32. The Yom Kippur War 1973 (2) - The Sinai

Abstract: review of the Osprey book, "The Yom Kippur War 1973 (2) - The Sinai", by Simon Dunstan.

The Yom Kippur War 1973 (2) - The Sinai
Simon Dunstan, 2003
Osprey Publishing
ISBN 1-84176-221-0

Aquest llibre és la continuació del llibre The Yom Kippur War 1973 (1) - The Golan Heights. Llegiu aquest apunt pels antecedents.

L'atac al Sinaí va ser molt ben preparat pels egipcis. Durant quatre anys van preparar tropes per a fer aquest assalt, força perillós, a través del canal. Els israelians havien aixecat tot de turons de sorra per impedir el pas de soldats enemics. Aquests turons es revelaven com a grans defenses contra els atacs explosius, però els egipcis van idear un enginy que les foradava: bucs amb bombes d'aigua que enviaven l'aigua a gran pressió a través de mangueres. Això aconseguia foradar els turons en pocs minuts i permetre el pas de reforços cap a la part est del canal.

Les fortificacions israelianes, construïdes després de 1968, havien estat abandonades per la manca d'objectius polítics en aquella zona. Ni es va preparar una defensa en profunditat, ni una defensa elàstica ni un sistema de trinxeres. Hi havia una mica de tot i poc de suficient. L'atac egipci va escombrar els búnquers israelians i, sota la cobertura dels antiaeris soviètics, va aguantar el contraatac israelià.

Com que Israel va enviar totes les reserves a aturar l'avenç siri, els egipcis es van trobar sense enemic. Això els va animar a avançar pel desert, fora del paraigües protector, just quan els israelians tornaven de vèncer al Sinaí. Un dels generals de divisió, Ariel Sharon, va escombrar les divisions egípcies en la batalla blindada més gran de la història després de Kursk (1943). La batalla de Chinese Farm (dreta) va ser la més sagnant de la guerra i va arribar a provocar la nàusea de Moshe Dayan quan va visitar el camp de batalla.

Ariel Sharon va aconseguir rebutjar els blindats egipcis i fins i tot travessar el canal de Suez, en un moviment que va fer perdre als egipcis tots els guanys aconseguits en l'atac per sorpresa. Poc després va arribar l'alto el foc imposat pels EUA i l'URSS i les fronteres van quedar com al principi.

Tot i que aquesta guerra podria semblar una victòria israeliana, en realitat té força punts de coincidència amb Vietnam: la moral israeliana va quedar molt tocada i la seva sensació d'invencibilitat es va esvair. Molts israelians van començar a advocar per la pau i el govern laborista va caure, per primer cop des de 1948. Israel es va plantejar seriosament la pau i el 1982 va retornar el desert del Sinaí a Egipte, que es convertí en el primer estat àrab (junt amb Jordània) a reconèixer l'existència d'Israel. Els alts del Golan continuen controlats per Israel i per tant la pau amb Síria de moment no és possible. Els territoris palestins, una altra de les conquestes de 1968, han estat font de tot tipus d'atacs terroristes i conflictes socials, que sembla que no acabaran fins el dia que els àrabs tinguin el seu propi estat.

A nivell estratègic, sembla que Israel ha obtingut sempre un gran avantatge al lluitar a la contra, quan ha pogut fer valer la seva capacitat de maniobra i improvisació. Quan Israel s'ha convertit en exèrcit d'ocupació o en àrbitre regional no ha sabut plantejar bé el seu paper, i la situació de Palestina o les aventures militars al Líban no han acabat mai bé. En aquest cas, el fet de dominar àmplies extensions de territori enemic va fer que Israel relaxés la seva atenció i patís una guerra que va estar a punt d'esborrar-la el mapa. Això ha fet també que des del Yom Kippur la paranoia militar israeliana hagi arribat a nivells molt elevats, com en les amenaces actuals d'Iran d'usar armament atòmic contra Israel.

La meva valoració: molt interessant.

Apunts relacionats:
The Yom Kippur War 1973 (1) - The Golan Heights