmana a Sabadell es fa la marató de 24 hores de jocs de taula. De dissabte al matí a diumenge a la nit. No us ho perdeu!

Us copio l'entrevista (castellà) feta per Víctor Colomer a José Carlos de Diego, creador i responsable del gran fòrum BSK:

José Carlos de Diego, juegos de mesa—Ya le estamos esperando.
—Me gusta venir a Sabadell. Estuve en unas jornadas hace un par de meses y me encantó.
—¿Por?
—Porque mi amigo Genís del Refugio del Sátiro lo tenía todo muy bien organizado.
—En internet le conocen por WKR.
—Era el seudónimo con que firmaba mis relatos. Ahora es mi nick: William Kensey Rodríguez.
—¿Le va lo inglés?
—La época victoriana.
—Preside incluso la British Society of Knowledge, BSK, que tiene de inglesa tanto como William Kensey.
—Era una sociedad que montamos con los amigos de juventud. Hoy es la web www.labsk.net
—Portal impresionante donde los haya.
—Hay foro, secciones, juegos online gratis, enigmas de lápiz y papel...
—Acaba de obtener el premio a la Mejor Web de Juegos de Mesa.
—Es una de las páginas punteras del país. La visita gente de España y toda Latinoamérica.
—También le han premiado el juego de mesa de su invención El Club de los Martes.
—Es un juego secuencial inspirado en la novela homónima de Agatha Christie.
—¿Cómo se juega?
—El máster propone un enigma policíaco y los demás tienen que averiguar, en una hora máximo, el culpable, sus motivos, cómo lo hizo, etc.
—¿Sin fichas ni tablero?
—Es sólo un libro con algún marcador para apuestas y normas muy estrictas de turnos, preguntas, interrupciones...
—¿Se prueba un juego antes de sacarlo al mercado?
—Muchísimo. Yo hace siete años que estoy perfeccionando El Club de los Martes. Habré dirigido más de 200 partidas. Lo importante es que sea divertido.
—¿Y ha cambiado algo para que sea más divertido?
—Alkgo sí porque al principio sólo eran preguntas y respuestas al estilo veo-veo.
—¿Y ahora?
—Ahora le he añadido la mecánica de un juego de mesa con algo de rol: cada jugador tiene un personaje y debe comportarse en consecuencia.
—¿Qué le gusta tanto de la época victoriana?
—Sherlock Holmes, Agatha Christie, aquella aristocracia tan elegante pero manchada de sangre...
—¿Vienen de esa aristocracia victoriana los McCann, padres de Madeleine?
—No sé yo si serán herederos de aquella burguesía británica. Desde luego son muy fríos, muy británicos y tienen contactos importantes. Parecen personajes de Agatha Christie.
—¿Aparecerá un día el cadáver de Maddie?
—Seguro que sí y entonces sabremos toda la verdad.
—¿Cree que los padres pueden tener algo que ver?
—No tengo ni idea. Pero me ha parecido un mercadeo asqueroso la popularidad de la noticia. No entiendo porque esta niña es famosa y de tantas otras niñas desaparecidas ni se ha hablado.
—Porque aquí se sospecha de los padres.
—Al principio no y ya era noticia. Pero desde luego hay ahí algo oscuro que no me gusta nada.
—¿Podría ser un caso para El Club de los Martes?
—-Perfectamente.
—Su web es también de denuncia. Os quejáis, por ejemplo, de que algunas distribuidoras censuran juego ¿Me lo explica?
—Hay empresas que se niegan a distribuir los juegos porque también se venden online por internet. Las tiendas de calle se quejan porque en internet sale más barato y la distribuidora acepta su presión y no sirve ése juego.
—¿Le da pena que tanto adolescente juegue sólo a videojuegos?
—Hay videojuegos que están muy bien y media hora al día a la Play no hace daño a nadie.
—Nunca es media hora.
—El abuso sí es malo, el videojuego no. Y, si invitas a ese chico a una mesa, disfrutará con el juego de mesa.
—¿Cómo le motivas?
—Jugando. Le explicas que no todo es Trivial, Risk o Monopoly. Le invitas a un Pasajeros al Tren o un Carcasone, que son facilísimos de aprender y muy divertidos, y le decubres un nuevo mundo. Alucinan.
Elementary my dear William

dimecres, 7 de novembre del 2007

69. Medal of Homer

Us poso la sensacional presentació del capítol "Medal of Homer" que es troba al videojoc dels Simpsons. És una paròdia-homenatge al gran "Medal of Honor" en estil simpsons.



Aquí podeu veure tot el capítol en dues parts. En la primera part, en Homer i en Bart han d'alliberar la ville de Saint Capitulons. Un nen alemany ha tirat una pedra contra els habitants del poble i tots s'han rendit. Caldrà eliminar les banderes blanques i evitar les fräulein que volten pel poble.



En la segona part cal infiltrar-se al portaavions particular del senyor Burns i capturar-los. Caldrà evitar els musculosos mariners fets a imatge i aparença de l'Smithers.



Com tots els productes Simpson, genial!