40. Què són els jocs d'estil alemany

Abstract: explanations about what are german style board games.

Els jocs d'estil alemany són un tipus de joc de tauler que en els últims anys s'han extès molt. Diuen que el tret de sortida dels jocs d'estil alemany va ser Els colons de Catan, un joc que va aparèixer el 1995 i es va endur els premis Spiel des Jahres 1995, Deutscher SpielePreis 1995 i Origins Award 1996.

Un altre joc d'estil alemany molt conegut és el Carcassonne. A la foto podeu veure la Núria ben contenta després d'haver guanyat una altra partida de Carcassonne.

Els jocs d'estil alemany reben aquest nom perquè la majoria dels títols provenen de la indústria lúdica alemanya, una de les més fortes del món, juntament amb la dels EUA. Això no vol dir que tots els jocs d'estil alemany siguin produïts a Alemanya. Hi ha bons títols produïts a altres països europeus com ara França, Holanda o el Regne Unit i fins i tot algun dissenyador dels EUA fa jocs d'estil alemany.

Això ha fet que en un primer moment es busqués una altra denominació pels jocs d'estil alemany. Alguns dels noms que es van provar van ser jocs europeus (perquè es produeixen a altres països a part d'Alemanya), jocs de dissenyador (perquè el màrqueting del joc inclou destacar qui l'ha dissenyat) i jocs d'estratègia familiar (perquè estan pensats per ser jugats per tota la família.). A la Viquipèdia podeu trobar l'entrada corresponent com a jocs d'estil europeu. Tot i haver-hi aquestes propostes, el nom que més s'utilitza continua sent el de jocs d'estil alemany i així us els presento.

Quines són les característiques dels jocs d'estil alemany? D'entrada, són jocs amb una presentació de qualitat, de partides no gaire llargues i que demanen pensar més que els jocs de festa tipus Trivial Pursuit o Pictionary però no tant com els escacs o els jocs d'estratègia o simulació (wargames). No necessiten el silenci de meditació que demanen els wargames ni restringeixen la comunicació com en el bridge. Tot i això, tenen elements de profunditat estratègica per als jugadors més avançats, cosa que no impedeix que siguin jugats per jugadors novells.

En contrast, els jocs d'estil nordamericà tenen dues grans línies:

• Jocs massius. Produïts per al gran públic. Molt simples, sovint molt abstractes i amb un alt component d'atzar. No demanen pensar gaire i la qualitat del joc és baixa. Exemples: Monopoly, Pictionary, Enredos, Game of life. Alguns d'aquests jocs entren al terreny de l'estratègia, però sempre a nivell molt senzill, com ara Risk o Stratego.
  
• Jocs per a experts. Produïts per als experts en estratègia i simulació. Recreació de batalles sobre mapes o amb soldadets. Regles molt llargues i complexes. Partides llargues, normalment de dos jugadors i en silenci. Es busca la recreació històrica i trobar les estratègies que funcionin malgrat els daus. Exemples: Advanced Squad Leader, Third Reich, Twilight Struggle, Storm over Arnhem.
  

Tornant als jocs d'estil alemany, les característiques força comunes que tenen són:

• Temàtica: no són totalment abstractes com el go o el backgammon sinó que s'ambienten en alguna cosa, una mica com el Monopoly (negocis immobiliaris) o el Cluedo (una investigació criminal). Així, el Carcassonne s'ambienta en la comarca que envolta la ciutat medieval francesa, o el Puerto Rico en una colònia del Nou Món.
• Pensats per a tothom: són jocs dissenyats per a un ús social i no mental. Normalment són multijugadors (de 3 a 6 jugadors) i cada jugador juga sol. No es fan equips però es procura que els jugadors hagin de negociar. Les partides duren de mitja hora a dues hores (tenen mecanismes de finalització ben marcats). No es fan servir números alts i l'aritmètica és bàsica.
• No s'eliminen jugadors: per complir la seva funció social, cal que tots els jugadors arribin fins al final. No es tracta de ser un guanyador sinó d'arribar tots junts a la meta i descobrir llavors qui s'endú el premi. Mai es maten les fitxes dels altres jugadors ni se'ls pren terreny. La competició es decideix sempre per punts. Alguns jocs mantenen la puntuació oculta per evitar el desencís i d'altres fan que els punts vagin saltant de jugador en jugador per mantenir la tensió.
• Públic internacional: eviten ser jocs amb les paraules i el llenguatge. Les regles són molt simples i amb moltes imatges. Els taulers de joc (si n'hi ha) són amb més imatges que paraules. És fàcil trobar traduccions, adaptacions i versions del joc en webs especialitzades (com ara BoardGameGeek).
• Mecànica: el procediment del joc acostuma a ser innovat respecte als procediments habituals. Normalment no es tracta de tirar el dau, moure la fitxa i matar l'oponent. A vegades no hi ha taulell. A vegades el taulell es construeix mentre es juga. L'atzar és present però no domina el joc. Les regles són simples però el joc demana pensar, planificar la jugada i canviar la tàctica durant la partida, en funció dels moviments dels altres jugadors. Normalment permeten crear i provar obertures, mitjos jocs i finals.
• Qualitat: es busca que el joc sigui atractiu a la vista i al tacte. S'usa molt la fusta i els dibuixos estan ben fets.
• Disseny: es destaca qui és l'autor del joc per donar un punt més de qualitat.
  

I quins són els jocs d'estil alemany més recomanables? Bé, jo no els he jugat pas tots, però una llista força consensuada seria:

• Els colons de Catan
• Carcassonne
• Tigris i Eufrates
• Puerto Rico
• Adel Verpflichtet
• El Grande
• Elfenland
• Charlemagne