42. Storm over Arnhem

Abstract: simple review of the game Storm over Arnhem.

Storm over Arnhem és un joc clàssic d'Avalon Hill, editat per primer cop el 1981. Ahir en vam provar una edició del 1993, feta amb materials més senzills i empaquetat en format quadern enlloc de caixa (Wikipedia).

Storm over Arnhem recrea els dies crítics del 18 al 21 de setembre de 1944, quan la Primera Divisió Aerotransportada Britànica va quedar aïllada a la zona d'Arnhem, Holanda, dins l'operació Market Garden. El XXX Cos d'Exèrcit Britànic, que hauria hagut d'arribar a Arnhem en dos dies, va trigar una setmana en arribar i les defenses alemanyes, que havien de consistir en reclutes i unitats mal organitzades, eren reforçades per dues divisions Panzer SS.

Durant la batalla, un solitari batalló dirigit pel Tinent Coronel John Frost va aconseguir arribar fins al vital pont que els permetria enllaçar amb l'exèrcit de terra. El control del pont es va convertir llavors en la clau de l'operació Market Garden. Aquest joc recrea la dura lluita entre els paracaigudistes britànics i els panzergrenadiers SS pel pont.

Storm over Arnhem va ser el primer wargame que va incorporar el sistema de joc per zones, enlloc d'usar els clàssics hexàgons. Aquest sistema (que ja s'emprava en jocs dirigits al mercat massiu, com ara Risk) es va refinar en jocs posteriors d'Avalon Hill com ara Thunder at Cassino (1987), Turning Point: Stalingrad (1989) o Breakout Normandy (1992). Un dels últims jocs que s'han editat per amb mapa per àrea és Monty's Gamble (2003), també sobre l'operació Market Garden.


Per nosaltres també era la primera vegada que ens enfrontàvem a un wargame per zones. A la primera foto podeu veure en Matias (esquerra) i en Jordi S. (dreta) disputant el primer torn del joc. A la foto de la dreta podeu observar la situació en detall: els britànics (vermells) defensen un perímetre al voltant del famós pont d'Arnhem. Els alemanys tenen la 10a Divisió Panzer (en negre) i tropes de reclutes de la Wehrmacht (en blau alemany) que comencen a envoltar el pont. Les peces que s'han girat sobre el cantó blanc indiquen que ja han mogut o disparat.

Una de les peculiaritats dels jocs per àrea és que el moviment es fa per impulsos. En cada torn els dos bàndols s'alternen i poden activar les unitats d'una de les zones. Aquestes unitats poden o bé moure o bé disparar i llavors es giren per indicar que ja s'han activat. Quan els dos jugadors passen consecutivament, el torn acaba. A l'acabar el torn totes les unitats tornen a ser activables.

El problema és que les unitats ja activades perden força defensiva i es converteixen en objectius més fàcils que les unitats per activar. Això fa que el joc es converteixi en un joc de potencialitats, on ningú sap si l'oponent va de farol o atacarà al proper impuls. A més, fer atacar els escamots tot mantenint la integritat de la secció els bonifica l'atac. Això fa que els atacs més efectius (sobretot pels alemanys) siguin en grans grups, liderats per un vehicle blindat que només pot ser atacat a distància pels dos antitancs britànics.

Els britànics, per la seva banda, tenen poques unitats com per mantenir la integritat de les seccions. En la nostra partida, potser per retenir massa el foc (buscant la integritat), els britànics es van trobar cap al cinquè torn totalment envoltats i sense possibilitats de resposta. Podeu veure en aquesta imatge la situació al sisè torn, quan els britànics es van rendir. Les aproximacions al pont (que puntuen) estaven ocupades pels alemanys i els britànics no tenien possibilitats de fer atacs escalats per fer fugir els alemanys.

En general va ser una partida molt interessant, en un joc que promet moltes emocions tot i que el seu dissseny és el prototipus dels jocs per àrea, que més tard serien refinats fins arribar als grans jocs actuals dirigits per cartes.