44. Figures de la Cançó de Foc i Glaç

Abstract: news about the forthcoming miniatures based on George R. R. Martin's A song of ice and fire books.

Llegeixo a The Catalan Wargames Resource que hi ha un acord definitiu amb George R. R. Martin per a la producció d'una línia de miniatures basada en els personatges del món de Cançó de Foc i Glaç. Us reprodueixo el text escrit per Lluís Vilalta:

El fabricant nord-americà de figures Dark Sword Miniatures ha anunciat haver arribat a un acord definitiu amb George R.R. Martin per a la producció d'una línia de miniatures basada en els personatges del món de Cançó de Foc i Glaç. Les figures seran de la mida estàndard de 28mm, i la primera tongada que sortirà al mercat inclourà Jon Neu, Melisandra, Sandor Clegane, un arquer de la Guàrdia de la Nit i el criador de corbs de la Torre Ombrívola. Els prototips o greens ja s'han pogut veure en aquesta pàgina del prestigiós portal TMP, i cal dir que tenen un aspecte fantàstic.

No cal dir que aquesta és una notícia magnífica per als qui som seguidors d'aquestes novel·les. O d'aquesta història, per ser més exacte: Cançó de foc i glaç no es tracta d'un cos de llibres independents ambientats en el mateix món (com ara les sèries d'Stormbringer o els llibres d'Sven Hassel) sinó una sola història partida en diferents llibres, com ara El senyor dels anells. Que quedi clar que El senyor dels anells NO és una trilogia sinó una història dividida en tres volums per conveniència editorial.

Tornant al tema, porto poc més de cinc-centes pàgines d'A feast for crows i l'obra no em deixa de sorprendre ni d'enganxar-me. És impressionant. Feia molt de temps que no llegia quelcom semblant. Espero que quan l'acabi ja falti poc per editar A dance with dragons (diuen que el publicaran la primavera de 2008). No puc parar de llegir!

I, per cert, on són les traduccions al català? Vaig comprar una edició anomenada La mà del rei que només incloïa la meitat d'A game of thrones, mal traduït i editat sense gràcia. No hi ha ni la taula de personatges! Veig que haurem de trucar a en Francesc Parcerisas perquè torni a usar la màgia de la meravellosa traducció del Senyor dels Anells.

43. Band of Odders és portada

El portal català de wargames The Catalan Wargames Resource ha posat aquest bloc en portada.

La notícia sobre aquest bloc apareix amb una foto on s'hi veuen en Gèrman i en Jordi S. emmig d'una partida de l'escenari Clash at Borisovka, de l'Starter Kit #3 de l'Advanced Squad Leader.

La fotografia va acompanyada del següent text:

Band of Odders és un grup d'amics que quedem un o dos cops al mes per jugar a jocs de tauler. De moment ens hem centrat en l'Starter Kit de l'Advanced Squad Leader, una bona manera d'aprendre a jugar a un dels millors jocs tàctics sobre la Segona Guerra Mundial. També hem fet incursions a jocs clàssics com For the People o Republic of Rome, jocs moderns com Twilight Struggle i jocs més senzills com Memoir'44 o Carcassonne. Sempre fem les partides a Terrassa o Rubí, bé a casa d'algú de la colla bé la botiga Landròmina de Terrassa, especialitzada en còmics i jocs de cartes i de tauler. Mantenim aquest bloc per anar publicant ressenyes de jocs que anem provant, partides interessants i altres temes relacionats amb la nostra afició.

Podeu contactar amb nosaltres al correu-e bandofodders @ gmail.com.

Gràcies doncs als amics del The Catalan Wargames Resource i bones partides!

42. Storm over Arnhem

Abstract: simple review of the game Storm over Arnhem.

Storm over Arnhem és un joc clàssic d'Avalon Hill, editat per primer cop el 1981. Ahir en vam provar una edició del 1993, feta amb materials més senzills i empaquetat en format quadern enlloc de caixa (Wikipedia).

Storm over Arnhem recrea els dies crítics del 18 al 21 de setembre de 1944, quan la Primera Divisió Aerotransportada Britànica va quedar aïllada a la zona d'Arnhem, Holanda, dins l'operació Market Garden. El XXX Cos d'Exèrcit Britànic, que hauria hagut d'arribar a Arnhem en dos dies, va trigar una setmana en arribar i les defenses alemanyes, que havien de consistir en reclutes i unitats mal organitzades, eren reforçades per dues divisions Panzer SS.

Durant la batalla, un solitari batalló dirigit pel Tinent Coronel John Frost va aconseguir arribar fins al vital pont que els permetria enllaçar amb l'exèrcit de terra. El control del pont es va convertir llavors en la clau de l'operació Market Garden. Aquest joc recrea la dura lluita entre els paracaigudistes britànics i els panzergrenadiers SS pel pont.

Storm over Arnhem va ser el primer wargame que va incorporar el sistema de joc per zones, enlloc d'usar els clàssics hexàgons. Aquest sistema (que ja s'emprava en jocs dirigits al mercat massiu, com ara Risk) es va refinar en jocs posteriors d'Avalon Hill com ara Thunder at Cassino (1987), Turning Point: Stalingrad (1989) o Breakout Normandy (1992). Un dels últims jocs que s'han editat per amb mapa per àrea és Monty's Gamble (2003), també sobre l'operació Market Garden.


Per nosaltres també era la primera vegada que ens enfrontàvem a un wargame per zones. A la primera foto podeu veure en Matias (esquerra) i en Jordi S. (dreta) disputant el primer torn del joc. A la foto de la dreta podeu observar la situació en detall: els britànics (vermells) defensen un perímetre al voltant del famós pont d'Arnhem. Els alemanys tenen la 10a Divisió Panzer (en negre) i tropes de reclutes de la Wehrmacht (en blau alemany) que comencen a envoltar el pont. Les peces que s'han girat sobre el cantó blanc indiquen que ja han mogut o disparat.

Una de les peculiaritats dels jocs per àrea és que el moviment es fa per impulsos. En cada torn els dos bàndols s'alternen i poden activar les unitats d'una de les zones. Aquestes unitats poden o bé moure o bé disparar i llavors es giren per indicar que ja s'han activat. Quan els dos jugadors passen consecutivament, el torn acaba. A l'acabar el torn totes les unitats tornen a ser activables.

El problema és que les unitats ja activades perden força defensiva i es converteixen en objectius més fàcils que les unitats per activar. Això fa que el joc es converteixi en un joc de potencialitats, on ningú sap si l'oponent va de farol o atacarà al proper impuls. A més, fer atacar els escamots tot mantenint la integritat de la secció els bonifica l'atac. Això fa que els atacs més efectius (sobretot pels alemanys) siguin en grans grups, liderats per un vehicle blindat que només pot ser atacat a distància pels dos antitancs britànics.

Els britànics, per la seva banda, tenen poques unitats com per mantenir la integritat de les seccions. En la nostra partida, potser per retenir massa el foc (buscant la integritat), els britànics es van trobar cap al cinquè torn totalment envoltats i sense possibilitats de resposta. Podeu veure en aquesta imatge la situació al sisè torn, quan els britànics es van rendir. Les aproximacions al pont (que puntuen) estaven ocupades pels alemanys i els britànics no tenien possibilitats de fer atacs escalats per fer fugir els alemanys.

En general va ser una partida molt interessant, en un joc que promet moltes emocions tot i que el seu dissseny és el prototipus dels jocs per àrea, que més tard serien refinats fins arribar als grans jocs actuals dirigits per cartes.

41. Carcassonne

Abstract: simple review of the game Carcassonne.

Carcassonne és un joc d'estil alemany (veure l'apunt anterior) molt i molt popular. És tan popular que té una colla d'expansions com ara Carcassona - Tavernes i catedrals, Carcassona - El Riu, Carcassona - Rei i explorador, Carcassona - El comte, Carcassona - Els càtars, etc.

El sistema de joc és ben simple: es tracta d'anar agafant taulellets que es troben de cap per avall i anar-los disposant sobre la taula de manera que entren sempre en contacte amb els taulellets que ja estan jugats.

Cada taulellet pot tenir dibuixos de camins, ciutat emmurallada, monestir i camp. En la imatge de l'esquerra podeu veure un final de partida amb les personetes ja retirades i els punts comptats. Els camins i les muralles de la ciutat sempre passen per algun dels cantons dels taulellets, amb la qual cosa cal fer coincidir les vores per tal que camins i ciutats tinguin un dibuix continu. Aquí hi ha el primer element de decisió del jugador: on i amb quina orientació posa el taulellet que li ha tocat.

El segon (i últim) element de decisió del jugador és col·locar (o no) alguna personeta al taulellet que acaba de jugar. Cada jugador té sis personetes (en anglès meeples) que són els qui li fan guanyar punts. Cada cop que un taulellet entra en joc, el jugador que l'ha posat pot posar-hi una (sola) personeta, sobre la ciutat, sobre el camí, sobre el monestir o sobre el camp (en funció del contingut del taulellet). La personeta activada sobre una ciutat es converteix en un cavaller; sobre un camí és un lladre; sobre un monestir és un monjo i sobre el camp és un granger.

Quan un d'aquests elements és complet (una ciutat totalment emmurallada, un camí amb dos extrems o un monestri totalment envoltat de taulellets), llavors es recullen les personetes que hi ha sobre aquests taulellets i puntuen. Les puntuacions són d'un o dos punts per cada taulellet, en funció de l'element (ciutat, camí, monestir). Les personetes que es posen sobre el camp s'hi queden fins al final de la partida i llavors puntuen tres punts per cada ciutat completa que toca el seu camp. A la imatge de la dreta podeu veure un final de partida amb les personetes encara sobre el mapa: és una partida de dos jugadors, un roig i un groc.

No es permet jugar una personeta sobre un element que ja tingui alguna personeta de qualsevol jugador. El joc acaba quan tots els taulellets s'han jugat sobre la taula.


L'estratègia del joc consisteix en posar i treure personetes del taulell tota l'estona, per maximitzar els punts que s'aconsegueixen. Tenir personetes sobre els taulellets molta estona fa que no estiguin generant punts. Convé evitar jugar grangers (sobre els camps) fins cap al final de la partida. Dónen força punts si toquen força ciutats: d'una banda cal ser el primer en ocupar els camps més suculents, però de l'altra això deixa la personeta immobilitzada fins al final.

D'altra banda també té un component estratègic la col·locació dels taulellets. Com que sempre cal lligar muralles i camins, quan un jugador ha activat una personeta sobre una ciutat inacabada, es poden jugar taulellets sobre aquella ciutat per evitar que sigui fàcil tancar-la, o per engrandir-la de manera artificial per evitar que pugui puntuar. També es pot posar una personeta en una localització que veiem que es connectarà amb una localització d'un altre jugador per evitar que aquells punts vagin només a aquell jugador.

Ja veieu que hi ha força estratègies a seguir durant el joc. Tenir regles simples no vol dir fer jocs trivials. D'altra banda, la manca d'agressivitat inherent al joc (no hi ha combats, morts ni batalles) fa que sigui més acceptable per tot tipus de persones més reàcies a altres joc de tauler.

Apunts relacionats:

• 40. Què són els jocs d'estil alemany

40. Què són els jocs d'estil alemany

Abstract: explanations about what are german style board games.

Els jocs d'estil alemany són un tipus de joc de tauler que en els últims anys s'han extès molt. Diuen que el tret de sortida dels jocs d'estil alemany va ser Els colons de Catan, un joc que va aparèixer el 1995 i es va endur els premis Spiel des Jahres 1995, Deutscher SpielePreis 1995 i Origins Award 1996.

Un altre joc d'estil alemany molt conegut és el Carcassonne. A la foto podeu veure la Núria ben contenta després d'haver guanyat una altra partida de Carcassonne.

Els jocs d'estil alemany reben aquest nom perquè la majoria dels títols provenen de la indústria lúdica alemanya, una de les més fortes del món, juntament amb la dels EUA. Això no vol dir que tots els jocs d'estil alemany siguin produïts a Alemanya. Hi ha bons títols produïts a altres països europeus com ara França, Holanda o el Regne Unit i fins i tot algun dissenyador dels EUA fa jocs d'estil alemany.

Això ha fet que en un primer moment es busqués una altra denominació pels jocs d'estil alemany. Alguns dels noms que es van provar van ser jocs europeus (perquè es produeixen a altres països a part d'Alemanya), jocs de dissenyador (perquè el màrqueting del joc inclou destacar qui l'ha dissenyat) i jocs d'estratègia familiar (perquè estan pensats per ser jugats per tota la família.). A la Viquipèdia podeu trobar l'entrada corresponent com a jocs d'estil europeu. Tot i haver-hi aquestes propostes, el nom que més s'utilitza continua sent el de jocs d'estil alemany i així us els presento.

Quines són les característiques dels jocs d'estil alemany? D'entrada, són jocs amb una presentació de qualitat, de partides no gaire llargues i que demanen pensar més que els jocs de festa tipus Trivial Pursuit o Pictionary però no tant com els escacs o els jocs d'estratègia o simulació (wargames). No necessiten el silenci de meditació que demanen els wargames ni restringeixen la comunicació com en el bridge. Tot i això, tenen elements de profunditat estratègica per als jugadors més avançats, cosa que no impedeix que siguin jugats per jugadors novells.

En contrast, els jocs d'estil nordamericà tenen dues grans línies:

• Jocs massius. Produïts per al gran públic. Molt simples, sovint molt abstractes i amb un alt component d'atzar. No demanen pensar gaire i la qualitat del joc és baixa. Exemples: Monopoly, Pictionary, Enredos, Game of life. Alguns d'aquests jocs entren al terreny de l'estratègia, però sempre a nivell molt senzill, com ara Risk o Stratego.
  
• Jocs per a experts. Produïts per als experts en estratègia i simulació. Recreació de batalles sobre mapes o amb soldadets. Regles molt llargues i complexes. Partides llargues, normalment de dos jugadors i en silenci. Es busca la recreació històrica i trobar les estratègies que funcionin malgrat els daus. Exemples: Advanced Squad Leader, Third Reich, Twilight Struggle, Storm over Arnhem.
  

Tornant als jocs d'estil alemany, les característiques força comunes que tenen són:

• Temàtica: no són totalment abstractes com el go o el backgammon sinó que s'ambienten en alguna cosa, una mica com el Monopoly (negocis immobiliaris) o el Cluedo (una investigació criminal). Així, el Carcassonne s'ambienta en la comarca que envolta la ciutat medieval francesa, o el Puerto Rico en una colònia del Nou Món.
• Pensats per a tothom: són jocs dissenyats per a un ús social i no mental. Normalment són multijugadors (de 3 a 6 jugadors) i cada jugador juga sol. No es fan equips però es procura que els jugadors hagin de negociar. Les partides duren de mitja hora a dues hores (tenen mecanismes de finalització ben marcats). No es fan servir números alts i l'aritmètica és bàsica.
• No s'eliminen jugadors: per complir la seva funció social, cal que tots els jugadors arribin fins al final. No es tracta de ser un guanyador sinó d'arribar tots junts a la meta i descobrir llavors qui s'endú el premi. Mai es maten les fitxes dels altres jugadors ni se'ls pren terreny. La competició es decideix sempre per punts. Alguns jocs mantenen la puntuació oculta per evitar el desencís i d'altres fan que els punts vagin saltant de jugador en jugador per mantenir la tensió.
• Públic internacional: eviten ser jocs amb les paraules i el llenguatge. Les regles són molt simples i amb moltes imatges. Els taulers de joc (si n'hi ha) són amb més imatges que paraules. És fàcil trobar traduccions, adaptacions i versions del joc en webs especialitzades (com ara BoardGameGeek).
• Mecànica: el procediment del joc acostuma a ser innovat respecte als procediments habituals. Normalment no es tracta de tirar el dau, moure la fitxa i matar l'oponent. A vegades no hi ha taulell. A vegades el taulell es construeix mentre es juga. L'atzar és present però no domina el joc. Les regles són simples però el joc demana pensar, planificar la jugada i canviar la tàctica durant la partida, en funció dels moviments dels altres jugadors. Normalment permeten crear i provar obertures, mitjos jocs i finals.
• Qualitat: es busca que el joc sigui atractiu a la vista i al tacte. S'usa molt la fusta i els dibuixos estan ben fets.
• Disseny: es destaca qui és l'autor del joc per donar un punt més de qualitat.
  

I quins són els jocs d'estil alemany més recomanables? Bé, jo no els he jugat pas tots, però una llista força consensuada seria:

• Els colons de Catan
• Carcassonne
• Tigris i Eufrates
• Puerto Rico
• Adel Verpflichtet
• El Grande
• Elfenland
• Charlemagne
  

39. The Normandy Campaign

The Normandy Campaign és un joc editat per GDW però que ens ha arribat a través de l'edició de Diseños Orbitales, una mítica casa de l'època èpica dels jocs de tauler.

Aquest joc recrea la campanya de Normandia des del dia D (6 de juny de 1944) fins a finals d'agost. A la foto de l'esquerra podeu veure en Jordi B. (esquerra) i en Martí (dreta) amb les posicions inicials de les peces. Com podeu veure, el tauler representa la zona clàssica dels wargames sobre Normandia: les platges, la península de Cherbourg, Caen, St. Lo, Falaise, etc.


Les unitats representen batallons, regiments o brigades. Els batallons es poden apilar si pertanyen al mateix regiment o brigada i també hi ha unitats independents que es poden apilar lliurement amb les altres.

Cada torn són tres dies i cada hexàgon uns deu quilòmetres. Estem parlant per tant d'un joc a nivell estratègic. El torn és molt simple: moviment alemany, atac alemany, moviment aliat, atac aliat. L'aliat disposa de suport aeri i naval abundant mentre que l'alemany té un suport aeri limitat. L'aliat pot fer interdicció dels moviments alemanys. Hi ha zones de control i una taula de combats clàssica, amb resultats bons a partir del 3-1.

Com a curiositat, la versió original d'aquest joc tenia dos taulells igual, per poder jugar-se de manera cega (un taulell per jugador). La versió de Diseños Orbitales elimina aquesta possibilitat, però suposo que jugar a cegues a de ser una mica lent (tinc l'experiència similar de Flat Top).

Podeu llegir més informació sobre The Normandy Campaign a BoardGameGeek.

38. A taula amb Rommel

Amb el Lluís hem tastat el "Rommel In the Desert"

Un joc de BLOCS de la casa que va encetar aquesta tipologia de wargames: Columbia.

Definició ràpida: BLOCS de fusta, a la cara que et mira hi tens tota la informació de les teves unitats, a la cara que veu l'adversari no hi ha res. Per tant, es tracta d'un joc amb FOG OF WAR (fum de batalla, que impedeix que tinguis controlades les unitats del teu enemic).

El joc promet força tardes de joia a les sorres de l'antiga Cirene.

(A la primera partida: 1940, els italians intenten envair Egipte i els Aliats aconsegueixen refusar-los fins que en un contra-atac massiu es queden sense gasolina al mig del desert i... buf! El Duce a les piràmides, quina foto!)