Els colons de Catan és considerat com el primer joc de la classe anomenada jocs d'estil alemany, o eurojocs. Quan va aparèixer, el 1995, va representar una revolució en un món dels jocs que les estava passant molt magres per la dura competència dels jocs d'ordinador.Els jocs d'ordinador tenien molts avantatges des de feia una colla d'anys: no cal muntar, no cal desmuntar i no cal buscar contrincants. El principal problema que tenien és que els gràfics eren sovint molt i molt dolents. Quan les targes gràfiques van permetre que aquelles primeres partides al Computer Civilization movent unes peces planes de 16 colors es convertissin en un viatge tridimensional a través de paisatges i gent o en combats en primera persona per èpoques i espais distants, el joc de tauler va quedar força enrere.
El canvi que va suposar Els colons de Catan es va basar en una sèrie de pilars que he descrit en aquest apunt anterior. Concretament, aquest joc té un mapa basat en taulellets hexagonals que es munten cada vegada per jugar sobre un tauler diferent, té peces grosses i clares (i poques) que estalvien haver de memoritzar usos diferents per peces diferents, té cartes (poques i clares) que permeten preparar (petites) jugades d'amagat dels oponents, té una fase de comerç amb els altres jugadors, té un component aleatori en els daus i té una durada de les partides limitades. Ah, i té unes instruccions molt ben escrites. En el cas del meu exemplar, editat per Devir, en català. Com podeu comprovar en la primera foto, és un joc familiar perfecte.
En la segona imatge podeu veure el taulell en una partida de tres jugadors (roig, blau, groc) després d'alguns torns. Com podeu comprovar, cada taulellet hexagonal representa un tipus de territori (bosc, camp, prat, turó, muntanya, desert) amb un número del 2 al 12 a sobre. Cada jugador tira dos daus a l'inici del seu torn i els taulellets amb el número que toca generen matèria prima (fusta, blat, llana, totxos, pedra, res). La matèria prima la reben els jugadors que tenen pobles o ciutats adjacents al territori en qüestió (una matèria per poble i dues per ciutat). Quan surt un set, s'activen els lladres que surten del desert: cal moure'ls a un altre hexàgon i robar matèries dels pobles incauts que hi habiten).Amb les matèries primes els jugadors poden construir camins, pobles, ciutats i comprar cartes de desenvolupament. Els pobles només es poden construir allà on duguin els camins propis, i sempre cal deixar un espai entre pobles, amb la qual cosa es pot jugar a ofegar els jugadors adversaris.
En aquesta última imatge podeu veure la situació al final de la partida: el roig guanya amb 10 punts contra 9 punts del blau i 7 del groc. El primer jugador a arribar a 10 punts és sempre el guanyador. Cada poble atorga 1 punt, cada ciutat 2 punts i certes cartes de desenvolupament atorguen més punts.A més, tenir la ruta de camins més llarga atorga 2 punts: podeu veure com roig i groc han competit durament per rebre aquest premi. Al final roig ha construït una ruta de 10 camins i la de groc en fa 9. Enhorabona pel roig!
Com podeu veure, Els colons de Catan és un joc senzill i distret, fàcil d'aprendre i de jugar però que permet desenvolupar estratègies de victòria, basades en el control dels recursos per control·lar el progrés dels jugadors, el domini del mercat per forçar canvis avantatjosos i l'ofegament dels adversaris per impedir la seva construcció de nous pobles. És un joc d'aquells que et mantenen l'interès perquè t'adones que sempre podries tenir una situació millor si tingués la sort que ara passés això o si l'altre jugador no fa allò... És per tant adequat tant per als jugadors novells i com per als més veterans.
Tots aquests elements han fet que Els colons de Catan hagi estat un èxit allà on s'ha desplegat i que els jocs d'estil alemany hagin renovat l'interès del públic pels jocs de tauler.
Apunts relacionats:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada